ATSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2020 - ROJ: ATSJAD 177/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 octobre 2020
NuméroA071/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 177/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 27 octobre 2020)
> Décision commentée : ATSJAD 177/2020, 27 octobre 2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:177A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par ordonnance pénale du 27 décembre 2019, la Batlle en fonctions de garde a condamné M. Farré pour quatre délits mineurs : conduite d'un véhicule automobile avec un taux d'alcoolémie supérieur à 0,8 g/l et sous l'effet de stupéfiants (art. 268.1 du Code pénal), conduite téméraire avec danger concret pour les personnes (art. 270.1), désobéissance grave à l'autorité (art. 397) et non-respect de la décision de retrait du permis de conduire (art. 428.6). Les circonstances aggravantes de récidive étaient retenues pour trois de ces infractions. La peine unique, fixée selon les articles 58.2, 67 et 62 du Code pénal, s'élevait à douze mois de prison ferme et trente-six mois de retrait du permis de conduire. Cette ordonnance est devenue ferme à la date de son prononcé.
Dans le cadre de l'exécution, la défense a sollicité, le 17 septembre 2020, le bénéfice de la libération conditionnelle. Par ordonnance du 25 septembre 2020, la Batlle en fonctions de garde a accordé le bénéfice d'une réduction de peine de 2,5 jours par mois, mais a refusé la libération conditionnelle.
La défense a interjeté appel le 1er octobre 2020. Elle contestait le pronostic défavorable fondé sur la récidive et soutenait que les finalités de prévention générale et spéciale devaient prévaloir sur la réinsertion sociale, y compris au regard des circonstances personnelles du condamné. Elle produisait à l'appui des pièces attestant de ses efforts de réinsertion. Le ministère public, par rapport du 8 octobre 2020, s'opposait au recours, en faisant valoir que la condition arithmétique des cinq sixièmes était remplie, mais que la « multi-récidive » (cinq condamnations) ne laissait pas de garanties de réinsertion.
La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia est saisie en appel. Le dossier relève du recours A071/20 (rôle TSJP 71/2020), dans la procédure d'exécution OP 5080249/2019.
## Question de droit
La question posée était de savoir si, la condition temporelle de la lib
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2020 - ROJ: ATSJAD 177/2020
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 177/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 27 octobre 2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 177/2020, 27 octobre 2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:177A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par ordonnance pénale du 27 décembre 2019, la Batlle en fonctions de garde a condamné M. Farré pour quatre délits mineurs : conduite d'un véhicule automobile avec un taux d'alcoolémie supérieur à 0,8 g/l et sous l'effet de stupéfiants (art. 268.1 du Code pénal), conduite téméraire avec danger concret pour les personnes (art. 270.1), désobéissance grave à l'autorité (art. 397) et non-respect de la décision de retrait du permis de conduire (art. 428.6). Les circonstances aggravantes de récidive étaient retenues pour trois de ces infractions. La peine unique, fixée selon les articles 58.2, 67 et 62 du Code pénal, s'élevait à douze mois de prison ferme et trente-six mois de retrait du permis de conduire. Cette ordonnance est devenue ferme à la date de son prononcé.
Dans le cadre de l'exécution, la défense a sollicité, le 17 septembre 2020, le bénéfice de la libération conditionnelle. Par ordonnance du 25 septembre 2020, la Batlle en fonctions de garde a accordé le bénéfice d'une réduction de peine de 2,5 jours par mois, mais a refusé la libération conditionnelle.
La défense a interjeté appel le 1er octobre 2020. Elle contestait le pronostic défavorable fondé sur la récidive et soutenait que les finalités de prévention générale et spéciale devaient prévaloir sur la réinsertion sociale, y compris au regard des circonstances personnelles du condamné. Elle produisait à l'appui des pièces attestant de ses efforts de réinsertion. Le ministère public, par rapport du 8 octobre 2020, s'opposait au recours, en faisant valoir que la condition arithmétique des cinq sixièmes était remplie, mais que la « multi-récidive » (cinq condamnations) ne laissait pas de garanties de réinsertion.
La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia est saisie en appel. Le dossier relève du recours A071/20 (rôle TSJP 71/2020), dans la procédure d'exécution OP 5080249/2019.
Question de droit
La question posée était de savoir si, la condition temporelle de la lib
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 25 de setembre de 2020 dictat per la Batlle en funcions de guàrdia, en el marc de la causa de referència, seguida pels delictes menors de conducció de vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l/s, i sota els efectes de les drogues, de conducció temerària amb perill concret per les persones, de desobediència greu a l'autoritat, i de crebantament de condemna. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han const… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2020 - ROJ: ATSJAD 177/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- RESULTANT: que la Batlle en funcions de guàrdia va dictar Ordenança Penal en data 27 de desembre de 2019, per la qual es condemnà a Farré com autor responsable: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 27 octobre 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
Núm. de Rotlle: TSJP 0000071/2020
Núm. de Causa: Execució OP 5080249/2019
AUTE 101-2020
PARTS:
Apel·lant: Sr. Farré
Advocat: Sr. Amador
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, a vint-i-set d'octubre de dos mil vint.
En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 25 de setembre de 2020 dictat per la Batlle en funcions de guàrdia, en el marc de la causa de referència, seguida pels delictes menors de conducció de vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l/s, i sota els efectes de les drogues, de conducció temerària amb perill concret per les persones, de desobediència greu a l'autoritat, i de crebantament de condemna. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto
I.- RESULTANT: que la Batlle en funcions de guàrdia va dictar Ordenança Penal en data 27 de desembre de 2019, per la qual es condemnà a Farré com autor responsable:
"1.- Imposar a Farré com autor responsable:
D'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0.80 g.l.s. i sota els efectes de drogues, previst a l'article 268.1 del Codi Penal, concorrent la circumstancia agreujant de reincidència,
D'un delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones, previst a l'article 270.1 del Codi Penal, concorrent la circumstancia agreujant de reincidència,
D'un delicte menor de desobediència greu a l'autoritat, previst a l'article 397 del Codi Penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal,
D'un delicte menor de crebantament de la condemna de privació del permís de conduir, previst a l'article 428.6 del Codi Penal, concorrent la circumstancia agreujant de reincidència,
una pena única (de conformitat amb l'article 58.2 i 67, posat en relació amb l'article 62 del Codi Penal) de dotze (12) mesos de presó ferma i trenta-sis (36) mesos de privació del permís de conduir.
2.- Imposar a Farré el pagament de les despeses processals causades".
Dita resolució va esdevenir ferma la mateixa data en què es va dictar, en no formular les parts oposició a la mateixa.
II.- RESULTANT: que en el marc de l'execució de dita resolució, i en seguiment a la petició formulada per la representació lletrada de Farré de data 17 de setembre de 2020, la Batlle en funcions de guàrdia dictà aute de data 25 de setembre del 2020 amb la següent part dispositiva:
"Primer.- "Atorgar al condemnat Farré el benefici de la reducció de 2,5 dies per mes.
Segon.- Denegar al condemnat Farré el benefici de la llibertat condicional".
III.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute i per escrit de data 1 d'octubre del 2020, interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada de Farré, sol·licitant que s'atorgui al seu defensat el benefici de la llibertat condicional.
Exposa la defensa que no es mostra d'acord amb els arguments donats a l'aute objecte de recurs, de reincidència en la comissió de delictes per part del seu defensat i que han de prevaldre les finalitats de prevenció general i especial de la pena per davant de les de reinserció social, inclús davant de les circumstàncies personals del mateix.
La defensa acompanya al seu escrit un seguit documental que volen acreditar les possibilitats de reinserció social i els esforços que el condemnat A. havia estat realitzant al centre penitenciari.
IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per informe de data 8 d'octubre de 2020, s'oposa al recurs formulat de contrari, considerant que malgrat havent assolit el requisit aritmètic de les 5/6 parts del termini de condemna de privació de llibertat, s'ha de considerar la multi-reincidència de Farré que va ser condemnat en 5 ocasions, no existint per tant garanties de reinserció i sí una alta probabilitat de reiteració de conductes similars.
El Ministeri públic interessa la íntegra confirmació de l'aute objecte de recurs.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que l'article 230 del Codi de Procediment Penal permet al Batlle o Tribunal competent atorgar la llibertat condicional al condemnat quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència o l'ordenança penal, o del ròssec resultant després d'aplicar els beneficis establerts a l'article 209 de la mateixa llei.
A més del requisit temporal, l'article 232 del Codi de Procediment Penal estableix com element a valorar per la concessió de la llibertat condicional les possibilitats de reinserció social del condemnat.
No és discuteix que en el supòsit examinat es compleix el requisit temporal per accedir a la llibertat condicional i la Batlle d'Instrucció denega aquest benefici a Farré en base al pronòstic negatiu sobre les seves possibilitats de reinserció social que realitza.
Aquest pronòstic, seguint el criteri del Ministeri Fiscal, s'efectua tenint en compte exclusivament un element de caràcter estàtic, com és l'historial delictiu del Sr. A., en haver estat condemnat cinc vegades en un període de tres anys. Omet la Batlle d'instrucció valorar la positiva evolució que el condemnat ha experimentat durant la seva estada al centre penitenciari en compliment de la condemna de dotze mesos de presó, quan precisament és un element essencial a considerar, perquè és el que posa en relleu si el tractament penitenciari ha tingut o no èxit i l'intern pot o no incorporar-se a la vida en llibertat amb possibilitats de portar a terme una vida normalitzada ajustada a la legalitat.
De la documentació aportada per la representació de Farré es constata que: a) ha estat visitat pel psiquiatra Dr. Calderón pel seu trastorn adaptatiu, informant aquest facultatiu en el sentit de que no objectiva cap element que faci pensar que el Sr. A. no aconseguirà la reinserció a la societat andorrana i que per la seva salut mental és important que pugui treballar fora del centre penitenciari; b) segons informe del psicòleg assessor del centre penitenciari Manzanares, l'intern no pateix cap patologia psiquiàtrica, ha seguit tractament de rehabilitació en relació al consum d'alcohol i s'ha treballat la seva impulsivitat i control de la conducta, considerant-li preparat, des d'un punt de vista psicològic i educatiu per reinserir-se de manera adequada a la societat. Evidencia el Sr. Manzanares l'absència d'expedients disciplinaris i l'exemplaritat de la seva conducta i actitud durant la estada al centre penitenciari, el què li ha portat a poder exercir un càrrec de confiança treballant d'ordenança i a ésser valorat positivament pels seus companys i els funcionaris; c) segons l'informe del Director del Departament d'Institucions Penitenciàries de data 21 de setembre del 2020, l'intern ha mostrat una bona conducta durant l'ingrés al centre penitenciari i ha col·laborat en totes les tasques encomanades, treballant com ordenança de mòdul des del mes d'abril del 2020, raó per la qual es proposa una reducció de 2,5 dies per mes, havent obtingut amb anterioritat aquest benefici; d) l'intern disposa d'una oferta de treball com a cambrer en el restaurant XXX; i e) l'intern té parella i dos fills i mostrà a l'acte de la vista, en el què va estar present la seva dona, la voluntat d'ocupar-se de la seva família, superant errors del passat dels què va dir sentir-se molt penedit.
S'ha de valorar l'historial delictiu de Farré, però també el resultat positiu del seu tractament penitenciari, què ha incidit en tots els factors que han influït en la seva conducta delictiva -com són el consum abusiu d'alcohol o la seva impulsivitat-, la presa de consciència de les conseqüències negatives de la seva conducta delictiva a nivell personal i familiar, el seu penediment pels actes delictius comesos i l'excel·lent comportament durant el seu ingrés. Si a aquestes circumstàncies afegim el curt període de temps que li queda per complir de la seva condemna i que en la mateixa resolució que li denega la llibertat condicional es reconeix la seva bona conducta concedint-li el benefici de la reducció de la pena, devem concloure que Farré té possibilitats de reinserir-se socialment i que és mereixedor de la confiança de que mantindrà fora del centre penitenciari la correcta trajectòria que ha mostrat dintre.
Procedeix en conseqüència concedir a Farré la llibertat condicional.
II.-CONSIDERANT: que havent estat estimat íntegrament el recurs, procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Farré contra l'aute de data 25 de setembre de 2020 dictat per la Batlle en funcions de guàrdia en l'executòria núm. 5080249/2019.
2.- REVOCAR PARCIALMENT dit aute i, en conseqüència, CONCEDIR A Farré la llibertat condicional, mantenint els pronunciaments que no han estat afectats per aquesta resolució.
3.- DECLARAR D'OFICI les despeses processals causades pel recurs.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.