Le 7 mai 2005, M. Vélez a été victime d'un accident. Il présente depuis lors une incontinence urinaire sévère, accompagnée d'une infection urétrale, ainsi qu'une impuissance sexuelle. Une procédure pénale pour lésions par imprudence graves a donné lieu à une décision du Tribunal de Batlles du 22 mai 2007. Celle-ci condamne M. Durán, solidairement avec sa compagnie d'assurances, la société Rius SA, à indemniser, d'une part, la CASS (73 555,66 euros, sous réserve des frais médicaux futurs remboursés), d'autre part, M. Vélez (77 668,09 euros, outre des sommes à déterminer en exécution de jugement au titre des frais médicaux, du pretium doloris, du préjudice sexuel et des honoraires d'avocat). Le jugement n'ayant fait l'objet d'aucun appel, il est devenu ferme et exécutoire.
Par ordonnance du 28 octobre 2016, le juge instructeur (Batlle instructor), saisi en exécution, a fixé le principe de l'indemnisation du coût d'une intervention chirurgicale consistant en la pose d'un sphincter artificiel et d'une prothèse péniene gonflable, à réaliser à l'Hospital Clipóvoa Espírito Santo Saúde (Portugal). Par ordonnance du 30 mars 2017, le même magistrat a chiffré cette indemnisation à 34 950 euros, à la charge solidaire de la société Rius SA et de M. Durán, pour l'intervention « à réaliser au référé hôpital ou à tout autre centre hospitalier ».
M. Durán et la société Rius SA ont interjeté appel de cette seconde ordonnance. Ils demandaient que la liquidation du coût de l'opération soit subordonnée à la présentation d'une facture, après réalisation de l'intervention et sur la base d'un rapport du service de médecine légale. La partie intimée a conclu au rejet du recours. Elle soutenait que le médecin légal avait déjà examiné la victime, que l'urgence de l'opération était établie, et que les devis produits par un
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 30 de març de 2017, dictat per l'Hble. Batlle instructora en el marc de l'execució de la resolució dictada en la causa de referència, seguida per un delicte menor de lesions per imprudència greu, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 23 d'octubre del 2017 - ROJ: ATSJAD 177/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- RESULTANT: que el Tribunal de Batlles va dictar sentència en data 22 de maig de 2007, condemnant, en concepte de responsabilitat civil, Durán solidàriament amb la seva companyia d'assegurances Rius, SA a indemnitzar: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 octobre 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Núm. de Causa: 4830260/2005 Núm. de Rotlle: TSJP-0000028/2017
Andorra la Vella, vint-i-tres d'octubre de dos mil disset.
En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 30 de març de 2017, dictat per l'Hble. Batlle instructora en el marc de l'execució de la resolució dictada en la causa de referència, seguida per un delicte menor de lesions per imprudència greu, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Batlles va dictar sentència en data 22 de maig de 2007, condemnant, en concepte de responsabilitat civil, Durán solidàriament amb la seva companyia d'assegurances Rius, SA a indemnitzar:
la CASS en l'import de 73.555,66 euros, quantitat que es podia incrementar en període d'execució de sentència per les despeses mèdiques futures que reemborsi l'esmentada parapública; i
Vélez en l'import de 77.668,09 euros així com amb les quantitats que es determinessin en període d'execució de sentència en concepte de despeses mèdiques passades i futures, pretium doloris, perjudici sexual i honoraris d'advocat.
Dita sentència va esdevenir ferma i executiva en no formular les parts recurs d'apel·lació contra la mateixa.
II.- RESULTANT: que mitjançant aute de data 28 d'octubre de 2016, l'Hble. Batlle instructor va decidir fixar la indemnització a satisfer per part de la companyia d'assegurances Rius, SA i solidàriament al condemnat Durán a favor de Vélez al "pagament de l'operació quirúrgica consistent en una col·locació d'un esfínter artificial i una pròtesis peneana inflable, al mateix acte operatori, a l'Hospital Clipóvoa Espírito Santo Saúde".
III.- RESULTANT: que per aute de data 30 de març de 2017 l'Hble. Batlle va decidir fixar la indemnització a satisfer per part de la companyia Rius, SA solidàriament amb Durán per dita operació quirúrgica, la quantitat de 34.950 euros per la intervenció a realitzar al referit Hospital de Portugal o a qualsevol altre centre hospitalari.
IV.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute va interposar recurs d'apel·lació la representació lletrada de Durán i de la companyia Rius, SA sol·licitant que es dicti resolució decidint que els seus representats hauran d'indemnitzar el perjudicat en el cost de la intervenció quirúrgica consistent en la col·locació d'un esfínter artificial i una pròtesis peneana inflable, cost de moment indeterminat i que haurà de determinar el Servei de medicina forense, pagament que en qualsevol cas es produirà contra presentació de la factura corresponent una vegada realitzada la intervenció i d'acord amb l'informe de valoració emès pel Servei de medicina forense.
V.- RESULTANT: que la representació lletrada de Vélez s'oposa al recurs manifestant que:
El metge forense ja ha visitat el seu defensat coneixent perfectament la part adversa la necessitat de dur a terme l'operació amb urgència.
L'aute recorregut no contradiu la resolució anterior. Ha estat davant la falta de resposta respecte el pagament de l'operació per part de la companyia d'assegurances que s'ha hagut de procedir a l'execució de la resolució inicial, tot determinant l'import de l'obligació que ha d'executar la part adversa.
Respecte l'import de l'operació, els pressupostos preparats per la ORG_0 de Barcelona no van ser impugnats amb anterioritat per part de la companyia d'assegurances qui podria haver verificat, des de l'aute de data 28 d'octubre de 2016, el cost d'aquesta operació i proposar una curació diferent.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'aute recorregut ha de ser confirmat atesos els següents motius:
L'aute de data 28 d'octubre de 2016 és definitiu i no pot esser impugnat. Fixa la indemnització a satisfer pels avui recurrents a favor de Vélez al pagament de l'operació quirúrgica consistent en una col·locació d'un esfínter artificial i una pròtesis peneana inflable.
No existeix cap contradicció entre el primer aute, que acorda el principi de la indemnització, i l'aute avui recorregut que, de manera perfectament lògica, xifra l'import de la indemnització a satisfer.
La part recorreguda justifica la indemnització reclamada mitjançant la producció de dos pressupostos efectuats el 10 de novembre de 2016 per la ORG_0 de Barcelona, especialistes en uro-nefro-andrologia.
Els recurrents estimen que el cost global d'aquests actes quirúrgics, que s'eleva a 34.950 euros, és excessiu però no aporta cap document acreditatiu que contesti aquesta avaluació, disposant des del 28 d'octubre de 2016 del temps necessari per a produir aquest tipus de prova o bé sol·licitar un peritatge forense.
La urgència de l'operació a realitzar no ha estat contestada, atès que l'accident del qual ha estat víctima Vélez va ocórrer el 7 de maig de 2005 i que aquest pateix des de llavors d'incontinència urinària severa -havent patit una important infecció a la uretra- i d'impotència sexual.
L'establiment ORG_0 encarregat de dur a terme l'operació exigeix que el cost de la intervenció sigui satisfet amb anterioritat a la seva realització i el perjudicat no pot estar obligat a avançar una suma tan important, suposant que aquest disposi de dit import.
No hi ha cap mitjà per imposar a la ORG_0, que és un tercer en el present procediment, de realitzar la intervenció abans d'haver rebut el pagament ni tampoc de reclamar el dit pagament, no pas al seu client sinó a una companyia d'assegurances a la qual no li lliga cap contracte.
II.- CONSIDERANT: que en aquestes condicions el recurs ha de ser desestimat, essent les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat de la part recorreguda, imposades a la part recurrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Durán i de la companyia d'assegurances Rius, SA.
2.- Confirmar l'aute dictat per l'Hble. Batlle instructor en data 30 de març de 2017 en l'execució de la sentència dictada en la causa de referència.
3.- Condemnar solidàriament els recurrents al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat de la part recorreguda.
Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa a la Batllia, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.