ATSJAD 7/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2018)
Décision commentée : ATSJAD 7/2018, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2018, recours A101/17, ECLI:AD:TSJADAD:2018:7A (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre avait, par une sentence du 30 novembre 2017, rejeté le recours formé par Mme Alfaro contre un jugement du Tribunal de Batlles du 8 février 2017, qu'elle confirmait intégralement, et mis les dépens d'appel à la charge de la partie appelante.
Mme Alfaro a ensuite formé, le 15 décembre 2017, un incident de nullité d'actuacions (incident de nullité de la procédure) contre cette sentence, demandant l'annulation de l'arrêt et la rétroactivité de la procédure. La partie adverse s'est opposée à l'incident le 29 décembre 2017 et a sollicité le rejet ainsi que la condamnation de la partie demanderesse aux dépens.
Le litige sous-jacent concerne un contrat de mandat discrétionnaire conclu entre le titulaire réel d'un compte, représenté par un mandataire, et une entité financière. Les moyens soulevés par la demanderesse à l'incident sont, en substance :
- la violation de l'article 10 de la Constitution andorrane (abrégé « C.A. » dans le texte, non explicité) relatif au droit à la juridiction ;
- l'absence de fondement en droit et l'arbitraire de la sentence, au regard du principe de légalité ;
- la non-application des communications de l'INAF, notamment celle de 2006 relative au devoir d'information, entrée en vigueur le 31 mars 2006 ;
- la nécessité d'apprécier le profil du client et non celui de son mandataire ;
- l'extralimitation de la banque, privée de mandat pour certaines opérations depuis 2006, et le caractère illicite ou abusif de son comportement, qualifié de vice d'invalidité.
Question de droit
La question posée à la Sala était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si la sentence du 30 novembre 2017 était entachée d'un défaut de motivation ou d'une violation du principe de légalité justifiant sa nullité. D'autre part, il fallait apprécier si les moyens tirés de la violation du devoir d'information et du caractère abusif de l'opération étaient recevables et fondés.
La Sala répond en substance que l'incident ne tend qu'à obtenir une nouvelle appréciation des preuves déjà examinées, ce qui excède l'office de l'incident de nullité. Le raisonnement est donc, avant tout, procédural, même si la Sala examine aussi les moyens au fond de manière récapitulative.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'incident. Ses motifs peuvent être résumés ainsi :
-
Sur la motivation. Les fondements II et III de la sentence ont qualifié le contrat de mandat discrétionnaire, écarté l'inefficacité pour défaut de consentement ou d'élément essentiel, examiné les vices du consentement et apprécié le comportement de l'établissement financier. La sentence a donc « motivé sa résolution » et « explicité les arguments » pour lesquels les moyens de la partie recourante ne pouvaient être accueillis.
-
Sur le principe de légalité. Aucune violation n'est établie. La partie demanderesse n'expliquait pas en quoi les motifs de la Sala seraient « irraisonnables, arbitraires ou illogiques ». Le texte relève d'ailleurs la mention « principi de legalitat (sic) », signalant une formulation imprécise
Aute
TSJC.- 0000101/2017 ORIGEN: 2100526/2013 - 00
NIG: 5300542120140001054
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 30-11-2017, amb la següent part dispositiva:
"DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la sentència, de data 08-02-2017, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles , que confirmem íntegrament. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada".
II.- La Sra. Alfaro va formular, en data de registre 15-12-2017, incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència d'aquesta Sala, segons el qual i pels motius continguts demanava la nul·litat de la sentència de 30-11-2017 i la retroacció de les actuacions.
La part contrària es va oposar a l'incident de nul·litat d'actuacions per escrit de data de registre 29-12-2017 i va sol·licitar, en atenció als arguments exposat en el cos de l'escrit, la desestimació de l'incident i la imposició de les costes processals a la part que l'ha promogut.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que promou l'incident de nul·litat d'actuacions assenyala que la sentència de la Sala, de 30-11-2017, ha vulnerat l'article 10 C.A. No obstant, no precisa en què consistiria el concret dret processal de caire fonamental que constitueix una expressió del dret a la jurisdicció que ha estat infringit. Solament a la fi de l'escrit, afirma que la sentència no està fonamentada en dret i que vulnera el principi de legalitat perquè empra uns arguments irraonables, arbitraris i il·lògics.
Exposa que la sentència no ha aplicat la normativa vigent continguda en els comunicats de l'INAF, de manera que no es poden fer ús dels mandats discrecionals. Afegeix que el perfil que cal analitzar és el del client i no el del seu apoderat. I, finalment, assevera que el Banc es va extralimitar perquè des de l'any 2006 no tenia mandat per a realitzar aquelles inversions, alhora que l'actuació va ser il·lícita i abusiva, i constitutiva d'un vici d'invalidesa.
II.- El present incident de nul·litat no pot ésser acollit, atès que, sota la referida manca de motivació, el que pretén el promotor de l'incident és que es procedeixi a una nova valoració de la prova practicada, ja examinada per la Sala.
En primer terme, la Sala va qualificar el contracte perfeccionat entre la part agent i l'entitat financera com un contracte de mandat discrecional. I en el fonament de dret II vam examinar la demanda i vam concloure que, encara que sol·licitava la nul·litat o anul·lació dels actes efectuats, aquesta es justificava en un eventual incompliment de les obligacions del Banc. Així, vam refusar la ineficàcia per manca de consentiment o d'un altre element essencial (objecte i causa), a la vegada que per concurrència de vicis del consentiment, i vam analitzar l'actuació de l'entitat financera.
En segon terme, en el fonament de dret III la sentència va tenir per acreditat que el titular real del compte era qui apareixia com a apoderat. I era aquest, qui segons ressurt de la prova testifical i documental, es personava a l'entitat financera i el perfil "agressiu" de la inversió s'ajustava al perfil del titular real.
I, quant al deure d'informació, implementat pel comunicat de l'INAF de 2006, que entrà en vigor el 31-03-2006, s'estudià l'operativa concreta per determinar si va existir un dèficit d'informació o una actuació il·lícita o abusiva.
En concret, es va analitzar i resoldre que no va existir dèficit o carència informativa en el marc del mandat discrecional vigent entre les parts i que el titular real- apoderat- va rebre informació periòdica, amb un seguiment exhaustiu, alhora que coneixia perfectament el risc de conferir aquest tipus de mandat discrecional. Per tant, no concorria cap vici del consentiment que pogués anul·lar el contracte, a la vegada que s'havia donat compliment a les exigències d'informació del comunicat de l'INAF en relació a la concreta relació contractual existents entre les parts.
I pel que fa a la pretesa il·licitud o abusivitat, la recurrent no indicava en el seu recurs quins actes concrets podien estar afectats, de manera que sense identificar quin producte o servei havia estat afectat per la conducta abusiva o il·lícita tampoc podia prosperar el motiu o greuge que articulava.
III.- La lectura dels fonaments II i III de la sentència de la Sala, sintetitzats en l'anterior fonament, permet concloure que el Tribunal va motivar la seva resolució i va explicitar els arguments pels quals els motius articulats per la part recurrent no podien ésser estimats.
Per altra part, cap infracció del principi de legalitat (sic) ocasiona la resolució de la Sala, sense que el recurrent ens indiqui les raons per les quals els arguments de la Sala s'han de considerar irraonables, arbitraris o il·lògics, tota vegada que, com s'ha afirmat, el que pretén és una nova valoració de la prova en favor de les seves pretensions.
IV.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús de l'incident promogut, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al promotor de l'incident de nul·litat de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la sentència d'aquesta Sala, de data 30-11-2017. Imposar a la part promotora de l'incident les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE