ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2021 - ROJ: ATSJAD 26/2021
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 février 2021
NuméroA089/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 26/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:26A)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 26/2021) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
**Juridiction :** Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal (Andorra la Vella)
**Date :** 26 février 2021
**Numéro de recours :** A089/20 (rouleau TSJP 0000089/2020 ; cause EX-0000177/2019)
**Nature :** aute (ordonnance) ; magistrat rapporteur : Yves Picod
**Matière :** droit pénal de l'exécution ; suspension de la condamnation ; obligation d'indemnisation de la victime
## Faits et procédure
Par sentence du 18 janvier 2019, devenue ferme le 18 octobre 2019, le Tribunal de Corts a condamné M. Almansa, pour un délit majeur d'appropriation indue, à dix-huit mois de prison conditionnelle qualifiée, sous condition de l'indemnisation de la victime dans un délai maximum de trois mois. Le délai de suspension de la condamnation a été fixé à quatre ans. Une interdiction d'exercer la profession d'avocat pendant cinq ans a également été prononcée.
La responsabilité civile a été fixée à 91 201 euros, assortis de l'intérêt légal. Seule la somme de 48 374,95 euros a été consignée, le 3 décembre 2018. Aucun autre versement n'est intervenu.
Par aute du 22 octobre 2020, le Tribunal de Corts a révoqué totalement la suspension, tout en tenant compte de deux décrets d'indulte. Il restait six mois d'emprisonnement à exécuter. Le condamné a interjeté appel. Il soutenait que son client avait fait un effort réel pour indemniser la victime, que la révocation était disproportionnée, et que l'emprisonnement pour impossibilité de payer une dette civile méconnaissait l'article 1 du Protocole n° 4 à la CEDH, ainsi que les articles 5.1 et 7.1 de la Convention. Le ministère public s'est opposé à l'appel. La partie civile n'a pas présenté d'observations.
## Question de droit
La question posée était double. Il fallait d'abord déterminer si la révocation de la suspension, fondée sur l'inexécution de l'obligation de réparation dans le délai de trois mois, était conforme à l'article 64.4 du Code pénal. Il fallait ensuite apprécier si cette révocation pouvait être regardée comme une privation de liberté pour dette, prohibée par le droit conventionnel.
## Solution et dispositif
La Sala Penal confirme que la révocation relève du pouvoir d'appréciation du tribunal. L'article 64.4 du Code pénal, tel que cité par l'aute, dispose : « En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió, el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la suspensió de la condemna o la modificació de les condicions. » (traduction libre : « En cas de non-respect des conditions de la suspension, le tribunal, d'office ou à la demande du ministère public, peut ordonner la révocation partielle ou totale de la suspension de la condamnation ou la modification des conditions. »)
Sur le fond, la juridiction retient trois points.
**1) Distinction des délais.** Le jugement fixe deux délais distincts : le délai général de suspension de quatre ans et le délai de trois mois attaché à la condition particulière d'indemnisation. Selon l'aute, l'article 63 du Code pénal permet de « disminuir el termini durant el qual seran aplicables » les conditions, sans prévoir de réduction du délai général de suspension. Le législateur admettrait donc un délai spécifique pour l'exécution des conditions, distinct du délai de suspension. Le moyen tiré de l'
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2021 - ROJ: ATSJAD 26/2021
Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal (Andorra la Vella)
Date : 26 février 2021
Numéro de recours : A089/20 (rouleau TSJP 0000089/2020 ; cause EX-0000177/2019)
Nature : aute (ordonnance) ; magistrat rapporteur : Yves Picod
Matière : droit pénal de l'exécution ; suspension de la condamnation ; obligation d'indemnisation de la victime
Faits et procédure
Par sentence du 18 janvier 2019, devenue ferme le 18 octobre 2019, le Tribunal de Corts a condamné M. Almansa, pour un délit majeur d'appropriation indue, à dix-huit mois de prison conditionnelle qualifiée, sous condition de l'indemnisation de la victime dans un délai maximum de trois mois. Le délai de suspension de la condamnation a été fixé à quatre ans. Une interdiction d'exercer la profession d'avocat pendant cinq ans a également été prononcée.
La responsabilité civile a été fixée à 91 201 euros, assortis de l'intérêt légal. Seule la somme de 48 374,95 euros a été consignée, le 3 décembre 2018. Aucun autre versement n'est intervenu.
Par aute du 22 octobre 2020, le Tribunal de Corts a révoqué totalement la suspension, tout en tenant compte de deux décrets d'indulte. Il restait six mois d'emprisonnement à exécuter. Le condamné a interjeté appel. Il soutenait que son client avait fait un effort réel pour indemniser la victime, que la révocation était disproportionnée, et que l'emprisonnement pour impossibilité de payer une dette civile méconnaissait l'article 1 du Protocole n° 4 à la CEDH, ainsi que les articles 5.1 et 7.1 de la Convention. Le ministère public s'est opposé à l'appel. La partie civile n'a pas présenté d'observations.
Question de droit
La question posée était double. Il fallait d'abord déterminer si la révocation de la suspension, fondée sur l'inexécution de l'obligation de réparation dans le délai de trois mois, était conforme à l'article 64.4 du Code pénal. Il fallait ensuite apprécier si cette révocation pouvait être regardée comme une privation de liberté pour dette, prohibée par le droit conventionnel.
Solution et dispositif
La Sala Penal confirme que la révocation relève du pouvoir d'appréciation du tribunal. L'article 64.4 du Code pénal, tel que cité par l'aute, dispose : « En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió, el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la suspensió de la condemna o la modificació de les condicions. » (traduction libre : « En cas de non-respect des conditions de la suspension, le tribunal, d'office ou à la demande du ministère public, peut ordonner la révocation partielle ou totale de la suspension de la condamnation ou la modification des conditions. »)
Sur le fond, la juridiction retient trois points.
1) Distinction des délais. Le jugement fixe deux délais distincts : le délai général de suspension de quatre ans et le délai de trois mois attaché à la condition particulière d'indemnisation. Selon l'aute, l'article 63 du Code pénal permet de « disminuir el termini durant el qual seran aplicables » les conditions, sans prévoir de réduction du délai général de suspension. Le législateur admettrait donc un délai spécifique pour l'exécution des conditions, distinct du délai de suspension. Le moyen tiré de l'
Aute
Núm. de Rotlle: TSJP 0000089/2020 Núm. de Causa: EX- 0000177/2019
AUTE 10-2021
PARTS:
Apel·lant: Sr. Almansa
Advocat: Sr. Castillo
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil vint-i-ú.
En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat per Tribunal de Corts en data 22 d'octubre de 2020, en la causa de referència, seguida pel delicte major d'apropiació indeguda, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que per Sentència de data 18 de gener de 2019, el Tribunal de Corts van decidir condemnar a Almansa, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda, a la pena de 18 mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en un termini màxim de 3 mesos, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de 5 anys.
En concepte de responsabilitat civil, Almansa està condemnat a indemnitzar al perjudicat Plana en l'import de noranta-un mil dos-cents un euros (91.201,00 EUR) augmentat de l'interès legal a comptar del 26 de maig del 2017, del qual en període d'execució, procedirà deduir la quantitat de quaranta-vuit mil tres-cents setanta-quatre euros amb noranta-cinc cèntims (48.374,95 EUR) dipositada en el marc de la present causa
Malgrat haver formulat apel·lació el processat, i desprès de diversos aplaçaments de la vista oral interessats pel propi recurrent, finalment es donà per desistit del recurs al condemnat per incompareixença, el tot per Aute de data 18 d'octubre de 2019, desestimant també en data 15 de gener de 2020 aquesta Sala l'incident de nul·litat formulat contra aquest darrer Aute, no havent estat tampoc admès a tràmit el recurs d'empara núm. 2020-8-RE, interposat contra aquestes resolucions per Aute del Tribunal Constitucional de data 19 de maig de 2020, essent doncs la Sentència d'instància ferma des del 18 d'octubre de 2019 tot i els recursos extraordinaris interposats, fermesa declarada per Aute del Tribunal de Corts en data 21 d'octubre de 2019.
Finalment per Aute de data 22 d'octubre de 2020, i desprès de la corresponent vista oral, el Tribunal de Corts acordà revocar totalment la suspensió de la condemna de 18 mesos de presó imposada a P., fent aplicació dels beneficis de dos decrets d'indult, restant però per complir 6 mesos de presó.
II.- RESULTANT: que, el lletrat Sr. Castillo, advocat del condemnat Almansa, formula recurs d'apel·lació contra aquest aute, estimant que:
-el seu defensat ha donat puntual compliment a l'obligació de satisfer la responsabilitat civil dins del termini de tres mesos, segons els mitjans econòmics al seu abast: va consignar, el 3 de desembre del 2018, l'import de 48.374,95 euros i si no ha pogut pagar més, és per causa dels seus nombrosos deutes (entre el novembre i el desembre del 2018, va haver de satisfer més de 116.000 euros ) i per quant, en l'actualitat, per causa de la pena accessòria d'inhabilitació imposada, es veu privat de la totalitat i/o major part dels seus ingressos, al que s'afegeix que és pare de sis fills de curta edat. Posa també de relleu que el seu defensat no pot exercir com advocat, no té cap activitat que pugui desenvolupar i que és insolvent, com es desprèn de l'aute del 5 d'agost del 2020 del Tribunal de Corts.
-el termini de suspensió de la condemna ha estat fixat per sentència, en quatre anys, pel que és incongruent que al cap de pocs mesos, se'n demani la revocació, quan resten al seu defensat, més de tres anys per donar-hi compliment.
-l'empresonament del seu defensat per impossibilitat d'abonar la responsabilitat civil, xoca frontalment contra l'article 1 del protocol quart de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, que prohibeix la privació de la llibertat pel fet de no poder executar una obligació contractual o l'empresonament per deutes.
-no es pot privar a cap ciutadà de la llibertat, excepte si la privació de llibertat és conforme a llei, i després d'haver estat condemnat per un tribunal independent conformement a l'article 7.1 de la Convenció Europea per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. En aquest sentit, la condemna no és respectuosa amb l'article 5.1 de la Convenció, ja que no hi ha cap previsió legal expressa en el Codi Penal que comporti la privació de llibertat d'un ciutadà, si en el termini de tres mesos no dona estricte compliment a la responsabilitat civil establerta en la sentència.
Sol·licita doncs que no es doni lloc a la revocació de la pena pronunciada pel Tribunal de Corts.
III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs amb els motius següents:
Que l'aute d'arxiu provisional de data 5 d'agost de 2020 dictat en el marc de la causa núm. 6000004/2017 no pot tenir efecte de cosa jutjada ni fer extensius els seus efectes a la present causa, i que el pagament de la responsabilitat civil condiciona la suspensió del compliment de la pena de presó ferma imposada.
Que el condemnat mai ha justificat les preteses dificultats econòmiques fins que s'ha interessat la revocació de la pena i que aquest no ha fet "cap mínim esforç d'acreditar que ocupa o recerca activament una activitat laboral".
Que la revocació total de la pena imposada ha estat ponderada de manera adequada a les circumstàncies dels fets, que el condemnat no ha pagat ni un sol cèntim des de la data de la sentència condemnatòria.
Que el present cas, no es tracta de l'empresonament per impagament de la responsabilitat civil, sinó la revocació de la suspensió de la condemna per manca de compliment de l'obligació de pagament que condicionava dita suspensió.
IV.- RESULTANT: La representació lletrada de l'acusació particular no efectuà cap manifestació, malgrat el termini concedit a tal efecte.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'article 64.4 del Codi penal disposa: "En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió, el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la suspensió de la condemna o la modificació de les condicions."
Es tracta per tant d'una facultat del tribunal, que ha de decidir, en cas d'incompliment de les condicions, si escau la revocació de la suspensió de la pena de presó en el seu dia acordada, i en cas afirmatiu, si la sanció ha de ser total o només parcial.
II.- CONSIDERANT: que Almansa fou condemnat, per sentència de data 18 de gener del 2019, esdevinguda ferma en data 18 d'octubre del 2019, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda a, entre altres, una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en un termini màxim de tres mesos, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.
Es desprèn dels autes que la responsabilitat civil fou fixada en 91.201 euros, part de la qual, concretament l'import de 48.374,95 euros fou abonat pel Sr. P. poc després de la celebració de la vista oral, concretament en data 3 de desembre del 2018, no havent abonat des d'aleshores, cap altra quantitat.
III.- CONSIDERANT: que sobre el termini de suspensió i eventual incompliment de la condició en el termini fixat, de la simple lectura de la sentència se'n desprèn que es fixaren per sentència, dos terminis distints: el de quatre anys previst per la suspensió general de la pena, i el tres mesos previst per la condició particular establerta per l'abonament de la responsabilitat civil, de conformitat amb la Llei que fa una distinció entre aquests diferents terminis.
Com ho manifesta el Ministeri Fiscal, l'article 63 del Codi penal, regula la possibilitat de modificació de les condicions, exposant que el tribunal pot "disminuir el termini durant el qual seran aplicables" sense però preveure aquesta facultat de disminució del termini de suspensió general de la pena, ni cap relació entre ambdós terminis, de tal manera que cal entendre que el legislador permet que el tribunal fixi un termini diferent i específic pel compliment de les condicions, i un altre de suspensió general de la condemna.
Per altra part, els apartats 3 i 4 de l'article 64 del mateix text legal, operen un tractament diferenciat entre les conseqüències de l'incompliment de les condicions de suspensió, i l'obligació de no tornar a delinquir en el termini de suspensió general de la condemna, del que de nou, es diferencia entre les condicions de la condicional qualificada que han de regular un termini específic pel seu compliment, i el termini general de la suspensió de la pena.
En aquest sentit, la sentència és clara, no podent pretendre ara el Sr. P., que encara li queden més de tres anys per a fer-la efectiva, introduint així confusió entre dos conceptes.
IV.- CONSIDERANT: que per emparar-se en el dret europeu, la defensa introdueix una assimilació abusiva entre la condemna per deute civil i la pena consecutiva a la comissió d'una infracció penal condicionada a la reparació legítima envers la víctima.
En efecte, la revocació de la suspensió és conforme amb el previst en el Codi penal andorrà en el seu article 64.4 i al protocol 1 de la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, invocat per la defensa del recurrent, per quant no es tracta en el cas d'autes, d'un supòsit de presó per deutes, sinó de l'impagament de la responsabilitat civil derivada de la comissió d'un delicte penalment tipificat en el Codi Penal (art. 213 en relació amb el 209.e), que preveu una pena d'un a cinc anys de presó pel seu infractor; per altra part, el mateix Codi preveu en el seu article 62.1.a) que el tribunal pot suspendre l'execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades al condemnat, a més de les condicions generals establertes a l'article 61, al compliment d'una sèrie de condicions específiques, entre les quals la indemnització de la víctima del delicte.
V.-CONSIDERANT: que de no haver abonat el condemnat, la quantitat imposada en concepte de responsabilitat civil, en el termini de tres mesos establert en la sentència, se'n desprèn que ens trobem efectivament en el supòsit de revocació previst a l'article 64.4 del Codi Penal per incompliment de les condicions de la suspensió.
VI.- CONSIDERANT: que anteriorment a dictar-se sentència, el Sr. P. havia manifestat de manera reiterada i constant, trobar-se en disposició de retornar la quantitat que li era reclamada, pretextant no haver-ho fet per quant, o el Sr. W. no es desplaçava a Andorra a recuperar la quantitat que tenia a la seva disposició (declaració del 21.10.2015, folis 108 i 109), o per quant, trobant-se els diners fora d'Andorra, havia fet una transferència però no havia estat acceptada (declaració del 05.02.2016, foli 116), o per quant els diners es trobaven a disposició del Sr. W. a Suïssa no anant aquell a recuperar-los (escrit de data 08.03.2017 foli 168; escrit de data 15.11.2017 foli 206; escrit de data 29.11.2018, foli 261 i declaració davant del Tribunal, el dia de la vista oral, en data 29.11.2018, foli 307).
Per altra part, en període d'execució, el Sr. P. no ha comparegut tampoc mai davant del Tribunal, per exposar i acreditar cap dificultat econòmica, presentant únicament la seva defensa, diversos escrits i recursos per intentar suspendre l'execució de la sentència.
Per tenir en compte la data de producció dels fets i els nombrosos requeriments efectuats amb anterioritat al Sr. P., i el greu perjudici sofert des de ja fa molts anys, pel Sr. W., el tribunal va estimar convenient revocar en la seva totalitat la suspensió de la pena de 18 mesos de presó imposada, fent-li aplicació de dos indults.
VII.- CONSIDERANT: no obstant, es desprèn dels autes que el Sr. P. ha hagut de fer recentment efectius nombrosos altres imports pel pagament d'altres deutes.
Sobretot, en un aute del Tribunal de Corts del dia 5 d'agost de 2020 relatiu a una altra causa penal (Delicte Menor), sense lligam o efecte legal en la present causa, però que el Tribunal no pot ignorar com a situació de fet, una enquesta del servei de policia referent a la seva situació laboral, social, econòmica i familiar, evidencia que el Sr P. no pot treballar per quant té vigent una inhabilitació per exercir l'advocacia durant 5 anys fins el 24 d'octubre de 2024, no disposa de cap vehicle, ingressos ni ajuda econòmica, tenint 6 fills al seu càrrec. Per informe de data 2 de juliol de 2020, manifesta el propi Ministeri Fiscal que no s'oposa a l'arxiu provisional de la mateixa fins que el condemnat assoleixi millor fortuna i pugui fer front a les despeses processals causades imposades.
No obstant, el dia de la vista oral davant aquesta sala, va manifestar el Sr. P. que podia transferir diners des de diferents països com Luxemburg, per satisfer la indemnització del perjudici sofert pel Sr. W. i que ho faria amb un temps suficient.
VIII.- CONSIDERANT: que en aplicació de l'article 63 del Codi penal, el Tribunal pot d'ofici o a petició de les parts, com ho demana implícitament la defensa, modificar les obligacions imposades, el termini de tres mesos no estant adaptat a la situació, donat la insuficiència "dels mitjans a l'abast", segons la formula de l'article 62.1.a del Codi penal.
En conseqüència, per respectar el principi de coherència amb l'aute esmentat del Tribunal de Corts i per prendre en compte les últimes "promeses" del recurrent el dia de la vista oral, la sala penal considera que el termini esmentat de tres mesos es va revelar massa curt. En conseqüència, el recurrent tindrà que procedir a la indemnització del Sr. W. en el termini d'un any a partir de la notificació del present aute. En el cas contrari, concorre la revocació total de la pena, sense perjudici dels dos indults atorgats, beneficiant així al Sr. P. d'una última possibilitat d'evitar una pena de presó.
Decisio
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM:
Modificar l'aute dictat pel Tribunal de Corts de data 22 d'octubre de 2020, en el sentit de beneficiar al Sr. Almansa d'un termini d'un any per indemnitzar el Sr. Plana, a partir de la notificació del present l'aute i que en l'absència de prova de pagament en aquest termini, concorre la revocació total de la pena condicional, sense perjudici dels indults atorgats.
No fer especial pronunciament en matèria de costes processals.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.