ATSJAD ANDORRA, a 05 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 42/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé5 février 2020
NuméroA134/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 42/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 5 février 2020)
> Décision commentée : ATSJAD 42/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala penal, 5 février 2020 (ROJ ATSJAD 42/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:42A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La décision commentée émane de la Sala competent du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, saisie d'un appel (recurs A134/19, rotlle TSJP 0000134/2019) formé contre un aute du Batlle en date du 15 octobre 2019. Cet aute refusait d'admettre un incident de nullité soulevé par les Srs. Espada, Macias et Plana, par l'intermédiaire de leur conseil. L'incident visait trois résolutions antérieures rendues dans la cause urgente et préférente 41.1 CA 0000039/18 : une providència du 26 juillet 2018, un aute du 16 septembre 2019 et un aute du 19 septembre 2019 (non précisé dans la décision : le contenu détaillé de ces deux dernières résolutions).
Le litige trouve son origine dans une procédure urgente et préférente engagée par M. Vilar. Celui-ci demandait le retrait, du dossier pénal andorran n° 6000173/16 (Tribunal de Corts), des interceptions de ses communications téléphoniques. Ces interceptions avaient été ordonnées dans le cadre d'une commission rogatoire internationale émanant du Juzgado Central de Instrucción n° 6 de l'Audiencia Nacional espagnole. Le requérant soutenait que leur incorporation portait atteinte à son droit à l'intimité et au secret des communications.
Le Tribunal Constitucional a fait droit à cette demande, par sentence du 15 mars 2019 (telle que mentionnée dans l'aute). Il a jugé que l'incorporation à une procédure distincte du résultat d'une interception téléphonique ordonnée dans une autre procédure violait le secret des communications et l'intimité. Il a ordonné la retirada des interceptions de la procédure andorrane.
Les appelants, qui n'étaient pas parties
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 05 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 42/2020
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 42/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 5 février 2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 42/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala penal, 5 février 2020 (ROJ ATSJAD 42/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:42A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La décision commentée émane de la Sala competent du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, saisie d'un appel (recurs A134/19, rotlle TSJP 0000134/2019) formé contre un aute du Batlle en date du 15 octobre 2019. Cet aute refusait d'admettre un incident de nullité soulevé par les Srs. Espada, Macias et Plana, par l'intermédiaire de leur conseil. L'incident visait trois résolutions antérieures rendues dans la cause urgente et préférente 41.1 CA 0000039/18 : une providència du 26 juillet 2018, un aute du 16 septembre 2019 et un aute du 19 septembre 2019 (non précisé dans la décision : le contenu détaillé de ces deux dernières résolutions).
Le litige trouve son origine dans une procédure urgente et préférente engagée par M. Vilar. Celui-ci demandait le retrait, du dossier pénal andorran n° 6000173/16 (Tribunal de Corts), des interceptions de ses communications téléphoniques. Ces interceptions avaient été ordonnées dans le cadre d'une commission rogatoire internationale émanant du Juzgado Central de Instrucción n° 6 de l'Audiencia Nacional espagnole. Le requérant soutenait que leur incorporation portait atteinte à son droit à l'intimité et au secret des communications.
Le Tribunal Constitucional a fait droit à cette demande, par sentence du 15 mars 2019 (telle que mentionnée dans l'aute). Il a jugé que l'incorporation à une procédure distincte du résultat d'une interception téléphonique ordonnée dans une autre procédure violait le secret des communications et l'intimité. Il a ordonné la retirada des interceptions de la procédure andorrane.
Les appelants, qui n'étaient pas parties
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 05 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 42/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.-RESULTANT: Que per Aute de data 15 d'octubre del 2019 el Batlle va decidir no admetre a tràmit l'incident de nul·litat plantejat per la representació lletrada dels Srs. Espada, Macias i Plana, contra la providència de 26 de juliol del 2018, l'aute de data 16 de setembre de 2019 i l'aute de data 19 de setembre de 2019, entenent que aquestes resolucions han vulnerat el seu dret a la defensa i a la jurisdicció, en el sentit del dret a un procés degut i a una resolució motivada en dret. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 05 février 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
Rotlle núm. TSJP 0000134/2019
Causa: Urgent i Preferent 41.1 CA 0000039/18
AUTE 27-2020
Andorra la Vella, a cinc de febrer del dos mil vint.
Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que per Aute de data 15 d'octubre del 2019 el Batlle va decidir no admetre a tràmit l'incident de nul·litat plantejat per la representació lletrada dels Srs. Espada, Macias i Plana, contra la providència de 26 de juliol del 2018, l'aute de data 16 de setembre de 2019 i l'aute de data 19 de setembre de 2019, entenent que aquestes resolucions han vulnerat el seu dret a la defensa i a la jurisdicció, en el sentit del dret a un procés degut i a una resolució motivada en dret.
Com a arguments, els recurrents manifesten que no poden ser objecte de l'execució d'una sentència, en una causa en la què no han intervingut com a part, suposant aquest fet una vulneració al dret a la defensa i al procés degut. Que per ofici rebut en data 19 de setembre de 2019, se'ls requereix per tal d'aportar una sèrie de documentació, arxius i àudios, sense poder conèixer les consideracions o raonaments de l'esmentada resolució, la qual fa referència a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en data 15-3-2019, amb relació al procediment urgent i preferent formulat pel Sr. Vilar.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A134/19 — Décision commentée
II.- RESULTANT: Per dit aute de data 15 d'octubre del 2019 el Batlle no va admetre les pretensions dels recurrents per considerar que no tenien cap fonament, ja que, d'una banda, la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent, perquè la vulneració de drets fonamentals denunciada només podia provenir d'una actuació judicial i no de cap de les parts de la causa del Tribunal de Corts-6000173/16, el que, evidentment és així.
La demanda del Sr. Vilar tenia per objecte que es retirés d'aquest procediment les intervencions de les seves comunicacions telefòniques, acordades en virtut d'una comissió rogatòria internacional sol·licitada pel Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional d'Espanya, per considerar que la seva incorporació vulnerava els drets a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions.
El Tribunal Constitucional va estimar la seva reclamació, considerant que efectivament la incorporació del resultat de la intervenció de comunicacions telefòniques a un procediment diferent d'aquell en què havia estat acordada vulnerava el dret al secret de las comunicacions i a la intimitat i va acordar que es procedís a la retirada del procediment seguit a Andorra de les intervencions telefòniques acordades en el procediment tramitat a Espanya.
És evident que la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent perquè les vulneracions de drets fonamentals al·legades no havien estat produïdes per una actuació seva.
D'altra banda, és lògic que si el Tribunal Constitucional va ordenar la retirada de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16, totes les còpies dels CD's amb les conversacions gravades i de les seves transcripcions entregades a les parts d'aquest procediment siguin retornades, perquè si es van obtenir va ser perquè constituïen material probatori d'aquest procediment, de forma que, una vegada expulsat del procediment aquest material, hagi desaparegut la raó de la seva tinència per les parts i hagin de ser retornades.
Finalment, la devolució de les còpies de les conversacions telefòniques intervingudes al Sr. Vilar cap perjudici efectiu al·lega la part recurrent que li hagi causat, ni la Sala por arribar a identificar, més enllà d'una formal al·legació d'indefensió que no concreta en què s`ha vist perjudicada la part recurrent per haver de retornar les còpies de les gravacions i de les seves transcripcions.
No s'ha produït cap vulneració del dret de la part recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret, perquè totes les seves pretensions han obtingut una resposta pel Batlle raonada, raonable i ajustada a la legalitat.
Tampoc s'ha produït la vulneració del dret de defensa i al procés degut perquè la part recurrent no podia tenir la condició de part demandada en el procediment urgent i preferent, la devolució de les còpies de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar és una conseqüència necessària de la seva expulsió de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16 i cap perjudici ni s'al·lega ni consta que se li hagi produït a la part recurrent per aquesta devolució.
No es pot oblidar tampoc que l'article 2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional estableix que les seves decisions, en l'exercici de les seves competències vinculen als poder públics i als particulars.
III.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada dels Srs. Espada, Macias i Plana, en data 6 de novembre de 2019, a fi de sol·licitar que es declari nul l'aute d'inadmissió de data 15 d'octubre de 2019, i s'acordi la retroacció de les actuacions al moment anterior al mateix, perquè considera que no poden ser objecte d'una sentència en execució quan no han estat part el procés previ. Entén la part apel·lant que l'execució pretesa pel Batlle en relació a la sentència obtinguda pel Sr. Vilar, "sols pot aplicar-se als subjectes que van ser part, i no és oponible a tercers aliens al procés principal", no estan per tant d'acord amb el caràcter "erga omnes" que es vol donar a la referida sentència del Tribunal Constitucional i manifesten que la doctrina dels tribunals nega l'efecte "erga omnes" de la sentència que ara es pretèn executar.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que segons el què disposa l'apartat 4t de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments, respecte als recursos formulats contra l'aute que no admet o que resol un incident de nul·litat en primera instància, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia pot no admetre el recurs si considera motivadament que no té cap fonament, no vulnerant per tant la no admissió a tràmit del recurs d'apel·lació, el dret a l'accés a la justícia ni el dret a la defensa.
II.- CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna l'aute de data 15 d'octubre de 2019 dictat pel Batlle que no admet les pretensions contingudes en l'escrit presentat pels recurrents contra tres resolucions dictades en el procediment urgent i preferent nº 0000039/18 amb uns arguments que a criteri de la Sala, no tenen cap fonament.
Així, els recurrents no van ser considerats parts demandades en el procediment urgent i preferent instat per la representació del Sr. Vilar per vulneració dels seus drets a la intimitat, a l'honor i al secret de les comunicacions perquè aquestes vulneracions provenien d'actuacions judicials i no de cap de les parts de la causa del Tribunal de Corts-6000173/16, el que, evidentment és així.
La demanda del Sr. Vilar tenia per objecte que es retirés d'aquest procediment les intervencions de les seves comunicacions telefòniques, acordades en virtut d'una comissió rogatòria internacional sol·licitada pel Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional d'Espanya, per considerar que la seva incorporació vulnerava els drets a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions.
El Tribunal Constitucional va estimar la seva reclamació, considerant que efectivament la incorporació del resultat de la intervenció de comunicacions telefòniques a un procediment diferent d'aquell en què havia estat acordada vulnerava el dret al secret de las comunicacions i a la intimitat i va acordar que es procedís a la retirada del procediment seguit a Andorra de les intervencions telefòniques acordades en el procediment tramitat a Espanya.
És evident que la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent perquè les vulneracions de drets fonamentals al·legades no havien estat produïdes per una actuació seva.
D'altra banda, és lògic que si el Tribunal Constitucional va ordenar la retirada de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16, totes les còpies dels CD's amb les conversacions gravades i de les seves transcripcions entregades a les parts d'aquest procediment siguin retornades, perquè si es van obtenir va ser perquè constituïen material probatori d'aquest procediment, de forma que, una vegada expulsat del procediment aquest material, hagi desaparegut la raó de la seva tinència per les parts i hagin de ser retornades.
Finalment, la devolució de les còpies de les conversacions telefòniques intervingudes al Sr. Vilar cap perjudici efectiu al·lega la part recurrent que li hagi causat, ni la Sala por arribar a identificar, més enllà d'una formal al·legació d'indefensió que no concreta en què s`ha vist perjudicada la part recurrent per haver de retornar les còpies de les gravacions i de les seves transcripcions.
No s'ha produït cap vulneració del dret de la part recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret, perquè totes les seves pretensions han obtingut una resposta pel Batlle raonada, raonable i ajustada a la legalitat.
Tampoc s'ha produït la vulneració del dret de defensa i al procés degut perquè la part recurrent no podia tenir la condició de part demandada en el procediment urgent i preferent, la devolució de les còpies de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar és una conseqüència necessària de la seva expulsió de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16 i cap perjudici ni s'al·lega ni consta que se li hagi produït a la part recurrent per aquesta devolució.
No es pot oblidar tampoc que l'article 2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional estableix que les seves decisions, en l'exercici de les seves competències vinculen als poder públics i als particulars.
El recurs d'apel·lació, per tot el què s'ha exposat, no s'admet a tràmit.
III.- CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
1.- NO ADMETRE A TRÀMIT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Espada, Macias i Plana contra l'aute de data 15 d'octubre del 2019 dictat pel Batlle en la causa 0000039/18.
2.- Confirmar íntegrament dit aute.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-