ATSJAD ANDORRA, a 14 de novembre del 2018 - ROJ: ATSJAD 208/2018
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé14 novembre 2018
NuméroA026/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), Aute du 14 novembre 2018, ROJ ATSJAD 208/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:208A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 14 novembre 2018, recours A026/18, ROJ ATSJAD 208/2018 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par écrit du 31 octobre 2018, M. Gibert a formé une demande de récusation contre le Batlle (juge de première instance) Mme Puig. Le motif invoqué était une « perte de confiance » résultant de la gestion d'une procédure abrégée. Dans cette procédure, un écrit de la partie adverse avait été admis avant le dépôt de la demande. Selon le requérant, le greffe avait ensuite établi un acte, n'avait pas notifié la demande et avait suspendu la procédure jusqu'à décision sur la recevabilité de celle-ci. Le requérant estimait que ces actes portaient atteinte au droit de son mandant à un procès équitable.
Le requérant reconnaissait que ce motif ne figurait pas à l'article 73 de la Loi qualifiée de la justice (LQJ). Il soutenait toutefois que la liste de cet article ne serait pas limitative (*numerus clausus*), en se référant à l'arrêt *Amorós c. Galan* du 11 décembre 2008. Le Batlle, dans un rapport du 6 novembre 2018, a refusé la récusation, au motif qu'aucune cause légale n'était réunie.
La Sala Civil du Tribunal supérieur, présidée par M. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), avec MM. Vincent Anière et Mme Eulàlia Amat Llari, a été saisie. La décision est rendue sous le numéro TSJ 0000026/2018, dans le cadre du dossier d'origine NIG 6000493/2018.
## Question de droit
La décision soulève principalement trois questions :
1. Une cause de récusation non prévue par l'article 73 LQJ, telle qu'une perte de confiance liée à la conduite de la procédure, peut-elle fonder une récusation ?
2. Un magistrat qui a accompli des actes de gestion procédurale (répartition, désignation de formation, ordonnances de tramitación) doit-il être regardé comme ayant « connu » de l'affaire au sens de l'article 73 i) LQJ, et donc comme objectivement partial ?
3. Le tribunal saisi peut-il refuser la récusation sans la renvoyer à un autre tribunal, au regard de l'article 9.2 LQJ, lorsque la demande est abusive, et quelle portée attacher au devoir de bonne foi des avocats ?
## Solution et dispositif
La Sala Civil rejette la récusation. Son raisonnement repose sur trois étapes.
**a) Rappel du cadre général.** Le tribunal fonde le droit à un procès équitable et à un tribunal impartial sur l'article 6 de la Convention européenne des droits de l'homme et sur l'article 10 de la Constitution and
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 14 de novembre del 2018 - ROJ: ATSJAD 208/2018
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), Aute du 14 novembre 2018, ROJ ATSJAD 208/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:208A) (Lire sur source officielle)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 14 novembre 2018, recours A026/18, ROJ ATSJAD 208/2018 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par écrit du 31 octobre 2018, M. Gibert a formé une demande de récusation contre le Batlle (juge de première instance) Mme Puig. Le motif invoqué était une « perte de confiance » résultant de la gestion d'une procédure abrégée. Dans cette procédure, un écrit de la partie adverse avait été admis avant le dépôt de la demande. Selon le requérant, le greffe avait ensuite établi un acte, n'avait pas notifié la demande et avait suspendu la procédure jusqu'à décision sur la recevabilité de celle-ci. Le requérant estimait que ces actes portaient atteinte au droit de son mandant à un procès équitable.
Le requérant reconnaissait que ce motif ne figurait pas à l'article 73 de la Loi qualifiée de la justice (LQJ). Il soutenait toutefois que la liste de cet article ne serait pas limitative (numerus clausus), en se référant à l'arrêt Amorós c. Galan du 11 décembre 2008. Le Batlle, dans un rapport du 6 novembre 2018, a refusé la récusation, au motif qu'aucune cause légale n'était réunie.
La Sala Civil du Tribunal supérieur, présidée par M. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), avec MM. Vincent Anière et Mme Eulàlia Amat Llari, a été saisie. La décision est rendue sous le numéro TSJ 0000026/2018, dans le cadre du dossier d'origine NIG 6000493/2018.
Question de droit
La décision soulève principalement trois questions :
Une cause de récusation non prévue par l'article 73 LQJ, telle qu'une perte de confiance liée à la conduite de la procédure, peut-elle fonder une récusation ?
Un magistrat qui a accompli des actes de gestion procédurale (répartition, désignation de formation, ordonnances de tramitación) doit-il être regardé comme ayant « connu » de l'affaire au sens de l'article 73 i) LQJ, et donc comme objectivement partial ?
Le tribunal saisi peut-il refuser la récusation sans la renvoyer à un autre tribunal, au regard de l'article 9.2 LQJ, lorsque la demande est abusive, et quelle portée attacher au devoir de bonne foi des avocats ?
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette la récusation. Son raisonnement repose sur trois étapes.
a) Rappel du cadre général. Le tribunal fonde le droit à un procès équitable et à un tribunal impartial sur l'article 6 de la Convention européenne des droits de l'homme et sur l'article 10 de la Constitution and
Aute
TSJ 0000026/2018
Recusacions i abstencions ORIGEN : 6000493/2018
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de novembre del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 31-10-2018, el Sr. Gibert va formular recusació de l'Hble. Batlle per una pretesa pèrdua de confiança, derivada del fet que en el procediment abreujat en el que es va emplaçar als magistrats del Tribunal de Corts identificats per l'agent, es va admetre un escrit de la contrapart abans del lliurament de la demanda. El fet d'acceptar l'escrit de la representació processal dels magistrats del Tribunal de Corts, realitzar un acta, no donar trasllat de la demanda i suspendre el procediment fins a resoldre si s'admet o no la demanda, constitueix una vulneració del dret a un judici equitatiu del seu mandant.
Considera que aquest dret es troba íntimament lligat al dret a un tribunal imparcial i per això es formula recusació. Admet que aquest motiu de recusació no es troba recollit en l'article 73 LQJ, però segons la jurisprudència del TEDH el llistat no és un numerus clausus i es remet a la causa Amorós c Galan de 11-12-2008.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A026/18 — Décision commentée
II.- L'Hble. Batlle va emetre informe, de data 6-11-2018, segons el qual i pels motius continguts en aquell, refusava la recusació plantejada, al no concorre cap causa de les previstes legalment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de dictar recentment un Aute en el que, de conformitat amb els dictats de l'article 9.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, permet que els tribunals puguin refusar ells mateixos, i des de l'inici del procediment -a limine- aquelles recusacions que es formulen amb abús de dret o frau a la llei.
En l'Aute, de data 6 de novembre de 2018, vam admetre, en consonància amb els dictats de l'article 9.2 LQJ, la possibilitat excepcional d'inadmetre a tràmit les recusacions.
Així vam resoldre:
"L'article 6 de la Convenció de Roma per a la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals, l'article 10 de la Constitució d'Andorra, la jurisprudència del Tribunal europeu de Drets humans (entre molts altres, afer Piersac contra Bèlgica 1-10-1982, afer De Cubber contra Bèlgica 26-10-1984, i afer Hauschildt contra Dinamarca 24-05-1989) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (vegeu STC 4-6-2012) o d'aquesta pròpia Sala (Autes 271/14 i 275/11) reconeixen el dret a un procés degut i a ser jutjat per un tribunal imparcial.
Aquesta imparcialitat s'ha de mantenir tant des de l'esfera subjectiva (absència de relacions amb les parts) com objectiva (que el tribunal no hagi tingut un coneixement anterior del tema objecte del procés).
Per possibilitar que el dret a un tribunal imparcial sigui real i efectiu, les parts, els advocats i el Ministeri Fiscal poden recusar si concorre alguna de les causes que enumera l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia.
El criteri o principi general consisteix, quan es formula una recusació, que sigui un tribunal divers al recusat el que examini si es produeix o no en el cas concret la causa de recusació al·legada. Des d'aquesta òptica, l'article 75 LQJ determina quins són els òrgans competents per a resoldre la recusació: "El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s'adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada".
II.- Com s'ha exposat, la regla , criteri o principi general és que resolgui un tribunal divers al recusat.
No obstant, l'article 9.2 de la Llei Qualificada de la Justícia permet al Tribunal refusar, de manera motivada aquelles peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei:
"2. No obstant, refusaran motivadament i d'acord amb el que estableixi la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions, que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei".
En aquest sentit, excepcionalment s'ha de permetre al mateix Tribunal recusat inadmetre a tràmit la recusació (el que es coneix com inadmissió "a limine") en els casos en els que la recusació resulta extemporània, no es gaudeix de legitimació per interposar-la, no s'addueix la causa en la qual es fonamenta o s'addueix una causa il·lusòria o sense fonament.
En el present supòsit, després de les quatre recusacions formulades contra els magistrats d'aquest Tribunal, i sense perjudici de les ja instades contra un Batlle i els magistrats del Tribunal de Corts que conformen el Tribunal que ha de dictar la resolució de fons sobre el cas BPA, ara invoca com a causa per a recusar al President del Tribunal, el fet d'haver tingut coneixement de l'afer en un tribunal o instància anterior.
I ho fonamenta en el fet que al dictar les providències, de dates 25-09- 2018 i 19-09-2018, hauria tingut coneixement dels motius pels quals es formula el recurs d'apel·lació.
És evident que la causa en la que es pretén incardinar la recusació té a veure amb la imparcialitat objectiva i, en concret, en haver tingut un contacte o coneixement previ de l'assumpte. Però, també resta molt clar que per "coneixement" no significa el saber que una part vol exercir unes pretensions contra una altre, sinó que va molt més enllà. El coneixement de l'article 73 i) es refereix a que l'òrgan judicial o el magistrat s'hagi pronunciat sobre aquestes pretensions. El TEDH, en la sentencia Hauschildt contra Dinamarca, abans referida, ja indica que "el simple hecho de que un Juez haya adoptado decisiones con anterioridad al proceso no puede, en sí mismo, justificar las dudas sobre la falta de imparcialidad" y lo mismo indica en la STEDH Castillo Algar contra España, de fecha 28-10-1998: "el simple hecho de que un Juez haya tomado decisiones antes del proceso no puede, por tanto, en sí mismo, justificar las aprehensiones en cuanto a su imparcialidad".
Per tant, esdevé clar que el fet que el President del Tribunal dicti dos providències de tramitació, en las que designa la Sala per a conèixer d'un recurs o per a dilucidar la existència d'una causa de recusació, no constitueix cap causa objectiva de parcialitat ni pot, en paraules del TEDH, justificar els dubtes o aprehensions sobre la seva parcialitat, tota vegada que la única decisió que es pren és la de repartir i designar a la Sala que ha de resoldre determinat afer. Aleshores, resulta clar que no s'ha conegut del procés en una instància diferent ni per un tribunal diferent, ja que no es pot pretendre -com es dedueix de la pretensió del recusant- que qualsevol acostament a un tema (repartiment, confirmació de resolucions prèvies sense entrar en el fons, etc...)- pugui comportar la pèrdua de la imparcialitat objectiva.
IV.- I encara més. Els advocats són cooperadors de la Justícia, com es recull a la Llei Qualificada de la Justícia, de manera que es troben subjectes al deure d'actuar de bona fe i de no promoure incidents amb una finalitat exclusivament dilatòria".
Decisio
III.- Les consideracions precedents justifiquen la desestimació de la recusació promoguda contra l'Hble. Batlle.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR la recusació promoguda pel Sr. Gibert contra l'Hble. Batlle Sra. Puig.
Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.-