En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i el M.I. Sr. Vincent Anière i el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 30-11-2017, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat contra l'Aute de 3-11-2016, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada". II.- La representació processal dels Srs. Amorós i Farré va formular, en data de registre 15-12-2017, incident de nul·litat d'actuacions contra el referit aute d'aquesta Sala, segons el qual i pels motius continguts demanava la nul·litat de l'aute de data 30-11-2017 i la retroacció de les actuacions. Subsidiàriament, en cas que no es donés lloc a la nul·litat de la resolució, sol·licitava instar la jurisdicció de primera instància a modificar els erros materials detectats en relació al càlcul dels interessos i la falta de pronunciament respecte al pagament de A als Srs. Amorós i Farré de la diferència que resulti de l'import de les unitats mobiliàries que s'haurà adjudicat en l'import de 715.916,25.- euros, i l'import que resulti deute incrementat dels interessos, de les despeses comunitàries i les despeses del Comú. La part contrària es va oposar a l'incident de nul·litat d'actuacions per escrit de data de registre 22-12-2017 i va sol·licitar, en atenció als arguments exposat en el cos de l'escrit, la desestimació de l'incident i la imposició de les costes processals a la part que l'ha promogut. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius en els que la part promotora de l'incident el fonamenta són els següents. En primer terme, considera que el tribunal no s'ha pronunciat sobre la nul·litat de l'Aute d'execució de 3-11-2016 que havia estat sol·licitada. Considera que l'Aute provoca un enriquiment injust a favor de Ferrer, atès que correspon a la jurisdicció analitzar la nul·litat de ple dret d'un Aute final del procediment d'execució. Insisteix en que com a mínim el Tribunal hauria d'haver resolt els errors detectats en el càlcul dels interessos i sobre la manca de previsió de la compensació. En segon terme, exposa que es vulnera el dret a la jurisdicció perquè s'interpreta erròniament la jurisprudència del TJUE respecte de la força de la cosa jutjada. Entén que la jurisprudència possibilita l'anàlisi, malgrat la cosa jutjada, quan es tracta de clàusules no examinades amb anterioritat. En tercer terme, manifesta que s'ha incorregut en una errada en la valoració de la prova. Sustenta que els Srs. Amorós i Farré sí són consumidors perquè la relació es va iniciar el 1999 amb Ferrer i la societat B SL, societat patrimonial, fou constituïda a instància de l'entitat bancària, i mai ha realitzat cap activitat, com s'acredita amb l'aportació de documental, a la vegada que en els pròpies tarifes i comissions es fa referència a la llei espanyola de crèdit al consum. II.- El primer dels greuges que conformen l'incident de nul·litat promogut no pot prosperar. Resulta de les actuacions, i així ho va qualificar aquesta Sala que, en el nostre Aute de 29-06-2017, va entendre que l'Aute recorregut de 3-11-2016 era un Aute que posava fi a l'execució. I vam assenyalar que aquest Aute era apel·lable pels dos motius explicitats: incompliment de la Llei 10/2012 respecte de les inversions estrangeres en immobles i impossibilitat de cedir l'adjudicació a una tercera persona. Pretén ara el promotor de l'incident que la Sala hauria d'examinar d'ofici la nul·litat de l'Aute derivada d'un eventual errada en el càlcul dels interessos que genera un enriquiment injust a favor de Ferrer. Com es pot observar es tracta d'un extrem nou que va més enllà dels dos motius de recurs que foren admesos com a objecte. I al respecte, s'ha d'indicar que si es tracta d'errades materials o aritmètiques es pot sol·licitar el seu aclariment via recurs i se li pot donar lloc, però en el cas present, el promotor de l'incident el que cerca és el reconeixement d'un dret de crèdit i, per tant, una variació de la quantitat per la qual es van adjudicar els béns a la part executant. I aquesta pretensió no és una correcció d'una errada aritmètica o d'una omissió material i no es pot articular ara, al marge de l'extralimitació respecte dels dos motius de recurs admesos, com una nul·litat d'actuacions fonamentada en una errada de càlcul, tota vegada que, acceptada l'adjudicació per Ferrer, els promotors de l'incident haurien pogut al·legar en relació a aquesta quantificació en el seu escrit d'al·legacions de 31-05-2016 i no van fer cap esment. III.- Els dos restants greuges s'adrecen a combatre una errònia interpretació de la jurisprudència del TJUE i una valoració incorrecta de la prova respecte de la condició de consumidors dels Srs. Amorós i Farré. D'inici esdevé oportú assenyalar que la part promotora de l'incident denuncia que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció quan el que, en realitat, pretén és que es procedeixi a una nova valoració de la prova en consonància amb les seves pretensions. Solament per aquesta consideració aquests dos greuges o motius ja haurien de decaure. No obstant, i per tal d'exhaurir el deure de motivació i proporcionar resposta als greuges de qui planteja l'incident de nul·litat d'actuacions, s'ha d'indicar, en primer lloc, que no pot conformar un greuge una incorrecta interpretació de la jurisprudència del TJUE, atès que Andorra no forma part de la Unió Europea i, per tant, les resolucions del TJUE no el vinculen. Qüestió diversa és que aquesta Sala hagi incorporat, en matèria de protecció de consumidors, criteris similars o coincidents en l'ordenament jurídic andorrà i, en altres supòsits, s'han adoptat solucions diverses (integració de les clàusules d'interessos abusives amb els interessos legals) que després han estat modificades (no integració). En aquest sentit, l'Aute de la Sala considera que moltes de les respostes de la jurisprudència del TJUE s'apliquen a les Valls, però això no significa la translació exacta i íntegra de tota la doctrina del TJUE, sinó que s'analitza i interpreten els contractes on una de les parts és un consumidor, per tal d'obtenir la seva protecció efectiva. En aquest supòsit, la Sala va acollir un criteri procliu a la seguretat jurídica, consistent en prioritzar la cosa jutjada, i reconèixer que la protecció del consumidor no resulta absoluta. Aquest és el criteri que en el cas concret va admetre la Sala, sense que es pugui posar de relleu altres extrems de la jurisprudència del TJUE que podrien modular aquesta conseqüència, ja que, com s'ha dir, la jurisprudència del TJUE no s'adopta de manera íntegra i total, sinó que s'implementen determinats criteris o paràmetres de protecció del consumidor, i no de forma automàtica, en consonància amb les particularitats i trets característics del dret andorrà. No obstant, fins i tot, donant lloc al greuge anterior, tampoc l'incident de nul·litat podria prosperar, atès que per a poder procedir a l'estudi d'una clàusula abusiva i proclamar la seva nul·litat, cal com a pressupòsit ineluctable que una de les parts mereixi la condició de consumidor. I aquest no és el cas. Considera el promotor de l'incident que els Srs. Amorós i Farré són consumidors perquè el crèdit es remunta a una pòlissa de 14-12-1999 entre el Sr. Amorós i Ferrer i que va constituir una societat patrimonial l'any 2000 a instància del Banc; societat de la que són socis els recurrents i que es troba inactiva, alhora que existeix una referència a la llei espanyola de crèdit al consum a la pòlissa. Ja es pot constatar que s'intenta obtenir una nova valoració de la prova favorable a les pretensions de la recurrent i que aquesta actuació ha de quedar exclosa de l'incident de nul·litat d'actuacions (cfr. ATC 5-05-2014), que s'ha de limitar a l'examen i estudi de les eventuals vulneracions del dret a la jurisdicció (art. 10 CA). Malgrat això, ja vam exposar que l'al·legació d'abusivitat és d'una clàusula (núm. 11), continguda en la pòlissa de crèdit en Amorós corrent de 21-09-2001, signada per B S.L. amb Ferrer i que es concedeix amb caire mercantil (cl. Primera). Així, per molt que existeixi una referència a la Llei de Crèdit al consum, pel càlcul d'interessos, el cert és que es tracta d'una pòlissa signada per una societat mercantil, dedicada a tot tipus d'assessorament, de la que formen part com socis els Srs. Amorós i Farré, els quals han ostentat càrrecs d'administració en aquesta. Des d'aquesta òptica, el contracte de garantia (signat pels Srs. Amorós i ENTITY_5), segons el qual es concedeix una hipoteca a favor de Ferrer, com a accessori del contracte de crèdit (signat per B SL i l'entitat financera), requeria l'estudi de si podien ésser qualificats com a consumidors. I aquesta anàlisi l'efectua la Sala per a concloure que com a fiadors reals, al ser administradors de la societat deutora i mantenir vincles funcionals amb aquesta (administradors i socis al 50%) no poden ésser considerats consumidors. I aquest criteri exposat no es pot veure alterat perquè ara, en seu d'incident de nul·litat es pretenguin aportar documents que provin que la mercantil era només una societat patrimonial sense activitat, tota vegada que la creació de la personalitat jurídica (constitució d'una societat) no pot ésser emprada per les parts que operen en el tràfic jurídic només per acceptar les conseqüències beneficioses d'aquesta (limitació de la responsabilitat) i refusar aquelles que poden ésser perjudicials (pèrdua de la condició de consumidor). IV.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals a la part promotora de l'incident (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions promogut contra l'Aute d'aquesta Sala de 30-11-2017. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE