Résumé

# ATSJAD 200/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 6 novembre 2018) > **Décision commentée : ATSJAD 200/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:200A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))** ## Faits et procédure Par un écrit enregistré le 26 octobre 2018, le lletrat Esteban, avocat de Mme Garzón, a formé une demande de récusation à l'encontre d'un magistrat (nom anonymisé dans la décision, « XXX ») siégeant au Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, qui présidait en l'espèce la formation appelée à statuer. La décision ne précise pas la qualité exacte du magistrat dans la procédure de première instance, le texte se bornant à évoquer un « Tribunal » et un « Batlle » non nommés. Le fondement invoqué est le suivant : le magistrat aurait eu connaissance des faits de l'affaire et des motifs du recours d'appel à l'occasion de deux ordonnances de tramitació datées des 25 et 19 septembre 2018, ainsi que des écrits des 11 octobre et 14 septembre 2018 ayant conduit à la désignation des magistrats ou de la Sala appelée à connaître de la cause. Le requérant estime que cette connaissance préalable relève de la cause de récusation prévue à l'article 73.i) de la Llei qualificada de la Justícia (LQJ), ainsi rédigée : « Haver tingut coneixement del procés amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents ». La décision, de nature interlocutoire (« Aute »), est rendue sous le numéro AUTE 115-2018, dans le cadre du recours A064/18 (TSJP 64/2018, origine 6000173/2016). La formation était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président et rapporteur), Yves Picod et Mme Marie Conte. ## Question de droit La question posée à la Sala était double. Il lui fallait d'abord déterminer si le fait pour un magistrat d'avoir accompli des actes de tramitació (désignation de la formation de jugement, répartition des affaires, confirmation de décisions antérieures sans examen au fond) constitue un « coneixement » au sens de l'article 73.i) LQJ, de nature à fonder un doute sur son impartialité objective. Il lui fallait ensuite apprécier si la demande pouvait être écartée sans examen contradictoire, c'est-à-dire « ad limine », sur le fondement de l'article 9.2 LQJ, lequel autorise le refus motivé des demandes formulées avec « manifest abús de dret o frau de llei ». ## Solution et dispositif La Sala commence par rappeler que le droit à un procès équitable et à un tribunal impartial est garanti par l'article 6 de la Convention européenne des droits de l'homme et par l'article 10 de la Constitution andorrane. Elle distingue l'impartialité subjective, fondée sur l'absence de relations avec les parties, de l'impartialité objective, qui suppose que le tribunal n'ait pas eu une connaissance antérieure de l'objet du litige. Elle retient ensuite une interprétation restrictive de la notion de « coneixement ». Selon elle, ce terme ne vise pas la simple connaissance de la volonté d'une partie d'exercer des prétentions, mais suppose que l'organe ou le magistrat se soit prononcé sur ces prétentions. Elle s'appuie sur la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme (arrêts *Hauschildt c. Danemark* et *Castillo Algar c. Espagne*), selon laquelle le simple fait qu'un juge ait pris des décisions avant le procès ne peut, en soi, justifier des doutes sur son impartialité.

ANTECEDENTS DE FET I.- En data 26-10-2018, el lletrat Esteban, advocat de les Sra. Garzón va presentar un escrit pel qual formulava recusació contra XXX II.- Els fets en els que fonamentava la seva recusació consistien en que el Magistrat havia tingut coneixement dels fets que s'exposen i que són motius del recurs d'apel·lació. I aquest coneixement el justifica en els escrits de 11-10-2018 i 14-09-2018 que van donar lloc a la designació dels magistrats o a la Sala del Tribunal que resoldria la causa. III.- En consonància amb les anteriors afirmacions, entén que s'incorre en la causa de l'article 73.i) de la Llei qualificada de la Justícia, en el que s'exposa que és causa de recusació: "Haver tingut coneixement del procés amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents". FONAMENTS DE DRET I.- L'article 6 de la Convenció de Roma per a la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals, l'article 10 de la Constitució d'Andorra, la jurisprudència del Tribunal europeu de Drets humans (entre molts altres, afer Piersac contra Bèlgica 1-10-1982, afer De Cubber contra Bèlgica 26-10- 1984, i afer Hauschildt contra Dinamarca 24-05-1989) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (vegeu STC 4-6-2012) o d'aquesta pròpia Sala (Autes 271/14 i 275/11) reconeixen el dret a un procés degut i a ser jutjat per un tribunal imparcial. Aquesta imparcialitat s'ha de mantenir tant des de l'esfera subjectiva (absència de relacions amb les parts) com objectiva (que el tribunal no hagi tingut un coneixement anterior del tema objecte del procés). Per possibilitar que el dret a un tribunal imparcial sigui real i efectiu, les parts, els advocats i el Ministeri Fiscal poden recusar si concorre alguna de les causes que enumera l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia. El criteri o principi general consisteix, quan es formula una recusació, que sigui un tribunal divers al recusat el que examini si es produeix o no en el cas concret la causa de recusació al·legada. Des d'aquesta òptica, l'article 75 LQJ determina quins són els òrgans competents per a resoldre la recusació: "El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s'adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada". II.- Com s'ha exposat, la regla, criteri o principi general és que resolgui un tribunal divers al recusat. No obstant, l'article 9.2 de la Llei Qualificada de la Justícia permet al Tribunal refusar, de manera motivada aquelles peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei: "2. No obstant, refusaran motivadament i d'acord amb el que estableixi la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions, que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei". En aquest sentit, excepcionalment s'ha de permetre al mateix Tribunal recusat inadmetre a tràmit la recusació (el que es coneix com inadmissió "ad limine") en els casos en els que la recusació resulta extemporània, no es gaudeix de legitimació per interposar-la, no s'addueix la causa en la qual es fonamenta o s'addueix una causa il·lusòria o sense fonament. En el present supòsit, després de les recusacions formulades contra els magistrats d'aquest Tribunal, i sense perjudici de les ja instades contra un Batlle i els magistrats xxxxxs que conformen el Tribunal que ha de dictar la resolució de fons sobre el cas XXX, ara invoca com a causa per a recusar al President del Tribunal, el fet d'haver tingut coneixement de l'afer en un tribunal o instància anterior. I ho fonamenta en el fet que al dictar les providències, de dates 25- 09-2018 i 19-09-2018, hauria tingut coneixement dels motius pels quals es formula el recurs d'apel·lació. És evident que la causa en la que es pretén incardinar la recusació té a veure amb la imparcialitat objectiva i, en concret, en haver tingut un contacte o coneixement previ de l'assumpte. Però, també resta molt clar que per "coneixement" no significa el saber que una part vol exercir unes pretensions contra una altra, sinó que va molt més enllà. El coneixement de l'article 73 i) es refereix a que l'òrgan judicial o el magistrat s'hagi pronunciat sobre aquestes pretensions. El TEDH, en la sentencia Hauschildt contra Dinamarca, abans referida, ja indica que "el simple hecho de que un Juez haya adoptado decisiones con anterioridad al proceso no puede, en sí mismo, justificar las dudas sobre la falta de imparcialidad" y lo mismo indica en la STEDH Castillo Algar contra España, de fecha 28-10-1998: "el simple hecho de que un Juez haya tomado decisiones antes del proceso no puede, por tanto, en sí mismo, justificar las aprehensiones en cuanto a su imparcialidad". Per tant, esdevé clar que el fet que el President del Tribunal dicti dos providències de tramitació, en las que designa la Sala per a conèixer d'un recurs o per a dilucidar la existència d'una causa de recusació, no constitueix cap causa objectiva de parcialitat ni pot, en paraules del TEDH, justificar els dubtes o aprehensions sobre la seva parcialitat, tota vegada que la única decisió que es pren és la de repartir i designar a la Sala que ha de resoldre determinat afer. Aleshores, resulta clar que no s'ha conegut del procés en una instància diferent ni per un tribunal diferent, ja que no es pot pretendre -com es dedueix de la pretensió del recusant- que qualsevol acostament a un tema (repartiment, confirmació de resolucions prèvies sense entrar en el fons, etc...)- pugui comportar la pèrdua de la imparcialitat objectiva. IV.- I s'ha d'afegir que els advocats són cooperadors de la Justícia, com es recull a la Llei Qualificada de la Justícia, de manera que es troben subjectes al deure d'actuar de bona fe i de no promoure incidents amb una finalitat exclusivament dilatòria. En el present cas, entenem que concorre l'excepció que possibilita la inadmisió a tràmit pel mateix tribunal que es recusa, tota vegada que la causa de recusació invocada esdevé mancada de fonament, en atenció als arguments abans exposats, i introduïda amb una finalitat de dilatar el procés; raó per la qual correspon declarar la inadmissió a tràmit de la recusació formulada. Decisio La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX INADMETRE A TRÀMIT la recusació formulada contra XXX segons escrit, de data de registre d'entrada 26-10-2018. Així ho acorden i manen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.