ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que per Aute de data 21 de gener de 2020 el Tribunal de Corts, decideix: "No admetre a tràmit el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució en concordança amb l'article 18 quater de la LTPJ, promogut per la lletrada senyora Villegas, actuant en nom i representació del processat Julián, contra l'aute d'aquest Tribunal de data divuit de desembre del dos mil dinou que confirma l'aute de la Batlle instructora de data 22 de novembre del dos mil dinou, que manté la mesura cautelar de presó provisional del referit processat". II.- RESULTANT: que contra l'esmentat Aute interposa recurs d'apel·lació la representació processal de Julián en el què sol·licita: - L'admissió a tràmit del procediment urgent i preferent formulat mit-jançant escrit de data 20 de gener de 2020, que es declari la vulneració dels drets fonamentals d'aquesta part, a la llibertat, a la presumpció d'innocència, a la defensa, a una resolució fonamentada en dret i a un judici de durada raonable i que per tant, i es decreti la llibertat provisional immediata del seu mandant. El recurrent exposa que amb la manca de tramitació del procediment urgent i preferent formulat no sols no s'estaran respectant les dues instàncies previstes a l'article 41.1 de la Constitució, sinó que es barrarà el pas al Tribunal Constitucional per a la defensa dels drets fonamentals. Sosté la part apel·lant que el Tribunal de Corts no va analitzar el fons del procediment urgent i preferent i per tant tampoc s'ha manifestat respecte a les vulneracions dels drets fonamentals al·legades, a la llibertat, a la presumpció d'innocència, a la defensa, a una resolució fonamentada en dret i a un judici de durada raonable. III.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per escrit de data 10 de març de 2020 s'oposa al recurs formulat per la representació processal de Julián, considerant que "(...) la nova regulació configura l'incident de nul·litat d'actuacions com a una modalitat concreta de procediment urgent i preferent, que s'ha de tramitar conforme a les regles processals establertes als articles 18 ter i quater de la Llei transitòria de procediments judicials", i que el Tribunal de Corts no ha fet més que aplicar la llei i inadmetre a tràmit l'incident de nul·litat per manca de requisits de procedibilitat. IV.- RESULTANT: que per escrit d'al·legacions presentat en data 10 de març de 2020, la representació processal de Julián considera que no es trobem davant de la formulació d'un incident de nul·litat d'actuacions, que aquesta part va formular demanda de procediment urgent i preferent i que aquest ha de tramitar-se seguint el que estableix l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, a l'ésser l'únic incident de nul·litat que es substància en dues instàncies. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts no admet a tràmit la de-manda de procediment urgent i preferent promogut per la representació de Julián per la via de l'incident de nul·litat d'actuacions de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials. Considera el Tribunal de Corts que el procediment instat no és l'adequat perquè les resolucions a les quals s'atribueix la vulneració dels drets a la lliber-tat, a la presumpció d'innocència, a la defensa, a una resolució fonamentada en dret i a un judici de durada raonable, no són fermes, en el sentit de que no són definitives, ja que la llibertat pot ser demanada en qualsevol moment i, per tant, la via adequada per a denunciar la vulneració dels drets fonamentals no és es la de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials. La part recurrent considera que la via adequada és la de l'incident de nul·litat d'actuacions regulat a l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Proce-diments Judicials perquè és l'únic que garanteix el dret a la doble instància que estableix l'article 41.1 de la Constitució. L'article 41.1 de la Constitució preveu que "els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies". Després de la modificació de l'article 6 de la Llei Qualificada de la Justí-cia, de l'article 15 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials i de la intro-ducció dels articles 18 ter i 18 quater de la mateixa llei -reformes operades per les Disposicions Addicionals Tercera i Cinquena de la Llei 24/18 de 18 d'octubre- la tutela pels tribunals ordinaris del drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del Títol II de la Constitució, quan la vulneració s'hagi produït en el marc d'un procediment judicial, només es pot aconseguir per la via de l'incident de nul·litat d'actuacions, "el qual es configura com un procediment urgent i preferent amb dues instàncies" (TC-2020-15-RE). Així, l'article 6.3 de la Llei Qualificada de la Justícia estableix que "els drets recollits a l'article 10 de la Constitució i els altres drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà de l'incident de nul·litat que regula la Llei transitòria de procediments judicials, el qual es configura a aquest efecte com un procediment urgent i preferent." En el cas enjudiciat, les al·legades vulneracions de drets fonamentals ho haurien estat en el marc de la causa 8000088/19, és a dir, en el marc d'un pro-cés judicial preexistent i, per tant, la via per aconseguir la tutela d'aquests drets és la de l'incident de nul·litat d'actuacions regulada a la Llei Transitòria de Pro-ce-diments Judicials. Però aquesta llei estableix dos incidents diferents en funció de si la reso-lució que, en aquest cas, suposadament vulnera els drets fonamentals del de-mandant és o no ferma, fermesa que considerem que s'ha d'entendre en el sentit de que sigui definitiva perquè posi fi al procediment o resolgui sobre el fons de l'assumpte i no es pugui modificar. La Sala considera, com ja vam dir en l'aute de data 10 de febrer de 2020, dictat en la causa TSJP-139/2019- que les resolucions sobre mesures cautelars, incloses les de la situació personal de l'encausat, no són resolucions fermes, perquè no són definitives en el sentit de que poden ser modificades en qualsevol moment durant la tramitació de la causa, interpretació que, com es diu a la resolució recorreguda ha estat avalada pel Tribunal Constitucional en les causes 2019-49 i 50. És per això que entenem que una interpretació lògica i teleològica de la nova normativa ens ha de portar a concloure que quan la pretesa vulneració dels drets i llibertats reconeguts en els Capítols III i IV del Títol II de la Constitu-ció es produeixi en el marc d'un procés judicial i la resolució que suposadament els vulnera no és ferma, en el sentit abans esmentat, la via processal per a ob-tenir la seva tutela és la dels recursos ordinaris -article 18 ter de la Llei Transi-tòria de Procediments Judicials-, via que garanteix la doble instància i compleix la finalitat del procediment urgent i preferent, i tractant-se de resolucions fer-mes, la via es la de l'article 18 quater de la mateixa llei. Una interpretació diferent portaria a l'anomalia processal, què en l'actualitat s'està produint, d'interposició sistemàtica i continuada d'incidents de nul·litat -fonamentats en causes diferents a les establertes a l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials- i a la interposició de demandes de procediment urgent i preferent per la via de l'incident de nul·litat d'actuacions de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials contra resolu-cions no definitives. En el cas del recurrent, les preteses vulneracions de drets, derivades del manteniment de la situació de presó provisional del recurrent poden ser al·legades -i ho han estat de forma reiterada- davant de la Batlle Instructora i contra la seva resolució es pot interposar, com així s'ha fet també repetida-ment, recurs d'apel·lació. El mateix supòsit es dóna quan la petició es formula davant del Tribunal de Corts, en quins casos el recurs es resolt per la Sala Pe-nal del Tribunal Superior El recurs d'apel·lació, tenint en compte que efectivament la via de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials no és l'adequada per a la tutela dels drets fonamentals quina protecció es demana, ha de ser desestimat. II.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el re-curs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Julián contra l'aute de data 21 de gener del 2020 dictat pel Tribunal de Corts en la causa núm. 0000095/19. 2.- Confirmar íntegrament dit aute. 3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE