Résumé

# ATSJAD 184/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:184A) > Décision commentée : ATSJAD 184/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:184A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure La requérante, Mme Araujo, a fait l'objet d'une mesure d'expulsion du territoire de la Principauté d'Andorre. Cette mesure a été confirmée par un arrêt de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia en date du 20 juillet 2017, enregistré sous le numéro 75-2017. La base légale précise de la mesure d'expulsion n'est pas exposée dans la décision commentée (non précisé dans la décision). Le 1er août 2017, Mme Araujo a formé un incident de nullité d'actuacions contre cet arrêt, en fondant sa demande sur la disproportion de la mesure d'expulsion. Elle a parallèlement sollicité la suspension cautelar de l'exécution de la résolution attaquée. Par aute du 6 septembre 2017, la Sala Administrativa a rejeté cette demande de suspension. Le Govern d'Andorra a contesté l'incident par écrit du 22 septembre 2017, soutenant que l'arrêt analysait de manière motivée et raisonnable les critères jurisprudentiels applicables et concluait à la nécessaire proportionnalité de la mesure. La formation de jugement était composée du président M. Joan Manel Abril Campoy, et des magistrats MM. Albert Andrés Pereira et Bernard Plagnet, rapporteur. L'incident a été tranché le 13 octobre 2017 sous la forme d'un aute, soit une décision interlocutoire rendue par la juridiction collégiale. ## Question de droit La question posée à la Sala Administrativa était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials pouvait servir à remettre en cause l'appréciation de la proportionnalité d'une mesure d'expulsion déjà tranchée en appel. Il s'agissait, d'autre part, de vérifier si une telle appréciation emportait une violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane. Plus précisément, le juge devait apprécier si la requérante avait invoqué une véritable atteinte à un droit fondamental ou si elle se bornait à reproduire, devant une instance supplémentaire, des moyens déjà examinés et rejetés en première et en deuxième instance. ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette l'incident. Il énonce préalablement que l'incident de nullité « no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma ». Le dispositif est reproduit ci-après, dans sa version originale catalane, puis traduit fidèlement : > « Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la Sra. Araujo contra la sentència núm. 75-2017 de 20 de juliol de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes. » > « Unique.- Rejeter l'incident de nullité d'actuacions formé par Mme Araujo contre l'arrêt n° 75-2017 du 20 juillet 2017, lequel est confirmé en ses propres termes, sans condamnation spéciale aux dépens. » > « Aquest aute és ferm i executiu. » > « Le présent aute est définitif et exécutoire. » La juridiction retient, d'une part, que l'argumentation de la requérante reprend les moyens déjà exposés en première et en deuxième instance, lesquels ont été examinés et écartés. Elle relève, d'autre part, que la seule question débattue en appel, à savoir la proportionnalité de l'ordre d'expulsion, avait été longuement traitée dans le troisième fondement de l'arrêt attaqué. Dans ces conditions, le Tribunal conclut que la requérante n'a été

ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Araujo ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 1 d'agost de 2017, contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de data 20 de juliol de 2017. En la seva demanda, presenta el següent argument: no resulta proporcional la mesura d'expulsió del Principat que va ser confirmada en la resolució impugnada. Tanmateix va sol·licitar la suspensió cautelar de l'execució de la resolució impugnada. 2.- En data 6 de setembre de 2017 la Sala Administrativa del Tribunal Superior va dictar aute en el qual acordà no donar lloc a la petició de suspensió cautelar de l'execució de la sentència impugnada en l'incident de nul·litat. 3.- El GOVERN ha contestat aquest argument en el seu escrit de data 22 de setembre de 2017: la sentència analitza de forma motivada i raonable els criteris jurisprudencials establerts, de manera que conclou l'existència de la necessària proporcionalitat de la mesura. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància. En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna. Segon.- En aquest cas, la Sra. Araujo es limita a reprendre els arguments ja exposats en la primera i segona instància. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior. En la segona instància, l'única qüestió discutida ha estat la proporcionalitat de l'ordre d'expulsió. La qüestió va ser analitzada llargament en el Fonament de Dret tercer de la sentència i, per tant, l'escrit de la interessada es presenta clarament com una tercera instància. Per conseqüent, la interessada no ha estat privada de cap dret fonamental. Convé de recordar que el dret a la jurisdicció no significa el dret a obtenir satisfacció davant els tribunals. Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquest incident. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la Sra. Araujo contra la sentència núm. 75-2017 de 20 de juliol de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes. Aquest aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.