Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala civil), aute du 26 février 2019, ROJ ATSJAD 42/2019
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala civil), aute du 26 février 2019, ROJ ATSJAD 42/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:42A, recours A373/18 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le mineur Barberá, âgé de huit ans à la date de la décision, est issu de la relation entre M. Guerrero, père, et Mme Campillo, mère. Le litige trouve son origine dans un signalement scolaire de juillet 2016 faisant état de difficultés du mineur, tantôt apathique et triste, tantôt violent envers ses camarades (fondement de droit I).
Plusieurs rapports sociaux et psychosociaux, datés d'avril et de septembre 2017, décrivent des relations parentales très conflictuelles, des sentiments de culpabilité, une sensibilité accrue, une crainte de contredire son père et un isolement vis-à-vis de la famille élargie. Ils concluent à une situation de risque grave dans le contexte paternel et recommandent un suivi psychoéducatif (fondement de droit II et III). Une psychologue désignée judiciairement avait, par un aute du 8 novembre 2017, conclu que le haut niveau de conflictualité parentale affectait l'enfant et le plaçait dans un conflit de loyauté. Le Batlle avait alors modifié le régime de visites paternelles, en le rendant supervisé et sans hébergement, mesure confirmée par la Sala le 19 février 2018 (fondement de droit I, fin).
Par une évaluation psychosociale du 7 mars 2018, les services concernés ont estimé que la supervision devait être maintenue, le père manifestant son désaccord à l'égard des indicateurs de risque (fondement de droit II). Saisi les 30 avril et 17 août 2018 par le Ministère des Affaires sociales, le Batlle a rendu le 30 août 2018 un aute autorisant la psychologue de l'organisme chargé du suivi (ORG_0, SEAI) à s'entretenir avec le mineur afin que celui-ci reçoive l'assistance psychologique nécessaire. Le Ministère public, consulté, ne s'y est pas opposé (antécédent IV).
M. Guerrero a interjeté appel, sollicitant la révocation de cet aute au motif que son fils ne nécessitait aucune assistance psychologique et que celle-ci était mise en œuvre sans son consentement. La Sala a admis l'appel « à un únic efecte » (fondement de droit III).
Question de droit
La décision pose, implicitement, la question de savoir si l
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 42/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Arran d'una de les visites realitzades pel ORG_0 (SEAI) en data 11 d'abril del 2018 prop del menor Barberá, es va detectar una necessitat d'atenció psicològica per part del menor referenciat, realitzant-se, arran de la problemàtica detectada, una entrevista amb el progenitor el Sr. Guerrero, en data 18 d'abril del 2018, negant-se aquest a realitzar el seguiment amb el ORG_1 i a que es seguissin realitzant entrevistes amb el seu fill P. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 26 février 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
TSJC.- 0000373/2018 ORIGEN: 2000018/2017 - 00
NIG: 5300513120170000031
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2019.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Arran d'una de les visites realitzades pel ORG_0 (SEAI) en data 11 d'abril del 2018 prop del menor Barberá, es va detectar una necessitat d'atenció psicològica per part del menor referenciat, realitzant-se, arran de la problemàtica detectada, una entrevista amb el progenitor el Sr. Guerrero, en data 18 d'abril del 2018, negant-se aquest a realitzar el seguiment amb el ORG_1 i a que es seguissin realitzant entrevistes amb el seu fill P.
II.- En data 30 d'abril del 2018, va ser lliurat davant d'aquesta Batllia un escrit expedit per la Coordinadora del Departament d'Afers Socials del Ministeri d'Afers Socials, ORG_3, on es sol·licitava que es pogués autoritzar a la psicòloga del ORG_1 a poder fer entrevistes amb el menor Barberá, per tal que aquest rebi l'atenció psicològica que està demanant i al mateix temps que es considera necessària.
III.- En data 17 d'agost del 2018, va ser lliurat davant d'aquesta Batllia un escrit expedit pel Ministre d'Afers Socials, ORG_3, a on se'ns informava que el ORG_1 havia realitzat la nota informativa anteriorment esmentada, demanant altra vegada que es pogués efectuar una valoració psicològica del menor referenciat, sol·licitant autorització prop d'aquesta secció de menors per a poder efectuar la necessària atenció psicològica del menor Pau.
IV.- Despatxant el trasllat efectuat mitjançant Providència de data 22 d'agost del 2018 en el marc dels presents autes, es va donar coneixement al Ministeri Fiscal, manifestant aquest que, tenint en compte l'informe emès el dia 16 d'agost de 2018 pel ORG_0 el qual s'indicava la necessitat de seguiment per part del menor Barberá d'un tractament psicològic, i malgrat l'oposició per part del seu progenitor, el Ministeri Públic no s'oposava a què s'autoritzés que el menor Barberá pogués rebre l'atenció psicològica necessària.
V.- L'Aute dictat pel Batlle en data 30 d'agost del 2018 va decidir: "Primer.- Autoritzar a la psicòloga del ORG_0 (SEAI) a poder fer entrevistes amb el menor Barberá, per tal que aquest rebi l'atenció psicològica necessària.
Segon.- Notificar la present resolució judicial als progenitors els Srs. Guerrero i Campillo i a la Direcció dels Serveis Socials del Ministeri d'Afers Socials, ORG_3 i al Magnífic Ministeri Fiscal.
Tercer.- Contra aquesta resolució les parts i el Magnífic Ministeri Fiscal poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze (13) dies a comptar de l'endemà de la data de la seva notificació."
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Guerrero i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació per quan entén que el seu fill no precisa de cap tipus d'atenció psicològica, manifestant que aquesta s'ha portat a terme sense el seu consentiment.
FONAMENTS DE DRET
I.- El present litigi té el seu origen en un informe, signat pel Director de l'escola a on està matriculat el menor Barberá en data 3 de juliol del 2016, en el qual es destaquen els problemes que afectaven al menor en aquella data i que comportaven que, en ocasions, estigués apagat i trist i, en altres, portés a terme actuacions violentes amb els companys (foli 17).
II.- Consten igualment a les actuacions dos informes socials i psicosocials elaborats en data 13 d'abril del 2017 pel Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere del Ministeri d'Afers Socials, ORG_3 i dirigits al Batlle, dels qual es dedueix les pèssimes relacions existents entre la Sra. Campillo i la seva parella, el Sr. Guerrero, pares del menor Barberá, les quals havien provocat que el nen presentés sentiments de culpa arrel del conflicte existent entre els seus progenitors i de tristesa al rememorar determinades situacions que havia viscut i que li comportaven problemes de socialització, una elevada sensibilitat i temor a contradir al pare de manera directa o indirecta i a l'aïllament de la família extensa, destacant que s'aconsellava la realització d'un seguiment psicoeducatiu del menor per tal de treballar i minimitzar les conseqüències de la situació de violència viscuda (folis 12 i 19 i ss).
D'altra banda, en data 17 de setembre del 2017, es va emetre un darrer informe, signat per una treballadora social i dos psicòlogues i dirigit a la Batllia, en el què es posava de relleu que, en una visita efectuada a aquest Servei per part de la Sra. Campillo acompanyada del seu fill Barberá, el menor va manifestar que sovint li venien records sobre les discussions que hi havia entre els seus pares i que tenia dificultats per dormir degut a la reexperimentació d'aquestes vivències traumàtiques. En el citat informe es destacava igualment que el menor estava preocupat pel mal ambient que hi havia a la família paterna, referint-se a una conversa que el seu progenitor havia mantingut amb el seu avi patern davant d'ell i de la qual en podria sortir perjudicada la seva àvia paterna, fent igualment referència a la situació en la qual es trobava ell, atesa la relació existent entre els seus progenitors. Com a conseqüència d'aquesta entrevista, el citat Servei va concloure que el menor Barberá es trobava en situació de risc greu en el context patern i, entre altres mesures, entenia que era necessari iniciar un seguiment psicoeducatiu des del ORG_2 amb el citat menor per tal de treballar les conseqüències causades pels esdeveniments i les situacions ocorregudes (foli 3 i ss)
Finalment, de l'Aute de data 8 de novembre del 2017 resulta que, en aquella data, la psicòloga designada judicialment, la Sra. Duque, arribava a la conclusió de que de les entrevistes clíniques individuals amb el menor P. i dels resultats d'avaluació de les proves psicomètriques administrades es deduïa que l'alt nivell de conflictivitat parental estava afectant al nen i que això es veia agreujat per les greus acusacions fetes pel progenitor cap a la mare, que el menor reconeixia com una manipulació per part del pare i que el situava en un greu conflicte de lleialtat. Per aquesta raó entenia que en P. es trobava en una situació psicoemocional que posava en risc el seu correcte desenvolupament, de tal manera que el Batlle va considerar procedent modificar el règim de visites paternofilials establert en l'Aute de data 19 de setembre del 2016, fixant-lo de forma supervisada i sense pernocta, resolució que va ser confirmada per l'Aute d'aquesta Sala de data 19 de febrer del 2018.
II.- Una vegada transcorreguts quatre mesos des del moment en què es va prendre aquesta decisió, el dia 7 de març del 2018 es va realitzar una avaluació psicosocial del risc que afectava al menor (foli 162 i ss) en el marc de la qual es va posar de relleu que en P. considerava que els seus progenitors estaven en aquell moment més tranquils, que les visites supervisades que havia fet al seu pare s'havien desenvolupat de manera pacífica i que des de la ORG_1 es considerava procedent continuar amb aquesta supervisió, atès que, de no ser així, el risc de repetir les conductes que s'havien produït abans era alt, ja que el progenitor mostrava el seu desacord en modificar els indicadors de risc detectats i, en mantenir-les, s'evitava que aquest qüestionés constantment l'atenció que la seva progenitora li proporcionava al nen, assegurant el benestar emocional i el desenvolupament del menor Pau (foli 162).
En dates 30 d'abril i 17 d'agost del 2018 es va lliurar per part de la Coordinadora del Departament d'Afers Socials del Ministeri d'Afers Socials, ORG_3 un expedient en el què es sol·licitava que es pogués autoritzar a la psicòloga del ORG_1 per entrevistar-se amb menor Barberá, a fi de que aquest rebés l'atenció psicològica que precisava i, en data 30 d'agost del 2018 el Batlle va dictar l'Aute objecte del present recurs considerant que el menor Barberá es trobava en una situació de risc, detectant la ORG_1 la necessitat de prestar-li atenció psicològica, raó per la qual la citada resolució autoritza a la psicòloga del ORG_0 per tal de poder fer entrevistes amb el menor a fi de que aquest rebi l'atenció psicològica necessària.
III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Guerrero, que l'Aute d'aquesta Sala de data 8 de novembre del 2018 va admetre formalment a un únic efecte, oposant-se a la mateixa amb l'argument de que aquesta decisió perjudica greument els seus interessos, ja que el seu fill no necessita cap tipus d'atenció psicològica, ja que està portant a terme un més que correcte desenvolupament i progressió per a la seva edat i no ha manifestat que necessiti ajut en aquest sentit, sinó que és la seva mare qui el demana, però aquest motiu no es pot estimar.
En primer lloc, resulta evident que prestar atenció psicològica al menor Barberá, que en aquest moment té vuit anys, no pot comportar cap mena de perjudici per ell, sinó que, pel contrari, li pot suposar un ajut per tal de superar, com a mínim, les conseqüències de la separació dels seus progenitors, situació que fins i tot en les millors condicions suposa un problema difícil d'assumir pels fills.
D'altra banda, en el cas present aquesta atenció és encara més necessària en quan la relació entre els progenitors d'en P. és conflictiva, de tal manera que el seu fill en pateix encara més les seves conseqüències en quan ha presenciat les disputes familiars, encara que ha intentat aïllar-se de les mateixes. En el mateix sentit, cal entendre que precisa d'aquesta atenció en quan els progenitors d'en P. no sempre han actuat adequadament per tal de protegir al seu fill davant la situació que pateix i el mateix recurrent ho posa de relleu en negar-se a que el seu fill rebi una atenció que no el pot perjudicar en cap manera.
En segon lloc, en el cas present és evident que en P. C. necessita un ajut psicològic, encara que degut a la seva edat és lògic que no sigui capaç de demanar-lo expressament, ja que la separació dels progenitors produeix inseguretat i ansietat en els seus fills i més encara quan l'actuació d'aquests no és la més adient. En aquest sentit, resulta evident que en el cas present la separació dels seus progenitors i els conflictes que aquesta ha suposat li ha produït a en P. tristesa, sentiments de culpa, sensibilitat i temor, com posen de relleu els informes de dates 13 d'abril i 17 de setembre del 2017 i fins i tot ha comportat que es trobi apagat i trist i fins i tot en ocasions violent amb els seus companys, com destacava el director de la seva escola ja l'any 2016,
Finalment, aquest ajut psicològic no pot suposar cap perjudici pels progenitors d'en P., com no sigui que quedin al descobert determinades actuacions que aquests preferirien amagar, ja que han de veure satisfets com el menor supera els problemes derivats de l'actitud dels seus pares i que fins i tot els pot ajudar a modificar-la.
IV.- Malgrat desestimar-se el recurs, no es fa expressa imposició de costes a la part recurrent, atesa la naturalesa del procediment i de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Guerrero contra l'Aute dictat pel Batlle en data 30 d'agost del 2018, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-