En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET I.- En data 24-11-2020, la Sra. Benítez va presentar una sol·licitud de benefici de defensa i assistència tècnica lletrada gratuïta per a poder interposar una demanda d'exequàtur. FONAMENTS DE DRET I.- La normativa aplicable a la resolució del present supòsit consisteix en l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1.993, reformat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, que desenvolupa succintament el procediment per declarar la situació econòmica desfavorable o d'insolvència i per atorgar el dret a la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes que en dimana. II.- El Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades de 12.7.2017 (BOPA 19-7-2017) en el seu article 19 disposa: "1. Per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes, les persones que ho sol·licitin han d'acreditar una situació econòmica desfavorable o d'insolvència. 2. Es considera que concorre una situació econòmica desfavorable o d'insolvència quan la persona sol·licitant no té uns ingressos suficients per fer front a les despeses derivades de la defensa i l'assistència tècnica lletrades, i alhora tampoc no disposa d'un patrimoni suficient a aquest efecte. (···)" L'article 20 posterior relatiu als ingressos: "1. Per tal de determinar la insuficiència d'ingressos de les persones físiques, es calculen els ingressos econòmics bruts anyals que percebin directament o indirectament, per tots els conceptes i per unitat familiar, els quals no han de superar els llindars següents: (...) c) El salari mínim interprofessional anyal augmentat en un 50% per cada membre de la unitat familiar menor de catorze anys i en un 70% per cada membre de la unitat familiar major de catorze anys, si es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar formada per un matrimoni o dos persones que mantenen una situació de fet equivalent amb altres familiars fins al segon grau de consanguinitat. (...) I pel que es refereix finalment al paràmetre base de càlcul, aquest resulta de l'art. 20.3 en mèrits del qual: "els ingressos que es tenen en compte a l'hora de valorar la situació econòmica de les persones físiques són els ingressos relatius a l'any civil anterior a la data en què es presenta la sol·licitud. Tanmateix, es pot tenir en compte la mitjana mensual dels ingressos percebuts des de l'1 de gener de l'any en que es presenta la sol·licitud si s'ha produït una modificació a nivell d'ingressos que així ho justifiqui". III.- De la documentació que obra a la present causa se'n desprèn que la Sra. Benítez conviu amb la seva parella i la seva filla nascuda el 25-11-2006. Altrament, també resta acreditat mitjançant Sentència que aprova el conveni regulador de separació que els fills de la parella de la peticionaria conviuen amb aquest, i n'ostenta la guarda i custòdia compartida. Els fills són nascuts els 19-01-2017 (G) i 17-10-2013 (T). Per tant, la unitat familiar està composta per la parella i tres fills, dels quals un major de 14 anys i els altres dos menors de 14 anys. Es menester posar de relleu les particularitats que vam exposar en l'Aute dictat en data 26-02-2019 en el marc de la causa TSJC.- 0000424/2018 en relació al sistema de coeficients quan existeix un sistema de custòdia compartida que seguidament es precisen: No podem obviar que la recurrent és mare de dues filles menors d'edat (13 i 8 anys) en relació a les quals els progenitors convenien d'un sistema de custòdia compartida estricta de manera que, malgrat a efectes administratius aquestes puguin figurar prop del domicili familiar del seu pare, en realitat la meitat del temps es troben al domicili matern. El Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades de 12.7.2017 no preveu, en la part que es refereix a l'atribució dels coeficients per fills menors d'edat (art. 20.1.d), una modalitat de còmput que permeti tenir en consideració aquesta particularitat cada cop més establerta en la societat andorrana. Aquesta carència però, no pot portar a reconèixer la totalitat del coeficient previst als dos nuclis familiars de que els menors depenen com ho pretén la recurrent en aquesta alçada, doncs això en definitiva comportaria un clar greuge comparatiu per excés en relació a altres progenitors que puguin ostentar un altre tipus de custòdia dels seus fills. En efecte, el sistema de coeficients establert reglamentàriament intervé com un mecanisme de valoració preufetera de les necessitats que cal associar als menors en funció de la seva edat als efectes de valorar l'acompliment dels requisits per a gaudir del benefici de justícia gratuïta, i en un sistema de custòdia compartida aquests es reparteixen amb caràcter general a parts iguals entre els dos progenitors. Davant d'aquesta situació, escau acollir aquella mateixa solució que ja concorre en matèries que guarden determinada relació amb la present (vegi's en aquest sentit el Reglament regulador de la prestació per fill a càrrec, art. 1 i art. 5, i la Llei de Serveis Socials - art. 27-), de manera que en els supòsits de custòdia compartida, els coeficients establerts per l'article 20.1.d) del Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades de 12.7.2017 hauran de ser prorratejats per meitats entre els dos progenitors concernits. Si les anteriors precisions es traslladen al concret supòsit que s'examina, es constata que durant l'any civil anterior a la data que presenta la sol·licitud, la unitat familiar percep uns ingressos de 30.851,44 euros, import inferior al topall reglamentàriament establert, una volta afegits els coeficients per la resta de membres ocupant la unitat familiar. Ensems, la Sra. Benítez disposa d'un saldo en compte bancari per import de 567,63 euros arran d'efectuar una sèrie de despeses que es poden qualificar de quotidianes. Finalment, no consta que la Sra. Benítez sigui titular de béns patrimonials, ni tant sols d'un vehicle automòbil. En ordre a l'anteriorment esmentat, en el concret supòsit examinat, la situació econòmica i personal de la Sra. Benítez li permet gaudir del benefici que sol·licita com hem pogut raonar en els anteriors apartats. IV.- El fet de tractar-se d'un procediment de justícia gratuïta justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a la Sra. Benítez. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE