En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripci- ons legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En el marc del procediment dalt referenciat seguit entre les parts respectivament demandant i demandades: Sra. Gaya contra les Sres. Ribes i Álvarez, en data 30-09-2019 requeia Aute amb la següent part dispositiva: "Primer.- Tenir per no aportat als autes el dictamen pericial emès pel Sr. Andrade en data 27 de juny del 2019 i adjuntat per les defenents a llur escrit de dúplica presentat el dia 3 de juliol d'enguany. Segon.- Donar trasllat a la Sra. Gaya de l'escrit presentat en data 11 de setembre d'enguany per les representacions processals de les Sres. Ribes i Álvarez, a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients. Tercer.- Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes processals a la Sentència que posi fi al procediment" Segon.- Contra aquesta decisió, les representacions processals de les Sres. Ribes i Álvarez articulava incident de nul·litat d'actuacions de conformitat amb les disposició de l'art. 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials. Per Aute de data 13-11-2019 es decidia: "no donar lloc a la petició formulada per les representacions processals de les Sres. Ribes i Álvarez per escrit presentat en data 24 d'octubre d'enguany, imposant a aquestes les costes processals causades a la Sra. Gaya, per la tramitació del present incident de nul·litat d'actuacions". Tercer.- Contra aquesta darrera decisió, les representacions processals de les Sres. Ribes i Álvarez articula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de data 17-12-2019 sol·licita es dicti Resolució revocant la decisió d'instància per vulnerar els drets constitucionals de les seves representades en la vessant relativa a l'obtenció d'una decisió fonamentada en dret i del dret a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, retrotragui les actuacions dutes a terme en el marc de la present causa fins al moment anterior a l'Aute dictat en data 30-9-2019 per tal de que el Tribunal de Batlles dicti nova resolució tot desestimant les peticions formulades per la Sra. Gaya mitjançant escrit de data 18-7-2019, i tenint per aportat a la present causa el dictamen pericial emès pel Dr. Andrade en data 27-6-2019. La Sra. Gaya s'ha oposat al recurs d'apel·lació plantejat, interessant la seva desestimació i imposició a les recurrents de les costes ocasionades. Quart.- Per Aute de data 10-06-2020 es decidia donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per les representacions processals de les parts litigants en els seus respectius escrits d'al·legacions presentats en aquesta alçada incorporant-se als autes, amb efectes probatoris, els diversos documents al·legats en els seus escrits. Alhora es concedia un termini de 5 dies hàbils per a que presentessin al·legacions al respecte de la prova acordada en aquesta alçada, el que ha fet mitjançant escrit de data 16-06-2020 la Sra. Gaya. FONAMENTS DE DRET Primer.- La part s'alça contra la decisió recorreguda amb fonament als següents motius de greuge. Sustenta que l'informe pericial que les seves representades havien incorporat a la instància era vàlid i considerava que el dret a la defensa de les seves representades confirmava la seva aportació. Afegia que el perit no es trobaria sotmès als imperatius del secret professional sense que es pogués oblidar que la comesa realitzada intervenia sobre determinada informació introduïda al procés per la contrapart. D'altre part considerava que no es podia exigir el consentiment del pacient per a la comunicació de la història clínica a perits amb l'exclusiva finalitat d'emetre un informe vinculat a la reclamació formulada. En darrer lloc considerava que l'informe del Cap de l'Agència Andorrana de Protecció de Dades el que l'Aute de 30-9-2019 es remetia es trobava mancat de fonament i entrava en contradicció amb el Reglament (UE) 2016/679 de protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades doncs el seu art. 9.2.f) preveu que el consentiment del seu titular no sigui necessari quan siguin emprades per a l'exercici o la defensa de reclamacions. Segon.- Abans d'endinsar-nos en l'estudi del recurs articulat s'han de realitzar diferents precisions relatives a la llera processal emprada per la part recurrent per tal de combatre les previsions inicials contingudes en l'Aute de 30-9-2019. Contra la decisió esmentada, les representacions processals de les parts recurrents articulaven un incident de nul·litat d'actuacions que fonamentaven en les previsions de l'art. 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials de data 21-12-1993. Recordarem que aquest precepte correspon al canal legalment establert per a sol·licitar la nul·litat de les resolucions fermes, noció que hem declarat ha de ser entesa com afectant les Sentències o altres resolucions definitives (cfr. Aute 23-2020 de 5-2- 2020-TSJC-361/2019-), interpretació aquesta que s'ha vist molt recentment ratificada pel Tribunal Constitucional en l'Aute de 26-5-2020, (Causa 2020- 17-RE, fonament de dret 3.6). En el concret supòsit examinat, l'Aute origen dictat pel Tribunal de Batlles el dia 30-9-2019 decidia "tenir per no aportat" el dictamen pericial incorporat per la representació processal de les demandades al seu escrit de dúplica en considerar que el mateix s'havia realitzat, amb fonament a l'historia clínica de la demandant, sense però que la seva titular ho hagués autoritzat. No es tracta per tant d'una Resolució definitiva sinó que en realitat es tracta d'una decisió de naturalesa interlocutòria dictada en el decurs del procediment i la seva nul·litat no podia ser tutelada a través de les disposicions de l'art. 18 quater sinó que la llera processal adequada era la de l'art. 18 ter relatiu a la nul·litat de les resolucions no fermes. L'anterior precisió no és anodina i en el cas d'espècie té una especial rellevància atès que segons l'apartat tercer de l'art. 18 ter: "L'aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva". Per tant i reconduïda la pretensió de la part a la via processalment adequada, s'ha de considerar que l'Aute de data 13-11-2019 que resolia la nul·litat d'actuacions plantejada no era susceptible de recurs en apel·lació i en conseqüència el mateix havia de ser inadmès. No obstant, com que el recurs ha estat admès de forma indeguda, segons una constant i reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, en virtut de la qual les causes d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute d'instància. Tercer.- La desestimació del recurs, derivada de la conversió de la causa d'inadmissió en causa de desestimació, i el fet de ser el motiu de la inadmissió imputable exclusivament al recurrent, comporta la imposició de les costes processals derivades d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per les representacions processals de les Sres. Ribes i Álvarez contra l'Aute del Tribunal de Batlles de data 13-11-2019 quina part dispositiva es confirma tot i imposant a les recurrents les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE