ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.8e9b3c6c · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala competent, aute du 23 septembre 2019, ROJ ATSJAD 202/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:202A) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Art. 39, 40, 41 i 42, Codi de procediment penal —
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A089/19 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Des sociétés commerciales andorranes, désignées dans la décision sous les initiales « XXX », sont parties à une procédure pénale instruite par le Batlle instructeur. Par un aute du 31 mai 2019, le Tribunal de Corts a rejeté leur appel et confirmé l'aute du Batlle instructeur du 24 septembre 2018, en mettant les dépens de l'appel à la charge des appelantes, y compris les honoraires d'avocat des parties querellées.
Le 18 juin 2019, les mêmes sociétés ont formé un incident de nullité (« incident d'actuacions ») contre les actes de la procédure préliminaire. Elles soutenaient que le Batlle ne pouvait pas admettre la querelle sans ouvrir obligatoirement une instruction sommaire, et qu'il ne pouvait pas non plus clore les diligences préliminaires après l'instruction abrégée pour atypicité des faits. Par un aute du 23 juillet 2019, le Tribunal de Corts a rejeté cet incident. Il a relevé qu'une querelle peut être admise sans entraîner l'ouverture obligatoire d'un sumari, et que l'archivage pour absence de tipicitat reste possible, sur le fondement d'une lecture conjointe des articles 39 à 42 du texte visé. Il a ajouté que la décision n'avait causé aucune indéfense matérielle.
Le 31 juillet 2019, les sociétés ont interjeté appel de cet aute devant la Sala competent du Tribunal Superior de Justícia. Elles invoquaient une atteinte au droit à la juridiction, à la défense, au recours et à un procès équitable. Elles reprochaient au Tribunal de Corts de s'être limité à des « argumentations purement théoriques et stéréotypées ».
La Sala competent était composée de MM. Yves Picod (président) et de Mmes Marie Conte (rapporteure) et Fátima Ramírez Souto. Elle a statué par un aute unique.
La question posée était de savoir si un appel dirigé
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-tres de setembre de dos mil dinou. »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 23 de setembre del 2019 - ROJ: ATSJAD 202/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (irrecevabilite), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent: »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
AUTE 85-2019
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-tres de setembre de dos mil dinou.
Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
I.- RESULTANT: per Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 31 de maig de 2019, es decidia:
"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat senyor Elías, actuant en nom i representació de les societats mercantils andorranes XXX. I XXX., i CONFIRMAR l'Aute dictat per la Batlle instructora en data vint-i-quatre de setembre del dos mil divuit, imposant a la part apel·lant les despeses processals del recurs, inclosos els honoraris d'advocat de les parts querellades."
II.- RESULTANT: que per aute dictat pel Tribunal de Corts en data 23 de juliol de 2019, es desestimava l'incident d'actuacions formulat per la representació lletrada de societats mercantils andorranes XXX, i XXX, en data 18 de juny de 2019, en considerar que "a diferència de l'argumentat en l'escrit incidental, el Batlle instructor pot admetre perfectament una querella, si considera que els fets que s'hi relaten poden ser constitutius d'algun il·lícit penal, però això no comporta ni determina que hagi d'incoar obligatòriament sumari -en contra del que sosté la part recurrent i promotora de l'incident-, ni que després de la instrucció abreujada de les Diligències prèvies, no pugui arxivar-les per manca de tipicitat d'aquells fets, segons es col·legeix d'una interpretació conjunta del contingut dels articles 39, 40, 41 i 42 del Codi de procediment penal. La decisió adoptada per la Batlle i ratificada per aquest Tribunal, no ha provocat cap tipus d'indefensió material a la part recurrent."
III.- RESULTANT: que contra el referit aute de data 23 de juliol de 2019, que desestima l'incident de nul·litat, la representació lletrada de les societats mercantils andorranes XXX, i XXX, formulava recurs d'apel·lació en data 31 de juliol de 2019, en entendre que les resolucions ans citades comporten la limitació del dret a la jurisdicció, a la defensa, al recurs i al procés degut, i que en tot cas la resolució del Tribunal de Corts de 23 de juliol de 2019 es limita a formular unes argumentacions purament teòriques i estereotipades sense que en cap moment es contradiguin i rebutgin de forma argumentada, fonamentada i eficaç les concretes al·legacions sobre les infraccions amb rellevància constitucional denunciades.
I.- CONSIDERANT: que el recurrent formula recurs d'apel·lació, exposant bàsicament, que la resolució dictada en data 23 de juliol de 2019 pel Tribunal de Corts incorre en una manifesta vulneració del dret a la jurisdicció a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada a dret i del dret a un procés degut.
II.- CONSIDERANT: En aquest cas la part apel·lant planteja novament les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la resolució de data 23 de juliol de 2019, la qual desestima l'incident de nul·litat plantejat.
III.- CONSIDERANT: que la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:
"1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió , o en la incongruència de la sentència o la resolució , sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució , o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs.
L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident.
La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia."
IV.- CONSIDERANT: que l'apel·lant torna a desenvolupar els mateixos motius ja plantejats, provocats presumptament per la resolució de data 23-07-2019, motius que ja van ser examinats de manera completa, precisa i extensa a la resolució objecte de recurs considerant per tant, que no s'ha produït indefensió al recurrent ni incongruència ni tampoc s'ha vulnerat cap dels drets fonamentals denunciats a saber, dret a la jurisdicció i a obtenir un procés degut.
En conseqüència, els motius dels recurs interposat per la representació lletrada de les societats mercantils andorranes XXX, i XXX contra l'Aute de data 23 de juliol de 2019, resulten clarament mancats de fonament i reiteratius als al·legats a l'incident de nul·litat havent-se per tant d'inadmetre el recurs referit.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
INADMETRE A TRÀMIT el recurs interposat per la representació lletrada de les societats mercantils andorranes XXX, i XXX, contra l'Aute dictat en data 23 de juliol de 2019 pel Tribunal de Corts.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE