En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2019 Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, qui ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En el marc dels autes 4000371/2018 iniciats pel Sr. Sandoval contra la Sra. Tur en demanda de separació, a tramitar pel procediment abreujat, el Tribunal Unipersonal de la secció civil dictà Aute de data 2-7-2019 quina part dispositiva diu: "No donar lloc al recurs de reposició presentat en data 15-5-2019 pel Sr. Sandoval contra la Providència d'aquesta Batllia de data 14-1-2019 i confirmar íntegrament el contingut d'aquesta darrera resolu- ció." II.- Per escrit de data 9-9-2019, el Sr. Sandoval formulava incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute de data 2-7-2019, resolent el Tribunal Unipersonal de la secció civil, per Aute de data 11-09-2019 com segueix: "PRIMER.- Inadmetre a tràmit l'incident de nul·litat formulat mitjançant escrit de 9-9-2019, pel Sr. Sandoval" II.- Contra la referida resolució, la representació processal del Sr. Sandoval ha formulat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- De conformitat amb la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018 del 18 d'octubre del Codi de procediment civil, els apartats 1 a 6 de la disposició final cinquena que modifica, entre altres, l'article 18bis de la LTPJ i hi afegeix els articles 18ter i quarter, van entrar en vigor el dia 15-11-2018. Dit article 18quater relatiu a la nul·litat de les resolucions fermes afegit per la Llei de 14-11-2018, disposa que : "1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment. L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva. El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents. Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs. L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident. La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia." II.- En el present cas, la part apel·lant considera que la Batlle no ha fet una resolució ajustada a dret atès que considera que l'Aute dictat en data 2- 7-2019 sí que és una resolució ferma i per aquest fet demana que el Tribunal Superior anul.li dita resolució i es dicti per part de la Batlle una nova resolució que doni tràmit a l'incident de nul·litat formulat per aquesta part per escrit de data 9-09-2019 i resolgui sobre el fons. III.- La resolució apel·lada argumenta que l'article 16 del Codi de Procediment Civil enumera en quins supòsits una resolució és ferma, no essent el cas de l'Aute dictat en data 2-7-2019, i per aquest motiu procedeix a inadmetre a tràmit l'incident de nul·litat. IV.- Abans d'entrar en el fons de la qüestió i valorar que s'entén per resolució ferma, s'escau citar la jurisprudència del Tribunal Constitucional i més concretament l'Aute dictat en data 4-07-2011 pel Tribunal Constitucional en el marc de la causa 2011- 18 RE en quin fonament jurídic tercer deia com segueix: "Tercer.- Dit això, tractant-se de manera més concreta de la denegació per part del batlle ponent de practicar les proves sol·licitades, convé considerar, com ho precisa la motivació de l'aute de l'11 d'abril del 2011 que "la decisió de no realitzar determinades proves pel Tribunal d'instància sols és susceptible de protest en arres a que, cas que el ponent de la sala civil del tribunal superior ho consideri, les mateixes puguin ser practicades en 2a instància." En aquestes condicions, només depenia de la recurrent invocar novament davant la jurisdicció d'apel·lació les proves inicialment denegades pel primer jutge. Per tant, no pot pretendre de manera vàlida que, desprès de la providència del 21 de març del 2011, que denegava aquestes proves, es trobava en indefensió i en la impossibilitat d'interposar recurs. " Per tant, l'escaient hagués estat formular protest de la providència denegant la pràctica de les proves a fi que puguin ser practicades si la sala civil del tribunal superior ho considera, en segona instància; enlloc de formular recurs de reposició a la Providència de data 14-1-2019. V.- Entrant en el fons de la qüestió, sobre en quin moment s'entén que una resolució esdevé ferma, s'escau recolzar-se en la legislació vigent en quin supòsit únicament enumera les sentències que són fermes, en el seu article 18 de la Llei Qualificada de la Justícia de data 3-9-1993 en el que diu el següent: "1. Les resolucions dels Batlles i Tribunals que tinguin caràcter jurisdicci- onal es denominen: Providències, quan tinguin per objecte l'ordenació material del plet o causa. Autes, quan decideixin recursos contra providències, qüestions inci- dentals, pressupòsits processals, nul·litat del procediment o quan, d'acord amb les lleis, hagin de tenir aquesta forma. Sentències, quan decideixin definitivament el plet o causa en qualsevol instància o recurs. 2. Les Sentències podran dictar-se de viva veu quan la llei ho autoritzi però hauran de ser posteriorment documentades amb la fonamentació que procedeixi. 3. Són sentències fermes aquelles contra les que no hi cap recurs, salvat el de revisió o altres extraordinaris previstos per la llei." (la negreta és nostra). En efecte, en cap moment el legislador defineix en quins supòsits ens trobem davant d'un Aute ferm, salvat el Codi de procediment civil que actualment es troba en vacatio legis fins el 01-01-2021. En efecte, el legislador a través de la referida llei va voler concretar que era una resolució ferma a través de l'article 16 apartat tercer, que es cita a continuació: 3. Són resolucions fermes les resolucions definitives contra les quals no es pot interposar cap recurs ordinari, sigui perquè no hi ha recurs ordinari possible, sigui perquè no s'ha interposat quan esqueia. Hagut compte que l'Aute dictat en data 2-7-2019 no és una sentència ni tampoc una resolució definitiva, s'escau no admetre a tràmit l'incident de nul·litat interposat per la representació processal del Sr. Sandoval contra l'Aute dictat en data 11-09-2019. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal del Sr. Sandoval contra l'Aute dictat en data 11-09-2019. Contra aquesta resolució no hi cap recurs de cap classe. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE