ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2018 - ROJ: ATSJAD 37/2018
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 février 2018
NuméroA385/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 37/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:37A)
> Décision commentée : ATSJAD 37/2018, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2018, recours A385/17 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:37A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de méthode : le champ « Référence canonique » fourni étant incomplet (« Juridiction andorrane, — »), la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). La décision est rendue en catalan ; les citations sont traduites en français.*
## Faits et procédure
Une société anonyme andorrane (A, S.A.) a agi contre deux locataires, les Srs Barba i Garzón, en matière de bail d'habitation relevant de la *Llei d'arrendaments de finques urbanes* (LAFU). Par sentence du Tribunal unipersonnel du Batlle du 1er février 2017, la résolution du contrat de bail portant sur un appartement a été prononcée, avec expulsion, restitution de la possession, condamnation au paiement de 2 925 EUR d'arriérés de loyers (décembre 2015 à avril 2016) et d'une indemnité d'occupation indue de 812,50 EUR mensuels, outre les dépens.
Les locataires ont sollicité l'aide juridictionnelle pour interjeter appel. Leurs demandes ont été rejetées par ordonnances des 22 février 2017, confirmées par le Tribunal supérieur le 30 mai 2017. Un délai de treize jours leur a ensuite été accordé pour former appel, et l'appel a été formé le 14 juillet 2017.
Par ordonnance (*aute*) du 1er septembre 2017, le Batlle a déclaré la caducité de l'appel en application de l'apartat treze de la disposició addicional segona de la LAFU, faute de paiement ou de consignation des loyers dus. Les appelants ont formé un recours contre cette ordonnance le 25 octobre 2017 ; l'intimée a conclu à sa confirmation le 15 décembre 2017.
Selon le texte de la décision, les locataires avaient remis les clés du logement après le prononcé de la sentence, la partie demanderesse les ayant reçues le 10 mars 2017. Le texte mentionne une « sentència de 9 de març del 2017 », alors que la sentence de première instance est datée du 1er février 2017 ; cette divergence de dates n'est pas expliquée dans la décision et n'a pas été relevée par la juridiction.
## Question de droit
La question posée était de savoir si l'exigence de paiement ou de consignation des loyers, posée par l'apartat treze de la disposició addicional segona de la LAFU comme condition de recevabilité de l'appel, s'impose à un appelant qui a restitué le logement avant de former son recours et qui allègue ne pas disposer de ressources suffisantes pour consigner les sommes dues, sans avoir obtenu le bénéfice de l'aide juridictionnelle.
## Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur retient le recours et écarte la caducité. Son raisonnement s'articule en trois temps.
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2018 - ROJ: ATSJAD 37/2018
ATSJAD 37/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:37A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 37/2018, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2018, recours A385/17 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:37A) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : le champ « Référence canonique » fourni étant incomplet (« Juridiction andorrane, — »), la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). La décision est rendue en catalan ; les citations sont traduites en français.
Faits et procédure
Une société anonyme andorrane (A, S.A.) a agi contre deux locataires, les Srs Barba i Garzón, en matière de bail d'habitation relevant de la Llei d'arrendaments de finques urbanes (LAFU). Par sentence du Tribunal unipersonnel du Batlle du 1er février 2017, la résolution du contrat de bail portant sur un appartement a été prononcée, avec expulsion, restitution de la possession, condamnation au paiement de 2 925 EUR d'arriérés de loyers (décembre 2015 à avril 2016) et d'une indemnité d'occupation indue de 812,50 EUR mensuels, outre les dépens.
Les locataires ont sollicité l'aide juridictionnelle pour interjeter appel. Leurs demandes ont été rejetées par ordonnances des 22 février 2017, confirmées par le Tribunal supérieur le 30 mai 2017. Un délai de treize jours leur a ensuite été accordé pour former appel, et l'appel a été formé le 14 juillet 2017.
Par ordonnance (aute) du 1er septembre 2017, le Batlle a déclaré la caducité de l'appel en application de l'apartat treze de la disposició addicional segona de la LAFU, faute de paiement ou de consignation des loyers dus. Les appelants ont formé un recours contre cette ordonnance le 25 octobre 2017 ; l'intimée a conclu à sa confirmation le 15 décembre 2017.
Selon le texte de la décision, les locataires avaient remis les clés du logement après le prononcé de la sentence, la partie demanderesse les ayant reçues le 10 mars 2017. Le texte mentionne une « sentència de 9 de març del 2017 », alors que la sentence de première instance est datée du 1er février 2017 ; cette divergence de dates n'est pas expliquée dans la décision et n'a pas été relevée par la juridiction.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'exigence de paiement ou de consignation des loyers, posée par l'apartat treze de la disposició addicional segona de la LAFU comme condition de recevabilité de l'appel, s'impose à un appelant qui a restitué le logement avant de former son recours et qui allègue ne pas disposer de ressources suffisantes pour consigner les sommes dues, sans avoir obtenu le bénéfice de l'aide juridictionnelle.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur retient le recours et écarte la caducité. Son raisonnement s'articule en trois temps.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000385/2017 ORIGEN: 7000220/2016 - 00
NIG: 5300542120160001472
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions seguides sota el número 7000220/2016, tramitades pel procediment de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, en data 01-02-2017, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència decidint:
"Estimar majoritàriament la demanda interposada per la mercantil andorrana A, S.A contra els Srs. Barba i Garzón, ha de declarar la resolució del contracte d'arrendament del pis planta 2ª porta 1ª formant part de l'Edifici Y radicat al XXXX atorgat en data 24 de novembre de 2015 entre les parts; amb efectes a partir del dia 1er de maig del 2016, tot disposant el desnonament de l'esmentada part arrendatària d'aquella unitat immobiliària, condemnant-la a retornar a l'agent la possessió de la mateixa lliure, vàcua i expedita, així com condemnar la part defenent a:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A385/17 — Décision commentée
Primer.- Satisfer a l'agent la quantitat total de 2.925 EUR en concepte de rendes endarrerides impagades corresponents als mesos de desembre 2015 (mig mes) a abril 2016; augmentada dels interessos legals devengats des del 3 de juny de 2016, i fins el dia del seu total pagament.
Segon.- Pagar a l'agent, en concepte d'indemnització per ocupació indeguda, l'import de 812,50 EUR mensuals (o el seu equivalent diari, a saber 27,08 EUR) a comptar de l'1 de maig de 2016 i fins al retorn efectiu de la possessió, augmentada dels interessos legals comptadors des del moment en que cada mensualitat fos exigible i fins a la data de la seva total liquidació.
Tercer.- Sufragar la totalitat de les costes del judici, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador de l'agent, que s'acreditaran en període d'execució de sentència."
II.- En data 21-02-2017 els Srs. Barba i Garzón van presentar dues sol·licituds per tal que se'ls atorgués el benefici de la defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes a fi d'interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, havent-se resolt les sol·licituds desfavorablement mitjançant autes de data 22-02-2017, confirmats per autes del TSJC de data 30-05-2017.
Per Providència del 09-06-2017, l'Hble. Batlle va acordar, entre d'altres extrems, atorgar als Srs. Barba i Garzón un termini de 13 dies per tal d'interposar un recurs d'apel·lació.
III.- Per escrit de data 14-07-2017 els Srs. Barba i Garzón van interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de data 01-02-2017.
IV.- Per aute de data 01-09-2017, l'Hble. Batlle decidí:
"Primer.- Declarar la caducitat del recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Barba i Garzón en data 14 de juliol de 2017, tot en mèrits d'allò establert a la Disposició addicional segona apartat tretzè de la LAFU.
Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."
V.- Per escrit de data 25-10-2017, els Srs. Barba i Garzón, van interposar recurs contra l'aute de data 01-09-2017, i van articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats, demanen la revocació de l'aute, acordant-se la tramitació del recurs d'apel·lació contra la sentència núm. 000017/2017 de data 01-02-2017.
Per escrit de contesta registrat el 15-12-2017, la representació processal de la societat A SA, va demanar que es dictés aute confirmant en la seva totalitat l'aute de data 01-09-2017, condemnant a l'adversa a satisfer les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'apartat tretze de la Disposició Addicional segona de la Llei d'arrendaments de finques urbanes exigeix el pagament o la consignació judicial de l'import de les rendes per a que sigui admès el recurs d'apel·lació contra la sentència, però el Tribunal Constitucional té declarat -STC 415/13 de data 3-02-2014- que aquest requisit no es pot exigir en tots els casos perquè això significaria que en alguns d'ells es vulneraria l'article 10 de la Constitució, és a dir, el dret a la jurisdicció (segona instància) i a un procés degut.
Així, el Tribunal Constitucional ha considerat que el pagament o consignació de les rendes degudes al moment de la interposició del recurs no és exigible quan el recurrent no té prou recursos econòmics i té declarada una situació de pobresa o insolvència.
La Sala Civil de Tribunal Superior de Justícia, considerant que la finalitat del requisit del pagament o consignació de rendes degudes és que la part arrendatària no aprofiti la durada del procés en la segona instància per seguir gaudint de manera gratuïta de l'objecte arrendat, ha establert que quan el contracte ja s'ha resolt i l'arrendador ha recuperat la possessió no té cap sentit ni justificació aquella exigència (STSJC 77/14 del 27 d'abril i STSJC 315/16 del 28 de febrer del 2017).
Els recurrents consideren que, malgrat no haver obtingut el benefici de justícia gratuïta, no tenen prou recursos econòmics per a consignar o pagar les rendes degudes i la finalitat del recurs no és la d'allargar ni dilatar el procés.
A banda dels recursos econòmics dels recurrents, després del dictat de la sentència en data 9 de març del 2017, aquests van entregar les claus del pis i van manifestar que l'havien deixat, i en data 10 de març del 2017 es van entregar les claus a la part actora. En conseqüència, quan es va interposar el recurs d'apel·lació contra la sentència en data 14 de juliol del 2017 els arrendataris ja no tenien la possessió del pis i la finalitat del recurs no podia ser la que es tracta d'evitar amb l'exigència del pagament o consignació de les rendes degudes.
Pel que s'ha exposat s'estima el recurs i es deixa sense efecte la seva declarada caducitat per a que es procedeixi a la seva tramitació.
II.- No procedeix efectuar imposició de les costes processals
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Barba i Garzón contra l'aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, de data 1 de setembre del 2017, QUE REVOQUEM en el sentit de deixar sense efecte la declarada caducitat del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Barba i Garzón per a que es procedeixi a la seva tramitació, sense imposició de les costes de cap de les instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-