En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist els incidents de nul·litat d'actuacions interposats a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per Aute de 29-10-2020 decidíem: "Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Corbacho i Soriano contra l'Aute del Tribunal de Batlles de data 23-10-2016 que confirmem íntegrament pel que els concerneix tot i imposant als recurrents les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Segon.- Estimar parcialment els recursos d'apel·lació articulats pels Srs. Puga i Valverde i Barberá contra la mateixa resolució, que revoquem disposant la suspensió del present procediment per prejudicialitat penal fins a resolució definitiva dels assumptes penals 600173/2016, 80036434/2015 anteriorment 4103434/2012, 3600022/2015 i 800176/2015 i sense fer pronunciament en quant a les costes ocasionades. Aquesta resolució és ferma i executiva." Segon.- Contra aquesta resolució, la representació processal dels Srs. Corbacho i Soriano formula incident de nul·litat d'actuacions, sol·licitant es dicti resolució declarant que s'havia vulnerat el dret a la jurisdicció en la seva vessant a obtenir una decisió fonamentada en dret, al procés degut, al principi de legalitat, a la igualtat d'armes i el principi d'igualtat davant de la Llei dels seus representats, retrotraient les actuacions al moment processal anterior a dictar la resolució impugnada, tot i dictant-ne altre que respecti els drets constitucionals dels seus representats en els termes del seu escrit. FONAMENTS DE DRET Primer.- En primer lloc argumenta que la decisió dictada vulnerava el principi de legalitat i el dret a obtenir una decisió fonamentada; que tenien la impressió que se'ls havia desestimat les qüestions prèvies amb l'objectiu de sancionar-los imposant-los les costes. Referia que l'article 61 era molt clar i no admetia interpretació; que els seus representats havien impugnat actes administratius de l'AREB que donaven cobertura a les seves decisions i resolucions i que sostenir com es realitzava en la decisió impugnada, que els actes impugnats davant de la jurisdicció administrativa eren de naturalesa mercantil suposava prejutjar en una matèria en que la Sala civil no tenia competència el que constituïa una vulneració al procés degut. D'altra part insistia en que la suspensió del procediment civil havia d'intervenir "ope legis" en mèrits de les pròpies disposicions de l'art. 61 de la Llei invocada. D'altra part refereix que la resolució dictada vulnerava el principi d'igualtat d'armes i de no discriminació de les persones davant la Llei, atès que en definitiva, en suspendre el procediment civil per prejudicialitat penal, es castigava els Srs. Corbacho i Soriano imposant-los el pagament de les costes ocasionades en segona instància, quan a Mena, malgrat l'estimació del recurs articulat per prejudicialitat penal aquestes no li eren imposades. Que en definitiva si el que la Sala desitjava era no imposar a la societat Mena, les costes ocasionades ho podia fer recorrent a la regla de la justa causa de litigar que havíem pogut establir repetidament, o considerant que en les alçades en que el litigi es trobava resultava prematur fer-ne pronunciament al seu respecte, atès que imposant les costes als seus representats podia deixar entendre que s'estava prejutjant la decisió definitiva. Segon.- Quant al primer motiu en que la part sustenta l'incident de nul·litat d'actuacions que articula, convé en primer lloc precisar que quan en l'Aute impugnat sosteníem "una interpretació teleològica i sistemàtica d'aquests preceptes però no ens aboca a la mateixa conclusió que la representació processal dels Srs. Corbacho i Soriano. En efecte, la suspensió del procediment civil per existència d'un procediment administratiu que contempla l'art. 61.2 de la Llei s'ha de cenyir a aquells actes que puguin contenir decisions de naturalesa dual (mercantil i administrativa) però no aquells actes de naturalesa mercantil estricte, que per naturalesa no contindran cap decisió susceptible de ser impugnada davant la jurisdicció contenciosa", en cap cas qualificaven els processos en curs davant la jurisdicció administrativa com actes de naturalesa mercantil. La naturalesa mercantil es propugnava exclusivament al respecte de la demanda articulada per Mena i que donava lloc al procediment civil en que s'articulaven les qüestions de prejudicialitat penal i administrativa que han originat el present incident de nul·litat d'actuacions. D'altra part i pel que es refereix a l'article 61 de la Llei 8/2015 i la suspensió automàtica que es propugna, en l'Aute impugnat argumentem el fonament de la nostra decisió, i que en definitiva passa per defensar el criteri rector clàssic de la prejudicialitat administrativa que es tradueix per la suspensió del procés civil quan la prèvia resolució del procediment administratiu resulti necessària o l'acte administratiu es trobi estretament relacionat amb la decisió de naturalesa mercantil. En la resolució dictada es raonava però que els processos administratius intervenien per actes posteriors als fets que en la demanda (civil) es relacionaven, sense que tampoc es qüestionés la legitimació de la societat demandant per a promoure l'acció civil que resulta de la junta general extraordinària de 6-3- 2019 en defecte d'impugnació d'aquest Acord. En definitiva la pretensió articulada per la representació processal dels Srs. Corbacho i Soriano ens abocaria a la suspensió immediata de tot procediment civil, encara que aquest no tingués cap mena de relació amb els procediments de naturalesa administrativa en curs, realitat aquesta que no s'infereix de l'art. 61 de la Llei. Tercer.- El segon motiu de l'incident deriva de la decisió adoptada en relació a les costes processals. Malgrat les afirmacions que la part realitza, la Sala fa una aplicació estricta de la seva constant doctrina sobre les costes en segona instància que hem pogut recordar fins i tot en resolucions dictades en l'àmbit de qüestions de prejudicialitat -cfr. Aute de 30-7-2019 TSJC-20/2019, Aute de 30-5-2019 TSJC-335/2018, Aute de 14-5-2019 TSJC-333/2018, Aute de 24-1-2019 TSJC-307/2018 etc-. En mèrits d'aquesta i amb caràcter general, quan el recurs d'apel·lació resulta estimat, no s'efectua especial pronunciament al seu respecte i quan en canvi, aquest es desestima, les costes són imposades a la part recurrent en mèrits de la regla del venciment objectiu. Ara, la part que promou l'incident de nul·litat combat la decisió adoptada defensant que la decisió resultaria discriminatòria en relació als restants litigants als quals no se'ls imposaven les costes. Aquesta afirmació però omet que el recurs d'apel·lació articulat pels restants recurrents resultava acollit i que per tant la situació de fet que concorria en relació a la dels Srs. Corbacho i Soriano resulta diversa, sense que per tant pugui apreciar-se l'existència de la discriminació que es denuncia. Quan sustenta que tenien un motiu que justificava la defensa que efectuaven tot i que la decisió definitiva no els hagi estat favorable, tampoc aquest argument podrà prosperar. En efecte, si bé la Novel·la 82, Capítol 10, permet desplaçar el principi general de la regla del venciment objectiu, quan s'aprecii una iusta causa litigandi, aquesta darrera concorre en circumstàncies excepcionals, derivades de la complexitat del cas o de l'existència de dubtes de fet o de dret que aquí no es donen. Finalment i pel que es refereix a la relegació del pronunciament de les costes a la Sentència definitiva que efectua, recordarem que "la condemna en costes es una institució tipicament processal, perquè te el seu origen en el proces, i el titulo de la imposicio de costes es una resolucio judicial. D'aquestes consideracions es deriva que la condemna en costes s'imposa partint d'uns criteris legals de «ius cogens», atesa la naturalesa essencialment publica del proces, que ha d'aplicar el jutge sobre la base dels pressuposits establerts pel legislador i no partint de les peticions fetes pels litigants sobre pagament de les costes processals" (Sentència del Tribunal Superior de la Mitra 22 de marc de 1993). En tal eventualitat i al marge de les resolucions de naturalesa interlocutòria d'impuls del procediment, la condemna en costes és un pronunciament judicial necessari i s'ha de contenir no tant sols en les resolucions que resolguin de manera definitiva els processos judicials sinó també els que examinin incidents i qüestions diverses introduïdes per les parts (qüestions de prejudicialitat, acumulació ). Quart.- En atenció a tot l'exposat, escau inadmetre l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la representació processal dels Srs. Corbacho i Soriano. Cinquè.- Atesa la inadmissió de l'incident plantejat, escau imposar als seus promotors les costes derivades del mateix les quals es cenyiran però a les seves pròpies i les taxes judicials en no haver intervingut les restants parts litigants en el mateix. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ INADMETRE l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la representació processal dels Srs. Corbacho i Soriano contra l'Aute 129-2020 de data 29- 10-2020. Imposar als promotors de l'incident les costes derivades del mateix, que es cenyiran però a les pròpies i a les taxes judicials. Aquesta resolució es ferma i executiva. Aixi per aquesta nostra resolució, de la qual en serà trames testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- DECISIÓ INADMETRE l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la representació processal dels Srs. Corbacho i Soriano contra l'Aute 129-2020 de data 29- 10-2020. Imposar als promotors de l'incident les costes derivades del mateix, que es cenyiran però a les pròpies i a les taxes judicials. Aquesta resolució es ferma i executiva. Aixi per aquesta nostra resolució, de la qual en serà trames testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE