ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 44/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 février 2019
NuméroA283/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# ATSJAD, Civil, 26 février 2019 (ROJ : ATSJAD 44/2019 ; ECLI:AD:TSJADAD:2019:44A)
> Décision commentée : ATSJAD 44/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:44A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
Le litige porte sur les relations entre un père, M. To
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 44/2019**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11536762"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11536762"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? sens perjudici que la reducció del règim de visites es pugui dur a terme després de les vacances d'estiu del juliol.</p> <p id="anteced-6">SEGON.- Notificar la present resolució judicial als progenitors del menor, al Magnífic Ministeri Fiscal i a la Direcció del Servei Social del M.I. Govern d'Andorra.</p> <p id="anteced-7">TERCER.- Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle que l'ha dictada.??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="ATSJAD 44/2019"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 44/2019**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 44/2019
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 26 février 2019 (n° A283/18), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2019 - ROJ: ATSJAD 44/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 1 de setembre del 2016 es va transmetre al Batlle un informe del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior de data 26 d'agost del 2018, pel qual s'informava de la situació de risc en la què es trobava el menor Cepeda. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 26 février 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000283/2018 ORIGEN: 2000023/2016 - 00
NIG: 5300513120160000049
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2019.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 1 de setembre del 2016 es va transmetre al Batlle un informe del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior de data 26 d'agost del 2018, pel qual s'informava de la situació de risc en la què es trobava el menor Cepeda.
II.- La Secretària d'Estat d'Afers Socials i Ocupació del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior del Govern d'Andorra va trametre al Batlle un informe el dia 29 de juny del 2018, adjuntant-ne un altre en relació a la situació del citat menor elaborat per Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància en data 28 de juny del 2018 en el què es sol·licitava, com a mesura de protecció, que es mantingués la guarda i custòdia del menor À. a favor de la seva progenitora, la Sra. Barberá, i que es reduís el règim de visites paternofilials entre el Sr. Toll i el seu fill, configurant-lo com un de caps de setmana alterns sense pernocta.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A283/18 — Décision commentée
III.- En data 3 de juliol d'aquell any s'efectuaren sengles compareixences prop dels progenitors del menor, sent aquests coneixedors del nou establiment de visites que havien demanat des del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i, en el seu informe, el Ministeri Fiscal no es va oposar a la reducció del règim de visites del menor amb el pare proposat pels Serveis Socials, sense perjudici de que la mateixa pogués dur-se a terme després de les vacances d'estiu.
IV.- En data 10 de juliol del 2018 la representació lletrada del Sr. Toll va formular un escrit de manifestacions a l'informe efectuat pel Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància de data 28 de juny del 2018, posant èmfasi en els informes de la psicòloga Sra. Pombo de dates 28 de febrer del 2018 i 6 de març del 2017.
V.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 12 de juliol del 2018 va decidir: "PRIMER.- Mantenir la guàrdia i custòdia del menor À. a favor de la progenitora, Sra. Barberá H. i que es redueixi el règim de visites paternofilials entre el Sr. Toll i el seu fill À., consistent en caps de setmana alterns sense pernocta de les 10:00 a les 20.00, sens perjudici que la reducció del règim de visites es pugui dur a terme després de les vacances d'estiu del juliol.
SEGON.- Notificar la present resolució judicial als progenitors del menor, al Magnífic Ministeri Fiscal i a la Direcció del Servei Social del M.I. Govern d'Andorra.
TERCER.- Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle que l'ha dictada. Presentada aquesta, el Batlle emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per formalitzar el recurs en el termini de 15 dies remetent així mateix els autes originals."
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Toll i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que s'anul·lin les actuacions de la SEAI en aquesta causa i que es deixi sense efecte l'informe emès per aquesta entitat i també l'Aute del 12 de juliol del 2018, de manera que es descarti la possibilitat de reduir encara més el règim de visites del recurrent al seu fill.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació lletrada del Sr. Toll argumenta en el seu recurs que no és procedent reduir el règim de visites al seu fill À., com fa l'Aute objecte del seu recurs, en quan no s'ha acreditat allò que manifesten els informes elaborats per el Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància que fonamenten la citada reducció i que caldria deixar sense efecte.
Per tal de donar resposta als arguments del recurrent, cal destacar que consten a les actuacions diferents informes psicològics que posen de relleu la situació anímica en la què es troba el fill del Sr. Toll i la manca de sintonia entre ell i el seu progenitor, que en l'actualitat agreuja la seva simptomatologia, encara que no sempre havia estat així, com es posa de relleu a l'informe signat per la psicòloga Sra. Palmer de dates 28 de febrer del 2018 i 6 de març del 2017.
II.- El dia 13 de febrer del 2017 una treballadora social i una psicòloga de l'Equip Especialitzat de Protecció de la Infància van trametre al Batlle una nota informativa sobre la situació en la què es trobava en aquell moment el menor Cepeda (foli 24), que posava de relleu que la Sra. Barberá manifestava que el menor estava nerviós quan havia d'anar amb el seu pare i verbalitzava que no hi volia anar, que, posats en contacte amb la psicòloga Sra. Rius aquesta els hi havia manifestat que el menor presentava un trastorn d'adaptació i un desbordament emocional, verbalitzant obertament que no volia anar amb el seu pare, mostrant angoixa i ansietat anticipatòria i que, posats en contacte amb l'escola del menor, li havien comentat que a finals del mes de novembre el nen havia verbalitzat que no volia anar amb el seu pare.
Per aquestes raons, en data 26 d'abril del 2017, les mateixes signats de l'anterior informe, que formaven part de la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor, en van lliurar al Batlle un altre sobre la situació en la què es trobava el menor (foli 32), posant de relleu que aquest manifestava no voler anar amb el seu pare i que, quan se li demanava que dibuixés a les persones que eren importants per ell, només dibuixava a la seva mare, afirmant que no sabia a qui més dibuixar, percebent al seu progenitor com una figura de rigidesa i que des de l'escola de l' À. explicaven que el nen es posava molt nerviós quan l'havia de recollir el seu pare, verbalitzant no voler-hi anar i plorant al hall del centre, malgrat això, afirmaven que retornava al centre content i mantenia una correcta relació paterno-filial i, en conclusió, manifestant que el menor verbalitzava no voler anar amb el seu pare, que aquest era negligent amb ell i que tenia por de que el castigués, motius pels quals proposava un pla d'intervenció familiar amb ambdós progenitors.
III.- Consta igualment a les actuacions un informe elaborat per la psicòloga Pombo en data 7 de març del 2017 a instàncies del Batlle sobre la situació del menor À. M., que en aquell moment tenia sis anys, (foli 36v) en el què es posa de relleu que tant el pare, com la mare del nen percebien que aquest mostrava ansietat abans de marxar amb el pare, malgrat aquest destaca que els signes de tristesa que el menor manifestava en un primer moment desapareixien posteriorment. Es posa de relleu igualment que el nen afirmava que s'estimava tant al pare com a la mare, però més a aquesta darrera, raó per la qual la trobava a faltar quan estaven separats, que s'ho passava bé amb el pare, però que només voldria anar-hi quan en tingués ganes, que no era tant amable amb ell i s'enfadava si ell plorava, o estava trist i preferia estar amb la seva mare perquè el seu pare li feia por i no volia anar amb ell la propera vegada que anés a visitar a la Sra. Rius, com aquesta suggeria. No obstant, la citada psicòloga entenia que més que un rebuig al pare, el menor rebutjava la situació en la què se sentia col·locat pel conflicte entre els dos progenitors.
Per totes aquestes raons, conclou que l' À. presenta un trastorn d'adaptació de tipus ansiós-depressiu, reactiu a experiències estressants o traumàtiques i recomana que els pares tinguin orientació psicològica per separat, el seu progenitor rebi orientació per part d'un psicòleg que visités regularment pare i fill de forma conjunta, de tal manera que pugui orientar al pare de com ajudar al fill, sent recomanable que s'efectuessin informes d'evolució aproximadament cada dos mesos.
IV.- Finalment, en data 11 de setembre del 2017 es va plantejar un pla d'intervenció familiar per parts de una treballadora social i una psicòloga del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior (foli 48) que durant quatre mesos, a partir de mes de gener del 2018, iniciaria i/o donaria continuïtat a una avaluació i/o seguiment psicològic per part de tots els membres de la família i observaria, avaluaria i intervindria en les visites paternofilials per garantir el benestar emocional del menor, comprometent-se el Sr. Toll a assistir a les entrevistes establertes per aquest Servei, col·laborar amb els diferents professionals que intervinguessin en el cas, informar dels canvis en la seva situació personal i iniciar i donar continuïtat a una avaluació i/o seguiment amb un professional de la psicologia (foli 51). Aquest pla es va avaluar positivament el dia 29 de gener del 2018, atès que el Sr. Toll es mostrava amb una actitud més flexible vers el seu fill i aquest es mostrava més tranquil, però es va posar de relleu que no s'havia pogut realitzar l'avaluació per part de l'educador social, raó per la qual s'establiria un nou Pla d'Intervenció Familiar amb els progenitors del menor (foli 54) que es va portar a terme el 9 de maig del 2018 (foli 70 i ss) concloent amb uns informes de dates 28 i 29 de juny del 2018 mitjançant el qual es sol·licitava que el Batlle, com a mesura de protecció, mantingués la guarda i custòdia del menor a favor de la Sra. Barberá i reduís el règim de visites paterno-filials entre el Sr. Toll i el seu fill, consistent en caps de setmana alterns sense pernocta (foli 75), conclusió que va portar a l'Hble. Batlle a dictar l'Aute que és objecte del present recurs .
V.- En aquestes circumstàncies, considerem que la reducció del temps durant el qual el Sr. Toll pot tenir el seu fill en la seva companyia ha estat una mesura assenyada per tal que el progenitor reconsiderés la posició que prenia envers el seu fill i actués amb una major flexibilitat i cura envers la seva situació i necessitats i que el menor se'n adonés de l'interès que podia suposar per ell conviure amb el seu pare a mida que es fes gran i la major afinitat que podia sorgir entre ells. No obstant, entenem que aquesta mesura no pot ser més que temporal i que allò essencial és que, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de 27 de febrer del 2018, "el menor segueixi el tractament terapèutic que l'imposa l'Hble. Batlle", en quan la seva reacció a la separació dels seus progenitors ha estat excessiva i possiblement la causa principal de la seva situació anímica, i que "el pare entengui que les dificultats actuals del seu fill no participen de la mare, que aquestes li són autònomes i que cal que efectuï un esforç per tal d'admetre-les fent-se ajudar de professionals amb aquesta finalitat si no és capaç d'assolir-ho ell mateix", ja que la seva actuació envers el seu fill ha estat excessivament rígida i poc empàtica, ja que no ha tingut en compte les necessitats emocionals del menor.
D'altra banda, l'informe de la psicòloga Sra. Pombo de data 28 de febrer del 2018 destaca que en aquella data, és a dir abans de la reducció dels contactes paternofilials, l' À. es mostrava més distès, havien disminuït les senyals de tensió musculars, no constava que hagués tingut cap crisi d'ansietat, encara que verbalitzava que volia estar amb la seva mare, no havia tornat a mostrar reaccions de rebuig quan el seu pare l'anava a buscar a l'escola, ni crisis d'ansietat i tornava bé els dijous i els dilluns després d'haver estat amb el seu progenitor, posant de relleu igualment que l' À. s'havia anat adaptant a l'actual configuració del nucli familiar del pare i de la mare, anava millorant progressivament i tramitava millor l'ansietat i emocionalment evolucionava. Per aquesta raó, considerem que la millora de l'actitud de l 'À. no sols es deguda a l'actuació dels professionals que l'atenen i dels seus progenitors, sinó també a que, al fer-se gran, deixa de percebre la separació dels seus pares com un conflicte insuperable i la relació amb el seu progenitor millora i es fa més necessària com a referent de la seva evolució personal.
Per aquestes raons, entenem que la mesura adoptada per l'Aute objecte del present recurs s'haurà de reconsiderar en el termini de dos mesos a comptar de la present resolució, malgrat a l'informe del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància de data 18 d'octubre consideri que en aquella data s'havia de mantenir ja que l'angoixa del menor en relació als contactes paternofilials es mantenia, moment en el què el Batlle demanarà un nou informe a la Sra. Pombo sobre la situació en la què es trobi el nen i, en base a ell, decidirà si és possible retornar a un règim de visites en virtut del qual el menor passi els caps de setmana alternatius amb el seu progenitor amb pernocta inclosa, sense perjudici de que aquesta modificació es pugui tornar a reconsiderar posteriorment si en un primer moment és negativa, sense perjudici també de que el règim de visites es pugui ampliar posteriorment, si així ho considera el Batlle, i de que, entre tant, es segueixin les pautes dels psicòlegs que atenen al nen i als seus progenitors, prestant al Sr. Toll les eines que, precisament, aquest sol·licita per tal de millorar la relació amb el seu fill, i l'atenció que rep per part del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància que mai es pot considerar negativa, ni quedar sense efecte, restant sempre a criteri del Batlle.
VI.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. V. M. C. en representació del Sr. Toll contra l'Aute dictat pel Batlle en data 12 de juliol del 2018 que REVOQUEM PARCIALMENT, establint que en el termini de dos mesos a partir de la data de la present resolució el Batlle demanarà un nou informe a la Sra. Pombo sobre la situació en la què es trobi el menor À. M. i, en base a ell, decidirà si és possible retornar a un règim de visites en virtut del qual el nen passi els caps de setmana alternatius amb el seu progenitor amb pernocta inclosa i pugui restar amb el seu pare el temps de vacances que el Batlle estimi oportú, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-