En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- L'expedient de jurisdicció de menors registrat amb el número 2600011/2011, que es segueix en relació als menors Almansa i Bernat. Segon.- El progenitor Sr. Villalba va interposar recurs d'apel·lació contra els Autes dictats en dates 1.8.19 i 12.9.19 per la Batlle de menors de la secció civil, la Sra. Alcalá també ho va fer però els seus recursos van ser declarats deserts. Tercer.- Aquests recursos d'apel·lació als quals van correspondre els números 306/2019 i 307/2019 es varen acumular al recurs d'apel·lació contra l'Aute de 31.7.19 interposat també pel Sr. Villalba que li va correspondre el número 305/2019, atesa la seva estreta vinculació. Quart.- Per Aute de data 23.10.20 es decidí com segueix: "Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Alcalá en aquesta alçada. Segon.- Efectuar en tant que prova per a millor proveir la exploració de la menor Almansa, amb la presència del Ministeri Fiscal, que es durà a terme el proper dijous 29 d'octubre a les 13'00 hores a la Seu de la Justícia." Cinquè.- En data 30.10.20 es duu a terme la exploració de la menor Almansa amb presència del Ministeri Fiscal. Sisè.- Per Aute de data 5.11.20, aquest Tribunal dictà la següent decisió : "Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal de Villalba contra els Autes acumulats de l'Hble. Sra. Batlle de data 1 d'agost i 12 de setembre de 2019 que revoquem íntegrament. Segon.- Acordem donar trasllat a la part recurrent del contingut dels documents dels folis 1282 a 1288 (amb l'excepció indicada) i dels folis 1309 a 1312, així com de l'acta d'exploració de la menor que va tenir lloc en el dia 29.10.20 i dels darrers informes tramesos pel Centre Residencial incorporats a les actuacions per millor proveir. Tercer.- Donem un termini de 5 dies hàbils a la part recurrent i al Ministeri Fiscal perquè puguin fer les al·legacions que estimin oportunes abans de resoldre aquest Tribunal sobre el contingut impugnat de l'Aute de la Batllia de 31 de juliol de 2019." Setè.- En data 12.11.20 el Ministeri fiscal presentà el corresponent escrit manifestant que no s'oposa a la petició efectuada pel Sr. Villalba en el punt 7.- i més subsidiàriament que no s'oposa al seu escrit de recurs. Seguidament, per escrit de 18.11.20 el Sr. Villalba presentà el seu escrit de manifestacions. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com hem dit en els antecedents, en el procediment principal de Menors en Risc es va resoldre suspendre la pàtria potestat dels progenitors de la Almansa i el seu germà Bernat i en dues resolucions diferents de dates 1 d'agost i 12 de setembre de 2019 es va acordar que en el procediment principal indicat no es lliuressin a les altres parts (els progenitors) els documents dels folis 1282 a 1288 i els documents dels folis 1309 a 1312, respectivament. La qüestió relativa als documents no lliurats a les parts ja l'hem resolt en resolució a part i també la innecessarietat de nomenar a Almansa un Defensor Judicial. Ara cal entrar en la qüestió de fons un cop s'ha facilitat la documentació esmentada i d'altra posterior a totes les parts i han pogut fer al·legacions amb plenitud de coneixement de tot el ventall probatori. Segon.- Suspensió de la pàtria potestat envers la menor Almansa Com ja hem tingut ocasió de dir en la nostra precedent resolució, el fill Bernat, germà de Almansa, ja ha acomplert els 18 anys en el passat dia 11.10.20 i per aquest motiu ja resta exclòs de la qüestió de la pàtria potestat doncs ja ha quedat extingida per aquest esdeveniment i atesa la seva específica personalitat ja està sent objecte d'un altre procés relatiu a la seva eventual incapacitació i nomenament en el seu cas de la persona o institució que ha de seguir tenint cura de la seva persona. En dit procediment també els progenitors han de poder ser escoltats com a part interessada en el futur del seu fill Bernat. Pel que fa Almansa compartim amb la Sra. Batlle d'instància que efectivament a la vista dels nombrosos informes periòdics sobre la seva situació personal i escolar (tant del Centre residencial d'acció educativa -CRAE- G com de l'escola de segona ensenyança d'U) la seva progressió personal i madurativa ha estat positiva i respon a l'ajuda que els professionals dels dos àmbits li presten i que ella valora (el darrer informe de 10.8.20 és molt precís i detallat en la seva descripció de la situació de ENTITY_8). Aleshores, com proposa el M. Fiscal, cal que segueixi amb la mateixa situació per arribar a assolir una vertadera maduresa per decidir sobre la seva vida i interessos. Entenem que encara els progenitors no poden oferir-li aquell entorn de tranquil·litat, acompanyament i suport que se li proporciona en el CRAE i que resulta que ha de venir completat per la col·laboració inestimable tant del pare com de la mare, els quals han d'evitar la interferència en la tasca encomiable que duen a terme el personal especialitzat que s'ocupa i preocupa per ella. La nena necessita estabilitat en la seva vida i els pares poden col·laborar-hi de manera important, assumint que entre tots li poden proporcionar un creixement harmònic en tots els terrenys que li faciliti més endavant decidir allò que més li convé. Per tant, creiem que en aquests moments a Almansa li convé mantenir l'actual estabilitat i que està justificada la suspensió de la pàtria potestat, decidida a l'empara de l'article 89.4 de la Llei Qualificada dels drets dels infants i adolescents. Afegirem que en l'exploració duta a terme per aquest Tribunal vàrem constatar que Almansa coneix perfectament l'objecte d'aquest procediment en relació a la seva situació personal i familiar. Tercer.- Dret de visites dels progenitors (art. 89.4 de la Llei 14/2019) Però en coherència amb el que acabem de dir sobre l'important paper que els progenitors han de jugar en col·laborar en proporcionar el benestar i la serenor necessària a la seva filla en aquesta etapa de la seva filla, també entenem que la decisió de que es visites entre ells sigui de manera tutelada i en el Punt de Trobada Familiar, ni està justificada ni resulta factible. En el darrer informe del CRAE de data 10.8.20 no veiem cap referència contrària a un règim de visites lliure ni cap recomanació de que les visites hagin de ser tutelades. Hem sabut el règim horari, tant en festius com en dies lectius, que té Almansa i es constata que disposa d'hores lliures per anar on tingui per convenient amb els amics. Aleshores, imposar-li amb 16 anys que les visites no poden establir-se de manera lliure entre ella i els seus pares, resulta quimèric i injustificat. Almansa ha expressat el seu desig de poder veure i restar en companyia dels seus pares en el temps lliure, i resulta lògic i convenient que ho pugui fer, doncs l'impediment només ens podria conduir a la manca absoluta de contacte per evitar que hi hagi un control extern als seus contactes familiars o bé a que aquests siguin clandestins i que generin a Almansa un sentiment de culpa que només la pot perjudicar en el seu desenvolupament afectiu i emocional i a més només serveixi per judicialitzar més la seva situació. La nena ha demostrat una maduresa pròpia de la seva edat i que sap administrar el seu temps lliure, doncs això la fa mereixedora de l'oportunitat de poder veure i estar en companyia dels seus pares a la seva conveniència dintre dels horaris que té establerts. I en el benentès que en resultar que aquests contactes lliures li causin algun perjudici o desestabilització, el CRAE haurà de comunicar-ho de manera immediata a la Sra. Batlle, la qual serà qui prendrà la decisió que correspongui (sense delegar-ho en els serveis especialitzats), després de fer els tràmits o d'escoltar a qui cregui convenient. Cal fer confiança en totes les parts en que totes actuaran fent el millor per Almansa i pensant només en el seu interès. Si no fos així, serà quan els tribunals hauran de prendre les decisions que pertoquin per protegir-la. En conclusió, revoquem la decisió de que les visites siguin tutelades i en un lloc determinat, i les deixem a la lliure decisió de Almansa i els seus progenitors perquè puguin establir els contactes que tinguin per convenient, de manera conjunta o separada amb els progenitors, sempre que no interfereixin en l'horari del CRAE. Quart.- El Defensor Judicial Atès que en l'Aute de 31.7.19 es fa una referència a la innecessarietat de nomenar a Almansa un Defensor Judicial a petició del pare, hem de reiterar que no es precís acudir analògicament a aquesta figura prevista en els casos d'incapacitació (arts. 62 a 64 de la llei 15/2004 pels supòsits de conflicte d'interessos entre tutor i tutelat) perquè no hem detectat cap conflicte d'interessos entre els progenitors i Almansa. L'article 21.2 in fine de la Llei 14/2019 a contrario ens permetria acudir a aquella figura de la Llei 15/2004 per analogia, quan hi ha contraposició d'interessos entre el menor i els seus progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda, atès que no està desenvolupada de manera expressa en la Llei 14/19. Però cal fer unes consideracions entre aquesta figura i el paper atribuït al Ministeri Fiscal atès que són diferents, i a la referència que s'inclou en el IV Considerant de l'Aute de 31.7.19. El Defensor Judicial és una figura de caràcter transitori i provisional a la qual se li encomana la defensa dels interessos privats d'una persona sotmesa a un procediment d'incapacitació -si no es pot defensar per si mateixa-; o d'un menor que té una contraposició d'interessos envers els titulars de la pàtria potestat o de la tutela o de la curatela. Aquest Defensor és nomena de manera directa pel propi jutjador d'ofici; a instàncies del Ministeri Fiscal (cas de l'article 63 de la Llei 15/2004 d'incapacitació) o de qualsevol altre que tingui coneixement del desvaliment d'una persona. Es pot nomenar en un procediment de jurisdicció voluntària (quan no hi ha procés iniciat) o en el curs del procediment. Quan finalitza la seva funció ha de rendir compte a l'autoritat judicial. Per contra, el Ministeri Fiscal és una institució pública que coadjuva amb els tribunals en les funcions que li atribueix la seva Llei del Ministeri Fiscal de 12.12.96 i que té per finalitat -entre d'altres- vetllar perquè la funció jurisdiccional es dugui a terme eficaçment conforme a les lleis i en els terminis que aquelles assenyalen, exercitant en el seu cas les accions, recursos i actuacions pertinents (art.1.1 de la LMF). A la vegada, en l'ordre civil, intervé en tots els procediments en els quals tinguin interès persones absents, menors, incapaços o desvalguts i des de la imparcialitat, com a part, exercita el dret al recurs. Si és el cas, en l'interès de la persona concreta, promou la constitució de l'òrgan de tutela (art. 3.10 de la LMF). Per tant, la figura del Defensor Judicial (que ha de recaure en una persona que estigui legitimada per comparèixer en judici i que el tribunal consideri més escaient per a l'exercici del càrrec -sigui lletrat en exercici o no-) no és equiparable a la institució pública del Ministeri Fiscal sinó que aquell té encomanada una funció específica i precisa en interès privat o particular de la persona defensada i no la defensa de la legalitat i de les llibertats individuals en general i de l'interès públic, com té atribuïts la institució pública. Aquesta vetlla pels desvalguts (menors, absents i incapaços) instant en el procés allò que creu que els hi resulta més beneficiós, però no ha d'assumir la defensa de les pretensions particulars del protegit si no creu que sigui el que més li convé. D'alguna manera es pot dir que el DF és un col·laborador de l'Administració de Justícia en la protecció d'una determinada persona i que dona veu pròpia al protegit. Aquesta distinció entre ambdós figures, explica que el propi MF pugui instar el nomenament d'un Defensor Judicial en un cas concret. Ja hem dit que en aquest cas no hem vist cap contraposició d'interessos entre Almansa i els seus pares i per aquest motiu hem descartat la necessitat del seu nomenament. Cinquè.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal de Villalba contra l'Aute de 31 de juliol de 2019 que revoquem parcialment en el sentit d'establir que el règim de visites i contactes entre Almansa i el seus progenitors podran fer-se de manera lliure i sense supervisió dins de les franges horàries de lliure disponibilitat que té la menor en el CRAE. En el supòsit de detectar-se qualsevol incidència negativa en l'evolució de la menor, els responsables de la seva tutela hauran de comunicar-ho de manera immediata a l'Hble. Sra. Batlle, especialitzada en menors, a fi que aquesta, previs els tràmits que estimi oportuns, pugui adoptar la decisió que s'escaigui per protegir a Almansa. Segon.- Mantenim la resta de l'Aute. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE