Résumé

# Juridiction andorrane, — (ROJ : ATSJAD 242/2020) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : ATSJAD 242/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:242A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par une demande du 3 mars 2020, Mme Morillo a saisi la juridiction d'instance d'une action en paiement dirigée contre la société A, SA. Elle réclamait la somme de 35 749,45 euros, assortie des intérêts légaux à compter du 31 décembre 2019 et des dépens, honoraires d'avocat et taxes judiciaires inclus. La demande avait la nature d'une action laborale. Par un aute du 6 juillet 2020, le juge de première instance a refusé l'admission de cette demande. Il s'est fondé sur les dispositions du Décret du 4 octobre 1969 relatif à la cessation de paiements et à la faillite, au motif que la société défenderesse était placée en procédure de cessation de paiements et de faillite. Il a ordonné l'archivage du dossier, sans condamnation aux dépens. Mme Morillo a interjeté appel le 29 octobre 2020 et a sollicité la révocation de l'aute, ainsi que l'admission de sa demande. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a statué le 22 décembre 2020 (recours A285/20, numéro d'ordre TSJC-285/2020, origine 5000180/2020). Elle était composée de MM. Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (rapporteur). ## Question de droit La question posée était la suivante : un créancier salarial, titulaire d'un privilège général reconnu par le Décret de 1969, peut-il exercer une action individuelle en paiement contre une société en cessation de paiements et en faillite, alors que les articles 14 et 32 de ce texte excluent la plupart des procédures individuelles ? L'appelante soutenait que la nature privilégiée de sa créance la plaçait dans le régime dérogatoire prévu à l'article 14 du Décret, qui réserve aux créanciers titulaires de garanties (hypothèque, gage, cautionnement, privilège spécial) la faculté d'agir hors de la masse. Le tribunal devait donc déterminer si le privilège général, à l'exclusion de toute garantie spéciale, ouvre une telle faculté. ## Solution et dispositif La Cour rejette l'argument. Elle rappelle d'abord que la suspension des actions individuelles constitue, selon sa jurisprudence antérieure (aute du 27 mars 2008, TSJC-281/07), « un principi absolut en matèria de cessació de pagaments i fallida, que garanteix i assegura la igualtat de tots els creditors ordinaris i que el jutge no pot infringir ». Elle en déduit que la procédure de faillite est une procédure d'exécution collective, dont l'effectivité suppose que les créanciers ne puissent pas exiger individuellement le paiement de leur dû. Elle relève ensuite que le régime dérogatoire des articles 14 (second alinéa) et 32 ne vise que les créanciers bénéficiant de garanties personnelles (cautionnement) ou réelles (hypothèque, privilèges spéciaux mobiliers ou immobiliers). Le privilège général des créances salariales, reconnu par l'article 39 du Décret, ne confère à son titulaire « cap mena de garantia singular » sur sa créance. Il ne permet donc pas d'échapper à la suspension. Le créancier doit déclarer sa créance à l'administrateur judiciaire (article 34), qui établit l'état des créances (article 37). La Cour confirme en conséquence la décision de première instance et met les dépens d'appel à la charge de l'appelante, au titre du principe du succombre objectif. Le dispositif, traduit du catalan, est reproduit ci-après : > « DESESTIMAR el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal de la Sra. Morillo contra l'Aute de data 6-7-2020 que es confirma íntegrament. » > > « Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. » > > « Aquesta resolució és ferma i executiva. » *(Traduction : « REJETTE l'appel formé par la représentation processale de Mme Morillo contre l'aute du 6 juillet 2020, lequel est confirmé intégralement. » ; « Nous mettons à la charge de la partie appelante le paiement des dépens exposés en appel. » ; « La présente décision est définitive et exécutoire. »)* ## Portée

En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- El dia 3-3-2020, la representació processal de la Sra. Morillo, formulava demanda laboral contra la mercantil A, SA, tot i sol·licitant es dictés Sentència condemnant la demandada a satisfer la quantitat de 35.749,45.- EUR, juntament amb els interessos legals a comptar del dia 31- 12-2019 i fins el pagament efectiu de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i les taxes judicials. Segon.- Per Aute de 6-7-2020 es decidia: "Primer.- No admetre a tràmit la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Morillo contra la societat "A, S.A.· en data 3 de març del 2020, arxivant-se les presents actuacions. Segon.- No fer especial condemna en costes processals." Tercer.- Contra aquesta resolució, la representació processal de la Sra. Morillo formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de 29-10-2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc es disposi l'admissió a tràmit de la demanda articulada. FONAMENTS DE DRET Primer.- La resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància disposa, amb fonament a les disposicions del Decret de 4-10-1969, la inadmissió a tràmit de la demanda formulada per la Sra. Morillo contra la societat A, SA, atès que aquesta darrera societat es troba immersa en un procediment de cessació de pagaments i fallida. La representació processal de la Sra. Morillo s'alça contra aquesta decisió defensant que el seu crèdit era de naturalesa privilegiada en mèrits de les disposicions de l'art. 39 del Decret de 4-10-1969 i que per tant l'acció que pretenia articular s'incardinava en el règim derogatori a la regla general de suspensió de les accions individuals que resultava de l'art. 14 de la mateixa norma. Segon.- Hem pogut pronunciar-nos en relació a l'admissió dels procediments laborals iniciats amb posterioritat a la declaració de la cessació de pagaments i fallida de la societat A, SA. Concretament en l'Aute de data 30-11-2020 (rotlle TSJC-166/2020), al respecte d'uns motius de recurs idèntics d'aquells que aquí intervenen, indicàvem: "Entre les conseqüències més rellevants associades a la declaració de la cessació de pagaments d'un comerciant, el Decret de 4-10-1969 estableix la impossibilitat per als creditors d'exigir l'efectivitat dels seus crèdits individuals "quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador" (art. 14) i la correlativa suspensió de les accions individuals en curs (art. 32). Aquesta regla general coneix una excepció que afecta els creditors beneficiaris d'hipoteques, penyores o fiances, de privilegis especials mobiliaris o immobiliaris que no formen part de la massa, "excepte quan l'assegurança o garantia no sigui suficient per a comprendre la totalitat de llurs crèdits" (art. 14, 2on paràgraf). En aquesta línia, i per tal de permetre l'exercici de l'acció corresponent per part d'aquests creditors, el propi art. 32 exclou de la regla de la suspensió generals dels procediments les accions dels creditors que gaudeixin "(···) d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns". Sobre aquesta regla de la suspensió general de les accions individuals, aquesta Sala precisava -Aute de 27-3-2008 (TSJC-281/07)- que: "constitueix un principi absolut en matèria de cessació de pagaments i fallida, que garanteix i assegura la igualtat de tots els creditors ordinaris i que el jutge no pot infringir". En efecte, no es pot obviar que el procediment de fallida, és un procediment d'execució col·lectiva quina efectivitat passa inexorablement per què els creditors no puguin exigir individualment el pagament degut, en cas contrari el procediment perdria el seu caràcter col·lectiu i el tractament dels creditors deixaria de ser igual. La representació processal del recurrent sosté però que per la naturalesa privilegiada del crèdit del seu representat, es podia prevaldre de l'excepció a la regla de la suspensió de les accions individuals. No podem compartir aquest raonament. En efecte, quan els articles 14 i 32 admeten un règim excepcional i derogatori a la regla de la suspensió de les accions individuals ho fan en relació exclusivament als creditors que ostenten determinades garanties personals (fiança) o reals (el Decret parla de privilegis especials mobiliari i immobiliari, hipoteques), però no per aquells altres creditors que encara que el Decret de Cessació de Pagaments i Fallida els pugui reconèixer un privilegi general en el marc del procediment concursal (és el cas dels crèdits laborals segons resulta de l'art. 39), no ostenten, en relació al seu concret crèdit, cap mena de garantia singular. En tal situació, una volta pronunciada la declaració de cessació de pagaments i fallida de la societat A, SA, el Sr. C no podia instar davant de la Batllia una acció individual en reclamació d'havers laborals sinó que el que corresponia era, presentar el seu crèdit a l'administrador judicial (art. 34) per tal de que aquest pugui formar "un estat de crèdits, proposant, respecte a cada un d'ells, la seva admissió o el rebutjament, amb la indicació dels crèdits quins titulars estimin que són privilegiats, hipotecaris o d'una fiança. Aquest estat i corresponents propostes, seran comprovades pel ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles" (art. 37)". Tercer.- Les previsions contingudes en aquesta resolució han de ser traslladades al concret supòsit que s'examina atès que intervenen davant del mateix supòsit de fet, i conduiran per tant a la desestimació del recurs que s'articula, i la íntegre confirmació de la resolució dictada. Quart.- La desestimació del recurs comportarà, en mèrits del principi del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ DESESTIMAR el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal de la Sra. Morillo contra l'Aute de data 6-7-2020 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.