ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e6c42825 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : ATSJAD 246/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:246A) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A022/18 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Par un écrit enregistré le 26 octobre 2018, le conseil du Sr Amador a demandé la récusation des magistrats Puig, Canals et Sainz du Tribunal superior de justícia d'Andorre. Par un aute du 6 novembre 2018, la Sala Penal a inadmis à trámit la récusation visant le président Puig, qui a ensuite été déclarée sans objet dans la présente décision. Les magistrats Canals et Sainz ont rejeté la récusation, et leur rapport a été communiqué aux demandeurs. Par un aute du 13 novembre 2018, la Sala a rejeté la récusation visant ces deux magistrats.
Contre cette dernière décision, le conseil du Sr Amador a formé, le 21 novembre 2018, un incident de nullité, sollicitant son annulation et l'effet suspensif. Par un aute du 5 décembre 2018, la Sala a fait droit à cet incident et annulé l'aute du 13 novembre 2018. La présente décision, rendue par la Sala Civil le 11 décembre 2018 et rédigée par la magistrate Eulàlia Amat Llari, statue donc de nouveau sur la récusation des Srs Canals et Sainz.
Le motif invoqué est tiré de l'article 73 i) de la Llei qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993, qui vise le magistrat ayant connu de l'affaire antérieurement ou dans une autre instance. Les magistrats recusés avaient en effet rendu l'aute n° 87/18 du 1er octobre 2018, dont le quatrième considérant tranchait indirectement le recours d'appel pendant. Le recusant soutenait en outre que cet aute avait été utilisé comme jurisprudence dans d'autres procédures sans lien avec la récusation.
Le dossier mentionne également une récusation antérieure, formée le 14 septembre 2018 contre les magistrats Almansa, Palau et Morell, rejetée par l'aute du 1er octobre 2018 pour cause d'extemporanéité. Enfin, le recusant invoquait l'existence d'actes d'instruction accomplis par la juridiction, ce que la Sala avait écarté dans ses considérants antérieurs, en qualifiant les autes du 16 juillet 2018 de mesures conservatoires destinées à garantir d'éventuelles responsabilités pécuniaires.
La décision ne précise pas le contenu intégral de l'affaire au fond (numéro de cause « 6000173/2016 » seulement) ni la nature exacte des créances en litige.
La question posée était de savoir si le fait, pour des magistrats, d'av
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 11 de desembre del 2018 - ROJ: ATSJAD 246/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En data 26 d'octubre del 2018 el Sr. Ribes, advocat dels Tribunals andorrans i del Sr. Amador va demanar la recusació dels Srs. Puig, Canals i Sainz, magistrats d'aquest Tribunal. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TSJ 0000022/2018
Recusacions i abstencions ORIGEN : TSJP 074/2018 (6000173/2016)
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 11 de desembre del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
I.- En data 26 d'octubre del 2018 el Sr. Ribes, advocat dels Tribunals andorrans i del Sr. Amador va demanar la recusació dels Srs. Puig, Canals i Sainz, magistrats d'aquest Tribunal.
II.- Per Aute de data 06-11-2018 la Sala Penal d'aquest Tribunal decidí: "INADMETRE A TRÀMIT la recusació formulada contra el M.I. President del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra segons escrit, de data de registre d'entrada 26-10-2018."
III.- Es va donar trasllat als magistrats afectats i aquests van rebutjar la recusació i es va traslladar als recusants l'informe dels magistrats recusats.
IV.- El president del Tribunal Superior de Justícia va designar ponent a la M.I. magistrada del Tribunal Sra. Eulàlia Amat Llari.
V.- Per Aute d'aquesta Sala del 13-11-2018, es va acordar desestimar la recusació M.I. Srs. Canals i Sainz, magistrats de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior.
VI.- Contra aquesta última resolució, el Sr. Ribes, advocat designat del Sr. Amador, en data 21-11-2018, formula incident de nul·litat demanant la seva anul·lació i que se'n dictes una nova que no vulneri el seu dret a la jurisdicció.
Per altressí, sol·licita que s'admeti el present incident de nul·litat amb efectes suspensius.
VII.- Per Aute de la Sala, de data 5-12-2018, es va decidir estimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal del Sr. Sr. Amador i es va acordar anul·lar l'Aute de la Sala de 13-11-2018.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta la recusació dels Magistrats Srs. Puig, Canals i Sainz són els que segueixen.
Quant al President del Tribunal Superior de Justícia, M.I. Sr. Puig, la recusació resta sense objecte, tota vegada que aquesta ja fou resolta per Aute de la Sala, de data 6-11-2018, en el que s'inadmetia a tràmit (a limine) la recusació formulada en atenció als arguments que en el referit Aute s'exposaven.
Per tant, aquesta recusació ja ha estat resolta i ha restat sense objecte.
II.- Pel que fa a recusació dels dos altres magistrats, Sr. Canals i Sra. Sainz, la causa de recusació es troba (art. 73 i), a criteri de la part recusant, en que van tenir coneixement del present assumpte amb anterioritat o en una instància diferent, ja que van dictar l'Aute 87/18, de 1-10-2018, i en el IV Considerant d'aquest Aute es resol indirectament el present recurs d'apel·lació.
Afegeix que l'Aute de 1-10-2018 no solament va resoldre la recusació sinó altres procediments i s'està emprant com a jurisprudència per a resoldre altres procediments que res tenen a veure amb la recusació.
La representació processal dels Srs. Vendrell, Calderón, Amador i Escolano, va presentar escrit de data 14 de setembre de 2018, pel qual promovia la recusació dels M.I. Srs. Almansa, Palau i Morell, en el marc de la causa 6000173/2016, amb fonament en la causa prevista a l'apartat i) de l'exposat a l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, article 10 de la Constitució i article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans.
L'Aute de data 1-10-2018 refusava la recusació fonamentada en la vulneració del dret a la defensa i, per manca de llibertat d'expressió del lletrat recusant i enemistat manifesta amb el President del Tribunal, atès que la considerava extemporània.
Quant a la causa de recusació, consistent en haver estat demandats en data prèvia a la presentació de l'escrit de recusació, en el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució, el Tribunal Superior la refusa perquè la demanda no ha estat admesa a tràmit i els magistrats no han estat demandats.
Pel que fa a l'al·legada enemistat manifesta amb el President del Tribunal de Corts es va entendre que l'incident s'havia d'examinar en el seu context i que no tenia cap mena d'incidència en el correcte funcionament de la justícia.
I, en darrer terme, respecte de la causa consistent en la manca d'imparcialitat, en haver realitzat actes d'instrucció, la Sala entén, en el seu Considerant IV, que "els esmentats Autes de 16 de juliol del 2018 no són actes d'instrucció, sinó actes mitjançant els quals el tribunal, assegura, a través de mesures cautelars les responsabilitats pecuniàries derivades d'una eventual sentència condemnatòria. No es pot doncs considerar que el Tribunal vulgui investigar un presumpte delicte de frustració de procediments executius, únicament vol verificar si els acusats mantenen el mateix patrimoni que tenien abans del seu processament, als efectes del seu embargament".
D'aquestes consideracions, la recusant entén que els magistrats han tingut coneixement previ de l'afer en un tribunal o instància diferent i que, per tant, se'ls ha d'apartar del coneixement de l'afer.
En resolucions anteriors hem sostingut que la noció de « coneixement previ de l'afer no equival a qualsevol coneixement, sinó que "És evident que la causa en la que es pretén incardinar la recusació té a veure amb la imparcialitat objectiva i, en concret, en haver tingut un contacte o coneixement previ de l'assumpte. Però, també resta molt clar que per "coneixement" no significa el saber que una part vol exercir unes pretensions contra una altre, sinó que va molt més enllà. El coneixement de l'article 73 i) es refereix a que l'òrgan judicial o el magistrat s'hagi pronunciat sobre aquestes pretensions. El TEDH, en la sentencia Hauschildt contra Dinamarca, abans referida, ja indica que "el simple hecho de que un Juez haya adoptado decisiones con anterioridad al proceso no puede, en sí mismo, justificar las dudas sobre la falta de imparcialidad" y lo mismo indica en la STEDH Castillo Algar contra España, de fecha 28-10-1998: "el simple hecho de que un Juez haya tomado decisiones antes del proceso no puede, por tanto, en sí mismo, justificar las aprehensiones en cuanto a su imparcialidad" (Aute de 6-11-2018 -recusació del President-).
Així, que la Sala s'hagi pronunciat sobre que els actes realitzats no són d'instrucció sinó d'assegurament de la responsabilitat no comporta la realització de la causa de recusació. La causa continguda a l'article 73 i) requereix un coneixement previ de l'afer en una instància o en un tribunal diferent. Però això, s'ha d'entendre en el sentit que s'hi ha format part d'un tribunal que ha resolt en una instància diversa no es pot ara formar part del tribunal que ha de resoldre de nou el cas (per exemple derivat de la interposició d'un recurs d'apel·lació), però no significa que no es pugui resoldre pel mateix tribunal afers de les mateixes parts, com succeeix habitualment quan es resolen diversos processos judicials derivats de les crises familiars o reclamacions contra un deutor pel mateix creditor o, fins i tot, quan la Sala analitza l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat contra les seves resolucions fermes. És obvi que l'article 73 i) exigeix que el tribunal o la instància que ha conegut dels fets sigui diferent, tota vegada que el que es pretén és que a la doble instància els jutjadors siguin diferents i no coincideixin els que han resolt el supòsit.
Per tant, des d'aquesta òptica, la recusació plantejada ha de ser refusada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR la recusació formulada pel Sr. Amador envers els Srs. Canals i Sainz.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE