En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de maig del 2019 Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira que ho és del Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 12.11.18 el Tribunal de Batlles va dictar Aute i va decidir : "que hem d'estimar i estimem l'excepció peremptòria de defecte legal en la formulació de la demanda interposada per la societat "Gestió, Administració i Control d'Empreses i Societats, S.L.U." (XXX S.L.U.) contra la demanda incidental interposada per la societat "XXX S.A.U." en data 4 de juliol del 2016, imposant a la darrera les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el Considerant de la present resolució." II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat XXX SA i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions presentat en data 12.02.19, demana que es revoqui la sentència de primera instància i es condemni a la societat XXX SLU (XXX SLU) a pagar la quantitat de 65.024,06.-EUR, quantitat que haurà de ser majorada pels interessos equivalents al doble de l'interès legal vigent en el moment en què es va produir la mora, o subsidiàriament, l'interès legal a comptar de la data que s'assenyali per evacuar el tràmit de contesta a la demanda; i que s'absolgui a la societat XXX SA de les costes imposades en primera instància, condemnant a la societat XXX SLU al pagament de les costes judicials causades en ambdues instàncies. III.- Per escrit de data 5.3.19 la representació processal de la societat XXX SLU va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions i en mèrits de l'exposat en ell, demana que es desestimi íntegrament les pretensions de l'actora, i de forma subsidiària que es desestimi la pretensió indemnitzadora de l'adversa en l'import de 65.024,06.-EUR, acordant a l'ensems la condemna a costes, incloent honoraris d'advocat, pericial i procurador. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- En el present incident d'execució el Tribunal de Batlles estima que concorre l'excepció processal de defecte legal en el mode de proposar la demanda i imposa les costes a la part executant. Aquesta s'alça contra tal decisió. SEGON.- Cal recordar que l'excepció peremptòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda és una de les frustracions més elevades al fi objecte de tot procediment perquè impedeix entrar en el fons i cal iniciar de nou tota la tramitació amb la pèrdua de temps i esforços de les parts i de l'Administració de Justícia. Però hi ha casos excepcionals en que cal fer aquest sacrifici de mitjans per no violar greument el dret de defensa de qui és demandat. Per tant tota interpretació que es faci en el moment d'estudiar aquell defecte de la demanda ha de ser restrictiva i valorar els paràmetres de bona fe i cabdal actuació de totes les parts, saber veure la distinció entre una simple omissió material o gramatical i un defecte que impedeix a la part contrària conèixer realment el que se li demana. Afegirem que no sempre que es reclamen danys i perjudicis és imprescindible que en la demanda (sigui executiva o no) calgui determinar de manera líquida l'import que es reclama perquè hi han ocasions que es fa difícil d'avançar-ho si no és mitjançant una prova pericial, però en aquest cas el que cal es fixar els paràmetres sobre els que cal fonamentar la reclamació, a fi que la part contrària sàpiga sobre què cal defensar-se (STJC 446/17, 169/09, entre d'altres). Això significa que com dèiem en la STJC 214/13 "l'excepció legal en el mode de proposar la demanda solament pot ésser estimada i donar lloc a una absolució a la instància quan la demanda ha estat elaborada de forma fosca, incorrecta o mancant al rigor necessari i impedeix conèixer quines són les pretensions que exercita la part agent i que és el que sol·licita a la seva pètita. Així, la STSJA d'aquesta Sala de 18 d'abril de 1996 estableix que l'excepció de defecte legal en el mode de proposar la demanda s'ha d'apreciar quan de la relació fàctica i de la súplica de la demanda no ressurt de manera clara i entenedora les pretensions de la part agent." TERCER.- Establertes aquestes bases, hem de dir que en el present cas no pot la part executada i condemnada en el procediment principal que ja s'allarga prop de 10 anys, manifestar que el defecte en la demanda la situa en indefensió. En primer lloc, perquè la sentència objecte de condemna ja situa plenament quina és la causa per la qual caldrà determinar els danys i perjudicis soferts per XXX,SAU: la manca de col·locació per part d'aquesta en l' ORG_0 de l'estructura de ferro de la construcció i que havia estat contractada però incomplit aquest contracte per XXX,SL. Així doncs la part condemnada ja sabia sobre què li podia reclamar en execució la part contrària en un incident d'execució. En segon lloc, cal atendre als antecedents de la segona demanda executiva. N'hi va haver una primera demanda executiva (folis 398 i seg.) que va ser admesa pel Tribunal per Provisió executiva en la qual per aquest concepte de la manca de subministrament i col·locació de l'estructura de ferro en la construcció que reclamava 62.059,63EUR, desglossament el concepte d'atendre les despeses corrents (10% de la factura final) i un altre concepte que era de benefici industrial (un altre 10%). Aquesta pretensió va ser exclosa finalment de la providència d'execució perquè efectivament calia fer un incident per determinar-la doncs en la sentència principal no era líquida (a diferència d'altres conceptes que integraren la suma de condemna). Abans d'aquesta rectificació de la providència pel Tribunal d'instància per Aute de 10.6.14 que analitza la mateixa suma reclamada, es varen creuar escrits de les dues parts (foli 443, l'executada impugna aquella partida; foli 459, l'executant insisteix en la mateixa). És a dir que va existir un vertader debat sobre aquesta qüestió tant pel que fa la suma total reclamada com pel que fa als conceptes que la integraven. En tercer lloc, fins i tot en l'oposició al present recurs d'apel·lació, la societat XXX,SL ha pogut entrar en el fons de la reclamació perquè coneixia perfectament el que se li reclamava. En conclusió doncs, si bé en la segona demanda executiva (després de l'Aute esmentat de 10.6.14 que excloïa aquesta partida perquè precisava d'un procediment incidental pels tràmits del procediment abreujat) la part demandant incidental no va reproduir la suma reclamada anteriorment i ho va deixar al resultat de la prova pericial, les dues parts coneixien perfectament la causa de la reclamació (danys i perjudicis per no haver subministrat i col·locat l'estructura de ferro) així com els paràmetres reclamats (repercussió de costos generals i benefici industrial). Per aquesta raó no pot ser confirmada l'excepció processal de defecte en la forma de proposar la demanda perquè aquesta frustrant excepció no es pot fonamentar en formalismes exacerbants que prescindeixen de les circumstàncies específiques concurrents en el cas. El recurs ha de ser estimat i hem d'ordenar que es retornen les actuacions al Tribunal d'instància a fi que resolgui sobre el fons de l'assumpte, sense que correspongui ara fer pronunciament sobre les costes de l'incident. QUART.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de XXX,SAU contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 12 de novembre de 2018 que revoquem íntegrament i ordenem que continuï el procediment incidental i es dicti la resolució que s'escaigui sobre el fons de l'assumpte. No fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE