Résumé

# ATSJAD 4/2020 — Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 février 2020 > Décision commentée : ATSJAD 4/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:4A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) **Mots-clés** : incident de nullité ; droit à la juridiction ; double instance ; excepción de caducité ; économie processuelle ; contentieux administratif andorran. ## Faits et procédure La société Ferreras, demanderesse en première instance, a contesté devant le Tribunal de batlles des communications émises par le Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), relatives à l'organisation du service de tanatoire et de veillée au sein du Centre hospitalier. Le Tribunal de batlles, par jugement du 3 avril 2019, a accueilli l'une des exceptions soulevées par le SAAS. Il a considéré que la communication litigieuse n'avait pas la nature d'un acte administratif susceptible de contrôle juridictionnel. Le jugement ne se prononce pas sur la seconde exception, relative à la caducité de l'action. Saisie en appel, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, par sentence n° 102-2019 du 21 novembre 2019, a révoqué ce pronostic. Elle a jugé que les décisions du SAAS présentaient la nature d'actes administratifs, relevant de sa compétence d'auto-organisation. Elle a ensuite examiné la seconde exception et jugé la demande tardive, les communications contestées datant de 2002, soit quatorze ans avant l'exercice de l'action, pendant lesquels Ferreras aurait accepté leur contenu. La sentence a estimé partiellement la demande et rejeté l'action pour forclusion. Ferreras a formé un incident de nullité (*incident de nul·litat*) contre cette sentence. Elle soutenait que le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution avait été méconnu, le juge de première instance ne s'étant pas prononcé sur l'exception de caducité, ce qui la privait de la double instance. Elle sollicitait le renvoi de la procédure devant la première instance. Le SAAS s'est opposé à l'incident et a sollicité la confirmation de la sentence. Il faisait valoir que l'exception de caducité avait été régulièrement soulevée dans le mémoire en défense, que la demanderesse avait pu la discuter devant les deux instances, et que la caducité était en tout état de cause appréciable d'office. Par *aute* du 23 janvier 2020, la Cour a refusé l'administration des preuves proposées par la demanderesse, celles-ci n'étant pas nécessaires à la résolution de l'incident (non précisé dans la décision : le fondement procédural précis de ce refus). ## Question de droit La question posée était de savoir si la juridiction d'appel, qui révoque la décision de première instance ayant accueilli une exception de fond ou de procédure et qui examine une seconde exception que le premier juge n'a pas tranchée, méconnaît le droit à la juridiction et le principe de la double instance tels que garantis par l'article 10 de la Constitution. Accessoirement se posait la question de l'appréciation d'office de la caducité de l'action, telle que soulevée par le SAAS. ## Solution et dispositif La Cour rejette l'incident. Elle retient qu'il n'existe aucune violation de l'article 10 de la Constitution, pour les motifs suivants : - la double instance implique que les prétentions soient examinées par deux juridictions successives, mais « no suposa que cadascun d'aquests òrgans jurisdiccionals s'hagin de pronunciar sobre totes i cada una de les qüestions plantejades pels litigants » (FD 2) ; - lorsque le juge d'appel revient sur une exception accueillie en première instance, rien ne s'oppose à ce qu'il examine le fond « si existeixen ja els elements de judici necessaris per a fer-ho », pratique qualifiée de « constant » par la Sala (FD 2) ; - la même solution vaut lorsque le premier juge a accueilli une exception sans statuer sur les autres : le ju

ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 102-2019, de 21 de novembre, va estimar parcialment la demanda interposada per l'entitat Ferreras contra la sentència del Tribunal de Batlles de 3 d'abril de 2019, i va desestimar, per extemporània, la demanda formulada per l'agent contra SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS). La sentència de la Batllia havia acollit una de les excepcions oposades per SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), i va concloure que la comunicació impugnada per Ferreras no era un acte administratiu susceptible de ser controlat per la jurisdicció administrativa. Per la seva part, la sentència d'aquesta Sala va revocar aquest pronunciament, en considerar que la decisió impugnada tenia la naturalesa pròpia d'un acte administratiu, però va estimar la segona de les excepcions articulades per SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), estimant que la demanda era extemporània, ja que es recorrien unes comunicacions de l'any 2002, és a dir, catorze anys abans. 2.- La representació de l'entitat agent ha formulat un incident de nul·litat contra l'esmentada sentència d'aquesta Sala. Considera que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, ja que el Tribunal de Batlles no s'havia pronunciat sobre l'excepció de caducitat, per la qual cosa sol·licita que es retornin les actuacions a la primera instància, a fi de preservar el seu dret a la doble instància. 3.- La representació de SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) s'ha oposat a l'incident i ha sol·licitat que es confirmi la sentència impugnada. Segons les seves al·legacions, l'excepció de caducitat va ser opportunament articulada en la contestació a la demanda, de manera que Ferreras ha tingut la possibilitat de discutir-la en les dues instàncies. No existeix, doncs, cap indefensió material que pugui suposar una vulneració del dret a la jurisdicció. A més, la caducitat era apreciable d'ofici per part del Tribunal. 4.- Mitjançant aute de 23 de gener de 2020 es va denegar la pràctica de les proves proposades per la part agent, ja que no eren necessàries per a resoldre l'incident. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència dictada en aquest procés pel Tribunal de Batlles va estimar la primera de les excepcions que havia articulat SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), i va concloure que la comunicació impugnada per Ferreras no tenia la naturalesa pròpia d'un acte administratiu i, en conseqüència, no era susceptible de control en via jurisdiccional. La sentència d'aquesta Sala ara impugnada va revocar aquest pronunciament, en considerar que les decisions de SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) es referien a l'organització del servei de tanatori i vetllador que es prestava al Centre Hospitalari i, en conseqüència, s'inscrivien en l'àmbit de les seves competències en matèria d'auto-organització dels propis serveis i instal·lacions. L'estimació d'aquest motiu d'impugnació va fer necessari examinar la segona de les excepcions que havia plantejat la demandada en el seu escrit de contestació, relativa a la caducitat de l'acció, que havia quedat imprejutjada en la primera instància, en haver estimat la Batllia la primera excepció abans esmentada. Sobre aquest punt, es va concloure que la demanda era efectivament extemporània, ja que s'impugnaven unes comunicacions dictades l'any 2002, és a dir, catorze anys abans de l'exercici de l'acció, durant els quals Ferreras havia acceptat el seu contingut. Segon.- Aquest iter processal no comporta cap vulneració del dret que reconeix l'article 10 de la Constitució. La previsió legal d'una doble instància comporta que les pretensions de les parts siguin examinades per dos tribunals diferents, en instàncies consecutives, però no suposa que cadascun d'aquests òrgans jurisdiccionals s'hagin de pronunciar sobre totes i cada una de les qüestions plantejades pels litigants. Així, en el cas de que el tribunal de primera instància hagi estimat una excepció processal oposada pel demandat, i la seva decisió sigui revocada per l'òrgan d'apel·lació, res s'oposa a que aquest darrer passi a examinar el fons de la qüestió litigiosa, si existeixen ja els elements de judici necessaris per a fer-ho, tal com, per altra part, és una pràctica constant d'aquesta Sala. De la mateixa manera, quan el tribunal de primera instància, com succeeix en aquest cas, ha estimat una de les diverses excepcions oposades pel demandat, i no s'ha pronunciat sobre les demés, el tribunal d'apel·lació, si revoca la primera sentència, pot abordar l'examen de les altres excepcions que van ser oposades oportunament. Amb això no es produeix cap indefensió del demandant, que ha pogut articular les seves al·legacions tant en la primera instància com en la segona sobre el contingut d'aquestes excepcions i també sobre la qüestió de fons. D'altra banda, la solució contrària podria suposar un pelegrinatge processal entre les diverses instàncies, en el cas que el tribunal d'apel·lació anés revocant successivament les decisions de la instància sobre les diverses excepcions articulades pel demandat. No cal dir que això contradiria frontalment el principi d'economia processal i suposaria una prolongació indefinida del procés. En conclusió, no es pot considerar que hi hagi hagut en aquest cas cap vulneració de l'article 10 del text constitucional, ja que Ferreras ha pogut articular tots els mecanismes de defensa contra les al·legacions de SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) sobre la caducitat de l'acció, que han reiterades en la primera i en la segona instància. I, en darrer terme, l'apreciació de l'extemporaneïtat de la demanda podia ser apreciada d'ofici, en qualsevol moment, per aquest Tribunal. Procedeix, doncs, desestimar íntegrament aquest incident de nul·litat. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: 1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula la representació de l'entitat Ferreras contra la sentència núm. 102-2019, dictada per aquesta Sala el 21 de novembre de 2019. 2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.