En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019 Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del tribunal, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de 31-5-2018, el Sr. Peña formulava impugnació contra l'acord d'embargament del Saig adoptat el 28-5-2018. II.- En data 27-6-2018, el Ministeri Fiscal s'oposava als fets relacionats en l'incident d'execució sempre i quan de la prova practicada no es derivés la seva conveniència envers el menor. El 2-7-2018, la Sra. Valverde contestava la impugnació articulada de contrari oposant-se al seu triomf tot i sol·licitant es dictés Resolució desestimant-la i imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador. III.- Una volta practicats els mitjans de prova proposats per les parts i admesos per la Sra. Batlle i presentats per les parts els respectius escrits de conclusions, en data 22-3-2019 es dictava Aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar la impugnació formulada en data 31 de maig de 2015 pel Sr. Peña al respecte de les visites psicològiques realitzades de desembre de 2016 al mes d'abril de 2018 per l'import de 1.165,01.- euros. Segon.- Desestimar la impugnació formulada en data 31 de maig de 2015 pel Sr. Peña al respecte de les Colònies d'estiu de l'any 2017 per un import de 103,50.- euros. Tercer.- Desestimar la impugnació formulada en data 31 de maig de 2015 pel Sr. Peña referent a les costes del SAIG per l'import de 114,01.- euros. Quart.- Imposar les costes processals causades del present incident d'execució al Sr. Peña". IV.- Contra l'anterior resolució s'alça la representació processal del Sr. Peña i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada en data 2-7-2019 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Resolució per la qual es desestimin la integralitat de pretensions de l'adversa tot i imposant-li el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Tant la Sra. Valverde com el Ministeri Públic s'han oposat al triomf de les pretensions articulades. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta FONAMENTS DE DRET I.- ANTECEDENTS D'INTERÈS. Per Sentència de 15-5-2015 es pronunciava el divorci del matrimoni civil contret pels Srs. Peña i Valverde a Tetuan el dia 7-7-2000, disposant en relació al fill menor (ENTITY_7) que la pàtria potestat seria exercida conjuntament pels progenitors, atribuint a la mare la seva guarda i custòdia, disposant en benefici del pare un règim de contactes supervisat pels professionals del Ministeri de Salut i Benestar del Govern d'Andorra. Al mateix temps es fixava al càrrec del pare una pensió d'aliments en l'import mensual de 350.- EUR actualitzable anyalment segons variacions de l'IPC i la meitat de les despeses extraordinàries. El 25-1-2018, la Sra. Valverde formulava sol·licitud d'execució en relació a la meitat de les despeses derivades del treball psicològic seguit pel menor Campillo i del cost associat als esports d'estiu d'Encamp en que va estar inscrit l'any 2017. Per Acord del Saig de data 28-5-2018, notificat al Sr. Peña en la mateixa data es disposava l'embargament de béns titularitat d'aquest darrer suficients per a garantir el pagament de la suma de 1.165,01.- EUR. Aquest acord era impugnat pel Sr. Peña en temps i forma, impugnació que era rebutjada per l'Aute de 22-3-2019, contra quina decisió el Sr. Peña planteja recurs d'apel·lació amb fonaments als següents motius de recurs. II.- En primer lloc discrepa del raonament contingut en l'Aute segons el qual per a les visites del seu fill a una psicòloga que intervingueren entre els mesos de desembre de 2016 i abril del 2017, no resultava necessari el consentiment previ del pare en considerar que es tractava de despeses urgents. No obstant, aquest tractament havia estat decidit unilateralment per la mare, sense que, en cap moment i malgrat la seva durada ho hagués comunicat al pare. Afegia ensems que el seu cost era excessiu en atenció a les tarifes del SAAS. Destacava en tot cas que l'Aute incorria en error atès que la despesa esmentada ascendia a 947,50.- EUR i no 1.165,01.- EUR com s'indicava. D'altra part, en relació a les colònies d'estiu considerava que ens trobàvem davant d'una despesa ordinària que no podia ser qualificada de despesa extraordinària, i que en definitiva la interpretació realitzada per la jutgadora "a quo" suposava una modificació dels termes de la Sentència de 15-5- 2015. En tercer lloc, discrepava de la reclamació articulada en concepte de costes del saig, sostenint que la intervenció d'aquest professional era exclusivament imputable a la Sra. Valverde. III.- Quant al primer motiu del recurs no es discuteix que per a un menor, el fet d'haver de seguir un tractament o treball terapèutic prop d'un psicòleg hagi de ser considerat com una despesa extraordinària. La controvèrsia intervé en relació a la manca d'autorització i coneixement per part del pare de que el menor seguia el tractament indicat. Les despeses extraordinàries han de ser enteses com aquelles que són necessàries, no periòdiques i imprevisibles. Aquestes, atesa la seva condició de necessàries per al correcte desenvolupament del menor, no requereixen per a la seva realització de l'acord de l'altre progenitor, sinó simplement la seva comunicació, i el seu cost haurà de ser assumit en funció de la proporció que correspongui. Només les despeses no necessàries, generalment associades amb noves activitats de lleure del menor (extraescolars ···) requereixen de l'acord de l'altre progenitor. Aquest acord haurà d'intervenir tant al respecte de la realització pel menor de l'activitat que correspongui però també quant a la participació de cada progenitor en el seu pagament, i en cas de desacord, l'autorització pot intervenir per decisió judicial prèvia a la seva realització. En defecte, el cost associat a la seva realització incorrerà exclusivament a càrrec del progenitor que ha decidit la seva pràctica sense que el mateix pugui ser repercutit. En el supòsit examinat, la necessitat per en Campillo de seguir el tractament psicològic resulta palmària i de fet no és ni tant sols discutida pel pare. En efecte, de l'executòria del procés s'infereix les dificultats inicials que el mateix presentava amb el seu pare i el clar rebuig que en l'actualitat el mateix mostra a hores d'ara per a mantenir-hi qualsevol tipus de contacte, de manera que la intervenció, prop del mateix, de professionals de la psicologia resultava imprescindible. És cert que la mare en cap moment ha comunicat directament al pare que el menor seguia tractament psicològic el que constitueix una clara disfunció en els drets i deures que, com a titular de la pàtria potestat, li corresponia, especialment quan s'aprecia en les actuacions practicades que entre ells existeix un canal de diàleg mínim tal i com s'extreu dels diferents missatges WhatsApp que la pròpia Sra. Valverde ha incorporat. No obstant, malgrat no haver-ho comunicat directament al pare, no és menys cert que en el procediment d'execució matrimonial (Execució 2000200/2015) (foli 111 i ss) obren diferents documents dels quals s'extreu de forma clara que el menor segueix tractament psicològic (folis 111 i ss) prop de la psicòloga Sra. Garzón, informació aquesta a la qual el Sr. Peña té accés atesa la seva condició de part en el procediment. Pel que es refereix al cost de la intervenció d'aquest professional que es considera excessiu en atenció als barems del SAAS, tampoc el greuge que articula pot prosperar, d'una part per quant el preus facturats per la psicòloga tractant s'ajusten a aquells figurant en el conveni de col·laboració subscrit entre el consell superior de la Justícia i el col·legi de psicòlegs del Principat d'Andorra el 20-10-2016 (cfr. Annex 1 quan preveu que en cas d'ampliació de la demanda inicial el preu per hora de treball es fixa en 60.- EUR); i que d'altra part tampoc es pot examinar l'al·legació que es formula des d'una perspectiva econòmica estricta. En efecte no es pot obviar que la confiança que ha de presidir entre el menor pacient i el professional tractant resulta cabdal per a l'èxit del tractament iniciat de manera que a partir del moment en que en Campillo manté un vincle adequat amb la Sra. Garzón i que els seus preus s'ajusten als estàndards, tampoc el motiu del recurs que s'introdueix pot prosperar. El que si però s'ha d'admetre és la rectificació de l'error material existent en l'Aute dictat en quant fixa en la suma de 1.165,01.- EUR el cost dels honoraris quan en realitat aquest es situa en 947,50.- EUR. IV.- Pel que es refereix ara al cost del casal d'estiu es tracta aquesta clarament d'una despesa periòdica que va sorgint any rere any (la mare ja ha introduït reclamacions anteriors) de manera que aquesta tampoc pot qualificar-se d'imprevisible. Per tant, a partir del moment en que per naturalesa aquesta despesa no es pot qualificar d'extraordinària, el recurs d'apel·lació articulat sobre aquest concret extrem ha de prosperar. En efecte, malgrat després de la Sentència de divorci els contactes entre pare i fill hagin desaparegut, aquest fet no permet requalificar en seu d'execució determinades despeses ordinàries en extraordinàries, sinó que el que correspon és iniciar un procediment de modificació de mesures definitives en que es valori amb plenes garanties la situació de fet existent i la seva incidència en les mesures definitives a adoptar. V.- Quant a les costes del Saig també el motiu introduït ha de ser admès. En efecte, abans de recorre a la figura del Saig en relació a l'execució de la Sentència de separació resultava necessari que la mare requerís extrajudicialment el pare de pagament (cfr. mutatis mutandis Aute de 23-12-2010 TSJC-203/10). La manca d'interpel·lació prèvia, impedeix en aquesta alçada que pugui posar-se a càrrec del Sr. Peña el pagament del cost associat als serveis d'aquest professional. VI.- L'èxit parcial del recurs articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en la instància i tampoc en aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR parcialment el recurs interposat pel Sr. Peña contra l'Aute de data 22-3-2018, que revoquem parcialment, fixant que la suma a satisfer pel pare es limitarà a la quantitat de 947,05.- EUR en concepte de despeses de psicòleg, revocant per la resta la decisió recorreguda, i sense fer-se pronunciament al respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE