ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: ATSJAD 262/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 décembre 2017
NuméroA394/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD, Civil, 22 décembre 2017 (ROJ : ATSJAD 262/2017)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2017, ROJ ATSJAD 262/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:262A, recours n° A394/17 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral.*
##
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: ATSJAD 262/2017
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD, Civil, 22 décembre 2017 (ROJ : ATSJAD 262/2017)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2017, ROJ ATSJAD 262/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:262A, recours n° A394/17 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral.
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: ATSJAD 262/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 15-06-2017 la representació processal de la Sra. Zapata exposava que era cohereva del seu pare amb els seus cinc germans. Després de la partició i de l'adjudicació del lot de béns hereditaris, sol·licitava que s'atorgués autorització judicial per a poder procedir a l'alienació de l'immoble Hotel X. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 décembre 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000394/2017 ORIGEN: 4000234/2017 - 00
NIG: 5300542120170001719
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 22 de desembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 15-06-2017 la representació processal de la Sra. Zapata exposava que era cohereva del seu pare amb els seus cinc germans. Després de la partició i de l'adjudicació del lot de béns hereditaris, sol·licitava que s'atorgués autorització judicial per a poder procedir a l'alienació de l'immoble Hotel X.
El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 4-07-2017, en el que afirmava que els interessos del Sr. Gaya, amb la capacitat modificada judicialment, i que no era necessari pronunciar-se sobre la petició d'autorització judicial. Subsidiàriament, no s'oposava a l'atorgament de l'autorització judicial, atès que les prohibicions d'alienar no poden ésser perpètues.
II.- L'Hble Batlle va dictar Aute, de data 25-07-2017, amb la següent part decisòria:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A394/17 — Décision commentée
"DECIDEIX: No donar lloc a la sol·licitud presentada per la representació processal de la Sra. Zapata el 15 de juny de 2017, per inadequació de procediment i, això sense perjudici de què pugui reiterar la seva pretensió pel procediment declaratiu que consideri convenient".
III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 20-11-2017, va presentar llur escrit de conclusions, en mèrits del qual va sol·licitar la revocació de la resolució d'instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que la part agent justifica el seu recurs són, en essència, els següents.
En primer terme, manifesta que l'Aute considera que s'insta la nul·litat parcial del testament del pare de l'agent, mentre que en la pètita de la demanda es sol·licita autorització judicial per alienar l'hotel X a favor d'un tercer. Així la cita de l'Aute de 1-10-2009 d'aquesta Sala no pot servir com a argument jurisprudencial.
La jurisdicció voluntària requereix absència de litigi entre les parts, intervenció judicial necessària o rogada i finalitat declarativa, modificativa o extintiva d'una situació jurídica. Entén que tots tres requisits hi concorren.
En segon terme, l'Aute d'instància no ha entrat a valorar les proves aportades que justifiquen la concessió de l'autorització judicial. Si bé la prohibició de disposar responia a una raó lícita per a protegir el patrimoni atès que els fills del causant eren molt joves, també ho és actualment la pretensió de l'agent, basada en raons econòmiques i personals d'importància. L'immoble requereix unes inversions que no pot assumir l'agent i tampoc és viable l'arrendament a tercers.
Subsidiàriament, entén que la clàusula testamentària apareix prèviament a la possibilitat que un germà pugui vendre patrimoni immobiliari a altres germans. Com que la prohibició d'alienar no era absoluta ni posterior a la partició hereditària, es pot interpretar que només era vigent fins el moment de la partició, com així advoca l'informe del Ministeri Fiscal.
II.- El testament de 27-01-1994, atorgat pel Sr. Nuñez conté una clàusula d), en la que, a la lletra, s'estableix: "Tots els meus citats fills, no podran vendre, alienar o hipotecar res del meu patrimoni immobiliari, no obstant entre ells es podran vendre part o totalitat dels meus citats béns immobiliaris així com, a instància d'un d'ells, i cas de no voler romandre dins l'indivisió, podran fer-ne parts, equivalents que s'adjudicaran o que es sorteijaran entre ells, amb l'advertiment que dins de la part de la meva filla, R. hi ha d'ésser inclòs el pis planta tercera, porta primera, escala 4, situat a Andorra la Vella, al Carrer A, valorat al dia de la repartició".
Mitjançant escriptura pública de 4-01-2006 es va procedir a la partició de l'herència amb l'adjudicació a l'agent del lot número 2, integrat per l'edifici Casa Y i l'hotel X.
Les prohibicions de disposar constitueixen limitacions al poder de disposició del titular d'un dret subjectiu; en aquest cas, la propietat. Aquestes prohibicions han de complir una sèrie d'exigències i són susceptibles de ser interpretades restrictivament.
Així cal que s'estableixin per un període determinat, atès que les prohibicions perpètues no són admissibles (cfr. STM 9-05-1975), han de ser previstes en benefici d'alguna persona, fins i tot, el mateix disponent, i han de trobar-se impulsades o animades per una justa causa, que ha de ser lícita.
En el cas que ara ens ocupa, de la lectura de la demanda s'extreu que la part agent, i recurrent, demana autorització judicial per a procedir a l'alienació del bé immoble Hotel X. Però no es tracta d'una sol·licitud d'autorització judicial que s'ha d'instar quan es tracta de l'alienació dels béns dels menors o d'aquelles persones amb la capacitat modificada judicialment, on els progenitors o el tutor representen aquest i requereixen que l'autoritat judicial validi la necessitat i utilitat de la venda. En efecte, en els casos que s'acaben de descriure les persones que vetllen per la persona i patrimoni d'aquell que no ostenta la capacitat d'obrar plena gaudeixen del poder de disposició, malgrat que precisen que s'homologuin les raons que justifiquen aquesta alienació, per tal de protegir a la persona representada.
En canvi, en el present supòsit, la part agent té la facultat de disposar, inherent al dret de propietat, restringida pel causant en el seu darrer testament vàlid. I, aleshores, no es tracta de sol·licitar o demanar una autorització judicial per a poder alienar, sinó que cal promoure, com bé ha indicat la resolució d'instància, la declaració d'ineficàcia de la prohibició de disposar per tal que la recurrent recuperi la seva facultat de disposició del bé del qual és propietària. Fins i tot, la sentència que la part recurrent aporta en aquesta alçada (sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de 18-07-2007) conclou per la nul·litat parcial de la clàusula d) del testament en relació a un altre bé.
III.- Es tracta, per tant, de promoure un procediment declaratiu ordinari, en el que es promogui la ineficàcia de la clàusula d) del testament, si s'acredita que no concorren els requisits que ha de reunir una prohibició de disposar, o, en altre cas, provar que la interpretació que es pot efectuar de la prohibició de disposar establerta s'acomoda amb la literalitat de la clàusula i restringeix l'àmbit temporal de la restricció establerta.
En tot cas, malgrat que es sol·liciti l'autorització judicial, la veritable pretensió s'adreça a declarar la ineficàcia de la prohibició de disposar, de manera que esdevé necessari que la pretensió es vehiculi per un procediment ordinari amb la presència de totes les persones que poden resultar afectades per la declaració de nul·litat, com així ho vam manifestar en el nostre Aute de 1-10-2009, sense que el procediment de jurisdicció voluntària sigui en aquest cas idoni per a la tramitació d'aquesta qüestió. I això perquè com ja s'ha exposat no incorre en cap errada el tribunal d'instància quan observa que el que es pretén és una declaració d'ineficàcia o de nul·litat, i podríem afegir o la validació d'una interpretació que restringeixi l'àmbit temporal de la prohibició. Extrems aquests darrers que no es poden encabir en l'àmbit limitat de la jurisdicció voluntària.
En conseqüència el recurs s'ha de desestimar i remetre a la recurrent al procediment ordinari en el que es podrà determinar si la prohibició de disposar reuneix les exigències per la seva validesa o és susceptible d'una interpretació restrictiva.
IV.- La desestimació del recurs no ha de comportat en aquest supòsit la imposició de les costes processals, atès que ens trobem en un procediment de jurisdicció voluntària.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Zapata contra l'Aute, de data 25-07-2017, que confirmem íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.