En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat interposat. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 28-11-2019, es dictava Sentència amb la Següent part decisòria: "ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal articulat per la representació processal de la societat Yuste contra la Sentència dictada en data 11-2-2019 que revoquem en el sentit de desestimar la reclamació articulada en concepte d'indemnització per desistiment justificat i decisions associades a aquest pronunciament, tot i confirmant per la resta la seva part dispositiva". Segon.- La representació processal del Sr. Téllez articula incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta resolució sol·licitant es deixi nul·la i sense efecte la Sentència dictada i en el seu lloc se'n dicti una de nova per la qual es desestimi íntegrament el recurs articulat, confirmant en tots els seus extrems la Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància, amb imposició de la totalitat de les costes ocasionades a la part demandada. FONAMENTS DE DRET Primer.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de l'admissibilitat del recurs articulat, ha de recordar-se el marc normatiu en que el mateix es sustenta. La Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix: "1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment. L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva. El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents. Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs. L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident. La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia." Segon.- Els motius en que la representació processal de la part recurrent fonamenta la nul·litat d'actuacions que planteja són els següents. En primer lloc considera que la Resolució dictada en aquesta alçada acollia un argument que la societat demandada havia introduït de forma absolutament extemporània, en seu de conclusions. Així considerava que l'acolliment de l'argument consistent en l'absència d'immediatesa relativa entre el desistiment i la causa en que el mateix es fonamentava el situava en indefensió, afegint que aquesta doctrina intervenia amb posterioritat als fets que justificaven la demanda. Aquest motiu de l'incident no pot prosperar. En efecte, com destacàvem en la Sentència dictada el requisit de la immediatesa relativa entre l'incompliment que s'imputa a l'empresari i la decisió del treballador intervé com a element de causalitat i ha de ser verificat en cada ocasió pels òrgans jurisdiccionals a partir del moment en que el legislador configura el desistiment del treballador com a causal (cfr. art. 97 del CRL). En aquesta eventualitat, res es pot reprotxar a la Sentència dictada atès que s'ha limitat a verificar si el desistiment del treballador era causalment atribuïble a l'incompliment de l'empresari amb fonament a la teoria de la immediatesa relativa, que d'altra part ja havíem tingut l'oportunitat d'aplicar en altres ocasions amb anterioritat al pronunciament de la Sentència dictada i fins i tot en la data que intervenia el desistiment del treballador (TSJC-320/2016, TSJC-257/2015 ). Tercer.- Sustenta també que l'esmentada teoria no esdevenia aplicable en el concret supòsit examinat atès que el treballador es trobava de baixa, termini durant el qual no podia presentar el desistiment del contracte de treball atès que aquest es trobava suspès en mèrits de les disposicions de l'art. 35 del CRL. Dues observacions han de ser realitzades en relació d'aquest argument. En primer lloc ressaltàvem en la Sentència dictada que si bé era cert que el treballador es va trobar de baixa laboral durant un període de temps (3 mesos), després de trobar-se d'alta el mateix va iniciar un període de vacances de pràcticament 1 mes i mig sense efectuar el més mínim protest en relació a l'incompliment que a posteriori va imputar a l'empresari, termini aquest que examinat en la seva globalitat (4 mesos i mig) es va considerar no permetia imputar el desistiment a la causa que s'invocava per excessiu. D'altra part i en quant als efectes de la suspensió del contracte de treball hem pogut indicar (Sentència de 30-5-2019, TSJC-94/2019): "En el Codi de Relacions Laborals, els efectes de la suspensió del contracte de treball es troben contemplats en l'art. 34.1 del CRL, constituint la incapacitat temporal del treballador contemplada en l'art. 35 posterior el supòsit paradigmàtic. En mèrits d'aquesta disposició, la suspensió del contracte de treball exonera el treballador de realitzar l'activitat convinguda sense que l'empresari hagi de satisfer la retribució associada. No obstant els restants deures i obligacions a càrrec de les parts inserits en el contracte de treball o que resulten de l'aplicació de la Llei subsisteixen. En aquest sentit en la Sentència de 29/4/2016 (rotlle TSJC-486/2015) indicàvem: " La suspensió de l'article 35 no posa fi a l'eficàcia del contracte de treball, sinó que només suspèn la seva execució, però el contracte roman vigent durant la suspensió, les parts queden sempre lligades convencionalment, i cada una d'elles pot resoldre aquesta relació laboral en qualsevol moment, sempre que respecti les disposicions legals aplicables". Així hem pogut jutjar que la suspensió del contracte de treball no suspèn el còmput del termini de prescripció de les faltes comeses pel treballador (TSJC-486/2015) i que tampoc constituïa un obstacle a la notificació de les eventuals faltes al treballador en la forma prevista en l'article 106 (cfr. Sentència de 26-6-2018 rotlle TSJC133/2018)". En conseqüència res tampoc es pot reprotxar a la Sentència dictada al respecte del motiu examinat. Quart.- El darrer motiu en que la representació processal del Sr. Téllez fonamenta la sol·licitud de nul·litat d'actuacions intervé en relació a la durada del procediment. En aquesta alçada el recurs d'apel·lació es formalitzava el dia 16-5-2019, i el mateix prèvia audiència del propi Sr. Téllez i comunicació a les parts de la composició de la Sala va ser resolt 28-11-2019, termini aquest que s'ha de considerar a totes llums raonable. Cinquè.- Per tot l'exposat i en haver-se de considerar que no concórrer fonament suficient en l'escrit d'incident de nul·litat per considerar la possibilitat d'una vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la resolució, l'incident de nul·litat planteja no es pot admetre a tràmit. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació processal del Sr. Téllez contra la Sentència de data 28-11-2019. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE