ATSJAD 219/2017 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, aute du 23 octobre 2017
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, aute du 23 octobre 2017, ROJ ATSJAD 219/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:219A, recours A020/17 (Lire sur source officielle). La référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Par une sentence n° 40-2017 du 18 septembre 2017, la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia rejeta les appels formés par le ministère public et par la défense de M. Barberá, et confirma intégralement le jugement rendu par le Tribunal de Corts le 28 février 2017 dans la cause n° 6000119/2015. M. Barberá avait été condamné en première instance. Les descripteurs d'indexation mentionnent le délit de (vol).
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le 29 septembre 2017, la défense de M. Barberá forma un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat d'actuacions) contre cette sentence. Elle invoquait deux violations de droits fondamentaux :
le droit à la présomption d'innocence, au motif que la condamnation serait intervenue sans preuve suffisante et sans appréciation complète et objective des éléments probatoires ;
le droit à la juridiction (article 10 de la Constitution), au motif que la Sala n'aurait pas statué sur certains moyens, ce qui caractériserait une incongruité omissive.
Par un aute du 3 octobre 2017, la Sala refusa la suspension cautelaire de l'exécution de la sentence. Le ministère public, le 9 octobre 2017, conclut au rejet de l'incident, en soutenant que la sentence était suffisamment motivée et que l'incident ne saurait servir à obtenir une nouvelle appréciation des preuves. La représentation de la partie civile, Mme Hoyos, conclut également au rejet, avec condamnation de l'adverse partie aux dépens.
Question de droit
La décision pose deux questions. La première est de savoir si l'incident de nullité d'actuacions, tel qu'encadré par l'article 18 bis, apartat 3, de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, peut être utilisé pour invoquer la violation de la présomption d'innocence. La seconde est de savoir si le désaccord d'une partie avec le contenu d'une décision définitive, et en particulier avec son appréciation des preuves, suffit à caractériser une atteinte au droit à la juridiction.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'incident dans son intégralité, pour trois motifs successifs.
Sur le périmètre de l'incident. Le raisonnement part de la « jurisprudence réitérée » énoncée par la Cour. Selon elle, l'incident « sols hi cap » contre les sentences ou résolutions fermes ayant méconnu le droit fondamental à la juridiction. Il ne constitue pas une nouvelle instance permettant de réexaminer les pronostics de la sentence, mais un remède extraordinaire destiné à corriger les violations du droit à la juridiction. La S
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Penal
Núm. de Causa: 6000119/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000020/2017
AUTE 85-2017
PARTS:
Demandant incidental: Sr. Barberá
Advocada: Sra. Manso
Demandat incidental: Ministeri Fiscal
Demandat incidental: Sra. Hoyos
Advocada: Sra. Machado
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-tres d'octubre de dos mil disset.
En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació lletrada del Sr. Barberá, contra la sentència núm. 40-2017 de 18 de setembre, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, és ponent la magistrada M. I. Sra. Marie Conte, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència de data 18 de setembre de 2017 per quina decidí:
"1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal.
2.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Barberá.
3.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 de febrer de 2017 en la causa 6000119/2015."
II.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència, per escrit de data 29 de setembre de 2017 la defensa del Sr. Barberá va interposar incident de nul·litat d'actuacions fonamentat en la vulneració dels següents drets fonamentals:
el dret a la presumpció d'innocència del seu defensat, en estimar que ha estat condemnat sense que el Tribunal disposés de prova suficient ni fos valorada de forma complerta i objectiva; i
el dret a la jurisdicció, per considerar que aquesta Sala no s'ha pronunciat sobre alguns dels extrems invocats pel recurrent, existint incongruència omissiva en la resolució impugnada.
Ensems, el recurrent va sol·licitar la suspensió cautelar de l'execució de la sentència impugnada per considerar que els seus efectes són de difícil reparació.
III.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va decidir, mitjançant l'aute de data 3 d'octubre de 2017, no donar lloc a la petició de suspensió cautelar de l'execució de la precitada sentència, adduïda per la defensa del Sr. Barberá.
IV.- RESULTANT: que per escrit de data 9 d'octubre de 2017 el Ministeri Fiscal ha interessat la desestimació del present l'incident de nul·litat, en base a les següents al·legacions:
La sentència impugnada es troba abastament motivada i degudament fonamentada en dret, trobant-se justificada la condemna del Sr. Barberá.
No es desprèn de les argumentacions invocades de contrari cap vulneració dels drets fonamentals al·legats.
No es pot pretendre obtenir una nova valoració de les proves practicades en la instància mitjançant la formulació d'un incident de nul·litat d'actuacions.
V.- RESULTANT: que per escrit de data 13 d'octubre de 2017 la representació lletrada de la perjudicada Sra. Hoyos també ha interessat la desestimació del present incident de nul·litat i la condemna de l'adversa al pagament de les despeses processals causades en base, en substància, als següents motius:
L'incident de nul·litat d'actuacions no és el mitjà per a obtenir una revisió de la causa i resoldre a favor del reu.
L'adversa no ha desenvolupat en què la resolució impugnada hauria vulnerat els drets fonamentats invocats.
No s'adverteix vulneració del principi in dubio pro reo tota vegada que el condemnat va poder sol·licitar les proves que va considerar oportunes i va poder participar a totes les altres, podent informar i explicar la seva versió dels fets. Tanmateix, aquest Tribunal va analitzar tot el material probatori aportat i les versions dels implicats, i va prendre la seva decisió després d'analitzar objectivament tots els elements obrant en autes.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que és reiterada jurisprudència, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei transitòria de procediments judicials, que l'incident de nul·litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució, i que l'incident de nul·litat d'actuacions no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la sentència impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. I, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, és el dret de provocar una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal. Comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part.
II.- CONSIDERANT: les anteriors apreciacions, convé en primer lloc advertir que en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions no es pot invocar una eventual vulneració del dret a la presumpció d'innocència del reu, atès que l'objecte d'aquest procediment queda circumscrit a que s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució.
En conseqüència, tots els arguments adduïts per la defensa del Sr. Barberá relatius a una possible vulneració del dret a la presumpció d'innocència no poden ser plantejats en aquesta alçada atès que queden fora de l'objecte del procediment incidental regulat a l'apartat tercer del precitat article 18 bis.
III.- CONSIDERANT: d'altra banda, que en aquest cas la part recurrent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la valoració dels elements de prova practicats en el marc de la instrucció i la vista oral de primera instància. Ara bé, que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagin vulnerat el dret a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret.
Convé insistir en el fet de què l'apartat tercer del precitat article només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que el condemnat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va finalitzar la causa penal, sense més justificació que la de considerar que la desestimació de les seves pretensions equival a una vulneració dels drets fonamentals invocats, cosa que no es pot compartir, quan aquella ja va donar resposta al conjunt dels arguments adduïts per la defensa de l'avui condemnat.
IV.- CONSIDERANT: que en aquestes condicions, convé desestimar íntegrament l'incident de nul·litat d'actuacions formulat.
Decisio
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació lletrada del Sr. Barberá.
Segon.- Condemnar la part recurrent al pagament de les despeses processals causades per l'incident, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular constituïda en la causa penal de referència.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.