ATSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2018 - ROJ: ATSJAD 215/2018
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 novembre 2018
NuméroA019/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 215/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 novembre 2018)
> Décision commentée : ATSJAD 215/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:215A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un aute du 9 novembre 2018, rendu dans le rouleau n° 019/2018, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a rejeté la demande de récusation formée contre les magistrats Vendrell et Carretero, membres de la Sala Penal de cette juridiction. Cette demande s'inscrivait dans le cadre d'une procédure pénale, dont l'origine est identifiée sous la référence TSJP 079/2018 (TSJ 12/2018).
Le 23 novembre 2018, les représentants processuels des consorts Corbacho, Sancho, Codina et de l'entité ENTITY_7 ont formé un incident de nullité d'actuations à l'encontre de cet aute. Le recours est enregistré sous le numéro A019/18. Le rapport est assuré par le magistrat Carles Cruz Moratones, la formation étant complétée par Joan Manel Abril Campoy, qui préside, et Vincent Anière.
La partie demanderesse soutenait que la décision attaquée méconnaissait deux droits fondamentaux garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane : le droit à une décision motivée en droit (article 10.1) et le droit à un tribunal impartial (article 10.2). Le motif de l'incident tenait à la participation des deux magistrats récusés à la fois à la décision de rejet de la récusation et à l'examen ultérieur d'une demande fondée sur l'article 41 de la Constitution, demande qui avait été déclarée irrecevable *in limine* par la Batllia.
La décision recensée dans la base Poder Judicial comporte un résumé généré automatiquement, dont la mention d'une « Llei transitòria » diffère de celle que le corps du texte retient (
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2018 - ROJ: ATSJAD 215/2018
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 215/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 novembre 2018)
Par un aute du 9 novembre 2018, rendu dans le rouleau n° 019/2018, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a rejeté la demande de récusation formée contre les magistrats Vendrell et Carretero, membres de la Sala Penal de cette juridiction. Cette demande s'inscrivait dans le cadre d'une procédure pénale, dont l'origine est identifiée sous la référence TSJP 079/2018 (TSJ 12/2018).
Le 23 novembre 2018, les représentants processuels des consorts Corbacho, Sancho, Codina et de l'entité ENTITY_7 ont formé un incident de nullité d'actuations à l'encontre de cet aute. Le recours est enregistré sous le numéro A019/18. Le rapport est assuré par le magistrat Carles Cruz Moratones, la formation étant complétée par Joan Manel Abril Campoy, qui préside, et Vincent Anière.
La partie demanderesse soutenait que la décision attaquée méconnaissait deux droits fondamentaux garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane : le droit à une décision motivée en droit (article 10.1) et le droit à un tribunal impartial (article 10.2). Le motif de l'incident tenait à la participation des deux magistrats récusés à la fois à la décision de rejet de la récusation et à l'examen ultérieur d'une demande fondée sur l'article 41 de la Constitution, demande qui avait été déclarée irrecevable in limine par la Batllia.
La décision recensée dans la base Poder Judicial comporte un résumé généré automatiquement, dont la mention d'une « Llei transitòria » diffère de celle que le corps du texte retient (
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2018 - ROJ: ATSJAD 215/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar aute, de data 09-11-2018, en el Rotlle núm. 019/2018, en la qual establia: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 27 novembre 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Presidència
TSJ 0000019/2018
Recusacions i abstencions
ORIGEN : TSJP 079/2018 ( TSJ 12/2018)
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el dia 27 de novembre del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar aute, de data 09-11-2018, en el Rotlle núm. 019/2018, en la qual establia:
"DECIDEIX:
DESESTIMAR la pretensió de recusació dels pels M.I. Srs. Vendrell i Carretero, magistrats de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior.."
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A019/18 — Décision commentée
II.- La representació processal dels Srs. Corbacho, Sancho, Codina i ENTITY_7 va formular, per escrit de data 23-11-2018, incident de nul·litat d'actuacions contra la resolució dictada per aquest Tribunal.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :
"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.
La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".
II.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de l'aute d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la resolució viola els drets reconeguts en l'article 10.1 decisió fonamentada en Dret) i 10.2 (vulneració d'un Tribunal imparcial) de la Constitució.
A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, pel que fa a una decisió no fonamentada en Dret, la part promotora de l'incident es limita a dir que "les argumentacions que s'utilitzen per desestimar l'escrit presentat per aquesta part , al nostre parer, són errònies, el que suposa que sigui una resolució lògicament irraonable i, per tant, es produeixi una vulneració al dret a una decisió fonamentada en dret". No diu res més per justificar que els raonaments són erronis, però el que es dedueix es que segons la part promotora, quan un argument no el comparteix, ja considera que la decisió no està fonamentada en dret. És a dir, que en tot litigi la part que no ha rebut la raó del Tribunal pot argumentar que la decisió no ha estat fonamentada en dret, infringint la decisió judicial un dret fonamental com el que es diu vulnerat. Res més lluny de la realitat. Quan es vulnera aquest dret a rebre decisions fonamentades pel Tribunal significa que han de tenir una motivació i que aquesta no incorre en argumentacions irraonables, capritxoses o incoherents, lògicament o jurídicament (STC 2014-39 RE i 2009-24 RE, entre d'altres), però no que siguin discrepants de les argumentacions presentades per una de les parts. Per tant, aquesta suposada vulneració d'un dret fonamental no pot ser atesa.
III.- Pel que fa a la segona vulneració de dret fonamental a gaudir d'un Tribunal imparcial, tampoc resisteix la seva argumentació d'una mínima anàlisi rigorosa. Així la part promotora insisteix en el mateix argument que ja vàrem desestimar en el nostre Aute de 09-11-2018. Insisteix en considerar que com els Srs. Vendrell i Carretero en haver resolt sobre la recusació dels tres magistrats del Tribunal de Corts, ja no poden intervenir els mateixos en el procediment especial i urgent de l'article 41.1 de la Constitució, la demanda iniciadora del qual ha estat inadmès a limine per la Batllia i ara cal examinar si aquesta manca d'admissió està ajustada a dret o no. Estima que per aquesta coincidència de participacions en els dos afers ja tenen els Srs. Vendrell i Carretero un "coneixement previ de l'assumpte" de la inadmissió i poden estar condicionats per aquest.
Res més lluny de la realitat i de la jurisprudència constitucional.
Recordem que el TC (sentència 2007-3 i 6 RE, entre d'altres) afirma, en un cas que es va anul·lar una sentència penal i el mateix Tribunal va tornar a assenyalar la vista oral per fer un nou enjudiciament, que : "Tercer El dret a la imparcialitat objectiva dels jutges pretén assegurar que els jutges que intervinguin en la resolució d'una causa ho facin sense prevencions o prejudicis derivats d'una relació o d'un contacte previ amb l'objecte del procés, per haver instruït la causa, per haver ostentat la condició d'acusador o per haver intervingut en una altra instància prèvia del procés. Es vol evitar que influeixin en la seva resolució conviccions prèvies que el jutge s'hagi pogut formar sobre el fons de l'afer per tal com ha participat en instàncies o actuacions judicials anteriors. Per això tots els ordenaments jurídics consagren causes de recusació -i d'abstenció- encaminades a preservar aquesta imparcialitat objectiva. Tanmateix, cal tenir en compte que en tots els ordenaments jurídics, inclòs naturalment l'andorrà, està prevista la possibilitat que, com a conseqüència d'haver-se dictat una sentència anul·latòria, es retrotraguin les actuacions per tal que el primer òrgan judicial torni a dictar una nova resolució conforme amb el que estableix la sentència anul·latòria i repari les deficiències observades. Com ha dit el Tribunal Europeu dels Drets Humans, en un cas que té similituds amb el que aquí enjudiciem, 'no es pot mantenir com a regla general, resultant de l'obligació d'imparcialitat, que un tribunal superior que anul·li una decisió administrativa o judicial, tingui l'obligació de reenviar el cas a una autoritat jurisdiccional distinta, o a un òrgan d'aquesta autoritat composat de forma distinta' (STEDH del 16 de juliol de 1971, cas Ringeisen c/ Àustria). De fet, en aquests casos la revisió de la sentència o, més exactament l'obligació de dictar una segona resolució constitueix un dret del condemnat a que el jutge o tribunal, que ha incorregut en els vicis advertits en la segona sentència, els repari tornant a enjudiciar la causa d'acord amb les apreciacions introduïdes pel segon tribunal. Certament en aquests casos el tribunal que torna a jutjar ha tingut coneixement previ de la causa, però el nou judici l'ha de fer constret a uns àmbits i a uns criteris i declaracions que ha de respectar forçosament, i la seva decisió és susceptible de control posterior, per tal de verificar si, efectivament, el nou enjudiciament ha respectat allò que es va declarar a la sentència anul·latòria. Des d'aquesta perspectiva, la institució de la retroacció, que respon a interessos institucionals rellevants, no posa en qüestió el dret al jutge imparcial.
En aquest cas no es va tan lluny com el que acabem d'esmentar que va acabar en un condemna penal que va ser anul·lada i el mateix Tribunal va tenir que tornar a jutjar de nou. Res té a veure que els Srs. Vendrell i Carretero hagin participat d'una resolució en la qual consideren que no hi ha causa legal de recusació contra uns magistrats i l'altra és que aquests hagin dictat una resolució que s'ajusti o no a la llei. I això és el que hauran de resoldre els Srs. Vendrell i Carretero juntament amb l'altra membre de la Sala respecte a si es podia no admetre a tràmit a limine la demanda del procediment especial i urgent de l'article 41. No veiem cap risc com els que es volen evitar ("ho facin sense prevencions o prejudicis derivats d'una relació o d'un contacte previ amb l'objecte del procés, per haver instruït la causa, per haver ostentat la condició d'acusador o per haver intervingut en una altra instància prèvia del procés"). Cap prevenció pot haver en els Srs. Vendrell i Carretero pel fet de no estimar causa de recusació contra els magistrats i la decisió posterior que han pres en el procés penal, la qual vol ser objecte d'anàlisi a través del procediment de l'article 41 de la Constitució.
IV. Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de l'Aute de 09-11-2018. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.
V. La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de l'Aute, dictat per aquesta Sala el dia 09-11-2018. Imposem el pagament de les costes a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 bis.3 in fine de la Llei Transitòria de Procediments judicials).
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-