En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per Aute d'execució de 5-4-2017 l'Hble. Sra. Batlle ordenava al Sr. Vendrell que procedís, en el termini de 15 dies, a deixar lliure i vacu l'edifici - Hotel Restaurant- ubicat al XXXX conegut com a R del Pas de la Casa fent entrega de la possessió del mateix tot i advertint-lo que en cas de no desocupar-lo en el termini indicat es procediria al seu desnonament. II.- Per escrit de 17-5-2017, el Sr. Vendrell formulava incident d'execució de Sentència. Per Aute de data 19-5-2017 l'Hble. Sra. Batlle decidia la seva inadmissió a tràmit, sense fer pronunciament en costes, donant trasllat del mateix a la representació processal del Sr. Ribes, tot i requerint-se el Sr. Vendrell per tal de que en el termini improrrogable de 10 dies deixés l'edifici ans indicat a disposició de la contrapart. III.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, EL Sr. Vendrell, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es procedís a l'arxiu de l'Aute d'execució i si esqueia es retrotraguessin les actuacions dictant-se nova Providència. La representació processal del Sr. Ribes contestava les conclusions presentades de contrari interessant el rebuig del recurs plantejat amb imposició de les costes ocasionades a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta. FONAMENTS DE DRET I.- Els greuges que el Sr. Vendrell articula en relació a la decisió adoptada per l'Hble. Sra. Batlle són els següents: En primer lloc sosté que l'Aute recorregut era incomplert a partir del moment que no contemplava les diferents quantitats econòmiques que havia de pagar en mèrits de la Sentència dictada de tal manera que el mateix havia de ser anul·lat. Altrament indicava que l'Aute d'execució i tots els actes o tràmits posteriors no havien estat opportunament notificats a la part executada infringint-se així els principis resultants de l'article 10 de la Constitució i de la Disposició Addicional Segona apartat 15 de la LAFU. En aquest sentit sostenia que la notificació de l'Aute d'execució havia d'intervenir directa i personalment al seu destinatari, sense però que aquest pogués realitzar-se a través de procuradora amb el benentès que aquesta sols havia estat contractada per a representar-lo en el procediment declaratiu, sense que per tant es trobés legitimada per rebre notificacions en nom del recurrent en qualsevol procés, fase o instància. II.- La resolució recorreguda justifica la decisió de no admetre l'incident d'execució que s'interposa sostenint en essència que els motius que el Sr. Vendrell avançava consistien en eventuals irregularitats que havien de ser tutelades a través del procediment de l'incident de nul·litat d'actuacions i en el termini per aquest previst però que no s'encabien en el procediment de l'incident d'execució. Afegia que a la data en què intervenia l'aute d'execució era impossible poder quantificar el total del deute exigit en la mesura que es trobava condicionada al retorn de la possessió de l'immoble. Quant a les irregularitats que es denunciaven al respecte de la notificació de l'Aute, s'avança que la decisió de referència es va notificar al procurador a que s'havien fet poders apud acta sense que constés cap mena de revocació de tal manera que la notificació realitzada era adequada. III.- Amb caràcter preliminar escau efectuar les següents consideracions al respecte de la procedència de l'incident d'execució que el Sr. Vendrell interposava prop de l'òrgan d'instància. No es pot perdre de perspectiva que l'Aute contra el qual el Sr. Vendrell interposà incident d'execució és una decisió inherent a l'execució de Sentència que persegueix el desnonament de l'arrendatari en haver-se declarat la resolució del contracte d'arrendament. El procediment en la matèria es regula de manera concreta en la Disposició Addicional Segona de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes (LAFU), apartat 15 de la manera següent: "a) Quan sigui ferma la sentència que condemni al desnonament i una vegada retornats els autes a la Batllia en cas d'apel·lació, es procedeix a l'execució a instància de l'actor. El batlle ordena que s'apercebeixi el demandat de desnonament per al cas que no desallotgi la finca en el termini de 15 dies. La providència que ordena l'execució de la sentència i el llançament, quan escaigui, es notifica al demandat en els mateixos termes en què se li hauria de fer la citació, si es troba al Principat d'Andorra. En cas contrari, es notifica per mitjà de la publicació al Butlletí Oficial, amb els mateixos efectes que si s'hagués notificat personalment. En el cas que el defenent hagi comparegut en el procediment en el qual se sol·licita la resolució del contracte d'arrendament sense assistència lletrada, es pot requerir en la mateixa providència a l'arrendador perquè dipositi judicialment la fiança que l'arrendatari li va lliurar en el seu moment i a la seva disposició. Transcorregut el termini assenyalat sense que el demandat hagués desallotjat la finca, es procedeix al llançament. Les apel·lacions eventuals que puguin interposar-se en període d'execució no impedeixen que aquesta es dugui a terme". D'aquesta disposició legal s'extreu, que a diferència del que succeeix per a la fixació de la quantitat de l'execució quan la condemna és il·líquida o s'han de liquidar els danys i perjudicis (art. 4 del Decret de 1986), el procediment de l'execució material del desnonament, no preveu el recurs al mecanisme de l'incident d'execució de Sentència. Malgrat el que acaba de ser exposat però i en arres a aclarir les vies de que disposa la persona immersa en tal procediment, les previsions de la lletra d) de l'apartat 15 de la Disposició Addicional Segona de la LAFU transcrita, reconeixen el recurs d'apel·lació, encara que sigui de manera indirecta per via d'afirmar la seva admissió a un efecte, en relació a les decisions dictades en aquesta concreta matèria. En atenció al que acaba de ser exposat, la pretensió que el Sr. Vendrell articulava per escrit de data 17-5-2017 no intervenia a través del canal idoni i per tant havia de ser inadmesa "ad limine" sense perjudici de que el mateix pogués articular el corresponent recurs d'apel·lació. IV.- No es pot però obviar que les formes i requisits processals, malgrat la importància que tenen per a l'ordenació del procés, no poden constituir-se en obstacles insuperables per a la seva prossecució. En aquest sentit s'ha pogut pronunciar el Tribunal Constitucional en la seva Sentència de 13-7-2012 (recurs d'empara 92-2012) indicant que el rigorisme formalista, ha de cedir quan entra en conflicte amb el dret a un procés degut, consagrat a la Constitució, havent d'atorgar-se al principi "pro actione" la rellevància que es mereixia. Aquest principi requereix que les normes siguin interpretades de conformitat a la Constitució i en el sentit més favorable a la efectivitat del dret a la tutela judicial (article 10). Si les anteriors consideracions es traslladen al supòsit que aquí s'examina, resulta que l'Aute recorregut malgrat en la seva part decisòria pronunciï la inadmissió de l'incident d'execució, en realitat el mateix efectua una anàlisi jurídica de les diferents qüestions que li eren sotmeses, rebutjant- les una per una, de tal manera que aquestes resultaven resoltes materialment. I és des d'aquest prisma que cal ara examinar els greuges que la part recurrent planteja en suport al seu recurs amb el benentès que aquest procedir no ha ocasionat cap situació d'indefensió al Sr. Ribes i que de no fer-ho es menystindria el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent. V.- En primer lloc pel que es refereix a la nul·litat de l'Aute per raó de ser el mateix incomplert en no contemplar les quantitats econòmiques que s'estableix en al Sentència, aquest greuge ha de ser rebutjat. En efecte, l'execució de la Sentència ferma dictada en les actuacions principals conté a banda d'una condemna econòmica -que a manca d'acord correspon executar al saig (cfr. art. 36.1 i .2 de la Llei 43/2014 de la Llei del Saig)-, un pronunciament relatiu al desnonament de l'arrendatari quina competència recau en exclusiva en el Batlle. En aquest context l'Aute de la Batllia havia de cenyir el seu pronunciament a la part que competencialment li corresponia i res podia preveure en relació a unes quantitats econòmiques que és el Saig que ha de fixar a través de l'Acord corresponent (art. 38 a) de la Llei del Saig). Existeix però endemés altre raó que justifica aquest procedir. La Sentència ferma dictada en les actuacions principals preveu el pagament per part del Sr. Vendrell de la suma mensual de 3.000.-EUR en concepte d'indemnització per ocupació indeguda des de l'1-7-2015 i fins la data en que es procedeixi al retorn efectiu de la possessió de la unitat immobiliària a la contrapart. En aquesta eventualitat, la prèvia determinació de la data en que intervé el trasllat possessori resulta necessària per tal de poder quantificar la suma total deguda. Sosté no obstant el Sr. Vendrell que la determinació d'aquesta quantitat li era necessària per tal de poder enervar l'acció, però aquest argument topa amb el fet que aquesta ha d'intervenir com a més tard a la data de la contesta a la demanda (apartat 14 de la Disposició addicional segona de la LAFU), de tal manera que ara, en seu d'execució de Sentència, ja no se'n pot prevaler. Pel que es refereix al fet que l'Aute fos notificat a la procuradora del Sr. Vendrell i no personalment al demandat tampoc res es pot reprotxar a la decisió d'instància. En efecte, és cert que la lletra b) de l'apartat 15 de la Disposició Addicional Segona de la LAFU preveu que "la providència que ordena l'execució de la sentència i el llançament, quan escaigui, es notifica al demandat en els mateixos termes en què se li hauria de fer la citació, si es troba al Principat d'Andorra. En cas contrari, es notifica per mitjà de la publicació al Butlletí Oficial, amb els mateixos efectes que si s'hagués notificat personalment". No obstant, no és pot perdre de perspectiva que el procediment executori no deixa de ser la continuació lògica del declaratiu, sense que la Sentència que es dicti suposi una causa de cessament del procurador. Endemés, ha de recordar-se que la qualificació jurídica de la relació entre procurador i client, és la derivada del contracte de mandat, en la seva varietat de mandat representatiu. Si bé el mandant disposa de la facultat revocatòria del mateix (Digest 3, 26, 9, 1), aquesta decisió ha d'intervenir de manera expressa o tàcita però no pot ser presumida (Digest 17, 1, 12, 16) ni tampoc pot oposar- se a tercers de bona fe que hagin pogut contractar amb el mandatari sense conèixer la revocació. En el supòsit que aquí s'examina, en cap moment figura en les actuacions que el Sr. Vendrell hagi cessat la procuradora que l'assisteix, trobant-se per tant degudament personat a les actuacions executòries a través de la mateixa. En un altre ordre d'idees, tampoc es pot obviar que la notificació que es realitzava pop del procurador no li ha comportat cap mena de menyscapte al Sr. ENTITY_4: el mateix no tant sols ha tingut coneixement de les diferents Resolucions dictades en el procediment executori sinó que també les ha impugnat a través dels mecanismes que ha tingut per convenient. Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Vendrell contra la Resolució recorreguda, si bé escaurà no obstant rectificar la part decisòria en el sentit que l'incident interposat pel Sr. Vendrell va ser en realitat desestimat. V.- La desestimació del recurs plantejat comporta que les costes ocasionades pel mateix hagin de ser imposades a la part que l'ha promogut en mèrits del principi del venciment objectiu. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Vendrell contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 19-5-2017 que confirmem íntegrament, rectificant- se no obstant la decisió continguda en la part decisòria en el sentit que l'incident interposat pel Sr. Vendrell va ser desestimat, imposant al recurrent les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE