En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2019. Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 24.10.2017 la representació processal de la societat Olmo va formular demanda d'execució de sentència prop del saig quin va prendre un acord sobre l'execució en data 1.12.2017, acord d'embargament en data 20.12.2018 i acord actualitzant el deute en data 7.02.2018. II.- En data 21.02.2018 i 2.03.2018, la Sra. Somoza va formular impugnació dels acords del saig de data 1.12.2017, 20.12.2017 i 7.02.2018. Per providència de data 5.03.2018 el Batlle va incoar la corresponent impugnació dels acords de saig i comunicar al saig que suspengués l'execució al seu càrrec en el marc dels seus expedients EX-CV/17-007281-L. III.- En data 23.03.2017 la representació processal de la societat Olmo va contestar oposant-se a la impugnació dels acords. I resoltes les proves i evacuat el tràmit de conclusions per les parts, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. IV.- El Batlle va dictar Aute en data 21.09.2018 en el que resolia que : "Primer.- Estimar la impugnació plantejada per la Sra. Somoza i, en conseqüència, decretar la nul·litat de l'acord d'execució de data 1er de desembre del 2017, així com dels següents acords d'embargament i d'actualització d'embargament presos en data 20 de desembre de 2017 i 7 de febrer de 2018, procedint a aixecar de forma urgent i immediata les mesures d'embargament existents, fent expressa imposició de les costes del present procediment a la part defenent incidental pel criteri de venciment objectiu. Segon.- Constatar la finalització del procediment d'execució forçosa per liquidació total del deute derivat de l'execució de la Sentència dictada per aquesta Secció en data 12 de desembre de 2016 i confirmada per altra de la SCTSJ de 14 de setembre de 2017, que ha donat lloc a l'execució forçosa prop el saig Sra. Miró (expedient núm. EX-CV/17007281-L), havent-se de procedir al seu arxiu definitiu. Tercer.- Notificar la present decisió a les parts interessades, així com comunicar-ho al saig corresponent." V.- Contra tal Aute, la representació processal de la societat Olmo va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació de l'Aute i que es dictí resolució desestimant l'incident i imposant les costes judicials causades a la part l'adversa. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- En el present procediment d'impugnació d'acords consecutius del saig, la decisió d'instància conclou que el procediment iniciat pel despatx d'execució de 1.12.17 i seguit per l'acord d'embargament de 20.12.17 i el subsegüent d'actualització d'embargament de 7.2.18 han de ser declarats nuls. Contra tal decisió s'alça la part executant. SEGON.- Antecedents d'interès En data 12.12.16 es va dictar sentència per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles per la qual es condemnava la Sra. Somoza a pagar una honoraris professionals al despatx d'advocats Olmo per import de 400,20EUR (se li reclamaven 938,23EUR) més interessos legals des de la fermesa de la sentència. Aquesta es va produir, en ser desestimat el recurs d'apel·lació interposat pel despatx d'advocats, per sentència d'aquesta Sala de 14.9.17. La Sra. Somoza va començar a ingressar 30EUR mensuals a compte del deute tant punt va comparèixer la primera sentència i sense esperar el resultat del recurs. La part contrària va acceptar de manera tàcita la forma de pagament. En data 24.10.17 la part executant va dirigir-se al saig per demanar l'execució de la sentència per un principal de 160,39EUR més interessos legals des del 14.9.17 (data de la sentència que va desestimar el recurs d'apel·lació). El saig va acordar fer un requeriment de pagament per la suma de 149EUR en el que incloïa els interessos legals des del 14.9.17 i l'IGI i descomptava un altre pagament de 30EUR que havia fet la Sra. Somoza. Però aquest requeriment de pagament tramès a través d'una empresa privada de comunicacions el va fer en un domicili que no era l'indicat per la part executant i en no trobar a la destinatària en el domicili no se li va deixar avís perquè no figurava el seu nom a la bústia (era un xalet). La saig va continuar el procediment amb les successives resolucions d'embargament i d'actualització. La decisió de la Batllia ha estat declarar la nul·litat de tot el procediment des del primer requeriment de pagament perquè no va tenir opció la destinatària de conèixer-lo ni desplaçar-se a la seu del saig per conèixer de què tractava. En el mes de gener de 2018, va tenir coneixement pel seu banc de l'embargament del seu compte i en personar-se a l'oficina executiva va saber de la tramitació que l'afectava inclòs l'embargament del seu vehicle (diverses visites acompanyada en el dia 30.1.18 i en el mes de febre següent). TERCER.- La decisió del Batlle, ara impugnada, està plenament ajustada a dret perquè el requeriment de pagament tenia un greu defecte de forma que impedia a la Sra. destinatària conèixer que se l'estava requerint pel pagament i, aleshores, no es podia seguir amb la tramitació del procediment d'acord amb el que disposa l'article 38 de la llei del saig 43/2014, aleshores sense reformar. Altra cosa seria si la comunicació hagués estat "infructuosa" per manca de voluntat de la destinatària de fer cas a l'avís i voler conèixer el contingut de la comunicació que se li volia lliurar. Però no va ser així perquè no se'n va assabentar i si fossen vàlides les actuacions del saig se la deixaria en manifesta indefensió, amb greu violació de l'article 10 de la Constitució. En conseqüència, la decisió d'anul·lar les actuacions està plenament ajustada a dret. El motiu no pot prosperar. QUART.- Atès que ja hem dit que el requeriment es nul per manca de la deguda notificació en forma, no es pot sostenir que la impugnació de la Sra. Somoza està prescrita partint -com fa la part recurrent- d'un fet contrari a la documentació de l'expedient: que havia estat notificada "perquè se li havia deixat avís de passatge a la bústia". En no haver-se acreditat aquest extrem tant transcendental, no havia transcorregut el termini hàbil per impugnar quan ho va fer el 21.2.18 perquè totes les decisions li varen ser notificades personalment en dates del mes de febrer 2018 en les visites a la saig, tal i com consta documentalment acreditat. Aquest motiu tampoc pot prosperar. CINQUÈ.- Pel que fa al fet que el Batlle hagués ordenat l'aixecament de les mesures cautelars adoptades en comprovar que la part executada havia pagat no només el principal sinó també els interessos legals des del 14.9.17 com va demanar la part executant sense esperar si la seva decisió era o no ferma, cal dir que el control de l'execució resta en darrer terme sota control judicial i no del saig i aleshores, tant si hi ha decisió d'aquest com si no n'hi ha, pot l'autoritat judicial acordar la decisió que estimi convenient i en aquest va estimar que ho era l'aixecament de tots els embargaments i donar per arxivada l'execució per haver estat satisfet el principal i interessos, tenint en compte que no hi havia condemna en costes. Tampoc aquest motiu ha de tenir èxit. SISÈ.- Finalment es forçós fer referència a les manifestacions de la part recurrent sobre la "subjectivitat" que excedeix la pròpia motivació de la decisió judicial. En primer lloc, la referència a la bona o mala fe no és una referència que expressi qualificatius personals a la part destinatària sinó que és un concepte jurídic indeterminat molt present en totes les actuacions judicials i a la vista de les conductes humanes que s'examinen. I el mateix es pot dir a les referències a l'ètica professional que es troba també present en les normatives col·legials dels professionals. Per tant, ni una referència ni una altra, cal ser preses com a una excessiva o desmesurada qualificació judicial sinó en el context de la professió jurídica. Ja es mesurada la redacció del recurs quan es diu que no critiquen que l'Aute li manqui neutralitat ni tampoc que estigui mancat d'imparcialitat ni de la consciència i convicció pròpia de l'òrgan jutjador. Doncs es aquesta mesura que ha de tenir per fetes les referències a aquells conceptes jurídics indeterminats. En segon lloc, ha de tenir present la part recurrent que reclamar l'actuació del saig per tres mensualitats degudes (en total 90EUR) de juliol a setembre de 2017 sense haver fet un requeriment extrajudicial previ, pot semblar una decisió poc acomodada amb la gran càrrega de treball que suporten els òrgans judicials i també els col·laboradors de l'Administració de la Justícia. Confiem que aquesta explicació pugui resultar útil a la part apel·lant a fi de no veure un "subjectivisme" en la motivació de la decisió judicial de la instància. SETÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Olmo contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 21.12.18 que CONFIRMEM íntegrament, amb imposició de les costes a la part apel·lant. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE