ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 245/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 décembre 2020
Numéro271/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, —
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ ATSJAD 245/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:245A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 6 mars 2014, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a déclaré Mme Daza incapable de se gouverner elle-même dans le domaine économique et a prévu qu'elle serait complétée par une curatelle. Par un Aute de la Batllia du 10 février 2015, confirmé par la Sala le 3 septembre 2015, la curatelle a été confiée à la Direction du Département de Bien-être du ministère de la Santé et du Bien-être. La décision ne précise pas, pour le reste de la période, l'identité exacte du curateur ; elle mentionne ensuite que la représentation procédurale était assurée par le ministère des Affaires sociales, du Logement et de la Jeunesse, en sa qualité de curateur.
Le 25 mars 2019, Mme Daza a introduit une demande de reintegración (rétablissement) de sa pleine capacité. Le Batlle d'instància a suspendu la procédure, le 11 avril 2019, jusqu'à ce que l'intéressée justifie de l'autorisation judiciaire requise par l'article 8 de la loi 15/2004 « qualificada d'incapacitació i organismes tutelars ». Cette autorisation, contenue dans un Aute du 27 mai 2019, a permis la poursuite de l'instance.
Le curateur s'est opposé à la demande, de même que le ministère public (Ministeri Fiscal), qui a soutenu que les causes ayant motivé l'incapacité persistaient. Après administration des preuves (exploration judiciaire de la personne et expertise médicale), le Tribunal unipersonnel du Batlle a, par jugement du 25 mai 2020, rejeté la demande.
Mme Daza a interjeté appel, sollicitant la révocation intégrale du jugement, la déclaration de sa pleine capacité et la levée de la curatelle. La décision commentée statue sur cet appel. Le résumé d'intelligence artificielle figurant dans la base mentionne une confirmation du jugement de première instance ; le dispositif, reproduit ci-après, confirme ce point.
## Question de droit
Le litige soulève deux questions connexes.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer à quelles conditions la reintegración de la capacité peut être prononcée au titre de l'article 8 de la loi 15/2004. La Sala rappelle que l'article 8 prévoit la reintegración en cas de disparition de la cause qui a déterminé l'incapacité, ainsi que la modification de l'étendue et des limites de celle-ci, en renvoyant à la procédure de l'article 4 et au contenu de la sentence défini à l'
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 245/2020
Par une sentence du 6 mars 2014, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a déclaré Mme Daza incapable de se gouverner elle-même dans le domaine économique et a prévu qu'elle serait complétée par une curatelle. Par un Aute de la Batllia du 10 février 2015, confirmé par la Sala le 3 septembre 2015, la curatelle a été confiée à la Direction du Département de Bien-être du ministère de la Santé et du Bien-être. La décision ne précise pas, pour le reste de la période, l'identité exacte du curateur ; elle mentionne ensuite que la représentation procédurale était assurée par le ministère des Affaires sociales, du Logement et de la Jeunesse, en sa qualité de curateur.
Le 25 mars 2019, Mme Daza a introduit une demande de reintegración (rétablissement) de sa pleine capacité. Le Batlle d'instància a suspendu la procédure, le 11 avril 2019, jusqu'à ce que l'intéressée justifie de l'autorisation judiciaire requise par l'article 8 de la loi 15/2004 « qualificada d'incapacitació i organismes tutelars ». Cette autorisation, contenue dans un Aute du 27 mai 2019, a permis la poursuite de l'instance.
Le curateur s'est opposé à la demande, de même que le ministère public (Ministeri Fiscal), qui a soutenu que les causes ayant motivé l'incapacité persistaient. Après administration des preuves (exploration judiciaire de la personne et expertise médicale), le Tribunal unipersonnel du Batlle a, par jugement du 25 mai 2020, rejeté la demande.
Mme Daza a interjeté appel, sollicitant la révocation intégrale du jugement, la déclaration de sa pleine capacité et la levée de la curatelle. La décision commentée statue sur cet appel. Le résumé d'intelligence artificielle figurant dans la base mentionne une confirmation du jugement de première instance ; le dispositif, reproduit ci-après, confirme ce point.
Question de droit
Le litige soulève deux questions connexes.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer à quelles conditions la reintegración de la capacité peut être prononcée au titre de l'article 8 de la loi 15/2004. La Sala rappelle que l'article 8 prévoit la reintegración en cas de disparition de la cause qui a déterminé l'incapacité, ainsi que la modification de l'étendue et des limites de celle-ci, en renvoyant à la procédure de l'article 4 et au contenu de la sentence défini à l'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: ATSJAD 245/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 décembre 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000271/2020 ORIGEN: 5000136/2019 - 00
NIG: 5300542120190000957
PARTS:
Apel·lant : Sra. Daza
Advocat : Sr. Ribes
Part : MINISTERI FISCAL
SENTÈNCIA 157-2020
Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 25 de març de 2019, la senyora Daza interposà demanda de reintegració total de la seva capacitat, quina havia estat modificada per Sentència d'aquesta Sala Civil de data 6 de març de 2014. L'esmentada resolució la declarava incapaç per autogovernar-se en l'àmbit econòmic i establia la necessitat de complementar la seva capacitat per mitjà d'una curadoria. Per Aute de la Batllia de data 10 de febrer de 2015, confirmat per aquesta Sala en data 3 de setembre de 2015 es va nomenar a la Direcció del Departament de Benestar del Ministeri de Salut i Benestar del M.I. Govern d'Andorra, com a curadora de la senyora Daza.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 271/20 — Décision commentée
Segon.- El dia 11 d'abril de 2019, l'Hble. Batlle d'instància va dictar Providència per la que suspenia la tramitació del procediment fins a l'acreditació per part de la senyora Daza de l'obtenció de l'autorització judicial per poder exercitar l'acció de reintegració, tal i com exigeix l'article 8 de la Llei 15/2004, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars.
L'Aute que conté l'esmentada autorització judicial data del 27 de maig de 2019 i consta referenciat en la Providència de data 25 de juny de 2019, per la que l'Hble. Batlle d'instància ordena la continuació del procés.
Tercer.- La representació processal del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut del M.I. Govern d'Andorra, en la seva qualitat de curador de la senyora Daza, en data 19 de juliol de 2019 contestà a la demanda articulada de contrari, tot manifestant que en cas d'acreditar-se la persistència de les causes que van motivar la incapacitació de la senyora Daza i la necessitat de curadoria per complementar la seva capacitat, s'oposava a la mateixa.
Quart.- El Magnífic Ministeri Fiscal, el dia 5 de juliol de 2019 evacuà la contesta a la demanda i proposició de proves, tot oposant-se a la pretensió de la senyora Daza, de no acreditar-se la seva procedència.
Cinquè.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents, i després d'evacuats els respectius tràmits de conclusions, en data 25 de maig de 2020, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:
"DECIDEIX
Primer.- Desestimar la demanda de reintegració de la capacitat presentada per part de la senyora Daza.
Segon.- No efectuar una especial condemna en costes".
Sisè.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la senyora Daza i, en mèrits de l'argumentació continguda en el seu escrit de conclusions, sol·licita la seva íntegra revocació, demanant que aquesta Sala declari que ha recuperat la plena capacitat i deixi sense efecte la curatela en el seu dia imposada.
Setè.- El Magnífic Ministeri Fiscal en el seu escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació considera que la prova practicada a la instància ha acreditat que les causes per les que la senyora Daza fou declarada incapaç per autogovernar-se en l'àmbit econòmic persisteixen i, doncs, la pertinència de mantenir les mesures tuïtives existents sobre la seva persona.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat per la senyora Daza és obtenir la revocació de la Sentència d'instància, la reintegració de la seva la capacitat i que es deixi sense efecte la curatela imposada.
Els greuges en què la part apel·lant fonamenta aquestes peticions són, d'una banda, que l'òrgan jurisdiccional d'instància no ha valorat degudament la prova practicada per quant no fa cap referència en la seva resolució al resultat de l'exploració judicial efectuada a la senyora Daza i, d'altra banda, que es té en compte el resultat de l'informe pericial que li fou realitzat i que es fonamenta només en l'opinió subjectiva del perit mèdic, sense que aquest professional sustenti la seva valoració en cap prova objectiva que li permeti determinar si la senyora Daza disposa de plena capacitat d'autogovern del seu patrimoni.
Segon.- L'article 8 de la Llei 15/2004 preveu la reintegració de la capacitat en cas de desaparició de la causa que la va determinar, i també la modificació de l'extensió i els límits -en el sentit de ser ampliats o reduïts- de la incapacitació declarada per Sentència, així com el procediment adequat a l'efecte, tot remetent-se a l'article 4 de l'esmentada Llei. Per la seva banda, el seu article 9 estableix el contingut de la sentència que ha de recaure en aquest procediment.
De conformitat amb el contingut de la mencionada Llei, el Batlle d'instància va practicar les proves exigides per l'article 4 suara mencionat, com són l'exploració de la persona declarada incapacitada i l'examen medico-pericial de la mateixa, tot designant en aquest darrer cas a un dels perits interessats per la pròpia senyora Daza, i havent estat la mateixa prova sotmesa al principi de contradicció, en haver-hi pogut intervenir totes les parts.
Tercer.- Pel que fa a l'exploració de la senyora Daza, l'apel·lant critica que l'Hble. Batlle d'instància no s'hi refereixi de forma individualitzada en la seva resolució, tot i que la seva pràctica sigui legalment preceptiva.
Al respecte, cal aclarir que del fet que la pràctica de la prova sigui legalment obligatòria no se'n pot deduir que el jutjador tingui l'obligació de referir-s'hi de forma expressa en la seva resolució. De la mateixa manera, del fet que no s'hi refereixi de forma individualitzada no ha de voler dir que no hagi tingut en compte el seu resultat en la valoració de la prova efectuada.
Efectivament, de l'anàlisi de la resolució que ens ocupa es deriva que en el darrer paràgraf del seu Fonament de Dret III.- el Batlle d'instància efectua una valoració global de la prova practicada, en considerar que les conclusions pericials "es troben plenament fonamentades i no apareixen contrarestades per altra prova que permeti ficar en dubte les valoracions realitzades".
I certament de la lectura del resultat de l'exploració efectuada hom advera que la mateixa en res contradiu les conclusions pericials. De l'exploració no es deriva una millora de les seves capacitats, com pretén l'apel·lant, en el marc de la mateixa, la senyora Daza es limita a queixar-se del control que li comporta la curadoria imposada, per no poder fer el que vol.
Quart.- Pel que respecta a la pericial mèdica efectuada pel Dr. Arnau -per petició expressa de la senyora ENTITY_4- i a qui les diferents parts van poder sotmetre les qüestions que van considerar oportunes, posa de relleu que la senyora Daza té dificultats per gestionar les compres, que no pot multiplicar ni dividir, essent el deteriorament cognitiu que presenta actualment el que evita que pugui governar-se en l'àmbit econòmic, per haver agreujat la seva patologia prèvia.
En relació a les proves pericials i a la seva valoració judicial, cal recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, recollida entre altres en la Sentència de 30 de juliol de 2019, (TSJC-119/2019) i que es refereix a la nostra anterior resolució STJC271/15, en la que es deia que la prova pericial no és vinculant per al jutge, que la pot apreciar lliurement; que el dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet; que els perits il·lustren al jutge sobre les circumstàncies del cas, però aquest pot arribar a conclusions diverses; que el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i el motiu pel que estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; que sent evident que el jutge no pot incórrer en arbitrarietat, ha de motivar la seva resolució quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, quedant en canvi dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc no dona les raons del resultat al que arribi.
En tot cas, en mèrits de la nostra jurisprudència, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, i havent-ne d'efectuar una valoració conjunta amb la resta de les proves practicades.
I si traslladem la nostra mencionada jurisprudència al cas d'autes, ens adonem que l'opinió del perit no només es fonamenta en els coneixements adquirits durant la seva carrera professional, sinó també i sobretot en l'entrevista i reconeixement clínic i psiquiàtric efectuat en la persona de la senyora Daza, així com en la valoració de la documentació que li fou facilitada i que descriu en el seu informe.
Opinió mèdica que no és contradita per cap altre element probatori i que en canvi ve justificada pel propi deteriorament cognitiu que pateix la senyora Daza, segons ella mateixa reconeix, i que agreuja la seva patologia prèvia.
Cinquè.- Per poder reintegrar la capacitat a la senyora Daza, com ella pretén, caldria que s'hagués acreditat la desaparició de la causa que la va determinar. En canvi, de la prova practicada en la instància no es deriva aquest extrem, sinó ben al contrari l'empitjorament de la patologia inicial. En conseqüència procedeix desestimar la seva pretensió de reintegrament de la capacitat i, derivat de l'anterior, la de deixar sense efecte la curatela imposada, en continuar essent necessari complementar la seva capacitat per actes referits en la nostra anterior Sentència de data 6 de març de 2014 i que són els detallats als articles 42.1 i 57.2 de la llei 15/2004, més els de donar diners en préstec; és a dir, actes d'especial transcendència econòmica.
Sisè.- No procedeix efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 25 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.
Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 25 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.
Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.