Référence canonique fournie : « Juridiction andorrane, — » (numéro d'arrêt et date de publication non précisés dans la décision ; la référence ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral).
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans une action relative à une communauté d'actionnaires au sein d'une société, dont les faits précis ne sont pas détaillés dans l'aute. Le Tribunal de batlles a rendu une sentence le 1er septembre 2017. Par un arrêt du 26 juin 2018, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel interjeté contre cette sentence et l'a confirmée intégralement, en mettant les dépens de l'instance d'appel à la charge de l'appelant. Cet arrêt est devenu définitif.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Les consorts Suárez et Morillo ont alors introduit, le 11 juillet 2018, un incident de nullité d'actuacions tendant à l'annulation de l'arrêt du 26 juin 2018 et à son remplacement par une décision « ajustée au droit à la juridiction ». Le décès de l'une des parties, Mme Pla, est intervenu en cours d'incident ; par aute du 29 janvier 2019, elle a été remplacée processuellement par plusieurs successeurs. Les parties adverses, dont une société, ont conclu au rejet de l'incident et à la condamnation de l'incidentant aux dépens, honoraires d'avocat et de procureur inclus.
Le magistrat rapporteur est M. Carles Cruz Moratones. La formation de jugement était composée de M. Albert Andrés Pereira (président) et de M. Vincent Anière.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'arrêt définitif du 26 juin 2018 avait porté atteinte au droit fondamental à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane (CA), et plus précisément au droit à une décision judiciaire fondée en droit, ce qui justifierait son annulation par la voie de l'incident de nullité.
Le moyen unique soulevé était tiré de l'arbitraire logique et juridique. Les demandeurs reprochaient à la juridiction d'avoir fondé sa décision sur la majorité du capital plutôt que sur la majorité des participants à l'assemblée, et d'avoir refusé de reconnaître la représentation unique d'une action détenue en copropriété.
L'aute mobilise par ailleurs la jurisprudence constitutionnelle relative à l'indéfense, dont il résulte que toute irrégularité procédurale n'a pas de relevance constitutionnelle. Seules les violations d'une gravité telle qu'elles frustrent la finalité propre du procès et empêchent qu'il demeure un « procès dû » entrent dans ce champ.
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte l'incident pour trois motifs successifs.
En premier lieu, l'incident se borne à reproduire les arguments déjà présentés en première instance et en appel. Il ne fait apparaître aucun vice nouveau de nature constitutionnelle.
**En deu
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000403/2017 ORIGEN: 6100428/2010 - 00
NIG: 5300542120140000801
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de maig del 2019
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira que ho és del Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 26.6.18 el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictar Sentència i va decidir :
"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Escolano (substituït processalment per la ENTITY_5) i Barberá (substituïda processalment per ENTITY_7) contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre de 2017, que confirmem íntegrament.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant."
II.- Per escrit de data 11.7.18 la representació processal dels Srs. Suárez i Morillo (substituït processalment la Sra. ENTITY_6) interposaren incident de nul·litat d'actuacions, demanant que s'anul·li la sentència de data 26.6.18 i la seva substitució per altra ajustada al dret a la jurisdicció.
Seguidament, es comunicava la defunció de la Sra. Pla, quina per Aute de data 29.1.19 fou substituïda processalment pels Srs. Manso, Araujo, i Cañellas F. P. P. i pels Srs. Vall i Álvarez P. D.
III.- Per escrit de data 15.3.19 la representació processal dels Srs. Salamanca i Castilla C. B. Araujo i de la societat XXX SA ha presentat llur escrit de contesta a l'incident de nul·litat, i en virtut dels arguments exposat sol·licita la desestimació de l'incident i la condemna a l'adversa en costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4- 1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :
"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.
La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta"
En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19 en sentència 16.10.2017 que:
".... 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2), és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.
Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."
Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats.
II.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 concretament el dret a una decisió judicial fonamentada en Dret, de la Constitució (interdicció de l'arbitrarietat lògica i jurídica més específicament).
A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, perquè el que fa es reiterar els arguments jurídics de la instància i del recurs.
En segon lloc, quan la denúncia per "arbitrarietat lògica" la fonamenta en que hem analitzat la majoria de capital i no en la majoria d'assistents, cosa que -com es pot comprovar- no és així, com ho explica que denúncia també una "arbitrarietat jurídica" precisament en que discrepa sobre la representació única d'una sola persona (soci o no) com a titular d'una acció copropietat entre diverses persones. Precisament si es va resoldre aquest punt era perquè s'analitzava la majoria d'assistents.
Finalment, quan aquesta "arbitrarietat jurídica" que hem incorregut perquè va en contra de la communis opinio de la comunitat dels juristes, (Communis opinio habet auctoritatem non tam quia multorum est, quan quod ratione nititur, segons el Lexicon Iuris Civilis) hem de dir que no estem analitzant una comunitat hereditària -com es vol presentar- sinó una comunitat sobre la titularitat d'una acció integrant del capital d'una societat, la qual ja ve expressament prevista en la legislació que hem esmentat. I hem afegit també que és coincident amb els actes propis dels causants dels avui demandants, per successió processal, que reiteradament havien acceptat que la branca P. només tenia el 49% de les accions i, per això, ni s'oposava en altres Juntes anteriors al quòrum assistent ni quan els acords eren presos per l'altre 51% del capital.
III.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 26 de juny de 2018. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.
La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arran del mateix.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 26.06.2018.
Imposem el pagament de les costes a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 quàter del Codi de Procediment Civil en vigor des del 15.11.18).
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-