I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 136/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:136A), Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 20 juillet 2018
Décision commentée : ATSJAD 136/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:136A, Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 20 juillet 2018 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral est retenue.
Faits et procédure
Un litige né d'une infraction routière a donné lieu à une décision de la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia, la sentence n° 46-2018 du 18 mai 2018. Ce jugement a fait droit à l'appel formé contre le jugement du Tribunal de batlles du 4 mai 2017, qui avait annulé la résolution administrative du 9 novembre 2015 relative à cette infraction. Le Gouvernement d'Andorre a ainsi obtenu gain de cause en appel.
M. Galan, partie à l'instance principale, a alors formé un incident de nullité d'actuacions contre la sentence n° 46-2018. Il soutenait que le droit à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution, avait été méconnu sous l'angle du droit à obtenir une décision motivée en droit. Selon lui, les questions déjà débattues dans la procédure, relatives à l'appréciation de la preuve et aux vices de la dénonciation initiale, devaient être de nouveau examinées.
Le Gouvernement d'Andorre s'est opposé à l'incident. Il a fait valoir qu'aucune atteinte au droit à la juridiction n'était établie et que la partie adverse cherchait en réalité à obtenir un nouvel examen du fond.
L'incident relève de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993. La décision est un aute, c'est-à-dire une décision interlocutoire, rendue par la formation administrative du Tribunal, composée de trois magistrats, dont l'un est rapporteur.
Le résumé automatique (« Resum I.A. ») figurant sur la page source n'est pas un élément de la décision et n'a pas été retenu pour la présente analyse.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'incident de nullité d'actuacions prévu à l'article 18 bis de la Llei transitòria peut être utilisé pour remettre en cause l'appréciation des
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000003/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2018 - ROJ: ATSJAD 136/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« 1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 46-2018, de 18 de maig, va estimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 4 de maig de 2017 que, al seu torn, havia anul·lat la resolució administrativa de 9 de novembre de 2015, relativa a una infracció de trànsit. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 juillet 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000003/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000051/17
AUTE 34-2018
PARTS:
Demandant incidental: Sr. Galan
Representant: Sr. Plana
Advocat: Sr. Esparza
Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Izquierdo
Advocat: Sra. Briones
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000003/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 46-2018, de 18 de maig, va estimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 4 de maig de 2017 que, al seu torn, havia anul·lat la resolució administrativa de 9 de novembre de 2015, relativa a una infracció de trànsit.
2.- La representació de la part agent ha interposat incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, en considerar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució, en la seva vesant del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret. En concret, es reprodueixen les mateixes qüestions que ja van ser objecte del procés sobre la valoració de la prova i sobre els defectes de la denúncia inicial que va motivar la tramitació del procediment administratiu.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat a les pretensions de l'agent i ha sol·licitat que es desestimi íntegrament l'incident, ja que no s'ha produït cap infracció del dret a la jurisdicció, sinó que la contrapart pretèn que es revisin les qüestions de fons que eren objecte del procés.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com ha dit aquesta Sala de forma reiterada, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- En aquest cas, la part agent torna a plantejar les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència que va posar terme al procés, cosa que contravé de forma manifesta l'objecte i finalitat d'aquest incident.
Les al·legacions d'aquella part no es refereixen a cap vulneració dels principis reguladors del procés degut, el que posa de relleu que no es planteja en realitat cap infracció de l'article 10 de la Constitució. Ben al contrari, emparant-se en la invocació del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, el recurrent pretèn que es modifiquin els pronunciaments de la sentència impugnada, que ja va exposar amb el suficient detall les raons per les quals es desestimaven les pretensions de l'agent i s'estimava el recurs del Govern.
En realitat, l'agent discuteix la valoració de la prova que va fer la sentència dictada en aquest recurs, així com la decisió sobre els efectes no invalidants que revestien els defectes de la denúncia inicial del procediment sancionador. Com es pot deduir d'aquestes consideracions, la sentència dictada en aquestes actuacions es troba degudament motivada, i el fet que l'agent discrepi del seu contingut no implica de cap manera una vulneració del dret reconegut en l'article 10 de la Constitució.
En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament la demanda incidental que formula la part agent.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula la representació del Sr. Galan contra la sentència núm. 46-2018, de 18 de maig.
2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE