ATSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 183/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 septembre 2020
NuméroA068/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ATSJAD 183/2020 (30 septembre 2020)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ATSJAD 183/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:183A, 30 septembre 2020 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des seules mentions figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
Les parents d'un enfant mineur, séparés, exercent conjointement l'autorité parentale. Le centre scolaire dans lequel l'enfant est inscrit propose des activités relatives à la prévention de la violence de genre et à la lutte contre les discriminations fondées sur l'orientation ou l'identité sexuelle. La mère souhaite que l'enfant participe de manière générale aux activités de l'école. Le père s'y oppose, au motif que ces activités seraient contraires à ses convictions et à sa liberté de croyance.
Par une décision (*aute*) du 20 novembre 2019, la juge Batlle autorise la mère à inscrire l'enfant à l'ensemble des activités de la programmation éducative, ainsi qu'aux activités extrascolaires qu'elle juge opportunes. Elle rejette les demandes du père fondées sur la liberté de croyance ou de religion.
Le père interjette appel. Il demande la révocation de la décision et qu'il soit jugé que l'enfant ne participe pas aux activités liées à la violence de genre ou à l'identité sexuelle, au motif que l'enfant ne serait pas apte à appréhender ces notions. La mère et le ministère public concluent au rejet de l'appel. Les parties renoncent à l
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 183/2020
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ATSJAD 183/2020 (30 septembre 2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ATSJAD 183/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:183A, 30 septembre 2020 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des seules mentions figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Les parents d'un enfant mineur, séparés, exercent conjointement l'autorité parentale. Le centre scolaire dans lequel l'enfant est inscrit propose des activités relatives à la prévention de la violence de genre et à la lutte contre les discriminations fondées sur l'orientation ou l'identité sexuelle. La mère souhaite que l'enfant participe de manière générale aux activités de l'école. Le père s'y oppose, au motif que ces activités seraient contraires à ses convictions et à sa liberté de croyance.
Par une décision (aute) du 20 novembre 2019, la juge Batlle autorise la mère à inscrire l'enfant à l'ensemble des activités de la programmation éducative, ainsi qu'aux activités extrascolaires qu'elle juge opportunes. Elle rejette les demandes du père fondées sur la liberté de croyance ou de religion.
Le père interjette appel. Il demande la révocation de la décision et qu'il soit jugé que l'enfant ne participe pas aux activités liées à la violence de genre ou à l'identité sexuelle, au motif que l'enfant ne serait pas apte à appréhender ces notions. La mère et le ministère public concluent au rejet de l'appel. Les parties renoncent à l
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 183/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 septembre 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000068/2020 ORIGEN: 2000018/2017 - 00
NIG: 5300513120170000031
PARTS:
Apel·lant : Sr. Garzón
Advocat : Sra. Arcos
Apel·lat : Sra. Galván
Advocat : Sra. Rius
Part : MINISTERI FISCAL
AUTE 125-2020
Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A068/20 — Décision commentée
Primer.- En data 20-11-2019 requeia Aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Que s'autoritzi a la progenitora Sra. Galván a fi de que el menor Elías pugui assistir a totes aquelles activitats de la programació educativa establerts per l'escola com la resta dels seus iguals, així com totes aquelles activitats extraescolars amb la freqüència que disposi i consideri oportú la progenitora.
Segon.- Denegar totes aquelles peticions efectuades pel progenitor el Sr. Garzón, en data 24 d'octubre del 2019, pel que fa referència a la negativa que té aquest en que el seu fill pugui participar en les activitats escolars al·legant motius de creences o de llibertat religiosa, per quan es desvirtuaria l'essència mateixa del dret a la llibertat de creences del menor essent aquesta un límit a la llibertat de creences dels mateixos progenitors.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades, al Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior i al Magnífic Ministeri Fiscal".
Segon.- Contra aquesta resolució, el Sr. Garzón articula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions adreçat a aquest Sala el dia 8-7-2020, interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti nova resolució per la qual es disposi que el menor Elías no participi en activitats relacionades amb violència de gènere i/o identitat sexual, en considerar que el menor no és apte per entendre aquest tipus de situacions i que per tant podria resultar contraproduent per a la seva educació i que són aquelles proposades per l'escola i a les quals ja s'havia oposat fermament.
Tant el Ministeri Públic com la Sra. Galván s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Garzón interessant la seva desestimació íntegra, confirmant-se íntegrament la resolució recorreguda. Tanmateix, la darrera interessa que les costes ocasionades siguin imposades a la part recurrent.
Tercer.- Les parts litigants han renunciat a la celebració de la vista oral en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- L'Aute avui recorregut desestima la petició que el Sr. Garzón havia articulat el 24-10-2019 a través de la qual interessava es ratifiqués la seva oposició a que el seu fill pogués participar en diferents activitats organitzades pel centre escolar en que el mateix es troba inscrit.
Ara el recurrent pretén la revocació d'aquesta decisió, establint expressament que el menor no podrà participar en les activitats relacionades amb violència de gènere i identitat sexual amb base al següent aparell argumental
Considera que en tant que pare tenia el dret i l'obligació de preservar la educació i el benestar del seu fill menor d'edat, i que les activitats proposades per l'escola no eren necessàries per al seu desenvolupament i eren fins i tot contràries a la ideologia del recurrent, als seus principis i valors que pretenia transmetre. Referia que en tant que titular juntament amb la mare de la pàtria potestat sobre el seu fill, tenia el dret a negar-se a que el fill assistís a tals activitats.
D'altra part mantenia que a l'hora de seleccionar el centre escolar en que es va inscriure el menor, els progenitors havien plantejat de manera clara la necessitat de poder seleccionar les activitats a realitzar pel fill, deixant- lo al marge d'aquelles que consideraven innecessàries o contràries a la seva llibertat de pensament i creença, havent rebut una resposta positiva per part del centre. Malgrat aquest extrem, sosté que el menor havia pogut participar en diferents activitats en que el pare no combregava (halloween, carnaval, els reis mags ····), i fins i tot una sortida a Meritxell en que després de que el menor manifestés que la verge era un ninot, els mestres s'havien rigut d'ell, quan en realitat és això, un tros de fusta que esdevé reproduïble i s'havia imposat per tradició a la societat. Defensava ser una persona amb una vida pulcre i que la decisió avui recorreguda no s'ajustava a la seva voluntat i que en tot cas li resultava indiferent les exigències que poguessin resultar d'estàndards socials. Insistia en que d'ençà la separació s'havia vist privat de manera efectiva de poder triar qualsevol extrem relatiu a l'educació del fill, i especialment en l'àmbit de les activitats extraescolars i optatives quan les activitats proposades eren de caire ideològic (perspectiva de gènere, violència de gènere, identitat sexual).
En definitiva considera ser víctima d'un abús no justificat que atempta contra els drets fonamentals propis però també els del seu fill.
SEGON.- Segons s'infereix del suplico de l'escrit de conclusions del recurs articulat, el rebuig que manté en relació a l'Aute recorregut es cenyeix a la participació del fill en les activitats que pugui organitzar el centre escolar relacionades amb la prevenció de situacions de violència de gènere i amb la prevenció de conductes discriminatòries per raó d'orientació o identitat sexual, en considerar que aquestes resultaven contraproduents per a l'educació del menor i que en tot cas no era apte, atesa la seva edat, per a entendre els conceptes de que es tractava.
En el concret supòsit que s'examina s'observa com en realitat existeix un clar conflicte familiar entre els titulars de la pàtria potestat quant a la realització de les activitats escolars atès que a diferència del Sr. Garzón, la mare insisteix en la necessitat que el seu fill acudeixi de manera general a les activitats organitzades per l'escola en entendre que participa de la seva socialització i del seu desenvolupament integral. Aquesta controvèrsia ha de ser resolta, prèvia audiència del Ministeri Fiscal, pels òrgans jurisdiccionals en atenció a l'interès prevalent del menor, adoptant aquell sistema que ofereixi majors garanties per al seu íntegre desenvolupament.
En el concret supòsit que s'examina les activitats constantment repetides pretenen inculcar al fill valors tal com la tolerància, el respecte i acceptació de la diversitat que resulten essencials en la vida en societat i tanmateix, aquelles altres més de caire lúdic (castanyada, carnaval ····) suposen un element de socialització del menor que participa de l'enfortiment dels vincles amb el seu entorn i en conseqüència del seu íntegre desenvolupament.
Al respecte d'aquelles activitats que constitueixen el nus gordià de l'oposició mostrada pel Sr. Garzón afegirem el següent. El Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l'11 de maig del 2011 ha estat ratificat pel Principat d'Andorra (BOPA de 19-2-2014), i per tant integra el nostre ordenament (art. 3.4 de la Constitució). Aquest conveni pretén (art 1): "a) protegir les dones contra tots els tipus de violència i prevenir, perseguir i eliminar la violència envers les dones i la violència domèstica; b) contribuir a eliminar tots els tipus de discriminació envers les dones i promoure la igualtat real entre les dones i els homes, incloent-hi, mitjançant l'autonomia de les dones;
c) concebre un marc global, polítiques i mesures de protecció i assistència per a totes les víctimes de violència envers les dones i de violència domèstica; d) promoure la cooperació internacional per eliminar la violència envers les dones i la violència domèstica; e) donar suport i ajudar les organitzacions i els cossos de seguretat per cooperar de manera eficaç per adoptar un enfocament integrat amb vista a eliminar la violència envers les dones i la violència domèstica". El propi Conveni determina unes obligacions de naturalesa preventiva que pretenen "promoure els canvis en els models de comportament socioculturals de les dones i els homes amb vista a eradicar els prejudicis, els costums, les tradicions i qualsevol altra pràctica basats en la idea de la inferioritat de les dones o en un paper estereotipat de les dones i els homes" (art. 12.1), i que irradien en l'àmbit educatiu establint (art. 14.1) "Les parts emprenen, si escau, les accions necessàries per incloure en els programes d'estudis oficials i a tots els nivells d'ensenyament, material didàctic sobre temes com ara la igualtat entre les dones i els homes, els papers no estereotipats dels gèneres, el respecte mutu, la resolució no violenta dels conflictes en les relacions interpersonals, la violència envers les dones basada en el gènere, i el dret a la integritat personal, adaptats a la fase de desenvolupament dels alumnes".
Quant a la prevenció de conductes discriminatòries per raó de l'orientació o identitat sexual destacarem que en l'àmbit de nacions unides, el comitè de drets humans ha considerat inclosa la orientació sexual dins de la prohibició de discriminació de l'art. 26 del pacte internacional de drets civils i polítics. També nacions unides ha aprofundit en la lluita contra aquestes discriminacions en la seva resolució de 4-6-2012 (AG 2721, XLII-O/12) relativa als Drets humans, orientació sexual i identitat de gènere, en que insta els Estats a lluitar contra aquestes causes de discriminació. En l'àmbit del Consell d'Europa, el comitè de ministres realitzava la recomanació CM/REC (2010)5 als Estats membres sobre mesures destinades a combatre la discriminació per raó d'orientació sexual o identitat de gènere.
Es tracta en conseqüència d'uns valors democràtics inherents a la nostra societat i que com a tals han d'irradiar també en l'àmbit educatiu, havent l'Estat andorrà d'assegurar la informació adequada als seus destinataris en funció del seu grau de maduresa, informació aquesta que s'haurà d'assegurar però des d'una perspectiva de neutralitat i objectivitat, defugint de plantejaments ideològics, religiosos o morals individuals. En cap cas es tracta d'emmotllar el menor en una concreta situació social generalment admesa com argumenta el Sr. Garzón i evidentment cal respectar les diferències que els individus puguin mantenir en relació a la resta. Es tracta en realitat d'oferir determinats coneixements sobre uns valors necessaris al funcionament de la societat en aquelles condicions assenyalades, el tot per tal de permetre al menor formar-se una opinió fruit de la seva percepció personal.
TERCER.- En aquesta situació la resolució dictada per la Sra. Batlle en data 20-11-2019 resulta perfectament ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents, i el recurs d'apel·lació plantejat pel Sr. Garzón ha de ser desestimat tot i confirmant-se íntegrament la part dispositiva de la resolució recorreguda.
QUART.- Atesa la naturalesa del present procediment no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Garzón contra l'Aute dictat per la Sra. Batlle el dia 20-11-2019 quina part dispositiva confirmem íntegrament, sense fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-