Résumé

# ATSJAD 38/2021, 26 février 2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil) > Décision commentée : ATSJAD 38/2021, 26 février 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:38A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») n'étant pas exploitable, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Numéro de recours : A202/19 ; numéro d'origine : TSJC-0000202/2019.* ## Faits et procédure Par une sentence n° 075/2020 du 26 juin 2020, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté le recours d'appel formé par M. Arcos contre le jugement du Tribunal de Batlles du 28 mars 2019, qu'elle a intégralement confirmé. Les dépens d'appel ont été mis à la charge de l'appelant, honoraires d'avocat et de procureur compris. Cette résolution est décrite comme définitive et exécutoire. M. Arcos a formé contre cette sentence un **incident de nullité d'actuacions** (incident de nullité des actes de procédure). Il sollicitait, en substance, l'annulation de la sentence et son remplacement par une nouvelle décision accueillant intégralement ses prétentions initiales. Son argumentation reposait sur un grief tenant à la motivation. Selon lui, la sentence ne serait pas fondée en droit, car elle n'aurait pas tenu compte d'une précédente sentence du 10 avril 2018, invoquée dans les deux instances. Cette décision antérieure aurait rendu inutile la contestation de l'accord social prévoyant une réduction de 30 % du prix de l'action de la classe E. L'omission de ce précédent constituerait, selon lui, une incongruence omissive. La société A, S.A., partie défenderesse à l'incident, s'y est opposée et a demandé sa désestimation avec condamnation aux dépens. Les moyens de preuve déclarés nécessaires et pertinents ont été administrés, et les parties ont déposé des conclusions réitérant leurs prétentions initiales. ## Question de droit La question posée à la Cour était de savoir si l'incident de nullité d'actuacions pouvait servir à remettre en cause le fond d'une décision judiciaire définitive, au motif que le juge aurait omis de prendre en compte un précédent jugement dans son raisonnement, ce qui relèverait d'une prétendue incongruence. Deux points de droit étaient donc en jeu : 1. **Le périmètre de l'incident de nullité.** La Cour devait déterminer si le grief allégué entrait dans les cas, limitativement prévus, dans lesquels un juge peut revenir sur une décision définitive. 2. **La notion d'incongruence.** La Cour devait apprécier si l'omission alléguée relevait de l'incongruence au sens de l'article 18 quater 1) de la Llei transitòria de procediments judicials, ou d'une simple erreur de raisonnement. Le texte intégral ne cite pas les dispositions précises dont le moyen de M. Arcos se réclamait. Le raisonnement de la Cour, en revanche, s'appuie explicitement sur le droit fondamental à la tutela judicial efectiva (art. 10 de la Constitution andorrane). ## Solution et dispositif La Cour rejette l'incident. Elle retient que la prétention de M. Arcos « no podrà prosperar en no trobar cabuda en l'incident de nul·litat d'actuacions que es planteja ». Son raisonnement comporte trois étapes. **a) Le cadre constitutionnel.** Le droit à la tutela judicial efectiva, issu de l'article 10 de la Constitution, fait obstacle à ce que les juges et tribunaux modifient ou réexaminent des décisions judiciaires définitives en dehors des cas prévus par la loi, ou de la correction d'erreurs matérielles ou d'omissions évidentes dans la rédaction ou la transcription du dispositif. Cette limite vaut « fins i tot en la eventualitat que es pogués considerar que la decisió judicial dictada hauria de ser diferent

En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per Sentència dictada en data 26-6-2020 es decidia: "DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Arcos contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28-3- 2019, confirmant íntegrament la seva part dispositiva. Escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador. Aquesta resolució és ferma i executiva". Segon.- Contra aquesta resolució, la representació processal del Sr. Arcos formulava incident de nul·litat d'actuacions en que en essència sol·licitava la nul·litat de la Sentència dictada i en el seu lloc se'n dictés una de nova que acollís íntegrament les seves pretensions inicials. Tercer.- L'incident de nul·litat d'actuacions resultava admès a tràmit i la representació processal de la societat A, SA contestava oposant-se als eu triomf interessant la seva desestimació amb imposició de els costes a la part demandant. Quart.- S'han practicat els mitjans de prova proposats declarats necessaris i pertinents i tanmateix les parts han pogut evacuar escrit de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials. FONAMENTS DE DRET Primer.- En l'incident d'actuacions articulat, la representació processal del Sr. Arcos sustenta fonamentalment que la Sentència dictada no es trobava fonamentada en Dret a partir del moment en que la decisió que adoptada no intervenia des de la perspectiva de la Sentència que vàrem dictar el 10-4-2018, que havia estat invocada en ambdues instàncies el que comportava una clara incongruència omissiva. Considera que en mèrits d'aquesta darrera decisió resultava innecessari impugnar l'acord social que contempla la rebaixa del 30% del preu de l'acció de la classe E. Segon.- La pretensió articulada per la representació processal del Sr. Arcos no podrà prosperar en no trobar cabuda en l'incident de nul·litat d'actuacions que es planteja. En efecte el dret fonamental a la tutela judicial efectiva que resulta de l'art. 10 de la Constitució intervé com a límit que impedeix als Jutges i Tribunals variar o revisar les resolucions judicials definitives al marge dels supòsits taxativament contemplats en la Llei o de la correcció d'errors materials o omissions evidents en la redacció o transcripció de la part dispositiva, fins i tot en la eventualitat que es pogués considerar que la decisió judicial dictada hauria de ser diferent. En el supòsit examinat no es pot considerar que ens trobem davant d'un error de transcripció o d'una omissió que s'ha pogut incórrer en la part dispositiva de la Sentència, sinó que l'omissió denunciada es situaria en la valoració dels elements de fet i de dret concurrents. Tampoc es pot considerar que es tracti d'un supòsit d'incongruència tal i com es troba delimitat per l'art. 18 quater 1) de la Llei Transitòria de procediments judicials. En efecte, "El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum" (TSJC-294/2019). I en el supòsit examinat, si es compara el que les parts demanaven en la demanda i contesta inicials amb la decisió impugnada, no s'aprecia que existeixi incongruència, sense que l'error en el raonament jurídic construït que atribueix a una omissió d'un pronunciament anterior que invalidaria l'acord social en que la decisió de A, SA es fonamentava que és en definitiva el que invoca la part constitueixi una infracció processal. En conseqüència, l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat havia de ser inadmès de tal manera que seguint els criteris jurisprudencials en mèrits dels quals les causes d'inadmissió, es transformen en causes de desestimació del recurs una volta indegudament el mateix admès, escaurà desestimar l'incident plantejat. Tercer.- Malgrat la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes processals ocasionades, atès que en definitiva la seva inadmissió inicial no n'hauria comportat. Tanmateix, en sustentar-se la pretensió de la part que promou l'incident en un argument que no pot considerar-se ni absurd ni manifestament improcedent, concorria una "justa causa litigandi" (novel·la 82, X) que ens aboca no efectuar especial pronunciament en relació a les costes ocasioandes. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la representació processal del Sr. Arcos contra la Sentència 075/2020 de data 26-6-2020, sense fer especial pronunciament al respecte de les costes ocasionades. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.