SENTÈNCIA DEMANDA (PROCEDIMENT ABREUJAT) SENTÈNCIA (PROCEDIMENT ABREUJAT) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat Peña contra la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 11-10-2017, que condemnava la societat a pagar 2.525 euros al Sr. Mena, més interessos legals i costes judicials. La sentència original havia estat dictada després que la societat fos declarada en rebel·lia processal per no comparèixer en el procediment. El recurs d'apel·lació argumentava quatre greuges, però el tribunal els va rebutjar tots, considerant que la sentència original no havia incurrit en cap error processal ni havia vulnerat els drets de la part recurrent. Com a conseqüència, el tribunal va imposar les costes del recurs a la part apel·lant. Aute Magistrats Jaume Tor Porta Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC.- 0000002/2018 ORIGEN: 3000127/2017 - 00 NIG: 5300542120160003598 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril del 2018 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En seguiment a l'oposició al procediment d'ordre judicial, en data 22-3-2017, la representació processal del Sr. Mena, va formular demanda contra la societat Peña, en reclamació de quantitat, interessant la condemna d'aquesta darrera a satisfer la suma de 2.525.- EUR més interessos legals des de la contesta a la demanda i les costes judicials causades. II.- En no haver comparegut el representant de la societat demandada en l'hora assenyalada, per Aute del mateix dia se la declarava en rebel·lia processal. III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de proposició de proves, i posteriorment de conclusions. IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle va dictar Sentència en data 11-10-2017 i va decidir : "Que estimant íntegrament la demanda principal formulada pel Sr. Mena, ha de condemnar i condemna a la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Peña", al pagament a aquell de la quantitat de dos mil cinc-cents vint-i-cinc euros (2.525.- EUROS), més aquells interessos legals produïts a comptar del vint-i-dos de març d'enguany i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant a la demandada les costes processals causades així com els honoraris de procurador de l'agent de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió jurisdiccional". V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la part defenent i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data 23-2-2018, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment. En data 19-3-2018, la representació processal del Sr. Mena presentava escrit de contesta a les conclusions demanant la confirmació de la Sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes d'aquesta segona instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta. FONAMENTS DE DRET I.- En el present procediment la representació processal del Sr. Mena reclama a la societat Peña, el pagament de la suma de 2.525.- EUR resultant del xec que incorpora al procediment d'ordre judicial per nominal de 2.500.- EUR incrementat de les despeses bancàries de retorn degudament justificades, més els interessos legals i el pagament de les costes. La societat defenent era declarada en rebel·lia processal per Aute de data 22-3-2017. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda, condemnant la defenent a pagar la totalitat del deute reclamat. Contra tal decisió, s'alça la part vençuda. II.- La part recurrent fonamenta la seva pretensió revocatòria en els quatre greuges següents: 1) El tribunal no havia tingut en compte que la causa petendi havia estat modificada durant el procediment; 2) el Tribunal havia analitzat d'ofici un extrem que cap de les parts havia al·legat; 3) en cap moment el Sr. S.L. havia reconegut el deute a favor de l'actor i tampoc el mateix resultava acreditat i 4) que no era cert que en el procediment abreujat havien de mantenir-se les al·legacions que s'havien pogut realitzar en l'ordre judicial de pagament. III.- Pel que es refereix al primer dels motius de greuge indicat, la doctrina d'aquesta Sala és constant en afirmar: "L'objecte d'un procés està determinat i limitat per la pretensió o conjunt de pretensions sobre les que es discuteix en un judici. La pretensió està integrada per dos elements essencials: un element objectiu, el petitum, que consisteix en una petició que s'efectua a l'òrgan jurisdiccional referida a un concret bé corporal o incorporal (en el present cas una reclamació de quantitat en concepte d'indemnització dels danys ocasionats a un vehicle), i un element causal, causa petendi, integrat pel conjunt de fets aportats per l'actor a la seva demanda, que originen i individualitzen la petició per ell formulada" (sentència del 16 de novembre de 2006). La causa petendi constitueix, per tant, la fonamentació o motivació de la demanda i no pot ser modificada durant el procediment per regla general. És veritat que d'acord amb els principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, els organismes jurisdiccionals poden resoldre el fons de la qüestió litigiosa en base a arguments jurídics distints dels invocats pels litigants, això sí, sempre i quan no s'alterin les pretensions o la causa petendi" (TSJC-167/12 del 15 de novembre de 2012). En el supòsit que ara s'examina, la Sentència recorreguda cenyeix el seu examen a la concreta pretensió que en l'escrit de demanda la representació processal del Sr. Mena introduïa: l'impagament d'un xec. Aquest anàlisi es realitza per l'Hble. Sr. Batlle sense que en cap moment, al llarg de la seva fonamentació jurídica, es faci menció a l'existència entre les parts d'aquell préstec eventual que el demandant va introduir en el decurs de la seva confessió en judici, de tal manera que no es pot considerar que la Sentència recorreguda hagi incurregut en aquella incongruència per alteració de la causa petendi que la part recurrent denuncia i per tant aquest motiu de recurs ha de ser rebutjat. IV.- El segon i quart motiu de greuge poden ser examinats conjuntament a partir del moment que es denuncia que la decisió recorreguda no podia negar a la part demandada la possibilitat d'introduir motius d'oposició suplementaris a aquells que havia pogut avançar en el procediment d'ordre judicial previ i que, endemés aquest argument no podia ser introduït d'ofici, sense que cap de les parts es pronunciï al respecte. Si bé es pot convenir amb la part recurrent, que en la regulació actual del procediment andorrà, els motius avançats per les parts en un procediments d'ordre judicial previ no poden limitar el dret d'al·legació respectiu en el procediment declaratiu posterior en cas d'oposició, el motiu de recurs que es planteja però esdevé estèril a partir del moment en que no ha estat la decisió recorreguda que ha limitat el dret a defensa de la part sinó que en definitiva ha estat la seva manca de compareixença en data i hora deguda per al tràmit d'escoltar la demanda i la seva conseqüent declaració en rebel·lia processal que en definitiva ha comportat que la demandada no articulés en el procediment abreujat cap mena d'oposició en el moment processal oportú. En tot cas, si s'examina l'escrit de conclusions de la mercantil demandada s'observa com l'únic motiu pel qual s'oposa a la demanda rau en l'afirmació que l'import corresponent al xec hauria estat ja pagat a l'actor de tal manera que, a partir del moment en que la Sentència recorreguda, considera que aquesta afirmació no es troba acreditada, no s'ha ocasionat cap tipus de perjudici a la part recurrent. En conseqüència també aquest motiu del recurs ha de ser rebutjat. V.- Quant al darrer motiu de greuge que s'articula, sosté la part recurrent que en cap moment existia un reconeixement del deute reclamat de contrari alhora que insistia en que el vehicle pel qual s'hauria lliurat el xec objecte de reclamació havia estat pagat en efectiu al demandant. És cert que en primera instància en cap moment la demandada ha produït un reconeixement de deute en relació a l'import del xec, però tampoc la Sentència dictada es pronuncia en aquest sentit sinó que el que estableix és que a partir del moment en que la defenent referia haver pagat el vehicle de constant referència en efectiu, implícitament reconeixia el deute existent i relacionat amb l'esmentada operació. Pel que es refereix al darrer motiu que avança la part recurrent tampoc aquest pot triomfar per les raons que seguidament s'exposen. Peña afirma haver lliurat el xec quin import es reclama en concepte de reserva del vehicle Opel Antara matrícula XXXX no obstant, no es pot perdre de perspectiva que la venedora del vehicle era la societat B, SLU (cfr. factura obrant en el foli 81) quan el beneficiari del xec és el Sr. Mena de tal manera que encara que aquest pugui ser el gerent o representant de la primera no es pot presumir que el xec lliurat intervenia en relació a l'activitat d'aquesta. Però és que tampoc l'explicació que la part dona al lliurament del xec pot ser avalada. En efecte, la compravenda del vehicle indicat intervenia el 9-9-2015 essent el seu preu pagat en efectiu en aquella data (cfr. en aquest sentit la factura ans indicada) i per tant escapa a tota lògica que amb posterioritat (el xec segons figura en les actuacions porta data del 21-9-2015) hagués de fer- se una reserva per un vehicle que ja havia estat íntegrament pagat. En conseqüència també aquest motiu del recurs ha de ser rebutjat. Decisio VI.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Peña contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 11-10-2017 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE