En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET I.- El 18-09-2019, requeia Aute que denegava el benefici de justícia gratuïta sol·licitat per la Sra. Codina el 16-07-2019 en el marc de la causa repertoriada amb el número 1000402/2019. II.- La Sra. Codina ha interposat recurs contra l'Aute d'instància i, amb data de registre 19-02-2020 ha presentat un document de conclusions a través del qual interessa la revocació de la decisió adoptada i el reconeixement del benefici de justícia gratuïta que sol·licita. FONAMENTS DE DRET I.- La normativa aplicable a la resolució del present supòsit consisteix en l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1.993, reformat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, que desenvolupa succintament el procediment per declarar la situació econòmica desfavorable o d'insolvència i per atorgar el dret a la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes que en dimana. II.- La norma a aplicar esdevé el Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades de 12.7.2017 (BOPA 19-7-2017). Aquest, en el seu article 19 disposa: "1. Per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes, les persones que ho sol·licitin han d'acreditar una situació econòmica desfavorable o d'insolvència. Es considera que concorre una situació econòmica desfavorable o d'insolvència quan la persona sol·licitant no té uns ingressos suficients per fer front a les despeses derivades de la defensa i l'assistència tècnica lletrades, i alhora tampoc no disposa d'un patrimoni suficient a aquest efecte. (···)" L'article 20 posterior relatiu als ingressos: "1. Per tal de determinar la insuficiència d'ingressos de les persones físiques, es calculen els ingressos econòmics bruts anyals que percebin directament o indirectament, per tots els conceptes i per unitat familiar, els quals no han de superar els llindars següents: El salari mínim interprofessional anyal si es tracta d'una persona no integrada en una unitat familiar. El salari mínim interprofessional anyal augmentat en un 70% si es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar formada per un matrimoni o dos persones que mantenen una situació de fet equivalent. El salari mínim interprofessional anyal augmentat en un 50% per cada membre de la unitat familiar menor de catorze anys i en un 70% per cada membre de la unitat familiar major de catorze anys, si es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar formada per un matrimoni o dos persones que mantenen una situació de fet equivalent amb altres familiars fins al segon grau de consanguinitat. El salari mínim interprofessional anyal augmentat en un 50% per cada membre de la unitat familiar menor de catorze anys i en un 70% per cada membre de la unitat familiar major de catorze anys, tot plegat augmentat en un 20%, si es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar monoparental. En cas que la unitat familiar estigui integrada per una persona o més amb una discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració (Conava), el llindar es calcula d'acord amb lletres a) a d) anteriors i s'incrementa seguidament en un 20% per cada membre de la unitat familiar que tingui acreditada aquesta condició." I pel que es refereix finalment al paràmetre base de càlcul, aquest resulta de l'art. 20.3 en mèrits del qual: "els ingressos que es tenen en compte a l'hora de valorar la situació econòmica de les persones físiques són els ingressos relatius a l'any civil anterior a la data en què es presenta la sol·licitud. Tanmateix, es pot tenir en compte la mitjana mensual dels ingressos percebuts des de l'1 de gener de l'any en que es presenta la sol·licitud si s'ha produït una modificació a nivell d'ingressos que així ho justifiqui". Es desestima la petició per part de la batlle d'instància en aparèixer que treballa d'interiorista per compte propi reduït i per l'empresa A.A. , percebent un salari de l'ordre de 1.433,54 euros mensuals (mitjana dels darrers dotze mesos), ingressos superiors al legalment estipulat doncs el topall pel benefici de justícia gratuïta es situa l'any 2019 en la suma de 12.604,80 euros. III.- En aquesta alçada la recurrent al·lega que si bé té obert un comerç per compte propi, no percebi cap remuneració econòmica per aquest fet tal i com se'n pot extreure del seu extracte de comptes. Per tant, el seu salari es troba únicament compost pels salaris percebuts per compte de les empreses L. i A.A. , que ascendeixen en l'import de 10.002 euros anuals, suma inferior al salari mínim que estableix el Reglament i per tant considera que compleix els requisits per poder beneficiar-se del benefici de justícia gratuïta. IV.- En efecte, si s'observa l'extracte de punts de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, es pot observar com d'ençà el mes de desembre de 2018, la peticionària percep uns ingressos de 1.055,96 euros provenint del seu negoci per compte propi. Aquesta Sala ja va tenir ocasió de pronunciar-se en relació a les quantitats que es troben estipulades via Reglament en l'extracte de punts de la Caixa Andorra de Seguretat Social. Vegi's l'Aute de data 27-02-2018 (TSJC- 0000445/2017) quin Fonament de Dret tercer in fine deia com segueix: "Pel que es refereix a la noció d'ingressos a la que acabem de fer referència aquesta s'ha d'interpretar en el sentit d'un increment patrimonial efectiu (cfr. Aute TSJC-463/15). En el present supòsit, la sol·licitant declarava a través del formulari corresponent, tenir uns ingressos mensuals provinents del seu salari a alçada de 1.020,68.- EUR. No obstant, dels mitjans de prova obrant en les actuacions s'observa que la indicada suma no correspon als ingressos que percep la Sra. F.H. En realitat, si s'examina l'extracte de punts de vellesa que la mateixa incorpora a la seva sol·licitud, s'observa com es tracta de la cotització que la mateixa efectua prop de la CASS en sa qualitat de persona que realitza una activitat per compte propi (al tipus reduït). Es tracta per tant d'una xifra establerta via reglamentària pel M.I. Govern TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil 5 d'Andorra (A títol il·lustratiu 7 vegi's el Decret d'aprovació de les tarifes de cotitzacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi i del valor del punt de jubilació per l'any 2017 -BOPA 31-1-2017-), sense que cap relació tingui amb els ingressos que pugui obtenir de la seva activitat professional. En conseqüència la Resolució recorreguda no podia fonamentar-se exclusivament en aquest import alhora de rebutjar la sol·licitud que li havia estat formulada." En el concret supòsit que s'examina, no es constata que la peticionària percebi cap emolument mercès al seu negoci propi i per consegüent, la base de cotització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que sobresurt del seu negoci per compte propi no guarda relació amb la seva activitat professional real i doncs, no pot ser comptabilitzada. A tenor de l'anteriorment esmentat, els diferents elements obrant en les actuacions porten a considerar que la Sra. Codina, reuneix els requisits reglamentàriament exigits per a que li sigui reconegut el benefici sol·licitat. V.- L'estimació del recurs i el fet de tractar-se d'un procediment de justícia gratuïta justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Codina contra l'Aute, de data 18- 09-2019, dictat per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria, i declarar a la part agent en situació d'insolvència i admetent el seu dret a gaudir de la defensa i assistència tècnica lletrada gratuïta. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada ni de les d'instància. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Decisio Subir Diccionario RAE