ATSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2021 - ROJ: ATSJAD 91/2021
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 avril 2021
NuméroA025/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 91/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:91A)
> **Décision commentée :** ATSJAD 91/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:91A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> **Juridiction :** Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa (Tribunal supérieur de justice, chambre administrative)
> **Date :** 22 avril 2021
> **Recours :** A025/20 (rouleau TSJA-0000025/2020) ; numéro de protocole 1000063/2018
> **Composition :** Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Elsa Puig Muñoz, Bernard Plagnet
> **Type :** Aute (ordonnance)
## Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans l'approbation définitive, par décret du comú X du 25 juin 2018, de la révision du plan d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d'Escaldes-Engordany. Le requérant, M. Bermudez, a contesté ce décret devant la Commission technique d'urbanisme, qui a rejeté son recours le 23 octobre 2018. Il a ensuite saisi le Tribunal de batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 28 mai 2020.
L'appel formé contre ce jugement a été rejeté par la sentence n° 7-2021 de la Sala administrativa, en date du 27 janvier 2021. C'est contre cette sentence que l'intéressé a formé un incident de nullité d'actuacions, sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
Selon le requérant, la sentence serait entachée d'incongruence omissive, en ce qu'elle n'aurait pas répondu à l'ensemble de ses moyens. Il invoquait en outre la violation des articles 3.2, 10 et 27 de la Constitution. Les deux premiers griefs portaient, d'une part, sur la nécessité d'une seconde procédure d'information publique dans le cadre de la révision du POUP et, d'autre part, sur la détermination de l'étendue de la fonction sociale de la propriété.
Le Govern d'Andorre et le comú X se sont opposés à l'incident. Ils soutenaient qu'aucun droit fondamental n'avait été méconnu et que les moyens soulevés ne faisaient que reprendre des arguments déjà examinés.
## Question de droit
La question posée à la Sala était double.
1. **Question de recevabilité et de périmètre.** Un incident de nullité d'actuacions fondé sur l'article 18 quater peut-il être utilisé pour remettre en cause, sous couvert d'incongruence, une décision de fond déjà rendue, en reprenant des arguments déjà tranchés ?
2. **Question de fond sur la garantie juridictionnelle.** L'absence de réponse favorable à des prétentions constitue-t-elle une violation du droit fondamental à la juridiction, et les moyens tirés de dispositions constitutionnelles extérieures au chapitre des droits fondamentaux peuvent-ils être accueillis dans ce cadre ?
## Solution et dispositif
La Sala rejette l'incident dans son intégralité. Elle relève, à titre préalable, que l'incident de nullité d'actuacions « no constitueix una nova instància processal » mais « un remei extraordinari » destiné à corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision ferme.
Le raisonnement s'articule autour de trois étapes.
**En premier lieu**
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2021 - ROJ: ATSJAD 91/2021
Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa (Tribunal supérieur de justice, chambre administrative)
Date : 22 avril 2021
Recours : A025/20 (rouleau TSJA-0000025/2020) ; numéro de protocole 1000063/2018
Composition : Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Elsa Puig Muñoz, Bernard Plagnet
Type : Aute (ordonnance)
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans l'approbation définitive, par décret du comú X du 25 juin 2018, de la révision du plan d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d'Escaldes-Engordany. Le requérant, M. Bermudez, a contesté ce décret devant la Commission technique d'urbanisme, qui a rejeté son recours le 23 octobre 2018. Il a ensuite saisi le Tribunal de batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 28 mai 2020.
L'appel formé contre ce jugement a été rejeté par la sentence n° 7-2021 de la Sala administrativa, en date du 27 janvier 2021. C'est contre cette sentence que l'intéressé a formé un incident de nullité d'actuacions, sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
Selon le requérant, la sentence serait entachée d'incongruence omissive, en ce qu'elle n'aurait pas répondu à l'ensemble de ses moyens. Il invoquait en outre la violation des articles 3.2, 10 et 27 de la Constitution. Les deux premiers griefs portaient, d'une part, sur la nécessité d'une seconde procédure d'information publique dans le cadre de la révision du POUP et, d'autre part, sur la détermination de l'étendue de la fonction sociale de la propriété.
Le Govern d'Andorre et le comú X se sont opposés à l'incident. Ils soutenaient qu'aucun droit fondamental n'avait été méconnu et que les moyens soulevés ne faisaient que reprendre des arguments déjà examinés.
Question de droit
La question posée à la Sala était double.
Question de recevabilité et de périmètre. Un incident de nullité d'actuacions fondé sur l'article 18 quater peut-il être utilisé pour remettre en cause, sous couvert d'incongruence, une décision de fond déjà rendue, en reprenant des arguments déjà tranchés ?
Question de fond sur la garantie juridictionnelle. L'absence de réponse favorable à des prétentions constitue-t-elle une violation du droit fondamental à la juridiction, et les moyens tirés de dispositions constitutionnelles extérieures au chapitre des droits fondamentaux peuvent-ils être accueillis dans ce cadre ?
Solution et dispositif
La Sala rejette l'incident dans son intégralité. Elle relève, à titre préalable, que l'incident de nullité d'actuacions « no constitueix una nova instància processal » mais « un remei extraordinari » destiné à corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision ferme.
Le raisonnement s'articule autour de trois étapes.
En premier lieu
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000063/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000025/2020
AUTE 13-2021
PARTS:
Demandant incidental: Sr. Bermudez
Representant: Sra. Esparza
Advocada: Sra. Águila
Demandat incidental: COMÚ X
Representant: Sra. Pastor
Advocada: Sra. Sainz
Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Anaya
Advocada: Sra. Alcalá
Andorra la Vella, el vint-i-dos d'abril de dos mil vint-i-ú.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A025/20 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000063/2018, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 7-2021, de 27 de gener de 2021, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 28 de maig de 2020, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 23 d'octubre de 2018, desestimatòria del recurs que havia interposat contra el Decret de 25 de juny de 2018 del COMÚ X, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial.
2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que la mateixa incorre en incongruència omissiva i que ha tingut lloc una vulneració dels articles 3.2, 10 i 27 del text constitucional, ja que, segons al·lega, no s'han resolt totes les seves argumentacions sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública i no s'ha determinat quin és l'àmbit de la funció social de la propietat.
3.- Les respectives representacions del GOVERN D'ANDORRA i del COMÚ X s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
En conseqüència, i com a qüestió prèvia, han de quedar fora de l'àmbit d'aquest incident les al·legacions que formula l'agent sobre els articles 3.2 i 27 de la Constitució, que no formen part del capítol relatiu als drets fonamentals i les llibertats públiques.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública en el procediment de revisió del POUP i a les limitacions de l'edificabilitat de les seves finques derivades de la declaració de la Anaya X. com a paisatge d'interès cultural.
La sentència dóna resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés.
Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.
A més, es pot afegir que l'agent confon les limitacions en l'aprofitament dels seus terrenys amb la privació del dret de propietat. No es pot oblidar que el contingut urbanístic de la propietat és conseqüència directa de la planificació, com resulta de l'article 16 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Bermudez contra la sentència núm. 7-2021, dictada per aquesta Sala el 27 de gener de 2021. Sense costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.