Résumé

# ATSJAD 116/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 juin 2019) > Décision commentée : ATSJAD 116/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:116A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par une décision du 19 mars 2019, le juge de première instance (le « Batlle ») a rejeté la demande de bénéfice de l'aide juridictionnelle (*justícia gratuïta*) formée par M^me^ Villegas dans le cadre d'un incident d'exécution relevant d'un contentieux familial. Le juge a estimé que la demanderesse disposait d'un patrimoine suffisant pour faire face aux dépenses du procès, en se fondant sur le solde créditeur de son compte courant, d'un montant de 12 915,97 euros, et sur des titres représentant une valeur de marché complémentaire, dont le montant est indiqué comme étant de 1 936,12 euros dans le résumé de la décision et de 1 963,12 euros dans les motifs (non précisé dans la décision, s'agissant de la valeur exacte retenue). La demanderesse a interjeté appel. Elle soutient que le solde créditeur provenait d'un compte commun ouvert avec son compagnon et qu'il lui permettait de faire face aux dépenses courantes. Elle expose également qu'à la suite de la séparation de fait, objet du litige principal, elle a dû louer un nouveau logement et supporter des charges excédant nettement ses revenus mensuels. Le dossier fait référence à la « recurrent » et à la « Sra. Machado » dans l'exposé des antécédents, alors que l'ensemble du raisonnement vise M^me^ Villegas ; il s'agit manifestement d'une erreur matérielle, qui n'affecte pas la solution. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, présidée par le magistrat Vincent Anière, avec les magistrats Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (ce dernier étant rapporteur), a statué sur l'appel par un *aute* (ordonnance) dont la date de rédaction est le 26 juin 2019 (recours A121/19 ; NIG 5300542120180001665). ## Question de droit La question posée à la Cour était de savoir si une personne dont les revenus sont inférieurs au plafond réglementaire peut se voir refuser l'aide juridictionnelle en raison de sa situation patrimoniale, lorsque le solde de son compte courant, éventuellement partagé avec un tiers, et la valeur de ses titres permettent de constituer une épargne équivalente au salaire minimum annuel, de nature à lui permettre de supporter sans difficulté le coût d'un avocat. Le cadre normatif est constitué par l'article 100 de la *Llei transitòria de procediments judicials* du 21 décembre 1993, tel que modifié par la loi 16/2014 du 24 juillet 2014, et par le *Reglament* regulador du droit à la défense et à l'assistance technique par avocat du 12 juillet 2017 (BOPA du 19 juillet 2017). Selon l'article 19, paragraphe 2, de ce règlement, le bénéfice de l'aide juridictionnelle est subordonné à deux critères cumulatifs : d'une part, des revenus inférieurs aux paramètres fixés par l'article 20 ; d'autre part, l'absence de titularité d'un patrimoine au sens de l'article 21. La décision précise que les revenus de la demanderesse n'excédaient pas le plafond réglementaire. Le litige portait donc exclusivement sur la condition patrimoniale. ## Solution et dispositif La Cour rejette l'appel et confirme la décision de première instance. Elle retient que le solde créditeur du compte courant et la valeur des titres, rapprochés de l'épargne équivalant au salaire minimum annuel, relèvent de la situation patrimoniale visée à l'article 21 du règlement. Ce patrimoine permettrait à la demanderesse d'assumer sans difficulté le coût de l'avocat dans l'incident d'exécution considéré. Pour fonder cette solution, le tribunal rappelle un principe de vigilance, en reprenant un passage de l'*aute* du 26 novembre 2015 (TSJC-330/2015) : « si els recursos destinats a la justícia gratuïta surten dels diners públics, els tribunals han de ser curosos en els casos que han de decidir aquella despesa pública i, per això, cal tenir la certesa que efectivament es destinen a aquells que involuntàriament es troben en una situació desfavorable des del punt de vista econòmic ». Le dispositif, traduit fidèlement du catalan, est le suivant : > « Desestimar el recurs interposat per la Sra. Villegas contra l'Aute de data 19-3-2019, dictat per l'Hble. Batlle que es confirma íntegrament. No procedeix efectu

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de juny del 2019. Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 19-3-2019 es va dictar Aute que denegava el benefici de justícia gratuïta en el marc de la sol·licitud de defensa i assistència tècnica lletrada gratuïta que la Sra. Villegas articulava el 18-3-201914-12-2018 en el marc del procediment Incident d'Execució 3000093/2019. II.- La Sra. Machado va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, amb data de registre 20-5-2019, ha presentat un document de conclusions a través del qual interessa la revocació de la decisió d'instància i el reconeixement del benefici de justícia gratuïta que sol·licitava. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta. FONAMENTS DE DRET I.- La resolució dictada pel Sr. Batlle rebutja la sol·licitud de benefici de Justícia gratuïta articulada per la Sra. Villegas avançant que el compte corrent de la sol·licitant presentava un ròssec creditor per import de 12.915,97.- EUR i diferents accions amb un valor de mercat de 1.936,12.- EUR suplementaris. En aquest context considera que la mateixa disposava de patrimoni suficient per a sufragar les despeses esmentades. II.- En aquesta alçada la recurrent sosté que el ròssec creditor que presentava el seu compte corrent provenia d'un compte comú de que disposava amb la seva parella sentimental i que li permetien assumir les despeses que anaven sorgint. En aquest sentit posava de relleu que per raó de la separació de fet que es discutia en el procediment principal, havia hagut d'arrendar un nou habitatge i assumir diferents despeses que excedien clarament els seus ingressos mensuals. III.- La normativa aplicable a la resolució del present supòsit consisteix en l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1.993, reformat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, que desenvolupa succintament el procediment per declarar la situació econòmica desfavorable o d'insolvència i per atorgar el dret a la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes que en dimana, i es precisa en el Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades de 12.7.2017 (BOPA 19-7-2017). Aquest darrer, en el seu article 19 apartat 2 supedita el benefici de justícia gratuïta per a la persona que el sol·licita al compliment de dos criteris cumulatius: que els seus ingressos es trobin per sota dels paràmetres que li sigui aplicables tal i com es troben contemplats en l'article 20 i que al mateix temps no sigui titular de patrimoni de conformitat amb l'accepció que d'aquest precepte es conté en l'article 21 posterior. La resolució judicial admet que els ingressos de la sol·licitant no excedeixen el topall fixat reglamentàriament en l'article 20. La controvèrsia sorgeix en relació a la seva situació patrimonial a partir del moment en que la sol·licitant disposa en el seu compte corrent de la suma de 12.915,97.- EUR així com diferents valors per altres 1.963,12.- EUR. Aquesta quantitat ha de jutjar-se s'encabeix en la situació prevista en l'article 21 del reglament a partir del moment en que suposa que la sol·licitant gaudeix d'un estalvi equivalent al salari mínim anyal que li permeten assumir sense dificultats el cost de l'advocat en el marc de l'incident d'execució familiar en que la sol·licitud s'articulava. I és que en definitiva, no podem oblidar que "si els recursos destinats a la justícia gratuïta surten dels diners públics, els tribunals han de ser curosos en els casos que han de decidir aquella despesa pública i, per això, cal tenir la certesa de que efectivament es destinen a aquells que involuntàriament es troben en una situació desfavorable des del punt de vista econòmic" (Aute de 26-11-2015, TSJC-330/2015). Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs interposat per la Sra. Villegas contra l'Aute, de data 19-3-2019. IV.- El fet de tractar-se d'un procediment de justícia gratuïta justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Desestimar el recurs interposat per la Sra. Villegas contra l'Aute de data 19-3-2019, dictat per l'Hble. Batlle que es confirma íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.