En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- El 5-10-2018, el president de la Pino formulà demanda en judici verbal civil, a tramitar pel procediment previst en l'art. 34 de la Llei de Propietat Horitzontal vigent, contra la societat Puig, sol·licitant es dictés sentència, condemnant aquesta darrera a satisfer la suma de 2.636,53.- EUR més els recàrrecs i interessos previstos estatutàriament que devengui la suma deguda des de que havia de fer-se efectiva i fins el total pagament, i subsidiàriament dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament; a pagar a la comunitat demandant totes aquelles despeses comunitàries que es vagin generant durant la tramitació d'aquest plet incrementat dels recàrrecs i interessos previstos estatutàriament i subsidiàriament dels interessos legals i a pagar les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Segon.- Per Aute de 6-3-2019, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle decidia: "Primer.- Suspendre els presents autes registrats amb el núm. 4000343/2015, procedint al seu arxiu provisional. Segon.- Notificar la present Resolució judicial a les parts interessades". Tercer.- Contra l'esmentada Resolució, la representació processal de la Pino interposa recurs d'apel·lació, i mitjançant escrit de conclusions de data 18-11-2019 interessa la revocació de la decisió dictada en la instància i en el seu lloc es disposi la continuació de la tramitació de la causa fins a resolució definitiva tot i imposant les costes de la segona instància a la societat Puig. L'administradora judicial del procés concursal de la societat Puig s'oposa al recurs d'apel·lació presentat tot i sol·licitant la íntegre confirmació de la decisió dictada pel Tribunal "a quo". FONAMENTS DE DRET Primer.- Els greuges que la representació processal de la comunitat de propietaris introdueix contra la Sentència recorreguda són dos: d'una part defensa que en cap moment se li havia donat l'oportunitat de pronunciar-se sobre l'eventual suspensió del procediment abans de que aquesta resultés acordada. D'altra part, i en quant al fons considera que el crèdit de la seva representada gaudia del privilegi legal previst en l'art. 13.2 de la Llei de Propietat Horitzontal, de tal manera que la reclamació plantejada s'inseria en l'excepció prevista en l'art. 32 del Decret de 4-10-1969, i en conseqüència no es podia veure afectada per la suspensió de les accions individuals de les accions. Segon.- L'Aute dictat per l'òrgan judicial d'instància disposa la suspensió del procediment civil iniciat per la Pino fonamentant-se en les disposicions dels art. 11, 14, 32 i 34 del Decret de Suspensió de Pagaments i fallida de 4-10-1969. No és discuteix en aquesta alçada que la mercantil Puig es troba immersa en un procés de cessació de pagaments i fallida iniciat amb anterioritat a la data en que la comunitat demandant presentava la seva reclamació judicial. Aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se en repetides ocasions al respecte de la viabilitat de les accions individuals exercitades per creditors contra societats en situació concursal, sostenint que (Aute 9-10-2012,TSJC-179/12) "davant la situació concursal de la mercantil demandada el vigent Ordenament disposa: "pel sol fet d'haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d'arranjament judicial o de fallida, i una vegada nomenat l'administrador, els creditors no podran exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador" (art 14 del Decret de 04-10-1969) i "la resolució constatant la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals, sobre els béns mobles com els immobles, per part dels creditors, exceptuant aquells que gaudeixin d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns" (art. 32). Aquestes disposicions han de ser examinades de manera simultània a les previsions dels art. 33, 37 i 38 del Decret que atribueixen als Òrgans de la fallida el reconeixement i qualificació del dret de crèdit de tot creditor d'una mercantil immersa en un procés concursal (Vid. en aquest sentit l'Aute del M.I. Tribunal Superior de Justícia de 26 d'octubre de 2006 recull corresponent a l'esmentat any 2971, IIon fonament de dret). Alhora tampoc pot deixar-se de banda que els indicats preceptes han estat precisats pel M.I. Tribunal Superior de Justícia en el sentit següent (Sentència de 27-03-2008, TSJC-281/07): "Resulta clarament d'aquestes disposicions del Decret esmentat, que en cas de procediment de cessació de pagaments o fallida d'un deutor, els creditors no poden iniciar cap reclamació judicial contra el mateix, atès que totes les accions que tenen per objecte la condemnació del deutor fallit a pagar els seus deutes estan suspeses, llevat pel que fa als creditors que gaudeixen d'un privilegi, que no és el cas en autes, i tots els creditors han d'entregar als Administradors els justificants de llurs crèdits, per la seva verificació i desprès, integració a la massa, d'acord amb el procediment contemplat en els articles 34 i següents del referit Decret".(···) Si el conjunt de les anteriors consideracions es traslladen al supòsit que s'analitza escau concloure en la suspensió de les presents actuacions per imperatiu legal compte tingut que el crèdit que la mercantil demandant ostenta contra la societat concursada no revesteix aquella naturalesa privilegiada en el sentit que estableix l'art. 14 2on paràgraf del Decret de Cessació de Pagaments i Fallida de 1969". En el concret supòsit que s'examina, la comunitat de propietaris demandant articula l'acció en reclamació de deutes contra un propietari deutor prevista en l'art. 34 de la LPH. No pot obviar-se que l'art. 13.2 de la LPH disposa: "els deutes a favor de la comunitat derivats de l'obligació de contribuir al sosteniment de les despeses generals corresponents a les quotes imputades tenen la consideració de crèdits preferents i s'imposen a qualsevol altre, incloses els hipotecaris, amb l'excepció dels crèdits salarials en els termes que prevegi la legislació laboral, així com les sumes degudes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social". Al respecte d'aquest precepte, hem pogut indicar: "(···) l'afecció real resultant de l'art. 13.2 de la LPH és un gravamen preferent sobre el qual no preval cap altres dret real o crèdit a excepció dels salarials en els termes que prevegi la legislació laboral i les sumes degudes a la CASS. En aquest context cal entendre que per regla general i deixant de banda aquells supòsits derogatoris indicats, qualsevol hipoteca o embargament sobre el pis o local tindrà eficàcia sempre i quan no menystingui l'afecció real que per imperi de la Llei resulta preferent. No es tracta d'una mera preferència entre drets de crèdit de que podria gaudir la comunitat de propietaris sobre qualsevol altre crèdit concurrent que caldria exercitar a través del mecanisme de la terceria de millor dret, sinó d'una veritable afectació real en garantia del pagament de les quotes per despeses comunes que opera "erga omnes" amb independència del titular de l'immoble i de les càrregues sobre el mateix constituïdes" (Aute de 29-5-2018, TSJC- 64/2018) En atenció a la configuració d'aquest privilegi legal, ha de considerar-se que el mateix s'insereix en l'excepció, al règim general de suspensió de les accions individuals, resultant de l'art. 14 2on paràgraf del Decret de Cessació de Pagaments i Fallida. En conseqüència, la suspensió de les actuacions decidida per l'òrgan judicial d'instància no resulta ajustada a dret i haurà de ser revocada, disposant en el seu lloc la continuació de les actuacions, el tot sense perjudici que en seu d'execució del pronunciament definitiu que s'adopti, hagi d'assegurar-se la prelació resultant del propi art. 13.2 de la LPH entre els crèdits de la comunitat demandant i els de naturalesa salarial així com per les sumes degudes a la CASS. Tercer.- L'èxit del recurs de la part agent s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Pino contra l'Aute dictat en data 6-3-2019, que revoquem disposant en el seu lloc la continuació de les actuacions, el tot sense perjudici que en seu d'execució del pronunciament definitiu que s'adopti, hagi d'assegurar-se la prelació resultant del propi art. 13.2 de la LPH entre els crèdits de la comunitat demandant i aquells de naturalesa salarial i per les sumes degudes a la CASS. Segon.- No escau fer especial pronunciament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE