ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d787c6c9 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : ATSJAD 259/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:259A (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, l'identifiant ROJ et l'identifiant ECLI relevés dans le texte ont été retenus.
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A341/17 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le requérant, M. Narváez, a sollicité le 4 juillet 2017 le bénéfice de la justice gratuite, afin qu'un avocat lui soit désigné. Par un Aute du 17 juillet 2017, le Batlle de première instance a rejeté cette demande, au motif que l'insuffisance de ressources n'était pas établie, les revenus de sa unité familiale dépassant le seuil réglementaire.
Le requérant a interjeté appel le 28 juillet 2017, appel formellement admis le 19 septembre 2017. Dans un écrit du 3 octobre 2017, il demande la révocation de l'Aute de première instance et l'admission de sa demande, qu'il présente comme une demande fondée sur son insolvabilité.
Il invoque quatre éléments : (1) son salaire fait l'objet de trois saisies émanant de décisions judiciaires, pour un total mensuel de 1 100 euros ; (2) il doit faire face à des dépenses de santé ; (3) il ne dispose pas des ressources suffisantes pour supporter les frais de procédure et rémunérer un « bon avocat » ; (4) il ne dispose d'aucune épargne.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice est saisie en qualité de juridiction d'appel, le magistrat rapporteur étant M. Vincent Aniére.
La question posée est de savoir si le requérant, dont les revenus bruts annuels dépassent le seuil réglementaire, peut néanmoins bénéficier de la justice gratuite au titre de la situation économique défavorable, ou à titre exceptionnel, en raison de charges importantes ou de frais prévisibles élevés.
Plus précisément, la décision soulève trois sous-questions :
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: ATSJAD 259/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En data 04-07-2017, el Sr. Narváez va presentar una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000341/2017 ORIGEN: 5000262/2017 - 00
NIG: 5300542120170001944
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
I.- En data 04-07-2017, el Sr. Narváez va presentar una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat.
II.- En data 17-07-2017 l'Hble. Batlle va dictar Aute, decidint denegar la petició formulada pel Sr. Narváez.
III.- En data 28-07-2017, el Sr. Narváez va interposar un recurs d'apel·lació formalment admès el 19-09-2017.
Per escrit del 03-10-2017 demana la revocació de l'Aute d'instància i que s'estimi la seva petició d'insolvència.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
I.- Per denegar-li el benefici de la justícia gratuïta, l'Hble. Batlle va considerar que no quedava acreditada la insuficiència de recursos econòmics del Sr. Narváez ja que els ingressos de la seva unitat familiar superen el llindar reglamentari.
II.- El recurrent manifesta en resumit que: 1) el seu salari està subjecte a tres embargaments procedents de resolucions judicials pels quals se li reté mensualment un total de 1.100.-euros ; 2) ha de fer front a despeses mèdiques; 3) per conseqüent no té els recursos suficients per fer front a les costes processals i pagar un "bon advocat" i 4) no té estalvis.
III.- Són d'aplicació al present cas les disposicions de la Llei 28/2014 del 24 de juliol, és a dir l'article 99 de la Llei Qualificada de la Justícia de data 3 de setembre de 1993, en la seva versió modificada per la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials del 21 de desembre de 1993 modificat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Si en l'estat anterior del dret, no existia cap criteri legal per a determinar la situació d'insolvència citada en els esmentats articles, deixant- ho a l'únic criteri dels òrgans jurisdiccionals, el ja citat article 99, disposa que "El Govern ha d'establir reglamentàriament els requisits i les condicions per a l'obtenció del benefici de la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes."
És així que es va adoptar el Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades del 17 de desembre del 2014, en vigor des del 01-03-2015, i el qual té per a objecte de regular de forma detallada i per a tots els àmbits jurisdiccionals els requisits i les condicions per a l'obtenció del benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes, i de determinar les persones i les situacions concretes en què es garanteix aquest dret, tot i regulant el procediment que s'ha de seguir per atorgar aquest benefici.
Més precisament, les disposicions reglamentàries determinen quines persones poden ser beneficiàries i els requisits econòmics que han d'acreditar a aquest efecte. La situació econòmica desfavorable o d'insolvència, es valora d'acord amb la insuficiència d'ingressos, calculats d'acord amb uns llindars precisos, i a la insuficiència patrimonial, segons la titularitat eventual dels béns i els drets. No obstant això, també es preveu la possibilitat d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes en supòsits excepcionals i taxats, encara que se superin els llindars d'ingressos establerts.
Dit això, l'article 21 del Reglament relatiu a l'atorgament excepcional disposa que, excepcionalment, es pot atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a les persones que ho sol·liciten i tenen uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19, si acrediten unes despeses o unes càrregues molt importants que així ho justifiquin, o quan les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual es presenta la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposen.
El mateix article precisa que, no obstant això, per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a l'empara de l'apartat anterior, els ingressos de les persones que ho sol·liciten no poden en cap cas superar tres vegades els llindars establerts a l'article 19, les quals han de complir d'altra banda el requisit de la insuficiència de patrimoni.
En un altre ordre d'idees, sense perjudici de la possibilitat per l'òrgan jurisdiccional d'ordenar la pràctica de proves d'ofici per aclarir la situació econòmica del sol·licitant, pertoca al que sol·licita el benefici de justícia gratuïta de justificar la realitat dels elements que declara en la seva sol·licitud i d'exposar la seva situació de manera exhaustiva, amb la precisió que el Reglament preveu les causes de revisió i revocació del benefici de la Justícia gratuïta, en particular en cas d'error, falsejament o ocultació.
IV.- Aplicant aquests criteris al cas d'autes, el Batlle va motivar que el sol·licitant és una persona integrada en una unitat familiar formada per una persona havent obtingut en el decurs del darrer any natural (juny 2016-juny 2017) uns ingressos bruts de 25.485,55.-euros que superen de manera significativa el salari mínim interprofessional anyal de referència sia 11.544.- euros.
No podem més que constatar que aquestes consideracions i conclusions són certes.
El criteri reglamentari és la totalitat dels ingressos bruts i per tant no cal restar els embargaments que diu el sol·licitant que es realitzen sobre el seu salari.
Dit això, si restem dels 25.485,55.-euros els 13.200.-euros que pretén que s'haurien de prendre en compte, el resultat és superior al llindar reglamentari.
D'altra banda, no queda acreditada l'existència d'unes despeses o unes càrregues molt importants, en particular despeses de salut, o que les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual es presenta la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposa el sol·licitant.
Així les coses, no es pot considerar que el Sr. Narváez ha acreditat que es troba concretament en una situació econòmica desfavorable en el sentit de l'article 18.1 del Reglament del 17 de desembre del 2014.
Per conseqüent, la realitat de la seva situació, tal com justificada pels elements que ha aportat, no li permet pretendre al benefici de la justícia gratuïta.
V.- No escau efectuar cap imposició de costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Narváez contra l'Aute de data 17-07-2017 que confirmem íntegrament.
NO EFECTUAR cap imposició de costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE