En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de juny del 2018 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 10-04-2018, segons la qual estimava en part el recurs interposat pel Sr. Sanz i revocava la sentència d'instància en el sentit d'estimar íntegrament la demanda interposada contra Bueno i condemnar-lo a la recompra de 1870 accions al preu de 1.645 euros cadascuna i als interessos legals, sense imposició de costes de cap de les instàncies. II.- La representació processal de Bueno va formular, en data de registre 25-04-2018, incident de nul·litat contra la sentència d'aquesta Sala, abans referida, de data 10-04-2018. La part recurrent en alçada es va oposar a l'incident de nul·litat promogut segons escrit de data de registre 11-05-2018 i va sol·licitar la seva desestimació amb imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els que la part promotora de l'incident el fonamenta són els següents. En primer terme, entén que res s'ha d'objectar a l'apreciació d'ofici de la cosa jutjada, però el raonament jurídic resulta orfe i contradictori quan reconeix que no procedeix pronunciar-se sobre la validesa de l'acord societari d'abril de 2011, com havia argumentat la sentència d'instància. Considera que l'efecte prejudicial de la cosa jutjada vol evitar sentències contradictòries sobre una mateixa qüestió i després d'admetre que la validesa de l'acord no ha estat objecte del procediment, no pot haver-hi contradicció amb la sentència de la Sala de 27-10-2016, ja que l'objecte del procés era diferent: impugnació d'acord social (2016) front a la pretensió de compliment del contracte (2018). Així, afirma que l'aplicació d'ofici de l'excepció de cosa jutjada no serveix per plantejar el debat sobre la legalitat de l'acord social i com que no s'ha d'adoptar cap decisió sobre la validesa de l'acord social, manca la motivació del perquè l'adopten. Afegeix que resoldre en segona instància sobre la validesa de l'acord social lesiona els drets d'audiència i contradicció, ja que sense debat es donen per resoltes qüestions com la caducitat de l'acció d'impugnació o la valoració de la situació de fet del demandant respecte l'acord social de 2011 i situa a la part promotora de l'incident en indefensió. II.- La motivació que justifica l'estimació de la demanda i la condemna de Bueno a la recompra de les accions al preu de 1.645 euros per acció es troba plenament continguda en el fonament de dret III de la nostra sentència de 10-04-2018. La sentència estableix que l'objecte del procés no era la nul·litat de l'acord de la junta general de 28-04-2011 sinó una pretensió de compliment contractual, amb més els danys i perjudicis generats. En el fonament de dret III no es comparteix el criteri d'instància, segons el qual l'excepció de cosa jutjada requereixi la triple identitat de subjectes, objecte i causa, atès que, per una banda, l'article 44.1 de la Llei de societats determina que la nul·litat d'un acord social produeix els seus efectes per a tots els socis, de manera que esdevenia innecessari per a estendre els efectes de la nul·litat proclamada a la sentència d'aquesta Sala de 27-10-2016, sol·licitar la nul·litat d'un acord idèntic a un altre que vulnerava la igualtat dels drets dels socis. Per altra banda, s'explicava la diferència entre la cosa jutjada material negativa o excloent i l'efecte positiu o prejudicial de la cosa jutjada. En aquest sentit, mentre que la primera requeria la triple identitat per evitar la reproducció indefinida de la mateixa controvèrsia i evitar el dictat de resolucions contradictòries, la segona intentava impedir la producció de resolucions contradictòries, de manera que cal partir necessàriament d'allò resolt en un procediment previ quan esdevé un antecedent o pressupòsit lògic del que s'ha de resoldre. En aquest darrer supòsit, no cal la identitat objectiva ni que la causa de demanar (causa petendi) sigui la mateixa, sinó solament que el segon procediment que s'ha de resoldre hagi de prendre en consideració l'antecedent lògic o pressupòsit que s'ha resolt en el primer. Aleshores, la Sala aplica aquestes consideracions al cas que es resol i conclou que la sentència de la Sala de 27-10-2016 anul·la un acord social de 2009, idèntic als que en els anys següents s'adoptaran per l'entitat financera, en els que es reduïa el preu de recompra de les accions un 30%. Declarada il·legal la reducció del 30% i com que els efectes s'estenen a tots els socis en virtut de declaració legal (art. 44.1 LS), i sense que la causa de demanar hagi de ser idèntica (aquí és una acció de compliment de la recompra), allò resolt actua com un pressupòsit o antecedent lògic, ja que impedeix, derivada de la declaració d'il·legalitat al haver estat declarat il·legal, la reducció del 30% del preu de recompra, de manera que vincula al present procés i s'ha de partir d'aquell antecedent, amb la qual cosa la demanda presentada (preu de recompra sense la reducció del30%) havia de ser estimada. III.- Davant de les consideracions que vam efectuar en la nostra sentència, que ara s'impugna, s'ha de refusar l'existència d'una contradicció interna o l'afectació del dret d'audiència i defensa de la part que el promou. En efecte, aquesta Sala per una resolució prèvia, de 27-10-2016, va decidir declarar il·legal l'acord celebrat en junta general de socis de l'any 2009 de Bueno pel qual a determinats accionistes se'ls rebaixava un 30% del preu de recompra de les accions. Aquest acord es va repetir en les successives juntes generals que Bueno va anar celebrant en els anys següents. La Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada preveu en el seu article 44 que els acords que siguin declarats nuls projecten els seus efectes en relació a tots els socis. En el present supòsit, no s'impugnava l'acord social sinó que s'exercia una acció de compliment de contracte, segons la qual es sol·licitava la recompra de les accions en virtut d'allò pactat. Recaiguda la sentència de la Sala, de 27-10-2016, la declaració de nul·litat de l'acord (la rebaixa del 30%) beneficiava a tots els socis, com era l'agent, i per això no calia pronunciar-se sobre la validesa o no de l'acord, ja que ja havia estat declarat nul, en el moment de dictar-se la sentència de primera instància. Des d'aquesta òptica, el fet que no calgués la identitat subjectiva, per imperatiu legal, i que la causa petendi fos diversa, no impedia, com vam argumentar de manera extensa, l'aplicació d'ofici de l'excepció de cosa jutjada, en la seva vessant prejudicial. Aleshores, s'exercitava una acció de compliment de contracte, on el debat es situava en la rebaixa o no del 30% del preu de recompra i aquest extrem havia estat declarat nul per il·legal en la sentència de la Sala de 27-10-2016. Consegüentment, aquesta declaració de nul·litat de la rebaixa, resultava un pressupòsit o antecedent lògic per a resoldre la present acció exercitada per l'agent, i el fet que la Sala hagi aplicat l'eficàcia prejudicial de l'excepció de cosa jutjada no solament no ha menyscaptat el dret de defensa o d'audiència de Bueno (atès que el debat sobre la validesa o no de la rebaixa ja estava decidit, de manera que estesa l'eficàcia per la llei no es podia qüestionar la caducitat de l'acció d'impugnació de l'acord social o la situació concreta del soci) sinó que ha impedit el dictat de resolucions contradictòries. IV.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació de l'incident de nul·litat, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part promotora d'aquest de les costes de l'alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la societat Bueno contra la sentència de la Sala, de data 10-04-2018. Imposar a la part promotora de l'incident les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE