Résumé

# ATSJAD 173/2018 > Décision commentée : ATSJAD 173/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:173A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La présente décision émane de la Chambre administrative du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa). Rendue le 19 octobre 2018 sous la forme d'un *aute* (ordonnance), elle porte le numéro de recours A016/18, le numéro de protocole 2000069/2016 et le rouleau TSJA-0000016/2018. Le magistrat rapporteur est M. Albert Andrés Pereira, qui exprime l'avis de la formation composée avec MM. Bernard Plagnet et Mme Elsa Puig Muñoz. Les faits, tels que rapportés dans la décision, sont les suivants. Par la sentence n° 64-2018 du 20 juillet 2018, la Chambre administrative a rejeté l'appel formé contre le jugement du Tribunal des bailliages (Tribunal de Batlles) du 10 janvier 2018. Ce jugement avait lui-même rejeté la demande de l'agent contre les décisions du Gouvernement d'Andorre lui infligeant une sanction disciplinaire pour une faute grave au sens de l'article 98.f) de la Loi qualifiée du Corps de police. Les motifs de la sanction et le contenu du grief ne sont pas détaillés dans la décision (non précisé dans la décision). Postérieurement, la représentation de l'agent a formé un incident de nullité d'actuations contre la sentence n° 64-2018. Elle soutenait qu'une violation du droit à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution, avait eu lieu, sous l'angle du droit à obtenir une décision motivée en droit. Elle invoquait également la violation de la liberté d'expression, sans que la décision ne précise le fondement de ce grief. Le Gouvernement s'est opposé à l'incident, en soutenant qu'aucune violation de l'article 10 n'était établie et que les moyens soulevés reproduisaient ceux déjà examinés. ## Question de droit La question posée à la Chambre est double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si l'incident de nullité d'actuations prévu à l'article 18 bis de la Loi transitoire de procédures judiciaires peut servir à remettre en cause le fond d'une décision devenue définitive, lorsque la partie se borne à reprendre des arguments déjà écartés. D'autre part, il fallait apprécier si le désaccord avec le contenu d'une décision de justice suffit à caractériser une atteinte au droit à la juridiction, et si d'autres droits fondamentaux, tels que la liberté d'expression, peuvent être utilement invoqués dans le cadre de cet incident. ## Solution et dispositif La Chambre rejette l'incident. Elle rappelle en premier lieu que l'incident de nullité n'est pas une instance nouvelle permettant de réexaminer les appréciations de la décision attaquée. Il constitue un remède extraordinaire destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues au cours d'une procédure close par une décision passée en force de chose jugée. Elle souligne ensuite que l'article 18 bis, alinéa 3, de la Loi transitoire ne l'admet que « lorsque la personne concernée par la violation du droit fondamental à la juridiction n'a pas pu dénoncer cette violation antérieurement ». Or la requérante se bornait à reproduire des arguments déjà traités par la sentence. Le désaccord avec son contenu ne démontre p

ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 64-2018, de 20 de juliol de 2018, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 10 de gener de 2018, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra les resolucions del M.I. Govern per mitjà de les quals se li havia imposat una sanció disciplinària, com a responsable d'una falta greu de l'article 98.f) de la Llei qualificada del Cos de Policia. 2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional, en la seva vesant del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret. A més, invoca també la vulneració del dret a la llibertat d'expressió. 3.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada. FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la tramitació de l'expedient disciplinari. Ara bé, que la recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. Convé insistir en el fet de què l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que la interessada es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense més justificació que la de considerar que la desestimació de les seves pretensions equival a una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, cosa que no es pot compartir, quan aquella ja va donar resposta al conjunt dels arguments adduïts pel recurrent. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que la sentència realitza un detingut examen sobre la necessitat de suspendre la tramitació de l'expedient disciplinari, en base a l'article 111 de la Llei qualificada del Cos de Policia, que té per finalitat evitar que es produeixin discordances en l'apreciació dels fets provats entre els àmbits penal i administratiu, sense que l'aplicació d'aquest precepte es limiti als supòsits en que s'imputa a l'interessat la falta consistent en la comissió d'una conducta constitutiva de delicte. En darrer terme, s'ha de constatar que els altres drets que invoca l'agent no poden ser objecte d'aquest incident de nul·litat, que es limita a l'examen de les hipotètiques vulneracions del dret a la jurisdicció, com estableix clarament l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja la Sra. Conde contra la sentència núm. 64-2018, dictada per aquesta Sala el 20 de juliol de 2018. Sense costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.