En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de recusació de les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 23-12-2020, la representació lletrada del Sr. Álvarez formulava petició d'abstenció i en el seu cas de recusació de la Magistrada Sra. Castilla en el marc del procediment enregistrat amb el número HC-08-5/20, sol·licitant que es donés coneixement a la Sra. Magistrada designada de la petició articulada a fi que s'abstingués de la present causa i que en l'eventualitat que no ho fes, es tingués per formulada petició de recusació. Segon.- Mitjançant informe escrit de data d'ahir, la Sra. Castilla s'oposava a la petició d'abstenció articulada i tanmateix destacava que al seu criteri no concorrien els motius de recusació que la representació lletrada del Sr. Álvarez referia. Tercer.- En data d'avui, les actuacions relatives a l'incident de recusació han estat trameses a aquest Tribunal, designant-se per Providència posterior els Magistrats assenyalats en l'encapçalament per a resoldre sobre la mateixa. FONAMENTS DE DRET Primer.- Resulta de les actuacions trameses a aquesta Sala que en data 18-12-2020, la Magistrada del Tribunal de Corts Sra. Castilla, dictava Aute que estimant el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal, revocava l'Aute dictat pel Batlle instructor que prèviament havia deixat en llibertat al Sr. Álvarez, acordant novament el seu ingrés al centre penitenciari. Contra aquesta decisió, el mateix dia, la direcció lletrada del Sr. Álvarez recorria al Batlle de Guàrdia (instrucció) amb la voluntat de formular una petició d'habeas corpus, i considerant que se li havia impedit la seva articulació, plantejava altre procediment d'idèntica naturalesa en entendre que se li havia vulnerat el dret a què un jutge valorés la legalitat de la privació de llibertat del demandant, procediment que fou desestimat pel Batlle de guàrdia suplent per Aute de 18-12-2020. Contra la primera decisió s'articulava recurs d'apel·lació, designant-se magistrada ponent per a la seva resolució, la Sra. Castilla. Segon.- I és contra aquesta darrera decisió que la direcció lletrada del Sr. Álvarez formula petició d'abstenció de la Magistrada designada i subsidiàriament la seva recusació amb fonament als següents motius. En primer lloc sustenta que resultava difícil d'entendre com una resolució que considera vulnerava els drets fonamentals del seu representat, i al respecte de la qual s'havia intentat formular un procediment d'habeas corpus, ara hagués de ser valorada per la mateixa Magistrada. Afegia en tot cas que ens trobàvem davant de dos processos de naturalesa diferent: penal vs habeas corpus de l'art. 9.3 de la Constitució i art. 5 i ss de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, i la intervenció de la mateixa magistrada en ambdós assumptes vulnerava, al seu criteri les previsions de l'art. 73.1 de la Llei Qualificada de la Justícia. D'altra part recordava que el sistema de funcionament dels Tribunals andorrans estava determinat per la Llei Qualificada de la Justícia, i que la manca de seguiment de les previsions legals quant a repartiment dels assumptes entre Magistrats suposava una vulneració del seu dret a un Tribunal imparcial predeterminat per la Llei. Tercer.- La Magistrada Sra. Castilla s'oposa a la petició d'abstenció plantejada en l'informe emès en data d'ahir i en quant als motius esgrimits per la part que promou la seva recusació, refereix que el President del Tribunal de Corts l'havia designada per a examinar els recursos que afectaven a la situació de presó del Sr. Álvarez en el marc de la present causa. Que pretendre que diversos magistrat havien d'intervenir comportaria un frau processal doncs s'intentaria per via de recurs a un habeas corpus, d'una banda que un Magistrat del Tribunal de Corts revisés les decisions d'un altre i en definitiva permetria al lletrat triar Magistrat. Quant a l'abast de l'art. 73.1 de la Llei Qualificada de la Justícia recorda que l'obligació d'abstenció del Magistrat es circumscrivia als assumptes pels quals havia tingut coneixement amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents, circumstàncies aquestes que aquí no concorrien doncs la seva intervenció sempre havia estat en segona instància. Finalment i al respecte de la vulneració a un tribunal predeterminat per la Llei que també s'invoca pel promovent de la recusació, raona que el Tribunal predeterminat per la Llei era el Tribunal de Corts, i que va ser el seu President qui la va designar, sense que per tant existís causa de recusació en aquest sentit. Quart.- La primera de totes les garanties del procés radica en la imparcialitat de qui exerceix l'activitat judicial. El dret a ser jutjat per un Tribunal independent i imparcial preestablert per la Llei, davalla de l'art. 6 del Conveni Europeu dels Drets humans i l'article 10 de la Constitució. En aquest context, el mecanisme de la recusació s'insereix en el dret a un procés degut i pretén garantir al justiciable l'objectivitat, independència i imparcialitat dels òrgans jurisdiccionals. Amb aquesta finalitat, l'art. 73 de la Llei Qualificada de la Justícia fixa un llistat de supòsits que porten al Batlle o Magistrat concernit a abstenir-se i en cas de negativa a fer-ho permeten la seva recusació tractant-se dels següents: Tenir una relació de matrimoni o una situació de fet equivalent, o parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau, amb qualsevol de les parts, els seus advocats o el representant del Ministeri Fiscal. Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts. Estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts o els seus advocats, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació. Tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats. Tenir plet pendent amb qualsevol de les parts o els seus advocats. Tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats. Tenir interès directe en l'objecte del plet. Ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi. Haver tingut coneixement del procés amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents. La direcció lletrada del Sr. Álvarez considera que la intervenció de la Magistrada Sra. Castilla menystindria aquest darrer apartat, atès que la seva intervenció s'hauria produït en dos procediments diversos. Com encertadament raona la Sra. Magistrada, el coneixement que deté de les actuacions que concerneixen el Sr. Álvarez intervenen en el mateix Tribunal de Corts i ambdues en seu d'apel·lació, de tal manera que una interpretació estricta de l'apartat del precepte indicat no permet considerar que el coneixement de les actuacions s'hagi produït en tribunal o instàncies diferents i aquest motiu de recusació haurà de ser rebutjat. La representació lletrada del Sr. Álvarez argumenta també que difícilment es podia entendre com la Magistrada que havia dictat una resolució que consideraven vulnerava els drets fonamentals del seu representat, hagués de resoldre via recurs d'apel·lació, el procediment d'habeas corpus que es plantejava i en que es denunciava aquesta vulneració. A través d'aquest raonament es qüestiona en definitiva la imparcialitat de la Magistrada, des de la vessant objectiva de la institució. Segons té establert el TEDH, intèrpret suprem del CEDH, la vessant objectiva de la imparcialitat del jutge exigeix verificar si aquest ofereix garanties suficients per excloure tota sospita legítima (Kyprianou C/ Xipre, Piersak C/ Bèlgica, Grives C/ Regne Unit ), i que l'element determinant per a resoldre aquesta qüestió passa per determinar si les aprehensions que sobre la imparcialitat del Jutjador pot tenir el justiciable resulten objectivament justificades (Ferrantelli i Santangelo C/ Itàlia; Padovani c/ Itàlia). En el concret supòsit que s'examina, el fet per un Magistrat d'haver d'examinar la regularitat formal de la seva pròpia decisió anterior, encara que sigui via d'un recurs formulat en el marc d'un procediment distint, permet legítimament al justiciable témer de manera objectiva al respecte de la imparcialitat de la jutjadora en la seva segona decisió. En efecte, a partir del moment en que la Magistrada ha adoptat una decisió relativa a la situació personal de presó provisional, aquesta decisió comporta una convicció prèvia i implícita per a la Magistrada sobre la regularitat de la seva decisió. En tal situació, per assegurar la necessària confiança que els Tribunals d'una societat democràtica han d'inspirar als seus ciutadans (Micallef c/ Malta, Harabin C/ Eslovàquia), s'ha d'assegurar aquí que el recurs sobre la regularitat formal d'aquesta decisió, sigui examinada per altre Magistrat que no s'hagi pogut pronunciar encara al seu respecte. Quant a la situació de frau processal que la Sra. Magistrada imputa a la pretensió que planteja la direcció lletrada del Sr. Álvarez, en relació al procediment emprat per a discutir la resolució acordant la presó dictada, es tracta aquest d'un argument de fons, però que escapa de l'àmbit d'una petició de recusació que és el que aquí escau examinar. Per tot l'exposat, i sense que sigui necessari examinar el segon motiu de recusació articulat per la representació lletrada del Sr. Álvarez, escaurà estimar l'incident de recusació que planteja en relació a la Magistrada Sra. Castilla. Cinquè.- Atesa la naturalesa del present procediment, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes processals. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ ESTIMAR la petició de recusació articulada per la direcció lletrada del Sr. Álvarez al respecte de la Magistrada Sra. Castilla. Aquesta resolució és ferma i executiva, de la qual en serà tramés testimoni al Tribunal de Corts, per al seu coneixement i als efectes escaients. Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.- DECISIÓ ESTIMAR la petició de recusació articulada per la direcció lletrada del Sr. Álvarez al respecte de la Magistrada Sra. Castilla. Aquesta resolució és ferma i executiva, de la qual en serà tramés testimoni al Tribunal de Corts, per al seu coneixement i als efectes escaients. Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE