ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2020 - ROJ: ATSJAD 149/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 juillet 2020
NuméroA016/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 149/2020)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : ATSJAD 149/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:149A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La présente décision émane de la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, siégeant le 20 juillet 2020 (recours n° A016/20 ; numéro de cause 6000005/2020 ; numéro de rouleau TSJP-0000016/2020). Elle a été rendue par la magistrate Fátima Ramírez Souto, rapporteure, avec les magistrats Yves Picod (président) et Marie Conte. Il s'agit d'un *aute* (ordonnance motivée).
Le litige s'inscrit dans une procédure pénale engagée par M. F. par voie de querelle, pour des faits qualifiés de torture, de coaccions (contraintes), d'amenaces condicionals (menaces conditionnelles) et de prevaricació (prévarication). Par un *aute* du 3 février 2020, le Tribunal de Corts (juridiction compétente pour les affaires visant des personnes aforades) a rejeté la querelle, tant pour défaut de légitimité du querellant que pour absence de vraisemblance ou d'apparence de réalité des faits allégués.
M. Manzano, partie à la procédure, a interjeté appel. Par un *aute* du 12 mars 2020, la Sala Penal a rejeté ce recours, confirmé intégralement la décision de première instance et condamné l'appelant aux dépens de l'instance d'appel.
Contre cet *aute* du 12 mars 2020, la représentation de M. Manzano a formé un **incident de nullité d'actuacions** fondé sur l'article 10 de la Constitution (droit à la tutelle judiciaire effective, droit de défense, droit à une décision motivée). Elle soutenait, d'une part, que la décision était incongrue : la Sala avait reconnu au querellant une légitimité pour certains délits, sans pour autant révoquer partiellement l'*aute* du Tribunal de Corts. D'autre part, elle reprochait l'absence de motivation de la condamnation aux dépens. Le promoteur sollicitait notamment une estimation partielle de son appel, la reconnaissance de la légitimité active du querellant et l'absence de condamnation aux frais.
Le ministère public s'est opposé à l'incident, estimant que la décision était « abastament raonat i motivat en Dret ». Les parties défenderesses (MM. Castillo et Expósito) ont également conclu au rejet, l'une d'elles dénonçant une intention dilatoire et sollicitant une condamnation aux frais.
(Non précisé dans la décision : la date exacte de la reconnaissance partielle de légitimité dans le premier *aute*, ainsi que le contenu détaillé des preuves éventuellement proposées par les parties.)
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
1. **Le grief d'incongruence** : la Sala Penal, en reconnaissant une légitimité partielle au querellant tout en confirmant intégralement l'*aute* de première instance, a-t-elle commis une incongruence susceptible d'annulation sur le fondement de l'article 18 *quater* de la Llei transitòria de procediments judicials ?
2. **Le grief de défaut de motivation** : la condamnation aux dépens de l'appelant est-elle suffisamment motivée ?
Il convenait, au préalable, de qualifier le mécanisme invoqué. Le Tribunal rappelle que l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 *quater* n'est pas une nouvelle instance : il ne permet pas de réexaminer les pronunciaments de la décision attaquée. Il constitue un **remède extraordinaire** applicable aux procédures closes par un jugement ou une décision définitive, destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction résultant de vices de procédure ou de défauts de forme ayant causé une indéfense, ou une incongruence du jugement ou de la décision.
## Solution et dispositif
**Sur le premier grief**, la Sala écarte toute incongruence interne. Elle relève qu'une légitimité reconnue pour certaines infractions ne modifiait pas le sens du dispositif. En effet, la querelle n'avait pas été admise dans sa totalité : la légitimité n'a pas été reconnue pour le délit de prévarication, et, « en q
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2020 - ROJ: ATSJAD 149/2020
La présente décision émane de la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, siégeant le 20 juillet 2020 (recours n° A016/20 ; numéro de cause 6000005/2020 ; numéro de rouleau TSJP-0000016/2020). Elle a été rendue par la magistrate Fátima Ramírez Souto, rapporteure, avec les magistrats Yves Picod (président) et Marie Conte. Il s'agit d'un aute (ordonnance motivée).
Le litige s'inscrit dans une procédure pénale engagée par M. F. par voie de querelle, pour des faits qualifiés de torture, de coaccions (contraintes), d'amenaces condicionals (menaces conditionnelles) et de prevaricació (prévarication). Par un aute du 3 février 2020, le Tribunal de Corts (juridiction compétente pour les affaires visant des personnes aforades) a rejeté la querelle, tant pour défaut de légitimité du querellant que pour absence de vraisemblance ou d'apparence de réalité des faits allégués.
M. Manzano, partie à la procédure, a interjeté appel. Par un aute du 12 mars 2020, la Sala Penal a rejeté ce recours, confirmé intégralement la décision de première instance et condamné l'appelant aux dépens de l'instance d'appel.
Contre cet aute du 12 mars 2020, la représentation de M. Manzano a formé un incident de nullité d'actuacions fondé sur l'article 10 de la Constitution (droit à la tutelle judiciaire effective, droit de défense, droit à une décision motivée). Elle soutenait, d'une part, que la décision était incongrue : la Sala avait reconnu au querellant une légitimité pour certains délits, sans pour autant révoquer partiellement l'aute du Tribunal de Corts. D'autre part, elle reprochait l'absence de motivation de la condamnation aux dépens. Le promoteur sollicitait notamment une estimation partielle de son appel, la reconnaissance de la légitimité active du querellant et l'absence de condamnation aux frais.
Le ministère public s'est opposé à l'incident, estimant que la décision était « abastament raonat i motivat en Dret ». Les parties défenderesses (MM. Castillo et Expósito) ont également conclu au rejet, l'une d'elles dénonçant une intention dilatoire et sollicitant une condamnation aux frais.
(Non précisé dans la décision : la date exacte de la reconnaissance partielle de légitimité dans le premier aute, ainsi que le contenu détaillé des preuves éventuellement proposées par les parties.)
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
Le grief d'incongruence : la Sala Penal, en reconnaissant une légitimité partielle au querellant tout en confirmant intégralement l'aute de première instance, a-t-elle commis une incongruence susceptible d'annulation sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials ?
Le grief de défaut de motivation : la condamnation aux dépens de l'appelant est-elle suffisamment motivée ?
Il convenait, au préalable, de qualifier le mécanisme invoqué. Le Tribunal rappelle que l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 quater n'est pas une nouvelle instance : il ne permet pas de réexaminer les pronunciaments de la décision attaquée. Il constitue un remède extraordinaire applicable aux procédures closes par un jugement ou une décision définitive, destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction résultant de vices de procédure ou de défauts de forme ayant causé une indéfense, ou une incongruence du jugement ou de la décision.
Solution et dispositif
Sur le premier grief, la Sala écarte toute incongruence interne. Elle relève qu'une légitimité reconnue pour certaines infractions ne modifiait pas le sens du dispositif. En effet, la querelle n'avait pas été admise dans sa totalité : la légitimité n'a pas été reconnue pour le délit de prévarication, et, « en q
Aute
Núm. de Rotlle: TSJP-0000016/2020 Núm. de Causa: 6000005/2020
AUTE 88-2020
PARTS:
Demandant incidental: Sr. Manzano
Advocada: Sra. Codina
Demandats incidentals: Sr. Castillo
Advocat: Sr. Serra
Sr. Expósito
Advocat: Sr. Benitez
MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
A la vila d'Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil vint.
En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació lletrada de Manzano, contra l'aute de data 12 de març del 2020 dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, que resol el recurs d'apel·lació que va interposar contra l'aute del Tribunal de Corts de data 3 de febrer del 2020, és ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A016/20 — Décision commentée
I.- RESULTANT: que en data 12 de març de 2020, aquesta Sala penal va dictar Aute en el què es va decidir:
"1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Manzano contra l'aute de data 3 de febrer de 2020 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 6000005/2020.
2.- Confirmar íntegrament dit aute.
3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs".
II.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute, la representació lletrada de Manzano ha formulat incident de nul·litat d'actuacions, per vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució, i en concret al dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la defensa i el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret.
La representació lletrada de Manzano sustenta la formulació de l'incident de nul·litat en la incongruència de la resolució impugnada, en haver-se reconegut la legitimació del Sr. F. per querellar-se pels delictes de tortures, coaccions i amenaces condicionals i no haver-se revocat parcialment l'aute del Tribunal de Corts de data 3 de febrer de 2020.
Al·lega també el promotor incidental, la falta de motivació de la imposició de les costes del recurs a la part recurrent, trobant-se aquest extrem mancat de tota fonamentació jurídica, el què deixa al Sr. F. en total indefensió.
Sol·licita el promotor de l'incident que es dicti resolució en la que s'acordi:
Estimació parcial del seu recurs d'apel·lació formulat en data 11 de febrer de 2020.
Confirmació parcial de l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 3 de febrer de 2020.
Reconeixement la legitimació activa del Sr. F. referida als delictes de tortura, coaccions i amenaces condicionals.
No fer especial pronunciament a les constes processals.
III.- RESULTANT: que de l'escrit en el què es formula incident de nul·litat d'actuacions, se'n dona trasllat a les parts i al Ministeri Fiscal, perquè presentin les corresponents al·legacions i proposin les proves oportunes, oposant-se el Ministeri Fiscal a l'incident nul·litat per no desprendre's de l'examen de les actuacions les vulneracions dels drets fonamentals al·legats i trobant-se l'aute impugnat abastament raonat i motivat en Dret.
Considera el Ministeri Fiscal "que els motius pels quals aquest M.I. Tribunal decideix desestimar íntegrament el recurs de F.G. són bàsicament per quant es considera que els fets objecte de querella no revesteixen cap aparença de realitat sinó que més aviat són totalment atípics, essent aquesta manca de versemblança la que determina el rebuig de procedir a la seva investigació i la conseqüent íntegra desestimació del recurs d'apel·lació".
IV.- RESULTANT: que per escrit de data 30 de juny de 2020, la representació lletrada del Sr. Castillo s'oposa a l'incident formulat de contrari, en entendre que malgrat si s'arribés a donar lloc al present incident de nul·litat, en cap cas la conseqüència podria ser la revocació de l'aute del Tribunal de Corts de data 3 de febrer de 2020. Que la resolució objecte d'incident va tracta "cadascun dels motius que en el seu dia va invocar el Sr. F. en el seu escrit d'apel·lació, de forma extensa, motivada, de forma que no es produeix en cap moment aquella suposada incongruència ni cap vulneració dels drets fonamentals del Sr. F."
Sol·licita aquesta part la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions formulat, amb especial condemna al promotor del mateix, al pagament de les costes generades inclosos honoraris d'advocat.
V.- RESULTANT: que per escrit de data 1 de juliol de 2020, la representació lletrada del Sr. Expósito s'oposa a l'incident de nul·litat formulat per l'adversa, sol·licitant la desestimació del mateix, i imposant al promotor de l'incident les costes judicials incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i procurador.
Considera la representació lletrada del Sr. Expósito que l'adversa intenta vestir artificialment el seu incident de nul·litat amb motius legítims, no és menys cert que cerca exclusivament evitar una condemna en costes la qual, porta causa de la seva temeritat i mala fe al llarg del procediment.
Per tant, considera que l'incident formulat no té contingut constitucional, i demana la desestimació de l'incident de nul·litat, així com la imposició de les costes judicials causades, incloses despeses d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei Transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari aplicable als procediments conclosos mitjançant sentència o altra resolució ferma, encaminat a esmenar vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o la resolució.
La representació lletrada de Manzano sustenta l'incident de nul·litat, en primer lloc, en la incongruència del nostre aute de data 12 de mars del 2020 en haver-se reconegut la legitimació del Sr. F. per querellar-se pels delictes de tortures, coaccions i amenaces condicionals i no haver-se revocat parcialment l'aute del Tribunal de Corts.
La pretesa incongruència interna o manca de coherència atribuïda a la nostra resolució entenem que no existeix.
Així, malgrat que s'admet la legitimació del Sr. F. per querellar-se per alguns delictes, no se li va reconèixer legitimació respecte al delicte de prevaricació i, en qualsevol cas, no es va apreciar la necessària tipicitat ni versemblança dels fets objecte de la querella per a la seva admissió. Per això en la part dispositiva del nostre aute es va confirmar l'aute del Tribunal de Corts, el qual va rebutjar la querella no només per falta de legitimació del querellant sinó també per la falta de versemblança o aparença de realitat dels fets relatats. La confirmació de la part dispositiva de l'aute del Tribunal de Corts va ser, per tant, total i el fet de que es reconegués una parcial legitimació del querellant per formular la querella no podia canviar el sentit de la part dispositiva de la resolució recorreguda perquè la querella no va ser admesa a tràmit en la seva totalitat.
D'altra banda, la petició formulada per la part recurrent en el seu recurs va ser que s'acordés la revocació de l'aute impugnat, l'admissió de la querella formulada i la pràctica de les diligències interessades en la mateixa, petició que va ser totalment desestimada. L'aute d'aquesta Sala va rebutjar íntegrament aquestes peticions i, per tant, no es podia ni estimar parcialment el recurs ni revocar parcialment la resolució recorreguda, tal com ara pretén, per primera vegada el promotor de l'incident.
II.-CONSIDERANT: que el segon motiu al·legat en l'incident és la falta de motivació de la imposició de les costes del recurs a la part recurrent, quan en el Considerant IV de la nostra resolució es diu clarament que les costes s'imposen a la part recurrent per haver-se desestimat íntegrament el seu recurs. Sembla lògic i raonable que les despeses que han hagut d'assumir les parts querellades per raó d'un recurs que no ha estat estimat perquè la querella no reunia els requisits necessaris per haver estat admesa a tràmit.
La Sala va aplicar el criteri jurisprudencial del venciment, criteri consolidat en la jurisprudència andorrana i que, com tal, és o, hauria de ser conegut, per tots els operador jurídics del país, tenint en compte que en matèria penal, llevat de la prohibició d'imposar les costes al processat absolt, la llei no estableix els criteris que s'han de seguir per la seva imposició i aquests han estat fixats pels òrgans judicials. És cert que en ocasions aquest criteri general es modula en atenció a la naturalesa de la qüestió objecte del recurs o el seu interès jurídic, però en el cas enjudiciat cap d'aquestes circumstàncies concorria i, per tant, cap motiu existia per apartar- se del criteri general.
Qüestió diferent és que la representació del Sr. F. no estigui d'acord amb aquest criteri i consideri que en haver-se acceptat una parcial legitimació per formular la querella no se l'hauria d'haver-se imposat el pagament de les costes. No té en compte que les seves pretensions concretades al final del recurs -revocació de l'aute impugnat, l'admissió de la querella formulada i la pràctica de les diligències interessades en la mateixa- i que són les rellevants a efectes de congruència, van ser íntegrament desestimades.
Per tot el què s'ha exposat es desestima l'incident.
III.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat l'incident en la seva totalitat procedeix imposar al promotor de l'incident les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos honoraris d'advocats i procuradors.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.-DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal de Manzano contra el aute de data 12 de març de 2020 dictat per aquesta sala en la causa núm. TSJP 0000016/2020.
2.- Confirmar íntegrament dit aute.
3.- Imposar a la part promotora de l'incident les despeses processals causades pel recurs.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem