ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.af27fdb1 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 81/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:81A) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A159/19 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le litige s'inscrit dans une relation de travail. Par un arrêt du 28 novembre 2019, la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a partiellement fait droit à l'appel formé par la société Yuste contre un jugement du 11 février 2019. Il a annulé la condamnation à indemnisation prononcée au titre d'un « désistement justifié » (desistiment justificat), c'est-à-dire de la rupture du contrat de travail par le salarié, et les décisions qui en découlaient. Il a confirmé le surplus du dispositif.
Le salarié, M. Téllez, a alors formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nullité de procédure) contre cet arrêt. Il demandait que celui-ci soit déclaré nul et remplacé par une décision rejetant intégralement l'appel, avec confirmation du jugement de première instance et mise à la charge de la partie adverse de la totalité des dépens.
L'incident est fondé sur l'article 18 quater de la Loi transitoire de procédures judiciaires, introduit par la cinquième disposition finale de la Loi 24/2018 du 18 octobre portant Code de procédure civile. Ce texte ouvre, contre une décision de justice passée en force de chose jugée, une voie de nullité limitée à trois hypothèses : la violation de droits fondamentaux résultant d'infractions de procédure ou de vices de forme ayant causé un défaut de défense (indefensió), ou l'incongruence de la décision. Il exige en outre que le requérant n'ait pas pu dénoncer ce vice antérieurement.
Le dossier porte la référence TSJC-0000159/2019 (origine 2000410/2016) et le numéro NIG 5300542120160002807. La formation était composée des magistrats Jaume Tor Porta (rapporteur), Albert Andrés Pereira (président) et Vincent Anière. Le recours d'appel avait été formalisé le 16 mai 2019. La date de la résolution de l'incident est le 27 février 2020, et l'« aute » (ordonnance) a été rendu dans le cadre de la procédure de l'article 18 quater.
La question posée à la Sala civil est de savoir si l'incident de nullité, fondé sur les trois motifs invoqués par le requérant, présente un fondement suffisant pour être admis à la procédure. Le tribunal doit donc apprécier, à ce stade de filtrage, si les moyens allégués pe
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: ATSJAD 81/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat interposat. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000159/2019 ORIGEN: 2000410/2016 - 00
NIG: 5300542120160002807
PARTS:
Apel·lant : Sr. Téllez
Procurador : Sra. Marti
Advocat : Sra. Puga
Apel·lat : Yuste
Procurador : Sra. Marcos
Advocat : Sra. Téllez
AUTE 032-2020
Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat interposat.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
Primer.- En data 28-11-2019, es dictava Sentència amb la Següent part decisòria:
"ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal articulat per la representació processal de la societat Yuste contra la Sentència dictada en data 11-2-2019 que revoquem en el sentit de desestimar la reclamació articulada en concepte d'indemnització per desistiment justificat i decisions associades a aquest pronunciament, tot i confirmant per la resta la seva part dispositiva".
Segon.- La representació processal del Sr. Téllez articula incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta resolució sol·licitant es deixi nul·la i sense efecte la Sentència dictada i en el seu lloc se'n dicti una de nova per la qual es desestimi íntegrament el recurs articulat, confirmant en tots els seus extrems la Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància, amb imposició de la totalitat de les costes ocasionades a la part demandada.
Primer.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de l'admissibilitat del recurs articulat, ha de recordar-se el marc normatiu en que el mateix es sustenta.
La Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:
"1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent,
després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs.
L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident.
La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia."
Segon.- Els motius en que la representació processal de la part recurrent fonamenta la nul·litat d'actuacions que planteja són els següents.
En primer lloc considera que la Resolució dictada en aquesta alçada acollia un argument que la societat demandada havia introduït de forma absolutament extemporània, en seu de conclusions. Així considerava que l'acolliment de l'argument consistent en l'absència d'immediatesa relativa entre el desistiment i la causa en que el mateix es fonamentava el situava en indefensió, afegint que aquesta doctrina intervenia amb posterioritat als fets que justificaven la demanda.
Aquest motiu de l'incident no pot prosperar. En efecte, com destacàvem en la Sentència dictada el requisit de la immediatesa relativa entre l'incompliment que s'imputa a l'empresari i la decisió del treballador intervé com a element de causalitat i ha de ser verificat en cada ocasió pels òrgans jurisdiccionals a partir del moment en que el legislador configura el desistiment del treballador com a causal (cfr. art. 97 del CRL). En aquesta eventualitat, res es pot reprotxar a la Sentència dictada atès que s'ha limitat a verificar si el desistiment del treballador era causalment atribuïble a l'incompliment de l'empresari amb fonament a la teoria de la immediatesa relativa, que d'altra part ja havíem tingut l'oportunitat d'aplicar en altres ocasions amb anterioritat al pronunciament de la Sentència dictada i fins i tot en la data que intervenia el desistiment del treballador (TSJC-320/2016, TSJC-257/2015 ).
Tercer.- Sustenta també que l'esmentada teoria no esdevenia aplicable en el concret supòsit examinat atès que el treballador es trobava de baixa, termini durant el qual no podia presentar el desistiment del contracte de treball atès que aquest es trobava suspès en mèrits de les disposicions de l'art. 35 del CRL.
Dues observacions han de ser realitzades en relació d'aquest argument. En primer lloc ressaltàvem en la Sentència dictada que si bé era cert que el treballador es va trobar de baixa laboral durant un període de temps (3 mesos), després de trobar-se d'alta el mateix va iniciar un període de vacances de pràcticament 1 mes i mig sense efectuar el més mínim protest en relació a l'incompliment que a posteriori va imputar a l'empresari, termini aquest que examinat en la seva globalitat (4 mesos i mig) es va considerar no permetia imputar el desistiment a la causa que s'invocava per excessiu. D'altra part i en quant als efectes de la suspensió del contracte de treball hem pogut indicar (Sentència de 30-5-2019, TSJC-94/2019): "En el Codi de Relacions Laborals, els efectes de la suspensió del contracte de treball es troben contemplats en l'art. 34.1 del CRL, constituint la incapacitat temporal del treballador contemplada en l'art. 35 posterior el supòsit paradigmàtic. En mèrits d'aquesta disposició, la suspensió del contracte de treball exonera el treballador de realitzar l'activitat convinguda sense que l'empresari hagi de satisfer la retribució associada. No obstant els restants deures i obligacions a càrrec de les parts inserits en el contracte de treball o que resulten de l'aplicació de la Llei subsisteixen. En aquest sentit en la Sentència de 29/4/2016 (rotlle TSJC-486/2015) indicàvem: " La suspensió de l'article 35 no posa fi a l'eficàcia del contracte de treball, sinó que només suspèn la seva execució, però el contracte roman vigent durant la suspensió, les parts queden sempre lligades convencionalment, i cada una d'elles pot resoldre aquesta relació laboral en qualsevol moment, sempre que respecti les disposicions legals aplicables". Així hem pogut jutjar que la suspensió del contracte de treball no suspèn el còmput del termini de prescripció de les faltes comeses pel treballador (TSJC-486/2015) i que tampoc constituïa un obstacle a la notificació de les eventuals faltes al treballador en la forma prevista en l'article 106 (cfr. Sentència de 26-6-2018 rotlle TSJC133/2018)".
En conseqüència res tampoc es pot reprotxar a la Sentència dictada al respecte del motiu examinat.
Quart.- El darrer motiu en que la representació processal del Sr. Téllez fonamenta la sol·licitud de nul·litat d'actuacions intervé en relació a la durada del procediment.
En aquesta alçada el recurs d'apel·lació es formalitzava el dia 16-5-2019, i el mateix prèvia audiència del propi Sr. Téllez i comunicació a les parts de la composició de la Sala va ser resolt 28-11-2019, termini aquest que s'ha de considerar a totes llums raonable.
Cinquè.- Per tot l'exposat i en haver-se de considerar que no concórrer fonament suficient en l'escrit d'incident de nul·litat per considerar la possibilitat d'una vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la resolució, l'incident de nul·litat planteja no es pot admetre a tràmit.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal del Sr. Téllez contra la Sentència de data 28-11-2019.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE