SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat no admetre a tràmit l'incident de nul·litat presentat per la societat S, SAU contra la Sentència de la mateixa Sala del 25 de juliol del 2019. La sentència original havia desestimat el recurs de la societat contra la Sentència del 17 de maig del 2018, que havia confirmat íntegrament. La societat havia argumentat que la sentència vulnerava el seu dret fonamental a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut, però el tribunal ha considerat que no hi ha cap fonament suficient per considerar una vulneració de drets fonamentals. El tribunal també ha destacat que la societat havia tingut la possibilitat de defensar les seves pretensions i presentar proves, i que la resposta del tribunal havia estat raonada i motivada. Per tant, el tribunal ha decidit no admetre a tràmit l'incident de nul·litat i ha declarat que no hi ha cap recurs possible contra aquesta resolució. Aute Magistrats Albert Andrés Pereira Jaume Tor Porta Vincent Aniére TSJC.- 0000063/2019 ORIGEN: 4000299/2016 - 00 NIG: 5300542120150000405 AUTE En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019 Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, qui ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En el procediment laboral número B-0515-3/2014 esdevingut 4000299/2016, aquesta Sala va dictar Sentència, en data 25 de juliol del 2019, amb la següent part dispositiva: "DESESTIMAR el recurs presentat per la representació processal de la societat S, SAU, en contra de la Sentència del 17-05-2018 que confirmem íntegrament, tot i imposant al recurrent les costes d'aquesta alçada." II.- Contra la referida resolució, la representació processal de la societat S, SAU formula incident de nul·litat, en data 17 de setembre del 2019. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- De conformitat amb la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018 del 18 d'octubre del Codi de procediment civil, els apartats 1 a 6 de la disposició final cinquena que modifica, entre altres, l'article 18bis de la LTPJ i hi afegeix els articles 18ter i quarter, van entrar en vigor el dia 15-11-2018. Dit article 18quater relatiu a la nul·litat de les resolucions fermes afegit per la Llei de 14-11-2018, disposa que : "1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment. (...) 3. El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. (...) 5. Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs. (...) 7. La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia." II.- En el present cas, es sosté que la Sentència criticada vulneraria el dret fonamental a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut. S'exposa en substància que la Sentència motiva que pertany a l'empresari demostrar que els actes al·legats no constitueixen aquest assetjament i que les seves decisions i actuacions es justifiquen per elements objectivables fora de qualsevol assetjament, però que, d'una banda no pren en compte que la pèrit havia complert parcialment la seva missió ja que no s'ha pronunciat sobre certs aspectes de la seva personalitat que haurien permès descartar l'existència d'un assetjament i, d'altra banda, refusa practicar una nova pericial. En treu la conclusió que, donat que el tribunal d'instància no havia contestat a la seva petició al respecte, aquest refús l'ha privat d'acudir a la segona instància. III.- Tal aparell argumental permet constatar que el que pretén la part que presenta l'incident de nul·litat és que canviem el nostre criteri que ens va portar a exposar que sí que la pèrit psicòloga havia complert degudament la seva missió i que en base al seu informe el tribunal a quo havia pogut concloure que havia existit un assetjament laboral. Però no demostra en que podria patir una vulneració d'un dret fonamental. En efecte, el fet de refusar la pràctica d'una nova prova i de confirmar íntegrament la sentència en res es pot equiparar al fet de privar una part del segon grau de jurisdicció. Quant a la qüestió més específica de la prova, s'ha de recordar que una (suposada) errònia valoració de les proves no podria fonamentar per si un incident de nul·litat (vg. Tribunal Constitucional Causa 2009-18-RE. sentència de l'1 de febrer del 2010, Causa 2014-36-RE. sentència del 17 de novembre del 2014 i Causa 2012-19-RE. sentència del 15 de març del 2013). En el mateix sentit, la jurisprudència del Tribunal europeu dels drets humans considera com a imprescindible fer respectar la igualtat d'armes entre les parts, devent els òrgans jurisdiccionals respectar l'obligació d'oferir a cada part una possibilitat raonable de presentar la seva causa - incloent-hi les seves proves - en condicions que no la col·loquin en una situació de net desavantatge respecte al seu adversari (Dombo Beheer B.V. c. Països Baixos, § 33). Respecte a la qüestió de les proves, el caràcter equitatiu del procediment s'aprecia a la vista del procediment en el seu conjunt, i sobretot de la manera amb la qual les proves han estat recollides (Elsholz en contra Alemanya [GC], § 66). Cal doncs assegurar-se que els mitjans de prova han estat presentats per tal de garantir un procés equitatiu (Blucher en contra República Txeca, § 65), i el jutge nacional ha de procedir a un examen efectiu de les proposicions de prova de les parts(Furgó d'Hurk en contra Països Baixos, § 59). Així, la Sala, en la seva tasca d'aplicar l'ordenament jurídic, no ha incorregut en una aplicació arbitrària, o absurda, o mancant de manera manifesta de raonament, i no es pot considerar que la Sentència no estaria fonamentada en dret. La part defenent ha tingut la possibilitat de defensar de manera adequada les seves pretensions i d'aportar les proves adients i en relació al thema probandi, i la resposta feta al recurrent per a explicitar la desestimació del seu recurs ha estat raonada i motivada. La Sala va analitzar la pertinència de la prova sol·licitada i denegada en relació a l'objecte del litigi i va contestar de manera motivada perquè no era útil per a la resolució del litigi. En darrer lloc, en res la societat defenent s'ha vist frustrada del seu dret al segon grau de jurisdicció ja que ha pogut presentar degudament les seves al·legacions al tribunal d'instància que li va aportar una resposta. Donat que aquesta resposta no li convenia, va poder recórrer la Sentència exposant els seus greuges i sol·licitar una prova, i va obtenir una resposta complerta. Així les coses, la integritat del litigi ha donat lloc a un doble examen per les jurisdiccions ordinàries. Per consegüent, no existeix cap fonament suficient en l'escrit d'incident de nul·litat per considerar la possibilitat d'una vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la resolució, i el mateix no s'admet a tràmit. A més a més, hem de posar de relleu que hem confirmat íntegrament la Sentència d'instància i per tant la seva conclusió que les tres causes de desistiment invocades pel treballador eren justificades. Ara bé, l'incident de nul·litat es fonamenta només en la tercera causa de desistiment i res diu sobre les dues altres. Així les coses, fins i tot si imaginem per les necessitats de la reflexió que s'estimés l'incident de nul·litat i s'acabi per considerar que no existeix cap assetjament, quedaria que el desistiment fou justificat en base a la causa de l'article 97.1.c i la causa de l'article 97.1.e. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de la societat S, SAU contra la Sentència d'aquesta Sala de data 25 de juliol del 2019. Contra aquesta resolució no hi cap recurs de cap classe. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE