Résumé

# ATSJAD 213/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 novembre 2019) > Décision commentée : ATSJAD 213/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:213A, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 novembre 2019, recours A055/19, numéro de protocole 1000025/2018 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La décision porte sur un incident de nullité d'actuations (*incident de nul·litat d'actuacions*) formé par le demandeur incident, M. Oller, contre la sentence n° 77-2019 de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, datée du 23 juillet 2019. Cette sentence avait rejeté l'appel formé contre la sentence n° 40-2019 du Tribunal de Batlles, laquelle confirmait la résolution du Govern d'Andorra du 22 août 2018. Par cette résolution, le Govern avait rejeté le recours d'opposition formé par l'intéressé contre une demande d'échange de renseignements en matière fiscale émanant de l'autorité compétente du Royaume d'Espagne. Le requérant invoquait plusieurs moyens : - la violation du principe de l'autorité de la chose jugée ; - l'inexécution de l'arrêt du Tribunal Constitutionnel rendu dans les causes 2018-68 et 69 RE, qui avait ordonné la reprise des actuations avec le dossier administratif ; - la violation de son droit de défense, les preuves qu'il avait proposées n'ayant pas été admises ; - la violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution, ainsi que du double degré de juridiction ; - l'existence d'une motivation apparente, la sentence n'ayant pas répondu à l'ensemble des questions soulevées ; - le caractère douteux de l'information sur laquelle reposait la demande espagnole. Par un aute du 12 septembre 2019, la Sala a suspendu l'exécution de la sentence n° 77-2019 jusqu'à la résolution de l'incident. Le Govern d'Andorra s'est opposé à l'incident et a demandé son rejet intégral, au motif qu'aucune atteinte au droit à la juridiction n'était établie et que la partie adverse tendait en réalité à faire réexaminer le fond du litige. ## Question de droit La question posée au Tribunal était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si l'incident de nullité d'actuations, régi par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, peut servir à remettre en discussion des moyens déjà tranchés par la décision définitive. Il s'agissait, d'autre part, de vérifier si l'une des atteintes alléguées (droit à la juridiction, droit de défense, motivation, exécution d'un arrêt constitutionnel) était caractérisée. ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette l'incident. Le dispositif est rédigé ainsi : > « 1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 77-2019, de 23 de juliol. » > > « 2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. » > > « Aquest Aute és ferm i executiu. » (Traduction fidèle : « 1°.- Rejette l'incident de nullité d'actuations formé par le représentant de la partie demanderesse contre la sentence n° 77-2019, du 23 juillet. » ; « 2°.- Ne prononce pas de condamnation spéciale en matière de dépens. » ; « Le présent aute est définitif et exécutoire. ») Le raisonnement suit quatre axes. **1. Nature de l'incident.** Le Tribunal rappelle, de manière constante selon sa formule, que l'incident de nullité n'est pas une nouvelle instance permettant de revoir les décisions attaquées. Il constitue un « remède extraordinaire » destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une sentence ou une autre décision ferme. **2. Réitération des moyens.** Le Tribunal relève que la partie demanderesse reprend les allégations déjà examinées dans la sentence attaquée, ce qui « ne correspond pas à l'objet et à la finalité » de l'incident. Le grief tiré de l'exécution de l'arrêt constitutionnel est lui aussi écarté, la question ayant été traitée au troisième fondement de la sentence litigieuse. **3. Droit de défense.** Le Tribunal estime que l'arrêt du Tribunal Const

ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 77-2019, de 23 de juliol, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència 40-2019 del Tribunal de Batlles, que, al seu torn, havia confirmat la resolució de GOVERN D'ANDORRA del 22 d'agost de 2018, que desestimà el recurs d'oposició que l'agent havia formulat contra una petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya. 2.- La representació de la part agent ha interposat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que s'ha vulnerat el principi de cosa jutjada i que s'incompleix la Sentencia del Tribunal Constitucional dictada a la causa 2018-68 i 69 RE, que va ordenar la retroacció de les actuacions juntament amb l'expedient administratiu; que es vulnera el seu dret de defensa, compte tingut que no s'han admès les proves proposades, i que si el Conveni permet a l'interessat fer al·legacions per qüestionar que la informació requerida sigui rellevant, s'ha d'entendre que també li ha de permetre proposar proves; que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució i el de la doble instància; que la sentència d'aqueix Tribunal únicament conté una motivació aparent i no ha resolt totes les qüestions plantejades; i que la petició d'informació de les autoritats espanyoles es basa en informació d'origen dubtós. 3.- En data 12 de setembre de 2019 la Sala Administrativa d'aquest Tribunal ha dictat aute pel que acorda suspendre l'execució de la sentència núm. 77-2019 de 23 de juliol fins que es resolgui el present incident de nul·litat. 4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat a les pretensions de l'agent i ha sol·licitat que es desestimi íntegrament l'incident, ja que no s'ha produït cap infracció del dret a la jurisdicció, sinó que la contrapart pretén que es revisi de nou la qüestió de fons que era objecte del procés. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com ha dit aquesta Sala de forma reiterada, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. D'altra banda, cal recordar que la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil, va modificar la Llei Transitòria de Procediments judicials, i va introduir un nou article, el 18 quater. Doncs bé, l'apartat 7 d'aquest nou article estableix que la formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia. Segon.- En aquest cas, la part agent replanteja les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència que va posar terme al procés, cosa que no s'adequa a l'objecte i finalitat d'aquest incident. En aquest sentit, insisteix en al·legar que s'ha executat incorrectament la sentència del Tribunal Constitucional, al·legació que va quedar extensament tractada en el fonament tercer de la sentència que és objecte del present incident. Pel que fa l'al·legació relativa a que es vulnera el seu dret de defensa, compte tingut que no s'han admès les proves proposades, i com s'argumentava a la sentencia objecte del present incident, la sentència del Tribunal Constitucional obligava a donar un tràmit d'al·legacions per poder valorar el contingut de l'expedient, sense que això suposés obrir un nou període probatori ni tampoc permetia a l'agent aportar nous documents al procés, i que en el procediment administratiu d'intercanvi fiscal, i en el posterior procés contenciós, únicament es pot discutir si s'han respectat els requisits i si s'ha seguit el procediment per tal de poder facilitar la informació sol·licitada per les autoritats espanyoles. També l'al·legació relativa a que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució i el de la doble instància -compte tingut que, segons al·lega l'agent, el Tribunal de Batlles no havia analitzat totes les al·legacions formulades-, també fou tractada a la sentència que ara es pretén anular, tot afirmant que el propi Tribunal Constitucional ha declarat que "No es pot al·legar incongruència pel fet de no haver obtingut una resposta detallada a cadascun dels arguments de les parts i quan el petitum ha estat resolt d'acord amb les proves i els indicis a disposició de l'òrgan judicial, elements que fonamenten la seva decisió" (aute de 7 de setembre del 2018, causa 2018-29- RE, confirmat pel de 12 d'octubre del 2018), afegint, a més, que la Sentència del Tribunal de Batlles sí donava resposta a l'aplicació al supòsit que ens ocupa dels criteris de la OCDE, que no són incompatibles amb el Conveni d'intercanvi d'informació fiscal. A l'últim, pel que fa l'al·legació que la petició d'informació de les autoritats espanyoles es basa en informació d'origen dubtós, es raonava a la sentència objecte del present incident que si s'havia confirmat la legalitat de la decisió de lliurar la informació sol·licitada per l'Agència Tributària espanyola en el expedient XXXX -l'aute de 4 de juny de 2018, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-12-RE presentat per la representació processal del Sr. Oller contra la sentència del 20 de desembre del 2017 i contra l'aute del 19 de febrer del 2018, dictats per aquest Tribunal Superior-, s'havia de concloure que la informació sol·licitada a l'expedient XXXX també és conforme a la normativa esmentada. I és que, després que les autoritats andorranes van remetre la informació fiscal sol·licitada a l'expedient XXXX -l'extracte d'un compte bancari de X. del qual és beneficiari l'agent-, i a la vista d'aquesta informació, l'Agència Tributària espanyola va sol·licitar les dades del compte de destí de sis transferències realitzades des d'aquell compte, amb la finalitat evident de conèixer el destí dels fons, per la qual cosa, si la resolució que resolia la primera sol·licitud d'informació es va considerar conforme a dret, a la mateixa conclusió s'ha d'arribar en aquest cas en el qual en cap cas no es pot entendre que es tracti d'una "fishing expedition". En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament la demanda incidental que formula la part agent. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: 1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 77-2019, de 23 de juliol. 2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.