SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat presentat per la Sra. Conde contra la sentència dictada el 12 de setembre del 2017. L'incident de nul·litat es basava en la suposada vulneració del dret a la jurisdicció i del dret a un tribunal imparcial. No obstant això, el tribunal ha considerat que no hi ha hagut cap vulneració dels drets fonamentals de la Sra. Conde i que la sentència original estava suficientment motivada. El tribunal també ha rebutjat la qüestió de la imparcialitat del tribunal, ja que no hi ha hagut cap indicació que el batlle Sr. Toll no fos imparcial. Com a conseqüència, el tribunal ha imposat a la Sra. Conde les costes judicials generades per l'incident de nul·litat. Aute Magistrats Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy TSJC.- 0000243/2016 ORIGEN: 3100186/2013 - 00 NIG: 5300542120150001799 AUTE En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de novembre del 2017 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 06-06-2007, la representació processal de la Sra. Conde, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil ordinari, exercitant una acció reivindicatòria contra la societat "A", SA, i sol·licitant que es dicti sentència condemnant a la demandada a retornar-li la possessió del terreny denominat "Terres A." o "Terres B." o "Terres C." o "Solà D.", en la seva qualitat de legítima propietària, amb imposició a la defenent de la totalitat de les costes amb expressa inclusió dins d'aquestes dels honoraris d'advocat, procurador i eventual pèrit. II.- Per Sentència de data 27-04-2016, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va decidir desestimar íntegrament la demanda declarativa en exercici d'acció reivindicatòria formulada i per Sentència del 12-09-2017 aquesta Sala va desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Conde contra la referida resolució d'instància, imposant a la Sra. Conde les costes de segona instància. III.- Contra aquesta decisió, la representació processal de la Sra. Conde formula incident de nul·litat reclamant que es dictés una resolució anul·lant tant la nostra Sentència del 12-09-2017 com la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del 27-04-2016, retrotraient les actuacions a l'estat anterior al moment de dictar la Sentència de primera instància, i subsidiàriament anul·lant només la de segona instància, el tot amb imposició de les costes a la contrapart. La representació processal de la societat "A", SA, demana la desestimació de l'incident de nul·litat amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- La representació processal de la Sra. Conde sosté que existiria una violació a la vegada del seu dret a la jurisdicció i del seu dret a un tribunal imparcial. II.- Quant al primer aspecte, invoca la sentència del Tribunal Constitucional de data 15-03-2013 recurs 2012-21-RE per afirmar que la violació del dret a la jurisdicció vindria del fet que la nostra resolució no establiria el mecanisme per a identificar la superfície que correspon o no a la designació feta per l'agent de la seva propietat en relació a la prova pericial aportada per la part defenent. Però, el primer que s'ha de dir és que la part incidental no explica en què precisament existiria una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció i res diu de la nostra motivació que va portar a desestimar la seva demanda. Cal recordar al respecte que la jurisprudència del Tribunal constitucional estableix en relació a l'aplicació de la legalitat ordinària que la decisió jurisdiccional ha de donar resposta a les qüestions plantejades i que aquesta resposta no ha d'incórrer en error material patent, ha de ser motivada i no ha de resultar arbitrària, en el sentit de lògicament i jurídicament irraonable. Així, el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador. Tal supòsit no existeix en el present cas. Pel que fa a la Sentència del Tribunal constitucional invocada, la mateixa no és d'aplicació en el present cas. En efecte, es tractava d'un cas on una societat es trobava en situació de bloqueig i on el Tribunal Constitucional va considerar que el fet per la Sala de no precisar els mecanismes per sortir de la situació de bloqueig o de no adaptar la seva jurisprudència a la peculiaritat del cas, havia tingut com a conseqüència de fer impossible l'enjudiciament en el fons i que per tant s'havia vulnerat el dret a la jurisdicció. Res té a veure la qüestió ara aixecada per la part incidental que estaria més aviat en relació amb un problema de manca de motivació encara que dita part no ho detalla. Ara bé, pel que fa a la nostra motivació considerem que és del tot suficient. Justament, sobre la qüestió de la designació del seu bé immobiliari per la part agent a l'acció reivindicatòria vam precisar que s'havia de posar de relleu que "existeix una certa i reveladora confusió o en tot cas variabilitat per part de l'agent al moment de denominar el seu bé. Això es tradueix en les diverses denominacions que l'actora dona al terreny reivindicat, és a dir "Terres A." o "Terres B." o "Terres C." o "Solà D." o "feixes...a la partida de X., part solana, que confronten a orient i migdia amb Terres de casa Y.". De la mateixa manera, si bé la part agent fonamenta la seva pretensió reivindicatòria sobre el títol que esmenta les "terres del costat de Y., situades a la partida de A.", en la seva confessió en judici va precisar que les terres objectes de reivindicació no es trobaven a la partida de A. sinó a la part solana de X. denominada "part solana de C.". Però tal distinció no queda fonamentada quan justament ressurt més aviat de les actuacions que A. és una zona diferent del que seria C. o X.". D'altra banda, sobre la qüestió de la prova pericial, cal precisar que la frase del Fonament .- IV que la part incidental cita com a l'origen de la vulneració del seu dret, sortint-la del seu context, forma part dels arguments que vam exposar per a contestar al motiu d'apel·lació segons el qual el tribunal hauria d'haver adaptat a les circumstàncies del cas les normes sobre la càrrega de la prova i que el principi de la facilitat probatòria hauria d'haver portat a la part demandada a produir en autes el seu títol de propietat. És així que vam explicar, entre altres raonaments, que dita part defenent havia aportat elements de prova i entre ells una prova pericial. Aquesta prova pericial va revelar que no existia coincidència entre el terreny litigiós i la designació feta per l'agent quan es tracta d'una condició essencial de l'acció reivindicatòria com ho vam detallar en el Fonament primer de la nostra resolució. Recordar aquesta constatació del perit no pot portar a considerar un defecte de la nostra motivació. I al respecte de l'exigència de motivació, aquesta es va respectar de manera suficient puix es van exposar els requisits de l'acció reivindicatòria i en particular que el reivindicant ha d'acreditar la identificació perfecta del bé i que "Així les coses, és evident que fa falta una correlació perfecta entre el bé identificat i el títol de propietat.". Vam afegir que calia establir que el dret de propietat requeia sobre el terreny reivindicat i que s'havia d'acreditar la imprescindible correlació entre el plànol foli 29 aportat amb l'escrit de demanda i la designació realitzada en els documents que fonamenten la seva qualitat de propietària ("terres del costat de Y., situades a la partida de A." segons s'indica en l'escriptura de capítols matrimonials, heretament i donació del 27- 12-1993) i "les Terres A." esmentades en el títol original del 18** (escriptura de dació en pagament) però que l'estudi detallat i acurat de tots els elements obrant en autes només podia portar a la conclusió que la part agent havia fracassat en acreditar aquest extrem i que no es podia afirmar que el terreny objecte de reclamació s'hauria integrat indegudament a la venda del terreny de la cultia. També vam motivar detalladament perquè les proves practicades eren suficients i perquè la seva valoració pel tribunal s'havia de confirmar arribant a la conclusió que si bé existeix un plànol fotogràfic establert segons les característiques del terreny que la Sra. Conde pretén que és seu, el mateix no correspon i no es pot vincular amb cap document de propietat. En conclusió, la vulneració invocada no existeix. III.- Quant a la qüestió del tribunal imparcial, la part recurrent recorda que el en seu escrit de conclusions va aixecar la qüestió de la imparcialitat del tribunal pel fet de formar-ne part el batlle Sr. Toll. I aquesta problemàtica té un doble aspecte. En primer lloc, sosté que el fet que la nostra Sentència no es pronuncia sobre aquest punt constituiria una incongruència omissiva i per tant una altra vulneració del seu dret a la jurisdicció. Sosté en segon lloc que no s'ha respectat el seu dret a un tribunal imparcial. És en base a aquestes consideracions que pretén obtenir l'anul·lació no només de la nostra resolució sinó també la de primera instància. Però, per començar cal recordar que és cert que després d'haver exposat els seus greuges o fonaments d'impugnació, als quals - ho repetim - vam contestar tots, la representació processal de la Sra. Conde va exposar un últim paràgraf redactat de la manera següent : "A tot el qual cal afegir encara que les concretes circumstàncies del cas recomanaven que hagués tingut lloc l'abstenció de l'Honorable Batlle Sr. Toll -la participació del qual en el Tribunal d'instància no ha estat coneguda per aquesta part fins a la notificació de la resolució, puix amb anterioritat la ponent era una altra Batlle, en particular la Sra. Gutierrez, que era doncs la única integrant del Tribunal coneguda per aquesta part-, puix sent totes les parts intervinents i interessades de Canillo i unint al primer dels esmentats Batlles una antiga relació d'amistat i veïnatge amb el tantes vegades citat Sr. Querol, aquesta circumstància recomanava que no hagués format part del Tribunal "a quo" (SIC). Decisio IV.- La desestimació de l'incident comporta la condemna de la part incidental a satisfer les costes judicials causades pel mateix. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat presentat per la representació processal de la Sra. Conde contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 12 de setembre del 2017, imposant a la part incidental les costes generades pel mateix. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE