SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat la petició de recusació dels magistrats del Tribunal de Corts, M.I. Srs. Canals, Valverde i Vara, presentada pels Srs. Cano, Mercader, Blasco i Galván. La recusació es basava en diverses causes, incloent la suposada falta d'imparcialitat, la vulneració del dret a la defensa i la manca de llibertat d'expressió. No obstant això, la Sala Penal ha considerat que la petició de recusació era extemporània, ja que no havia estat presentada "tan aviat" com havia estat possible, tal com exigeix l'article 7.3 del Codi de procediment penal. A més, la Sala ha considerat que els motius adduïts no eren causes d'abstenció previstes a la llei i, per tant, no eren causes de recusació. La resolució és ferma i executable. Aute Magistrats Yves Picod Marie Conte Bernard Plagnet Recusació núm.: TSJ-R-0000010/2018 Causa núm. 6000173/2016 Rotlle núm.: TSJP-0000058/2018 AUTE 87-2018 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sr. Bernard Plagnet Andorra la Vella, ú d'octubre de dos mil divuit. En l'expedient de recusació dels magistrats de Tribunal de Corts, M.I. Srs. Canals, Valverde i Vara, plantejat per la representació lletrada dels Srs. Cano, Mercader, Blasco i Galván en el marc de la causa 6000173/2016. És ponent el M. I. Sr. Yves Picod, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que la representació processal dels Srs. Cano, Mercader, Blasco i Galván, va presentar escrit de data 14 de setembre de 2018, pel qual promovia la recusació dels M.I. Srs. Canals, Valverde i Vara, en el marc de la causa 6000173/2016, amb fonament en la causa prevista a l'apartat i) de l'exposat a l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, article 10 de la Constitució i article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans. II.- RESULTANT: Que per informe del 17 de setembre d'enguany, els magistrats del Tribunal de Corts, M.I. Srs. Canals, Valverde i Vara, negaven la concurrència de les causes adduïdes. III.- RESULTANT: Que mitjançant diligència de data d'avui s'ha procedit a incorporar la resolució dictada en data 17 de setembre de 2018, pel Batlle en funcions de guàrdia, Sr. Canals, mitjançant la qual resolia no admetre a tràmit la demanda interposada el dia 13 de setembre, pels Srs. Sarabia, actuant com a procurador dels Srs. Cano, Mercader, Blasco i Galván, en el marc del procediment urgent i preferent previst en l'article 41.1 de la Constitució del Principat d'Andorra. IV.- RESULTANT: que per providència de data 24 de setembre de 2018 dictada pel President del Tribunal Superior de Justícia, fou designada aquesta Sala Penal per a resoldre en relació a la recusació plantejada. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que del contingut de l'escrit presentat resulta que la recusació es fonamenta succintament en els següents motius: Per haver estat demandats en data prèvia a la presentació de l'escrit de recusació, en el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució. Per vulneració del dret a la defensa. Per manca d'imparcialitat, en haver realitzat actes d'instrucció. Per manca de llibertat d'expressió del lletrat recusant i enemistat manifesta amb el President del Tribunal. II.- CONSIDERANT: que d'acord amb l'article 7.3 del Codi de procediment penal, la recusació s'ha d'interposar tan aviat com es tingui coneixement de l'existència de la causa en què es fonamenta i, en cas contrari, no s'admet a tràmit. L'exigència d'actuar «tan aviat» ha sigut afegida expressament per la llei de modificació del 3 de setembre de 2014, que modifica la llei qualificada anterior per insistir en el fet que no existeix un termini predeterminat (de 15 dies, 1 mes o 2 mesos) per formular la demanda, a diferència del que ocorre amb qualsevol recurs. És a dir, que la demanda de recusació ha de manifestar-se de seguida, de manera immeditada, quan la part afectada tingui coneixement de l'existència de la causa en què es fonamenta. Manifesta el legislador la voluntat de no permetre a una part bloquejar la justícia andorrana amb maniobres purament dilatòries. A més, la recusació d'un tribunal en un micro-estat com el Principat (amb un únic Tribunal de Corts en l'organització jurisdiccional) planteja problemes i dificultats incomparables amb la justícia d'un gran país que pot fàcilment bloquejar qualsevol litigi. En aquest cas, la demanda de recusació formulada per escrit de data 14 de setembre d'enguany, havia d'ésser plantejada tan aviat com li van ser notificats els autes que decidien "una investigació prospectiva de les parts per verificar si s'havia comès un nou delicte de frustració de procediments executius de cobrament". És a dir, que havia d'ésser formulada en els dies següents al 19 de juliol de 2018, dia de la notificació. En el cas d'autes, les parts han trigat quasi dos mesos per a formular la demanda. Que en quant a la pretesa situació d'enemistat manifestada pel lletrat, en relació al president del Tribunal de Corts, Sr. PIJUAN, la petició de recusació fa menció a un incident, en el decurs d'una audiència, entre aquest magistrat i l'advocat Sr. Carranza, el qual d'acord amb l'escrit del lletrat, succeí en el decurs de la vista del dia 18 de gener de 2018, havent transcorregut des de llavors més de 8 mesos. En conseqüència, la present recusació resulta extemporània i no es pot admetre la demanda en aplicació de la disposició esmentada. III.- CONSIDERANT: que subdiàriament i pel que fa al primer motiu dels exposats al primer considerant de la present resolució (per haver estat demandats en data prèvia a la presentació de l'escrit de recusació, en el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució), cal considerar en primer lloc, que per aute de data 17 de setembre de 2018 -obrant còpia legalitzada en autes incorporada per diligència de data d'avui-, el Batlle Sr. Canals, va decidir no admetre a tràmit la demanda interposada el dia 13 de setembre, pels Srs. Sarabia, actuant com a procurador dels Srs. Cano, Mercader, Blasco i Galván, seguida pel procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució del Principat d'Andorra, els quals invocaven la vulneració del dret fonamental a la intimitat, recollit a l'article 14 de la Constitució d'Andorra i, això com a conseqüència de les resolucions dictades el 16 de juliol de 2018 de recaptació d'informació i prohibició d'alienació i embargament realitzades de forma il·legal. I en segon lloc, que aquest procediment fonamentat en l'article 41.1 de la Constitució únicament es pot dirigir contra la resolució concreta i no contra els magistrats que la dicten, els quals no són «demanats» en el sentit del text. No entra doncs, aquest motiu en el supòsit previst als articles 73 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7 del Codi de Procediment Penal quan parla d' "estar o haver denunciat, acusat o demandat pet qualsevol de les parts, llevat que la denúncia acusació o demanda no hagi estat admesa...", per dos motius concrets: ni els magistrats del Tribunal de Corts han estat demanats, ni la demanda esmentada ha estat admesa. IV.- CONSIDERANT: Tanmateix i, subsidiàriament, pel que fa al motiu fonamentat en la manca d'imparcialitat del Tribunal per haver realitzat actes d'instrucció , la qual cosa, es basa primordialment en què, aquest, ha dictat els Autes de 16 de juliol de 2018, efectuant una "investigació prospectiva dels seus defensats a fi de verificar si van cometre un nou delicte de frustració de procediments executius de cobrament". Cal observar que els esmentats Autes de 16 de juliol del 2018 no són actes d'instrucció, sinó actes mitjançant els quals el tribunal, assegura, a través de mesures cautelars les responsabilitats pecuniàries derivades d'una eventual sentència condemnatòria. No es pot doncs considerar que el Tribunal vulgui investigar un presumpte delicte de frustració de procediments executius, únicament vol verificar si els acusats mantenen el mateix patrimoni que tenien abans del seu processament, als efectes del seu embargament. V.- CONSIDERANT: en quant a la pretesa situació d'enemistat manifesta (és a dir evident i constant) per part del president del Tribunal de Corts, Sr. PIJUAN, comportament previst als articles 73 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7 del codi de Procediment Penal, subsidiàriament, s'ha de considerar que el tipus d'incident al·legat per la defensa no és inhabitual davant les jurisdiccions, i que s'ha de considerar en el seu context, no tenint cap tipus d'incidència en el present cas pel que fa al correcte funcionament de la justícia. Per conseqüència, de fet i lògicament, en el cas d'autes, l'incident no va donar lloc a conseqüències ni davant el Consell superior de Justícia ni davant la Justícia penal. VI.- CONSIDERANT: que pel que fa als altres motius adduïts en la demanda (llibertat d'expressió i altres principis de la CEDH clàssics invocats en l'escrit de data 14 de setembre de 2018), s'ha de precisar que, aquests arguments no són causes d'abstenció de les previstes a l'article 7 del Codi de Procediment Penal i 73 de la Llei Qualificada de la Justícia i, consegüentment, no són causes de recusació, les quals s'interpreten de manera estricta. VII.- CONSIDERANT: que en resum i, principalment, la petició de recusació de data 14 de setembre de 2018, no és admissible per ésser extemporània i, subsidiàriament, perquè no es reuneixen els requisits de l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia ni de l'article 7 del Codi de Procediment Penal. Decisio La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà, A C O R D A Desestimar la pretensió de recusació dels magistrats del Tribunal de Corts, M.I. Srs. Canals, Valverde i Vara. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni al M. I. Sr. President del Tribunal de Corts i al M.I. Sr. President del Tribunal Superior de Justícia, als efectes escaients, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE